Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Pirata Milany - Bufadors


La zona del Castell de Milany és prou coneguda per el Presi doncs a sota mateix del castell i tenen la casa. És per això que cada any, desprès d’estar investigant apuradament, fa un recorregut per fer-l’ho corrent. Aquest any no era l’excepció, tardor, castanyada i ruta per gaudir, aquest cop però serà mes llarga 20 km.
A la nit ja i fem estada a la casa per fer-l’ha petar vora del foc tot menjant castanyes i panellets, tot regat amb una garnatxa de qualitat. A fora la casa boira i lluna plena i el crit del mussol que fa que la nit sigui mes dolça. Aquest cop no en serem gaires doncs uns per lesions i altres per motius laborals i desplaçaments no han pogut venir, la sortida doncs serà ben familiar.
Sempre passa el mateix la nit s’allarga a la bora del foc tot recordant batalletes, per això al hora d’aixecar-s’ha la cosa és fa una mica lenta.
La primera part de la ruta és ben còmoda planera i de baixada cap el Hostal de la Serra, desprès tot serà pujada per boscos omplerts d’humitat i de tardor cap els Bufadors a on entrem primer per dins i desprès per dalt de la cresta, les vistes son espectaculars i ens ho prenem bastant en calma.
A la sortida dels bufadors ens trobem en una gran sorpresa la organització, havia muntat un avituallament en tota regla, un puntas no esperat, el Sebes la Antonia i la Miranda han preparat una bona taula per recuperar energies, un detallàs!!! Llàstima del personal que no ha pogut venir. Anirà be la parada doncs ara vindrà de nou la pujada cap a la magnifica i gran Bauma del Teixidor, a on be val fer un altre parada per admirar el lloc i les condicions a on i viva la gent fa uns quant anys. Seguim pujant per corriol molt dretot fins els plans de per sota la casa de Milany.
Bona sortida o millor dit excelent sortida de 3 hores per recons misteriosos del Ripolles i Bisaure.
Benet fent les castanyes

sortida de Milany

fanguelis

Regina

Hostal de la Serra de Llaers


Kiku,Regina i Presi

Bufadors

dalt dels bufadors


molt bona organització

gracies!!


Bauma de Teixidor

ultima pujada

unes bones butifarres per dinar

diumenge, 13 d’octubre del 2013

SANTA SUSANNA -MONTSENY BTT


tot pujant

santa Susanna
La tardor sempre és un bon moment per anar a fer una visita al Montseny per gaudir dels seus colors, però aquest any la cosa sembla que va una mica en retard.
Deixem la furgo al aparcament de la rotonda de Sant Esteve de Palautordera i travessem el poble per anar a buscar el carril bici que va per el costat de la carretera que puja al poble del Montseny, al poc rato ja estem a Santa Margarida, travessem el petit nucli de cases i seguim un tros per la carretera fins veure d’indicador del Polell, seguim per la pista tot passant per el Castell de Fluvià que és on començarà la pujada per el que en diuen la Soleia del Castell, farem moltes ziga-zagues tot amunt fins quasi la cota 700 on ens trobem la casa de Can Vallmanya, seguirem pujant pujant uns 100 metres mes de desnivell i prendrem la cruïlla que ens indica cap el Polell, deixant la que va cap a Sant Elies. La pista ja va tot planejant a la nostra dreta, veiem el Turó de l’Home i al fons el poble del Montseny, tot el camí esta ple de castanyes i la olor de tardor esta per arreu. Trobem un nou desviament que marca a Santa Susanna, el seguim en suau baixada per entre en un frondós bosc característic del Montseny en poc rato ja estem a l’ermita, a on sens ofereixen unes bones vistes de la serralada del Montseny, remuntem un tros per sota Can Masjoan i de nou trobem la pista que ve del Polell i que havíem deixat. Encara trobarem alguna que altre pujada però en poc ja tot serà baixada tot passant per  la masia de Samon i mes baixada ja de veritat fins el càmping i piscines del Montseny.
Per avui ja en tenim prou que el temps sens tira a sobre per el que decidim agafar la carretera en baixada fins el lloc de sortida.
Una sortida de pocs kilometres uns 24 i un desnivell de 900 metres. Apta per una matinal i per la majoria del públic betetero, doncs l’horari seran dunes 2 a 3 hores, però val molt la pena, sobre tot a la tardor.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

PIC RODO CRESTA ANYELLER


Un dia d’aquest estiu Eladio amb va comentar que havia anat a fer la aresta NW del pic Rodo i la cresta de l’Anyeller, vaig pensar que aquella ruta feia temps que la volia fer i varem quedar en un dia per tirar el projecta endavant. Però l’estiu ja havia passat i uns quants caps de setmana de temps insegur varem posposar la sortida, però la cosa era fer-ho abans de les neus, aixis doncs que aquest cap de setmana semblava si mes no la ultima opció, encara que el temps era una mica no gaire fiable del tot.
Diumenge al mati de molt d’hora molt d’hora, potser massa i tot sortim cap a Ribes de Freser a buscar el primer carrilet que puja cap a Núria. Aquell diumenge a sobre i havia la clàssica duatlo de Núria, per això optem per agafar el tren a dins el pobla.
Quina gentada a Queralbs, a petar, nosaltres anem a buscar destins mes solitaris i tranquils sense tanta gentada.
Arribem a Núria i despres de fer l’esmorzar tirem cap el coll de Nou Fonts i diagonal cap el coll Bernat, d’aquí baixem cap a l’Estanyet, per de sota la cresta que ens tocarà fer, el dia s’aguanta però els núvols van passant amunt i avall, quina tranquil·litat mes absoluta, ningú de ningú, be  sols del tot no, tenim els isards que ens miren pensatius. Per anar a buscar l’aresta NW tenim que anar a buscar una gran tartera de grans blocs que ens queda a la dreta tot baixant, enfilarem cap amunt que la cosa cada cop és mes tiesa, fins un punt que la tartera és tanca i trobem l’aresta (marca a la paret de l’inicií de la ruta). Hem tardat dues hores en arribar, hem suat la cansalada, però ara en aquest racó el sol no i toca i el fred és ben viu, els que ens toca esperar i assegurar ens abriguem.
La primera tirada potser és la mes complicada, però sense embafar, però nomes son uns quants metres desprès la cosa millora fins la primera reunió. Nosaltres portem 2 cordes de 60 metres potser massa llargues doncs tenim bastant-te fricció i en algun moment fa que caiguin algun que altre roc. Desprès de la segona tirada, ja fem les dues que ens queden més encarats a la cresta. En les reunions encara hem pogut aprofitar algun que altre pitó del any de la catximpum.
Arribem al cim i el sol que hem tingut a la aresta és comença a tapar per els núvols, decidim no parar i seguir la cresta, encara encordats, passem per el pas de la baixada per la corda fixa i a partir d’aquí fins el cim de l’Anyeller (2h30’) sense mes complicacions. Aquí si que fa fred, recollim material un menjuc rapit i de nou al coll Bernat i coll de Nou Fonts i baixada cap a Núria entre una gran  munió d’isards que en prou feines s’espanten.
El sol de nou, la calor i el treure roba. Una bona sortida per esperar la neu que cobreixi les muntanyes.
Portats per el càpita Eladio hem estat el Presi, Jose i jo mateix.
pujant al coll de Nou Fonts

començament de l'aresta

capita Eladio a la primera tirada

el  Presi sortint a l'aresta

Jose en el tram d'aresta final

Jose al Pic Rodo

Eladio i Presi al cim

cresta d'Anyeller

Eladio i la seva nova motxilla BCA

trams de cresta

Pas de la corda

tot baixant del coll de Nou Fonts


Isards

Añadir leyenda


diumenge, 29 de setembre del 2013

Una estada per el Ripolles


La una del migdia i comencem a pedalar en direcció al coll de Jou, l’intenció és anar a fer el Taga. Feia molt de temps que no pujava per Bruguera en bici, i no recordo que la pista fos asfaltada, la veritat, però tal com esta la cosa sembla que esta tota la ruta aixis, que i farem, potser no valia la pena canviar les cobertes llises,però be ja hi som i la pujada amb aquesta calor és fa notar i de valent. Arribem a coll de Jou i amaguem les bicis en un matolls i comencem a pujar, estem rodejats de vaques per tot arreu, i quasi arribant al coll trobem un remat d’ovelles amb el pastor, que ens saluda aixecant el braç, per un moment semblava que parlava amb alguna persona, però en veritat estava parlant amb el gos. L’Angi és queda en un replà i jo per el que queda tiro cap a munt per tocar creu.
A dalt ningú, l’aire fred que fa que amb la poca roba i el constipat que ja duc en recomani tirar enrere ràpidament, fent una ultima ullada a la vall de Pardines a on altres vegades i pujat amb esquís i cap a les muntanyes del davant a Núria, esperant que és tornin a quedar blanques ben aviat.
La baixada és rapida molt rapida fins a Bruguera a on traiem les coses de pique-nique per començar a dinar i en un moment ja ens venent els gossos del poble a fer-l’ha petar.
Ens anem de la falda del Taga, ens acomiadem dels gossos i de les gallines, úniques animes en vida que hem vist en el pobla i anem cap a la zona del Montgrony.
Abans d’arribar a Gombrèn i trobareu dos càmpings el primer el Pirineus és carot el segon el Molí de Sarradell esta molt be, en un bosc al costat del riu, net i polit i en aquesta època molt silenciós, a mes per sopar tenim la companyia de un conill que també vol participar de l’àpat
Ja és va fent fosc molt ràpidament i en seguida ja som ficats dins la furgo, silenci total, be o potser no el mussol va cantant i al fons i per dins el bosc el brams dels cérvols que ens indiquen que som en època de aparellament.
Mati núvol com el meu cap, el constipat ja és del tot evident, desistim no fer la ruta i anirem amb la furgo fins a Merolla per mirar de trobar algun camí que no tenia gaire clar.
Arribem dalt del coll de Merolla i la cosa esta col·lapsada de vehicles de boletaires, una autentica plaga, anem a fer una volta però enseguida reculem fastiguejats de tanta gent.
Anem a Gombrèn a comprar quatre coses a la botiga de la plaça, la dona ens ho vol vendrà tot, tot és molt bo i fet allà, per un moment pensem en aquella escena de la sèrie catalana els Cargols, que quan va la gent de cant Fanga a pagès els i treuen tots els embotits que son tan bons però que en el fons son comprats en el súper de la cantonada.

-         Aneu a buscar bolets? (la dona de la botiga)
-         No nosaltres no, ens agraden però no hi anem
-         Ah? No?
-         Nosaltres anem a buscar camins
-         ????
pujant cap el Taga, al fons el Puigmal

un amic a esmorzar

Añadir leyenda

diumenge, 22 de setembre del 2013

CIRCULAR A MONTSERRAT

Artur sota el Cavall

cap el pla de la Trinitat

J.J Padnon,Presi, Sekes,Angelo;Angi i Artur la tropa!!

J.J Padnon per sota el mirador de Sant Jeroni

Presi 

tot pujant cap el mirador de Sant Jeroni

Angi

a grimpar una mica


Artur i Presi cap a Mont Gros

Mont Gros

algun pas de J.J Padnon

Sir Angelo de la Val D'Aran

els guies

ja som al final


http://connect.garmin.com/activity/379107596#.Uj3-lSgoiNk.email


L’any passat ja varem intentar fer una sortida per fer la travessa en diagonal de Montserrat, però no va poder ser, aquest any ho tornàvem a provar però per no fer complicació  de cotxes ho farem en circular fent la sortida més llarga.
Ens trobem tot l’equip al Bar la Roca de Monistrol, parcer molt recomanable tan per els bocates, les tapes o els combinats a mes si respira ambient de muntanya, sobre tot d’escaladors. El dia s’aixeca fred però serà cosa passatgera doncs la calor esta assegurada.
Anem cap a Santa Cecília a on deixarem els cotxes i anirem tot seguit a creuar la carretera per anar a buscar el GR que ens portarà tot faldejant la muntanya cap el Pla de la Trinitat i ermita de Sant Benet, d’aquí baixada per les escales fins al Monestir a on farem una paradeta a la plaça. Tot  seguit anem a buscar el camí de Sant Miquel, que és una pista encimentada i que va seguint per dures pujades per el camí de les ermites cap el Pla de les Taràntules i l’estació superior del funicular, al costat d’aquest anirem a buscar el camí de Sant Jeroni tot passat per sota les Magdalenes, per aquest sector és per on trobem mes gentada caminant, passarem per les serra de Bellavista i de les Paparres, sempre tenint al costat dret el Cavall Bernat, el camí és totalment evident fins l’ermita de Sant Jeroni, deixem la ruta per anar cap el mirador del Moro, característic per les seves antenes i antiga estació superior del funicular, ja en desús. Reculem de nou cap a l’ermita per un altre camí i d’aquí cap el mirador de Sant Jeroni. Un cop al mirador tindrem que recular de nou i tot passat un lloc de moltes fites de pedres tindrem que prendre un camí a la dreta (marques grogues) i l’haurem d’anar seguint, vigilant  un camí que surt a la dreta marcat en groc i deixar el que baixa doncs aniríem en direcció cap a Jorba per el camí dels francesos. Comença doncs l’autèntic trenca cames de pujar i baixar per una espessa vegetació que ens evita la forta insolació que esta caient.
Un altre lloc que tenim que estar-hi al cas i que a mes no ja cobertura per el GPs, és a prop del coll del Migdia i Miranda d’Ecos, no tenim que seguir cap el coll en veritat el camí mes evident ens i portaria,  però el trobem marcat amb creu, és adir, que seguim per l’esquerra per sobre d’un torrentet al qual anirem a petar i travessar per anar a buscar un pas espectacular per dins de unes llastres de roca tot passat per en sota de la Salamandra, arribant aixins al collet que mena al Mont Gros, que anirem a pujar per tenir una millor vista. Fem una parada per recuperar forces per la entretinguda baixada dels Naps de Dalt, a on tindrem que anar fent el mico d’arbre en arbre i procurar no fotret un lletot dels bons, doncs sembla ser que la gent te ganes de corre. Un cop a baix deixem el camí de l’esquerra i anem per el de la dreta per anar a buscar el següent coll de les Comes amb la silueta característica del Cabrit, seguirem per les marques grogues tot pujant per una zona de placa conglomerada i pas de corda.
Ara seguirem ja mes en diagonal per el camí de les Comes tot passat per la cova refugi de les Pruneres i ja el Coll de Port aquí comencem la davallada per sota dels Frares, ja no ens queda aigua però per sort el camí és en aquestes hores de la tarda ombrívol i fresquet, anirem seguit fins trobar el GR que seguirem per la dreta i en un constant pujar i baixar per sota el sector d’Ecos fins arribar de nou a santa Cecília.
Gran travessa, força dureta doncs han sortit 1400 de desnivell i 22km, en 7 hores i un picu, però a valgut molt la pena doncs hem pogut fer una circular per tot els macis que feia temps que ho teníem al cap.
I be sols quedava retornar a Monistrol al bareto d’aquest mati que encara que siguin les cinc de la tarda algu caurà al plat.
Gent de la Sortida: Seques, J.J Padnon, Presi, Angi, Artur i vingut de la Val D’Aran Angelo i jo mateig.
foto de Sekes a la penya