Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 28 d’octubre del 2012

el presi, la regina,JJpadnon,jo i en Kiku


estiraments

quina enfangada

en Kiku i la regina uns Kracs

aires de tardor

als voltans de la casa de Milany
La caçarolada de Milany, una ruta molt guapota als voltants de Milany de 16 km i 800 de desnivell, això si desprès de les pluges d’aquest dies una mica d’embarrada. La penya que la tenia que fer a peu degut als bolets és “rajan” a la primera, si puc us passo el Trak.

divendres, 19 d’octubre del 2012

TRAVESSA MONEGROS BTT

Els últims dies encara que sembli estrany a plogut i no sabem com trobarem el terreny, és potser la màxima preocupació que tenim aquelles primeres hores de llum a Los Monegros.
El dia s’ aixecat fred, mol fred i per sobre nostre un gran núvol fa que no deixi passar el sol. Davant nostre una gran extensió planera i plena de camps de cultius i al fons la Sierra de Alcubierre per  on tenim que anar a parar. Enrere amb deixat la ciutat de Sariñena a on hem passat la nit, hem seguit camí tot passant per el costat de La Laguna a pocs kilòmetres de la ciutat i ara a anem vers Alcubierre. Ens esperan 40 kilòmetres de pista, planera a on el ritma el podríem accelerar si no fos per el fort vent que ens be tota l’estona de cara i que arriba atabalar . Passem per algun que altre poblet, o més ben dit quatre cases en les quals no si veu ni una anima. A poc d’arribar, ja cap el migdia, i tenint la silueta del poble a tocar, el que no volíem ni sentir a parlar: el fang!!, tenim que sortir d’aquesta trampa i la única opció és arribar fins la carretera que esta a pocs metres. Les bicis ens pocs minuts han quedat cobertes de fang, que tenim que treure com podem amb branques. La feina que hem tingut a obert la gana el que fa que ens quedem a dinar un bocata monumental al bar - pastisseria que tenim en ben entrat el poble.
El que toca ara és la pujada que ja fa massa estona que fem el gandul, ara ens dirigim vers l’itinerari de les trinxeres a on i va estar-hi  lluitant l’escriptor angles  George Orwell (Homenatge a Catalunya). Per anar-hi prenem una pista de terra que puja amb força fins a tocar un frondós bosc a tocar de la carretera que va en direcció a Leciñena i a prop de arribar al coll, seguim per pista, indicació de la ruta de les trinxeres, deixant per un moment la pista per on tenim que seguir després. Nosaltres ara pujarem al Monte Irazo, a on trobem en magnífic estat de conservació tota aquesta fortificació de guerra amb uns panells informatius que ens donaran a conèixer com és vivia i és lluitava en aquest lloc. Escriuria Orwell:
“ Les muntanyes d’aquella part d’Espanya (referinse a Serra d’Alcubierre), tenen unes formes molt curioses, com de ferradura, amb els cims aixafats i les seves vessants redreçades que és precipiten en esfereïdors barrancs. I dalt dels cims tan sols i han mates raquítiques, bruguera i els blancs ossos de pedra calcaria que sorgeixen per tot arreu.”
Mirant enrere podem veure la llarga rampa que ens espera , un cop  baixem del turo de on ens trobem. Pel el qual posem fil a l’agulla que les cames ja feia estona que no pedalen.
Un cop superat aquest entrebanc ja som dalt de la Serra boscosa d’Alcubierre, les vistes son magnifiques i el que ens ve ara, la baixada encara és millor per afluixar les cames. La serra és molt llarga i no tot serà baixada perquè ens faltes molts metres de desnivell i per algun costat o altra estaran amagats i la veritat que no tarden a aparèixer. El nostre primer objectiu el tenim molt lluny San Caprasio i  tenim per el davant uns 20 kilòmetres de un autèntic trenca cames de dures pujades i baixades una darrera l’altre al bell mig de la carena, sort en tenim que el dia és molt clar i les vistes s’estenen fins molt lluny tan per un costat que per un altre.
Com anècdota curiosa a pocs kilòmetres de Sant Caprasio (811m) silueta característica i la major elevació de la zona, això si plena d’antenes, ens parem a fer unes fotos de rigor en un barranc i per sota nostre apareix un corriol amb una barana de fusta, que curiós? Baixem per el corriol i trobem una petita cova un ermità japonès que parlant en Inglés ens explica que és seguidor de Charles-Eugène de Foucauld, que feia uns mesos que vivia i meditava en aquestes terres però que venia del desert del Sahara, en el Hoggar, a on i tenien una petita capella, però que en la situació actual de segrestos i violència, ha tingut que canviar de lloc. Ens ensenya la petita capelleta penjada al buit. Tot son garrafes d’aigua que l’hi porten la gent del poble de Farlete amb cotxe. Unes fotos del desert Argeli, de Tamanraset, dels Tuaregs...diu ell que això és més dur que el desert, ens donem les mans i un somriure i un “pregueu per mi”.
A estat una trobada curiosa, San Caprasio, ja i som, però la rampa que i puja també i és i ja fa temps. La vista és impressionant. No hem trobat ningú, be fa poc uns motoristes francesos i que mes tard tornarem a trobar varies vegades,  el vent, però a afluixat, la tarda ja va de davallada com nosaltres que esperem que tot sigui baixada. Estem de sort la primera part, però desprès tornem-hi a un constant puja i baixa a sobre ara fa més calor que en tot el dia.
Fins que no trobem a la nostre ma dreta un vèrtex geodèsic, que per pujar-hi tens que fer servir uns esglaons de ferro, no comença la verdadera baixada, tan sols manquen 15 km per Castejon de Monegros.
Fem una parada al extraordinari mirador de Bujel a on per sota nostre i trobem el fabulós barranc, en les confluències del “Barranco del Pasadero de las Yeguas” i el “Barranco de la Hiedra. Seguim baixada final fins a Castejon a on tenim el lloc per dormir....be teníem lloc per dormir per que quant arribem després dels 95 km, fets caldari lla, ens diuen que ens esperàvem per el dia abans i que esta tot ple. Merda!!( al final us donarem l’adreça d’aquest establiment tant correcta ), el poble més a prop és  Bujaraloz, a tocar la nacional de Zaragoza, i una recta de 15 kilòmetres amb les seves corresponents pujades ajudant al acabament de la jornada, ben merescuda en un Hostalet a peu de nacional amb el rerefons del soroll de la musica dels camions. Però l’important és que ja tenim llit i un lloc per sopar que parcer molt recomanat.
Km totals: 115
Desnivell:1400 metres. 

segont dia.-
      Sortim de bon hora un cop ben esmorzats, la ruta tenia que anar de nou vers Castejon de Monegros, però amb optat per variar el track i seguirem la carretera que varem anar ahir, però al primer poble de La Almolda, a 7 km de Bujaraloz, buscarem una pista que talla per el dret per anar a buscar la ruta que teníem planejada, així estalviem carretera. Aquest  primers kilòmetres que farem aniran be per escalfar una mica les cames i treure’ns el fred de sobre.
La pista buscada la trobem a uns quants kilòmetres passat el poble, al davant nostre tenim unes extensions de camps erms impressionants, en un moment donat deixem la pista per seguir per entre el camp desèrtic, ara ens donem compte que en pluja o el terra mullat seria impossible de continuar, tan ara com la resta del recorregut, doncs el terra és totalment argilós.
Entrem al cap de una bona estona al sector de Jubierre, una zona totalment àrida i en grans formacions “Tozales” d’argila que el vent i l’aigua han anat emmotllant i creant figures com el cas de les Bardenas Reales a Navarra. Estem al far west aragones, sols i falten els indis, be potser no doncs nosaltres en fem una mica l’indi. La pista baixa sobtadament i si la seguíssim en poca estona estaríem a lloc, però aquest no és el cas.  Un cop arribats al Paridero de las Vacas, no te pèrdua per la fortor i que és la única casa que trobem en aquesta vall, deixem la pista principal i prenem una de secundaria que en pocs metres deixem per agafar un corriol que ens portarà a dins de un petit canyó, val molt la pena, és la sorpresa de la ruta, seguim encaixonats un bon rato, estem bocabadats. Un cop acabat el canyó, seguim per pista però no agafem la direcció de tornada, vers al contrari, prenem de nou un altre pista que ens porta com si tornéssim de nou enrere. Anem a buscar un pas entre uns Tozales, per baixar per un altre vall que ens depara noves sorpreses en més formacions.
I ara si comença la baixada en direcció el poble que veiem al fons Albaratillo, la calor ja és comença a notar, el terra argilós que estava compactat per la pluja, comença a ser tot pols, pensem en aquesta ruta al estiu que deu ser tot pols.
Albaratillo, a peus del riu Flumen, els primers camps de cultiu la primera verdor, travessarem el poble per anar a buscar una pista que en una recta molt recta ens portarà de pet a Sariñena.
Han estat dos dies molt intensos i la veritat que amb quedat gratament molt sorpresos per els contrastos que hem trobat, i amb pogut constatar que els Monegros no és solsament aquelles muntanyes pelades que veiem per el cotxe quant anem de Lleida a Zaragoza.
Km.- 52
Desnivell.- 450m
Sortida realitzada a la tardor del 2012 per (SB) Salme, Toniu Llovets,Lampa, el noi de Sant Esteve, Kiku, Regi.
Ruta sense fons ni aigua que millor fer-l’ha per primavera o tardor.
Per picotejar, no cal que porteu gels ni barretes energètiques, molt recomanable parar a Fraga i comprar Farinosos una cosa típica que atipa d’allò més, figues seques, préssecs secs, fruita  de xocolata ta típica de l’Aragó, en fi productes de la terra i més barats que les merdetes habituals.
Hostals: Hostal Romea (Sariñena)974570012. Senzillet però decent, a més és des viuen per quedar be.
                Hostal la Chipranera.- Castejon de Monegros. No recomanat.
                Podeu fer servir la casa rural al Poble de Lananja a 7 km de Castejon.
 http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3497550


pas clau, Regi i Salme

Benet sobre el barranc

terres de seca

Kiku guiant amb el Gps

intuint el cami

la tropa en el desert

Llovets encarant un corriol

far west autentic

trial-lera a buscar el canyo

dins el canyo

kiku en ple desert




diumenge, 23 de setembre del 2012

LA CARENA DELS 7 CIMS

Com a cloenda d’estiu, aquest dissabte ens dirigim cap el coll d’Ordino a deixar un cotxa i preparar un altre a la vall de Ransol, tot això a Andorra, per fer la travessa dels “7 cims”.
El dia és molt net i clar això pronostica que tindrem bones vistes en tot el gran recorregut de 15km de carena i 1700 de desnivell positiu. Comencem primer per el Casamanya S (2740) seguim al proper cim del Mig(2725m) i al tercer el Nord (2752m) a partir d’aquí la cresta és complica una mica per baixar cap el coll d’Arenes amb algun pas amb cadenes, però facilet. Del coll remuntada per anar a buscar la cresta de l’Estanyo, a partir d’aquí fins el cim de l’Estanyó (2915m) la cosa la fem més a poc a poc, per superar els fàcils passos de roca. Del cim de L’Estanyo a la Cabaneta(2862m) resseguint la carena sense cap problema. Descens de la Cabaneta, per una tortuosa i difícil tartera que prenem de un petit collet, envers el Cap de la Serrera per una cresta fàcil però entretinguda fins la Collada de Meners. 200 metres de desnivell ens separant del cim de la Serrera, un cop dalt i sense ni parar seguim crestejant de baixada cap a l’últim cim, el de la Coma Senyac (2863m), ja els tenim tots, ara toca baixar cap els Estanys de Meners de la Coma i per el costat del estany, al principi sense camí definit, agafem una dreta baixada per camí marcat fins l’estany de Ransol i l’aparcament a on tenim el cotxa. I com que encara fa molta calor, aprofitem per fer una bona banyada en el riu de la Coma, que potser serà l’ultima de la temporada, doncs esperem que ben aviat arribin els primes freds de la tardor.
Hem estat: David Rius, Lourdes Marzo, David Puig,Antoni Camps, Artur Cayla, Joan  Vallbona i jo mateix. Total 7 hores, contant les breus parades per menjar.


pujant cap el Casamanya

la carena sensera, al fons de tot a ma esquerra la Serrera

baixant de l'últim Casamanya

pas senzill de cadenes

al fons el pic de l'Estanyo

passos a la cresta de L'Estanyo

arribant al cim de L'Estanyo

al fons de tot la Cabaneta

l'últim cim!! al fons el pc de L'Estanyo

diumenge, 16 de setembre del 2012

L'INFERN A ISONA EN BTT


primeres patacades del dia


Artur en acció


Últim tram de la 1ª Trial-lera

Abella de la Conca

Unics plans de la pujada al coll del Trumfo, al fons la Serra de Carreu

Ultimes rampotes al coll

La gran baixada del coll del Trumfo

Bona roca calcaria, Purito fen uns passos

Salme atacant rampes, en plena calor

No és Bardenas Reales(Navarra)és a Isona

Juanka el maglia negra

cavalcant per les praderies

Un cop a l’any fem una sortida a les terres de Isona, que ja ens prepara un gran coneixedor i guia de la zona, a més de ser un gran biker especialitzat en baixades. Aquest any envers els anteriors no plovia i la calor marcaria la tònica de tota la sortida.
La sortida la fem des de la casa de Juanca a on hem fet nit i un suculent sopar, que a més de un se l’hi entravessaria a l’endemà.
Anem en direcció al bonic poble d’Abella de la Conca, tot sembla molt bonic i plàcid fins que ens trobem la primera gran trial-lera, aquí és posava en joc la “maglia negra”en mans de l’Artur, molts ho varen intentar, però solsament Juanca, va posar fi al domini del fins ara rei de les baixades, la veritat és que la proba va ser duríssima, molts inclòs ni a peu pudíem fer la baixada. En fi, uns una mica tristots i altres més riallers, la cosa tenia que anar seguint, doncs total començàvem.
Del poble de l’Abella, molt bonic parcer, venia el calvari del dia, la pujada a la Collada del Trumfo, a 1500 metres amb rampes al final del 27%, uns 6 kilòmetres de un verdader infern en mig de la calor, a on és tenia que atacar al rei de la muntanya Eladio “ el Purito del valles”, des de el primer moment el combinat J.J Padnon i Lampa, varen atacar i Purito,i aquest va quedar esma perdut, a les rampes de l’ínfer. La Collada del Trumfo esta situada al començament de la Serra de Carreu entre el Pic de la Gallinova (1687) i Roca de Monteguida, i a on podem veure al fons el pantà de Sant Antoni al costat de Tremp i a on més d’un se’n recordarà tota la vida, no precisament per el paisatge si no per la gran duresa de la pujada i d’altres per la pèrdua del mallot de la muntanya. I si la pujada va ser dura la baixada cap a la vall de Gassó, o els 400 metres vers l’ínfer, eren pura adrenalina, un corriol recta en baixada tota decidida a on el minin descuit era una patacada i de les bones, potser podem dir que va ser un descens de historia, molt guapo, però que va passar factura a frens i braços. Un cop a baix ens dirigim al següent coll tancat amb parets de calcari, aquí tornem a trobar un corriol tècnic que en bona baixada ens portarà als plans i camps d’ametllers que anirem seguint en constants pujades i baixades fins el poble de Basturs, a on és marca un bucle direcció el castell d’Orcau, que no arribem per seguir fins retornar de nou al poble i ja continuar cap Isona tot passant per els Estanys de Basturs, que és troben en estat de gran sequedat.
Una bona sortida, molt dura, durissima, 37Km, 1400 de desnivell i la tropa a estat: Angelo, Salme, Llovets, J.J Padnon, Benet,Artur,Eladio i el master Juanca.

diumenge, 2 de setembre del 2012

Cerdanya - Roca Foradada BTT

Per fi la calor i la xafogor a deixat pas a l’aire fresquet o fredot, a primeres hores del mati a la Cerdanya. En Toni Llovet, com un gran coneixedor de la zona en rutes BTT, ens te preparat un recorregut dels de 5 estrelles gama alta, que com ell diu : curt – intens però molt divertit.
Sortim del poble de Talló, amb moltes ganes de pedalar amb aire fresc, la direcció és vers la vall de l’Ingla, els primers kilòmetres al costat del riu son molt agradables de fer, fins el punt  en el que deixem la pista que puja cap el refugi dels Cortals i prenem a la dreta la pista que va en direcció la Serra del Gavarret. Primer passarem per les cases de C.Serra i la pista ja comença a picar una mica fins arribar a dalt del coll de Baixer aquí fem un gir  de 90 graus i prenem un corriol(sense cap marca) que va per dins el bosc i ens portarà dalt la serra del Gavarret en un petit prat. Aquí creuem una tanca i seguim en pla i baixada fins trobar unes fites on deixem el corriol i en prenem un altre en pujada, que al principi farem a peu per de seguida anar sobre la bici. Estarem passant per de sota la Roca Foradada, el corriol no arriba a ser molt tècnic però cal presta atenció. Així fins trobar una pista, i el Corral de la Por. Si ens girem veurem la Roca Foradada, que abans no havíem vist. Seguim en pujada fins el coll de Prat Sist i a poc tros arribada al refugi dels Gonec (1765m).
Aquí comença la gresca un corriolet petit que passa per sota el Serrat de La Vetosa i que resulta ser una meravella, tan per les vistes sobre la plana Ceretana, per el bosc per on transcorre com per el seu recorregut llarg i entretingut, sols tenint uns pocs passos molt tècnics els demes és poden fer molt be.
Així amb alegria arribem al Aula de Natura  de Cortariu, però seguim  prenen una pista a la dreta vers en direcció un camp de futbol, el qual deixem per agafar un camí marcat com 815, de nou corriol extraordinari fins trobar una pista que en baixada ens portarà primer a Pi i desprès al lloc de sortida Talló.
Si senyor, curt – intens – divertir i ara a més podem dir que molt recomanable de fer. Total 26 km, 900 de desnivell i 2h30’. Hem sigut: el guia espiritual Toni Llovets, Toni Salme, German i Xavier.

molta penya per el camí

German,Salme,Xavier,Llovet

Salme en plena baixada per bosc

refugi Gonec

German en tram obert

tram complicat

al loro!!!!

bonic cami enpedrat

Talló al fons