Ja teníem
el plata a taula, però a fora el refugi de Biados les ultimes llums del sol
donaven a la cara oest del cim del Posets i estàvem bocabadats mirant el
recorregut, alguns ja el coneixíem degut a alguns infructuosos intens passats,
d’altres però era el primer cop i no veient molt clar ni la pujada ni la
baixada.
Desprès
d’un bon sopar i molta gresca, sort que ens varen deixar un petit menjador per
nosaltres, varem tornar a sortir a fora a veure tota la nit estrellada i
comentar el que faríem l’endemà.
El
mati ens despertem ben d’hora i anem cap el objectiu, anem a buscar el riu de Zinqueta d’Anes Cruzes per creuar-l’ho per
un pont de fusta i a partir d’aquí ja comencem la pujada que no deixarem en tot
el mati. Primer anirem seguint una pista per un frondós bosc que deixarem al
cap de uns 45’ que trobarem la cabana de
la Basa, a partir d’aquí comencem a trobar neu però molt discontinua, esperem
una mica mes per poder posar-nos els esquís. La neu esta molt dureta i per
aquesta vessant el sol no hi surt fins ben entrat el mati, per la qual cosa ens
posem les gavinetes per pujar amb mes tranquil·litat , un cop superada la part
de bosc, la cosa ja és mes tranqui-la
La
pujada és continua i sense pausa, als fons molt al avall, les bordes de Biados
que ja i toca el sol i nosaltres amunt cap el coll del Posets a 3200m.
Aquí
fem un reagrupament i comencem a preparar els piolets i grampons per atacar la
cresta, que si be no és difícil, cal posar atenció. Algú inclòs és queda
bloquejat al bell mig i cal donar-l’hi ànims per continuar, però a la fi tots a
cim.
Tornem
a baixar per la cresta a buscar els esquís i ara si toca baixar, la neu ja esta
estovada el suficient per deixar-nos gaudir de una boníssima baixada, alguns
entesos diuen la millor dels Pirineus, i entre gir i gir unes parades per observar
les vistes que tenim al davant amb el Bachimaña
sempre present i al fons cada cop mes a prop les bordes de Biados i sense
donar-nos comte ja som al bosc a on la tècnica predomina per buscar el millor
pas entre els arbres.
Al
final dinar de germanor al refugi que parcer semblava que ningú tingues presa
per tornar a casa, inclòs algun espavilat és va fer fotos amb la noia del
refugi, Eh!!Lius.
Total
1700 metres de desnivell, 5 hores i 8km de pujada.
Hem
estat: Eladio,Benet,Lius,Seques,Dorgee,Sebes,Jose,Loli,Salme,Regina i jo i equip de
suport la Cande i l?angi.
I
felicitar això si, perquè s’ho varen guanyar molt a pols a la Regina per la tenacitat i a Lius per el
seu primer 3000 amb esquís.
 |
| el sopar, regalet de Dorgee |
 |
| la penya al fons el Posets |
 |
| Dorgee free ski |
 |
| Bachimaña al fons |
 |
| al fons el corredor Jean Arlaud |
 |
| part del descens |
 |
| El noi del Montseny |
 |
| comença la cresta |
 |
| Eladio |
 |
| Dorgee en paral-lel |
 |
| salme |
 |
| el noi del Montseny |
