Estem al bar Gusi de Ribes, aquell de l’entrada que sembla
una” herrico taberna”, però en vers de haver-hi fotos de presos i trobem fotos
de notables muntanyencs i runners, la veritat és que sols prenem unes infusions
amb unes tasses de tallat, per un preu desorbitat.
Som a finals de maig i encara passegem els esquís per racons
del Pirineu Oriental, he convençut a la Regi que va venir la setmana
passada al Benet i al Presi per fer una travessa per la zona del Puigmal, l’altra
setmana i vàrem estar i ens varen quedar certes coses per anar fent, però
sorpresa!! La neu a minvat molt per la zona d’Err i a més com el que ha sigut
la tònica de quasi tota aquesta temporada el mal temps també ens impedeix fer
qualsevol travessa. Ens tindrem que conformar doncs en fer un Puigmal per la
ruta normal i tirar cap avall.
Fa molt de vent en alçada, vent que ve del sud, els núvols
fan unes formes curioses tot esculpides per el vent. Dalt del cim ens tenim que
posar a sobre tot el que portem, a la vall fa un bon sol, comencem a baixar, la
neu marro és deixa fer, és la neu de final de temporada, plena de insectes i
branquillons, no se perquè però ens agrada fer girs segurs sobre aquest mantell
al costat de nerets i ginebrons que ja comencen a ser presents per tot arreu.
La Cerdanya esta preciosa, tota verda i esquitxada de “groc”,
la calor contrasta amb el fred que hem passat, la neu és va enretirant de les
muntanyes a on hem estat passejant tot aquest hivern , els cavalls jeuen a l’herba
tot prenen el sol, potser serà el moment de anar a estirar les orelles a la
sorra bora el mar.
la setmana passada varem poder pujar per la coma de la esquerra |
l'estació d'esquí de Puigmal 2000 al fons |
Lo Presi |
Lo noi del Montseny |
Regina |
Be aquest cop acabo amb un breu poema de Marius Sampere, que ens ha deixat
aquesta setmana:
"Naixem de nit, després és fa de dia i tots morim d'amor".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada