Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 3 de novembre de 2019

Ruta cicloturista de Manlleu a Girona




Sortim ben d’hora del mati per agafar el tren, en aquelles hores van molt plens de gent que va cap a treballar, però dins els vagons tot és silenci, la gent va endollada als mòbils i res mes. Arribem a Barcelona i tenim que esperar el tren que puja cap a Manlleu, cada tren que arriba deixa un munt de gent, caminant cap a la sortida, pendents dels mòbils, inclòs puc veurà una senyora que s’entrebanca i de un no res que cau a la via. Ja som al tren de nou el que puja cap el Pirineu, deixem la foscor i sortim al exterior, ja ha sortit el sol, al tren cada cop menys gent i quant arribem a Manlleu quasi que anem sols.
Anem a buscar un bar per esmorzar, no és veu ningú per el carrer i al bar estem sols, quina tranquil·litat, quin contras de on hem vingut, sembla una altre vida.
Un cop esmorzats, anem a buscar el Passeig del Ter, que un altre cop ja hi vàrem passar quant fèiem la Ruta del Ter, ja comencem a tastar el paisatge de tardor. Sortim de Manlleu per la C-522, cap a Sant Martí Sescorts i d’aquí cap a Santa Maria de Corcó o L’Esquirol. El dia cada cop és va fent mes rúfol, estem a prop de Cantonigròs i ens desviem per anar cap al Santuari de Cabrera i fer un circuit per la zona, però comença a plourà i pensem que millor tal com esta el cel deixar-ho estar, reculem i anem a aixoplugar-nos a Cantonigrós. La pluja amaina i continuem que ja queda poc per Rupit, però de nou comença a plourà i amb ganes, arribem al Coll del Bac, de 1.026 metres, ara toca baixada, però plou tant i la temperatura ha baixat sobtadament que anem amb molta compta de no fer cap relliscada. Arribem a Rupit i al primer bar  ens hi quedem per menjar quelcom i res en cinc minuts torna a sortir el sol, ara que estem ben xops.
Be no cal que us parli de Rupit, avui és la castanyada i encara és pot passejar per els carrers sense gent i una bona excursió de tarda és arribar-nos al salt de Sallent i tornar a corre cuita que se’ns fa fosc.

Una bona Fonda a Rupit:  Marsal, bon tracte i bon menjar.

L’endemà, sembla que el sol ens acompanyarà, a l’hora d’esmorzar fem xarrada amb uns nois de Pamplona que també van en bici i res amb l’estomac preparat per la jornada tornem a la pedalada.
Comencem fent el Coll de Condreu (1026m), que no puja tant com el d’ahir i és molt mes curt, anem baixant, el paisatge de tardor és espectacular, tonalitats vermelles, taronges, grogues i silenci molt de silenci. Arribem a la cruïlla del Santuari del Far i deixem la carretera, per agafar una petita carretereta envoltada de bosc cap al Far. Un cop allà no cal dir que les vistes que tenim al davant son espectaculars, un cafetó i tornem per on hem vingut fins trobar de nou la carretera, ara si que ens ve una bona baixada fins la Vall d’en Bas, però boí així, la anem fent tranquil·lament  i  gaudint cada kilòmetre doncs les vistes be s´ho mereixent.
A ma dreta ja quasi a les planes ens trobem la petita ermita de Sant Simplici d’aquí anirem cap els Hostalets d’en Bas i seguirem per la petita carretereta de la Parcel·lària, al davant sempre el Puigsacalm, seguirem direcció nord, el Fluvià a la dreta, un cop arribats al Mallol girem cap a les Presses, per anar a buscar la Via Verda del Carrilet.  Ja anem tirant avall, el Fluvià ara el tenim a l’altra canto i al davant una cua de cotxes que surten dels Túnels de Bracons, impressionant, tothom a veurà la tardor a la Fageda, anem passant per el costat dels cotxes i les mirades del interior semblant ben be dir “que be que s`ho passant aquests”.
El temps s’està ennuvolant i ja començant a caure quatre gotes, sort que ja som al destí: Amer.

Una bona fonda de bon i exquisit tracte i bon menjar: Giralt

L’endemà poca cosa, doncs volem anar a fires a Girona que Sant Narcís ja ha tret totes les mosques i mosquits. Seguim la Via Verda i ja som al cort de la ciutat, avui amb molta gentada, sols ens queda dinar i anar a buscar el tren per tornar a casa.


Una bonica volta cicloturistica, especialment recomanada per fer-la a la tardor, sense preses i assaborir el bon menjar i la bona ratafia.


Passeig del Ter, Manlleu




Cantonigròs

Sant Bernat, patro dels muntanyencs



Rupit


Rupit

camí al Far


ermita de santa Anna



Puigsacalm al fons, per la carretera de la Parcel-lària



la lluna en un cova


Añadir leyenda




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada