Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 23 de novembre del 2014

Les Illes Montseny en Bici




El Montseny a la tardor és un terreny per gaudir i recrear la vista en els colors de les seves boscúries és per això que be val fer-hi un tom o una estada.
Aquest  cop però farem una ruta amenaçada per el tema de sempre, uns pocs espavilats volen canviar o malmetre  els seus paratges naturals, això que estem dins totalment d’ un parc, per enriquiment de una minoria,  important ben poc el que pensa la majoria de la gent, be val la pena el fer-nos pensar en aquest país prou malmès per les corrupcions i altres merdes que sembla mentida que la cosa no tingui aturador.
El cas que venim a comentar és el de la pista de les Illes a St. Marçal que volen asfaltar ...perquè? ....volen comunicar dues comarques?  Si ja tenen una carretera?...quins negocis obscurs i ja al darrera? Qui vol tornar a especular en un paratge natural?, el pressupost total de l’obre és de 311.000€, per contra el municipi del Montseny no te prou cales (300.000€) per fer una depuradora i axis evitar l’abocament d’aigües residual al  Tordera...je,je..paradoxes no?, a mes que comporta tot això?, doncs entrada de maquines pesants, canalitzacions, moviment de terres, sorolls, tala d’arbres, més transit en un paratge encara verge, cal aturar tot això i cal parar de una ” ....... “ vegada tots els especuladors del nostre territori.
Be desprès de l’enrabiada, passem a la sortida. Podem deixar el cotxe al poble del Montseny i d’aquí en filar la carretera vers St. Bernat i Collformic, al cap de uns quant kilòmetres i passat Casanova dels Baiés deixem la carretera per agafar una petita pista que ens indica el càmping de les Illes, al principi en pujada però després en baixada  per anar a trobar la Tordera i la font de les Nàiades , restaurada l’any 1994, diuen que les nàiades, personatges mitològics de la mitologia grega, s’enfaden si beus dels brolladors de les fonts o rierols, nosaltres però en farem un bon glop d’aquesta aigua tan freda. Aquí s’acaba l’asfaltat, esperem que per sempre, al costat i tenim un càmping, el de les Illes, resta molt silenciós i sense gent això que esta obert, sembla ser un bon lloc per venir a fer-hi estada. Ara si continuem per pista  passarem per les restes de la fabriqueta d’en Tolin, antiga serradora, ara la pista comença a pujar per entre castanyers, la parada és obligatòria, ens omplim el d’arrere dels mallots de castanyes, una mica mes de pujada per entre bonics boscos de color de tardor i ja som a la Font Bona o naixement de la Tordera, la cosa ja planeja tot arribant a Sant Marçal, ermita romànica i la Taula dels tres Bisbes, lloc de terme de tres municipis, dues comarques i dues províncies.
Seguim ara per el GR, tot deixant la pista que puja a la carretera, ara tocarà baixar una mica fins el Puig, alberg de recerca del parc, el GR puja, a la primera cruïlla el deixem doncs aquests va en direcció a les Agudes i prenem una pista a l’ esquerra, pocs metres mes endavant agafem un altre a la dreta per sortir a la carretera, ja no la deixarem, passarem per de sota les Agudes i els seus frondosos boscos, per el Pla de l’Espinal, per la Font de Passavets i lloc de pujada del  camí del Turó de l’Home , mes endavant  Santa Fe, ple de gom a gom de gentada, no ens parem seguim avall per anar  a l’àrea de la Barraca, a on tornem a pujar per asfalt cap el coll de Santa Helena, un gran i extens mirador. Ens abriguem, doncs fa molt de vent i fred ,a mes ara tocarà una llarga baixada tot passant per  l’àrea informativa de la Plana del Coll, mes avall passarem per les Feixes del Vilar i a continuació la Costa del Montseny, d’aquí deixem la carretera principal per agafar un altre de mes petita que ens portarà seguint la baixada a la carretera del Montseny, ja sols ens quedaran dos kilòmetres per l’arribada.

Ruta de 38Km, dels quals 20 son de pujada i la resta de baixada, la major part sobre asfalt menys el sector de l’Illa i esperem axis duri per sempre.

Sempre és una bona època per anar el Montseny, però si voleu veure els contrastos de colors, la tardor és la millor època.



Riera Sant Marçal

Pista entre castanyers

a prop de la font bona

diumenge, 16 de novembre del 2014

Barcelona Bici de Muntanya

Tibidabo

BCN

la colleta: Llovet,Regi,Juanca,J.J Padnon,Salme,Eladio,Sekoies

Regi

corriols entre bosc

Eladio a la "gran muralla xina"

trial-lera de cara BCN

Juanca

Sekoies "Bike City"



Cada any els bikers de BCN i grans descobridors de corriols de la zona de Collserola, Toni Llovet i Juanca ens preparant una sortida per descobrir la zona. Aquest any per no se menys ens han preparat una de bona en la qual descobrirem camins i corriols que ens portaran a les fondalades humides de la vessant nord i per altre canto aprofitant el dia clar i net degut al vent del nord passejarem per la serralada tot contemplant la gran ciutat des de els punts mes alts com el Tibidabo. Un altre manera per descobrir els voltants de Barcelona per els seus llocs mes amagats i d’altres no tant com el “camí de les aigües “ lloc aquest on és concentra tota la gent que fa bici o corre i que no és poca, cosa per nosaltres una mica estranya, doncs normalment per on passem no hi trobem ningú. És una altre historia sens dubta anar per aquest territoris per sobre la gran ciutat de BCN, però forans com som ens  depararan grans s sorpreses, val la pena per tota aquells que vulgueu descobrir la capital des de un altre punt de vista, a mes en el recorregut també passarem per el camí de la “gran muralla xina” un dels clàssics, ah! I perquè no acabarem la ruta fent una mica de Bike-City.
Aquest cop no us detallaré la ruta val la pena seguir el Gps i contemplar la ciutat i anar trobar tota la penya que és mou per els boscos d’aquestes contrades de Collserola.
Així doncs us presento una gran ruta, que de ben segur no us defraudarà, això si millor anar-hi amb un bon dia clar i no plujos, o que no hagi plogut, doncs els corriols de baixada tan les arrels com les pedres poden fer una mala passada.

Vàrem ser a la sortida: Toni Llovet, Juanca, Eladio, Salme, J.J Padnon, Regina, Sekoies i jo.


Qm.- 45 i desnivell 1000 metres.  Aprox. 4 hores, val fer parades als miradors del recorregut.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8261514

diumenge, 9 de novembre del 2014

Ruta BTT entre el mar i la plana del Vallès




Ens trobem al Parc Central per fer una bona ruta en btt, el dia sembla que serà típic de tardor , fresqueta i mig ennuvolat, potser ja  ens anirà be per no suar gaire. Sortim de Mataró  per el camí del garrofers tot anant fent petar la xerrada, però aviat  comencem a fer les primeres pujades per sobre de Sant Jaume de Traià per anar a buscar la pista del Camí de les Aigües,  que anirem fent molt ràpidament tot passant per sobre del Veïnat de la Pujada i la granja de porcs de can Bagot, d’aquí ja anem a buscar la pista que ens portarà cap a la Riera de Dosrius que anirem seguint fins el poble. Travessem aquest per anar a buscar el pont de la riera dels Ríals en direcció als boscos de color de tardor que van cap a la font del Sot,  deixarem la garlera  i la tranquil·litat, per  agafar una pista en forta pujada que durarà força estona fins a Sant Carles, a on fem una parada a casa d’el  Eladi per veurà si ens treu uns refrigeris, quina llàstima però no hi trobem ningú a sobre ni el gos  s’aixeca per fer una bordada.
Seguim doncs per anar a buscar un descens que ens porti a la vesant del Vallès i en concret cap a St. Agnès,  aquest cop però anirem a buscar nous camins que ens hi portin a fer una descoberta, la cosa surt força be fins arribar a una granja de ovelles, Ca l’Alzina i que per equivocació ens i trobem a dins, el propietari ens escup uns quants  improperis i lladrucs, nosaltres de bones maneres ens escossem bonament, però ni cas, en fi, fem una petita marrada per anar a visitar la petita ermita que esta al costat de la casa de Santa Maria de Malanyanes, tot estant atents a que no vingui de nou el senyor d’abans i ens foti un moc.
Seguim el camí que ens porta a la carretera que va a Sta Agnès, la tenim que travessar i un cop a l’altre canto continuem per un corriol per baixar cap a la riera de Gasuacs, la seguim i ja trobem indicacions de una ruta de bici que anirem seguint,  passem per de sota la C-60 a la dreta tenim la Bassa dels Ànecs, que no veiem, anem seguint per les planes i la pista ens porta a la carretera de la Roca, just en aquest punt girem a la dreta fins trobar una tanca amb una petit pas, entrem a dins i seguim un bonic corriol al costat d’un rec d’aigua, la descoberta és fantàstica a valgut la pena arriscar per descobrir. Entrem dins la Roca per aquest pas de canal, alguns ja l’han bategat com “ el camí de la sèquia “. Travessem el poble, tot recordant-nos del seu carter que hores d’ara és troba al Himàlaia fen el bretol , anem seguint les marques grogues i blaves de la Via Augusta que ens ajudaran  a travessar el poble. La ruta transcorre per la plana del Vallès i per racons molt guapos a mes amb aquest ambient de tardor la cosa agrada mes. La ruta està molt ben senyalitzada tan per ròtols indicatius com per senyals, no te pèrdua,  en un moment donat però deixarem la Via Augusta, que va tirant cap avall per anar a buscar la ruta de Cellecs i el PR C-36 que ens farà entrar en el començament d’una urbanització de Vilanova del Vallès , aquí comença una forta pujada per els seus dretots carrers fins trobar una pista de sorra que anirem seguint sense tanta pujada, però pujant, estem fent la ruta prehistòrica, per aquest boscos i trobarem gran quantitat de dòlmens, el de can Goll, Roca Foradada, Pedra de les Creus, Pedra de les Orenetes, Plat de Molí... seguirem per el PR, però en alguns llocs aquest fa unes marrades per uns camins força complicats de pedrots, nosaltres seguirem sempre la pista principal i guanyant alçada fins a Sant Bartomeu de Cabanyes, a partir d’aquí ja ens ho coneixem prou i tirarem mes rapits doncs s’acosta l’hora d’anar a dinar.
Sir Angelo, fins a les hores amagat en el grup posa la directa, suposem per motius de gana, seguim la gran pista del GR 92, però el nostre destí el coll de Gironella, així que el deixarem ben aviat, del coll donem la volta per sota al Turó de Cirés i forta pujada per anar a buscar un corriol que seguirem per anar a trobar una pista que en baixa ens dura cap a les Banyadores per la Creu de l’Avellá, a prop esta la ultima pujada al coll de Burriac, a partir d’aquí baixada cap el bosc del gitano i per acabar la cosa amb traca final, com si ja no en tinguéssim prou l’Artur ens del·laïta amb una trialera d’aquelles que nomes les baixa ell solet la qual agafem davant la torre de Ametller, avui dia alberg juvenil .
Ja estem a prop de Mataró i entrarem per el veïnat del Cros així tanquem la gran volta d’avui, tot passant per davant de la gran casa residencial modernista construïda per Puig i Cadafalch entre els anys 1898 – 1899 per el financer Josep Garí, val la pena per qui no ho conegueu fer-hi una bona parada, al costat la petita ermita de Sant Miquel del Cros i res ja som a casa, a estat una gran sortida hem estat a dos territoris separats per la Serralada Litoral, hem vist ermites, granges de d’ovelles, vestigis de la prehistòria i hem acabat amb aires de modernisme,  una ruta complerta, si senyor !!


Hem estat a la sortida: Santi, Angelo, Salme, Artur, J.J Padnon i jo.


Han sortit quasi 50 km i quasi 1300.



la colleta 

arribant a St.Carles

Artur en el pas de les ovelles

St. Maria de Malanyanes JJ. Padnon, Angelo, Salme, Santi i Artur

els pas del canal de la sèquia

corriol del canal

via Augusta per les planes del Vallès

Burriac al fons  el mar

el Santi troba dos dels seus fills en el grup del Cau d'Arrels que pujant a Burriac

dilluns, 3 de novembre del 2014

Tot corrent per els Munts el Lluçanès









Avui dia de menjar castanyes i panellets, per això per tenir l’estomac una mica preparat, anem a fer un petit tomb per el Lluçanès.
Deixem la furgo a Sant Quirze de Besora i anem cap a la carretera que va cap Alpens tot seguint el GR 3 o Central de Catalunya, un cop passat el Serralet i poc abans de Cussons premem a l’esquerra una petita pista asfaltada que ens portarà a Solallong, granja de porcs, a partir d’aquí per pista força planera anirem seguint per el costat de la Riera de Solallong fins Cal Jan i una mica mes amunt en el Portell Estret, ròtol indicatiu deixarem  la pista que gira a la dreta i prenem un corriol que de mica en mica accentuarà la pujada fins trobar-nos al davant les llastres força inclinades que pujaran cap a la Roca Llisa, a parit d’aquí la cosa és suavitza una mica fins tornar a enfilar per sola la balconera dels  Munts i Santuari (1050m). D’aquí uns aniran cap a Sant Boi de Lluçanès, que ara és tot baixada i son 2,5Km i jo tornaré a buscar la furgo, resseguint el camí de pujada, que segons indica un cartell son 9’5Km.

Bona rutilla per fer corrents, amb molt bones vistes i no gaire concorreguda. Fins a St. Boi 12km i anar i tornar dels Munts uns 20km.

Vàrem ser: Pol, Angi, Agnès, Rubèn.


Pol

Rubèn i Agnès a Cal Jan


tot pujant a roca LLisa per les llastres

dalt de roca llisa


Dalt dels Munts, avui poques vistes força emboirat










diumenge, 26 d’octubre del 2014

PUIGSACALM per els ganxos Nous i Vells





Sortim de Joanetes en direcció St. Magdalena per Can Guilla, tot molt ben indicat i senyalitzat, no te pèrdua, això si la PUJADA fot una bona pujada de quasi 45’ tota tiesa fins el començament de la Canal Fosca o dels Ganxos Nous, doncs i trobarem alguns ferrots per progressar dins l’estreta canal, no és difícil ni necessitarem cap tipus d’estris de seguretat.
Cal també estar la a la guait doncs en un moment donat un petit corriol, dins la mateixa canal en portarà a un balconet amb unes vistes extraordinàries de tota la plana d’en Bas a mes i tenim una petita campana que podrem tocar.
Un cop dalt de la canal fem algun que altra pas amb ferros per arribar a dalt de Sant Corneli, a sota nostre veiem l’ermita de santa Magdalena  del  Mont i mes lluny tota la carena des de el Canigó fins el Puigmal, encara sense neu i amb la calor que fa aquesta tardor, la veritat és que el boscos estan secs i ressecs.  Baixem cap el coll de Santa Magdalena a on trobem dos indicacions a l’esquerra el pas dels Burros i a la dreta el Puig dels Llops nosaltres seguirem per aquesta entrant per un bonic bosc  per el qual el camí dona tota la volta al Puig dels Llops, per superar la paret triangular de pedra. Un cop al coll anem a  fer el cim, coronat amb una senyera, i farem aquí unes barretes doncs veiem el Puigsacalm curull de gent.
I si algú va dir que avui aniríem de “tranquis”, doncs s’ha equivocat doncs resulta que algú comença a corre, i apa, anem-hi!!  Fem el Puigsacalm, i cap a vall, primer en direcció el coll de Bracons, però en un moment donat, indicació del camí dels Burros, doncs cap allà que hi anem i l’últim paga el veure, la veritat el camí se les porta i cal anar amb precaució, anem rodejant les parets del cim fins retornar denou al coll de St,Magdalena, ara no prenem el camí de un havíem vingut si no un corriol que surt a la dreta i que agafarem uns metres per agafar un altre, fites de pedres,  corriolet en forta baixada i que entra a una canal estreta i ens porta als ganxos vells, no te pèrdua sols i trobem un camí però val no badar, doncs no seguirem per dins la canal tota l’estona,  si no que anirem a buscar unes plaques llises de pedra.  Un cop superat els ganxos, el camí segueix per sota el cim dels Llops i fa forces pujades i baixades, amb molt bones vistes i alguna que altre relliscada.
Tornem a enllaçar amb el camí del qual havíem pujat i ara si baixada i si al anar la cosa se’ns ha fet feixuga ara la baixada i corrents i saltant per les pedres , en un  tres i no res hem sigut a baix de Joanetes.
Una bonica sortida de unes 3 a 4 hores a molt estirar i uns 1000 de desnivell.
Millor època per fer-ho, primavera o tardor.
Joanetes  és un  poble molt petit  de la Vall d’en Bas a prop d’Olot i ha un restaurant carot els caps de setmana.

Sortida realitzada per Artur, Eladi, Benet el noi del Montseny i jo mateix.



Bona pujadota

entrant a la canal dels ganxos nous


Eladio

la campana

corrent cap el pic dels Llops

corrent cap el Puigsacalm


cami dels burros

benet el noi del Montseny als ganxos vells

Artur als ultims pasos dels ganxos vells

diumenge, 19 d’octubre del 2014

ROCA CENTELLA EN BTT




1001 metres, ni mes ni menys és l’alçada de Roca Centella, o el Mojó, per la gent de les nostres contrades no és molt coneguda però la gent del Vallès Occidental i sobre tot dels  pobles de la Garriga, Cànoves, Samalús o Figaro, be prou que saben on és.  Del Tagamanent surt una serra que tot deixant la que va al Pla de la Calma i el Sui, enfila vers les Carenes d’en Bosch i va a morir a la punta de Roca Centella, com una proa que vulgui sortir de la serralada, per això la vista des de dalt és a tota la rodona, Montserrat, Berti, la serralada litoral, el Tagamanent, el Sui, el Turo de l’Home, Matagalls.....per això vàrem decidir que la Pirata d’aquest any fos en aquest cim.  Be i la Pirata? Doncs la Pirata és una ruta en bici de muntanya  que fem cada any sortint de Mataró cap a.... Montserrat, Turo del l’Home, Tossa... anar i tornar o sols anar intentant sempre que la ruta sigui el màxim possible  sense trepitjar  carretera, aquest cop seria anada i tornada.
Aquesta vegada però la mala astrugància va fer que molt del personal que tenia que venir per una cosa o un altre varen anar fent llufa, en resum que al final vàrem quedar 2 per tirar endavant la sortida.
Sortim de Mataró i enfilem cap a Parpers per el camí del pont del Espinal i pla del Espinal, aquí prenem el GR 97.1 (el qual podríem seguir fins quasi fins Corro d’Amunt, però nosaltres vàrem fer algunes variants) en baixada, en un punt el GR fa una volta per el serrat de Can Mates, nosaltres tallem per una pista que ens portarà passar per de sota dels turons de la Simona i Cremat, per entrar al poble de Sta.Agnès de Malanyanes i buscar de nou el GR que ens portarà a creuar el Congost, tornem a deixar el GR i agafem ruta bici (9) per creuar l’autopista i enfilar ja cap el Vallès per pista entre camps i sempre en direcció nord, no tardarem de nou a connectar amb el GR, que el creuem i prenem un nou itinerari de bici (2) cap a la Foradada i connexió amb el Pr c-142 i el GR de nou, anem direcció Marata, la ruta és força agradable no cremem molt de combustible per el que ens vindrà d’aqui poc i que ja tenim al davant,  poc passat Marata deixem el PR i el GR és cohesiona amb el GR 97 cap a Corro d’Amunt a un farem una parada en el bar del Poliesportiu per posar gasolina.
Enfilem cap a Samalús i un tros de carretera fins mes o menys l’alçada de la font dels monjos, a on prenem una pista molt heavy-metal, que ens portarà a la pista que ve de la Garriga, aquí comença el calvari de rampes dures  i de molta calor això que som a la tardor, anem guanyant alçada de mica en mica, però no és fins per sota el turo de Santa Margarida que la cosa no afluixa, ara anem per sota la llarga carena, les vistes son fenomenal a banda i banda i els kilòmetres és van fent millor, a prop d’arribar al cim tenim un coll que agafarem la pista de la dreta i baixarem per la pista que ve de l’esquerra al mateix punt. Les ultimes rampes també se les portent, un cop la pista ja tendeix abaixar, trobem una fita i un corriol que ens porta al cim.
Tornem de nou a la pista i baixada, però tan rapits que ens passem el coll i tirem cap el Figaro, sort que ens donem compte de la pífia, això si ningú ens treu tornar a remuntar.
Resseguim uns quants kilòmetres per on havíem pujat fins arribar a un coll que girem a la dreta i en bona baixada en pista per sobre del torrent de Vallfoncesa fins trobar la carretera a 1 km de Cànoves, a un farem unes birres i uns bocates.
Una mica endormiscats anem vers Cardedeu, per pista rapida i en un tres i no res ja hi som. Creuem el poble i passat la via del tren prenem un tros de carril bici i anem cap cap una estació transformadora i d’aquí  a buscar el pas per travessar el Congost.
Ens queda la ultima baixada ja ben entrada la tarda cap a Sant Esteva del  Coll i el Collet i carretera i manta fins la font del sot i Dosrius i per el costat de la riera fins Mataró.
Bona i gran ruta del mar al Montseny, tot travessant la serralada litoral.

Vàrem ser el Salme i jo, 85km i 1700 de desnivell. De 6 a 7 hores sense contar parades.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8052367



Pla del Espinal i GR



Roca Centella, al fons el Tagamanent

comença la baixada al fons els Cingles de Berti