Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 21 de febrer del 2022

Una treva despres de la sequera





En el "mundillo" de l'esquí de muntanya ens podem trobar uns quants referents: un seria la penya que és dedica a col·leccionar cims, uns altres que els hi agrada anar de cabanes i refugis i fer travesses amb els seus corresponents pianos de motxilles, també tenim els que van de tope marca per les pistes, fen una mica el pavero, n'hi ha que els hi agrada col-lecionar metres de desnivell i desprès tenim els que sols busquen una cosa guapa, com es el powder, aquest es s'ens dubta el cas del nostre gran amic i mestre del pow-pow, Rivers ( o lo Lius), jo no se poder si tingues que estriar alguna, segurament faria cas del mestra, que millor que un bon "pow" per trobar la felicitat absoluta.
I res, després de quasi dos mesos de sequera una petita esperança que cal provar, per als dies que vindran.
La veritat que avui ha fet més fred del que pensàvem i la neu s'ha mantingut al dente. 
Sembla que de neu per al que diuen els pronòstics no en ve gaire, les cares sud (Meler) ja comencen a estar una mica tocades, el Puigmal per primer cop es veu una mica blanc, inclús avui es podia baixar per les Alabaus.
Però bé, molta penya per aquí dalt i toca fotre el camp ràpid que si no toca llepar amb les cues.



avui sortida familiar


































diumenge, 13 de febrer del 2022

Tot corrent cap el Poblat Ibèric de Céllecs

 


Poblat Ibèric de Céllecs





Entre que fa mesos que no neva, que la neu està fatal, que la "gasofa" està pels núvols, que estarà tapat i tot plegat anem per aquí a prop a fer una estiradeta de cames i avui anirem, ni més ni menys que amb el "Carter de La Roca", que ens vol ensenyar tot un munt de corriols, tot passant per dolmens, boscos encantats, pedregals i moltes coses més.
Farem una pujada llarga, però d'aquelles que es fan bé, cap a Céllecs per arribar al Poblat Ibèric, el més gran de tot el Vallès Oriental.
Un cop aquí, tindrem una baixada, molt i molt llarga, però d'aquelles que cal anar molt amb compte i un cop sembla que ja hi siguis, de nou un altre bona pujada, sort que més curteta.
En resum farem 20 km, però la veritat sigui dita per ser la primera sortida de tirada llarga, ens ha sortit prou bé, contents d'haver descobert moltes coses dins la brolla i el bosc.
Cal dir també, que havia de venir un altre guia de la zona, Eladi, però quan anàvem a començar ens va trucar dient que s'havia adormit.... potser encara sort si no amb aquest fem el doble de kilòmetres, escalf i una abraçada.


































diumenge, 6 de febrer del 2022

Els Roquissars del Montalt


 

Avui com no tinc gaire temps al matí he quedat amb el Presi per fer una volta i estirar les cames tot corrent. Deixem el cotxe a Can Bruguera sense gaires idees  del que farem, en principi anirem cap al Coll Pallarès intentant no tocar la pista que va cap a la Font del Malpas. Un  cop al coll, després d'haver fet molt de corriol i puges i baixes, seguirem un corriolet que puja tot deixant la pista que va cap a les roques que ara si fa bulder. 

Anem pujant pel corriol ja conegut d'haver-hi passat moltes vegades a peu i en bici, però en un moment donat intuïm quelcom i entrem a la brolla.....i sorpresa, una roca en forma de bauma que dona unes vistes impressionants, al davant la Serra de Vallalta al fons la llarga vall que dona de Canyamars a Can Brugueras. Quedem meravellats del lloc i no haver estat mai per aquí. Seguim intuïtivament fins a creuar de nou el corriol, però de nou el deixem i entrem a un altre sector de blocs, és curios tantes vegades que hem estat per aquí i tot això no ho coneixiem, aquests sector les vistes donen a mar i inclòs i tot, ja un banc de fusta.

Com que estem contents per les descobertes intentarem seguir amb la tònica de trobar rocs. Sortirem per sota del conegut Roc de l'Avi, encara qui hem estat un grapat de vegades també i anirem, farem una petita marrada, perquè pujarem per un cantó que no havíem pujat mai, esgarrapant una mica de roca i baixarem per un altre canto, fent una petita circular. Un cop la visita, seguirem un tros per  la pista, però no sé per què un cop arribem al Plana d'en Canals, al fons i descobrim de nou una bona roca amb un bon mirador, és a partir d'aquí a on començarem a traçar per sobre mateig de la carena fins a veura si podem arribar a dalt del Montalt. 

Sempre seguirem per al fil de la carena, per les roques, són com uns petits Castellets, podríem baixar i buscar com en els Castellets camins més facils, però la ruta va passant per uns petits turons rocosos que donen la gracia a la ruta, és a dir, la ideia és sempre anar per dalt, gaudint del paisatge de mar i muntanya.

No sempre serà fàcil, ja que en alguns llocs la brolla dificulta una mica el pas, però un cop trobem la roca la cosa millora. Trobem molts turonets, però en un hi ha cabres i el bategem com el Turó del  Roquissar de les Cabres.

Sembla que el roquissar s'acaba, entrem en una zona de brolla, la deixem i seguim per corriol fresat fins al Coll de Pateres, aquí un tros de corriol i de seguit de nou per la carena per arribar al Turó de l'Antena i el Montalt.

Doncs ha passat, hem sortit sense plans i hem descobert una "rutilla" per Els Roquissars del Montalt, espectacular!!, i això que ho tenim a tocar de casa.

Un cop al Montalt baixada i per fi, ja una mica tard, això que seria una ruta curta, corrents, mai més ben dit cap a Can Bruguera.

Si voleu fer la ruta, seguiu bé el track, no hi ha camins, una mica d'aventura entre la brolla i sempre buscar la part més alta per les roques.

Tot aquest tram es fa lent i més si es volen fer fotos.... continuarà.






















rotllo Anna Regina






























diumenge, 23 de gener del 2022

Porte 2





Avui com que fa un dia molt fred i com diuen els pronòstics als principis de la jornada encara restarà una mica de vent d'ahir, comencem una mica tard. Deixem la Cerdanya enrere ben paladeta de neu i entrem al territori àrtic. Moltíssima gent a l'estació de Porte Pimorens, i molta gent d'skimo per la zona, però sembla que tots vagin en corrua per allà mateix.
Deixaré a la família per les pistes, intentaré fer dues pujades evitant tocar el menys possible pista.
Si agafem la pista verda de Caminal, a poc en una corba ben marcada que gira a  l'esquerra entrem al bosc de bedolls, més amunt anirem al costat de la carretera i tranquil·lament i ben sol vaig fent fins mes amunt trobar de nou la pista, la creuaré i per bosc de pi negre i forta pujada vaig a parar a la zona de l'Estanyol, amb el bareto amb olor de frànkfurts. Aquí parlo amb un telemarkero, que pregunta que si m'han dit algú per pujar per pistes, l'hi comento que no ho hi fet, amb comenta que moltes pistes barran el pas als skimos i sols pots circular abans de les 9 del mati, o si no tens el forfait d'skimo. Que hi farem, tothom vol treure cales.
Segueixo per al marge esquerre sota el Roc de les Ombres, la neu està molt bé i per aquest sector vaig completament sol, tots deuen estar cap a la Mina. A poc per arribar a dalt coincideixo una parella en grampons per una pista, que  pregunten per la Mina.
Un cop el Mirador, prenen una mica de te amb el termo, una parelleta amb música rap amb fant companyia, ella l'hi treu el casc i començen a fer-sa una bona morrejada, en sembla que sobro, doncs cap a vall....m'hi fet gran....primera baixada, la neu fenomenal, directa cap a baix per la vermella.
Preparau la segona pujada aquest cop cap a la Vinyola. Un cop a l'aparcament, segueixo primer el camí que va fent tothom en direcció a la Mina, molts cursets d'skimo, he passat al costat d'un grupet i un xicot ben possadet deia.: "a l'estiu m'agrada fer winsurf i ara a l'hivern tinc ganes de fer skimo, això mola".
Deixo el camí fressat i vaig cap al telecadira de la Mina, aniré cap al sector de la Coma de la Vinyola. Molta neu, brillant immaculada, un bon gruix  i el més important sol com un mussol, obrin traça fonda, observant les canals de les Valletes i algun pujant, potser van una mica tard. És estrany tanta gent per l'altre cantó i per aquí ningú.
Surto una mica més amunt de l'arribada de l'últim telecadira i enfilo cap a la carena, aquí la cosa ja comença estar pelada i molt endurida, els únics que circulant són gent amb raquetes, no crec que sigui el més idoni per tal com està la cosa. I res última baixada , per acabar aquests 1500 metres de desnivell que he fet avui.
El sol va reculant darrere les muntanyes i de cop i volta fa un fred que pela.










( El coll que dona pas al sector de Pedrons està pelat i moltes pedres)

 

diumenge, 16 de gener del 2022

Els Angles - Roc d'Aude - Estany d'Aude - Bulloses - Petit Peric - Mont Llaret -Els Angles


  Avui torna a sortir amb nosaltres un dels anomenats: Kintos, el Kinto Marçal Boquet.



Quina diferencia més abismal entre el sector de la Cerdanya i el Capcir, si en un lloc en prou feines hi ha neu, en l'altre està a petar. Avui pinta un dia radiant i molt fred, però sense el clàssic de la peli, el vent. Doncs avui que tornem a tenir al company el Kintu, l'hi buscarem una rutilla guapa.

Arribem a l'aparcament de Prat de Mir, als Angles, ja una mica tardet i la cosa està a petar de cotxes, el que ens costa trobar lloc. Un cop preparats ens dirigim a l'itinerari de raquetes que va cap al llac d'Aude, però nosaltres seguim les indicacions d'una ruta BTT d'estiu entre el bosc, així anirem pujant per no tocar pistes, solament un petit tros tocarem per la pista, quasi tot el recorregut el fem per bosc fins a dalt del Roc d'Aude. Aquí seguim direcció el Mont Llaret, però en un moment donat trèiem pells i comencem la primera baixada del dia cap al llac d'Aude, aquesta potser serà la pitjor del dia perquè no aconseguim el que venim a buscar: el pow.

Tornem a posar pells i comencem a pujar de nou com si anéssim de nou al Mont Llaret, però quan assolim unes tanques fusta amb cable mig ensorrades per la neu, trèiem pells de nou i comencem la baixada cap a Bulloses, aquest cop si l'or blanc està amagat aquí, pow de bona qualitat. Arribem a baix, alguns diuen de tornar a pujar i tornar a fer descensos per la zona, però al final optem per fer la llarguíssima pujada cap al Petit Peric. Ja som ben passats el migdia i de lluny veiem la pala a petar de gentada per l'hora que és, suposem que ens deixaran quelcom.

Llaga pujada al cim, dia radiant , les muntanyes dels voltants a petar de neu, potser el Mortiers es veu la pala més gelada. Són les tres de la tarda, així i tot, dona gust encara està per aquí, això que encara ens falta feina a fer.

El descens de la pala, sense paraules, i fins a la cabana de la Balmeta també genial.  Entre una cosa i un altre, estem assaborint les últimes hores de la tarda, les tonalitats blaves, la tranquil·litat d'aquestes contrades, avui no dinarem, però per això hem vingut, per aquestes estones bones a la muntanya. Tornem a posar pells per últim cop i fem la pujada final fins Mont Llaret, ara ens acompanya un francès que està mig perdut, amb una llaga al peu.

Arribem al Mont Llaret, ara sí que queda poca estona de llum, trèiem pells i comencem a baixar cap al Roc d'Aude i ja per pistes amb l'última claror del dia baixem xalant d'allò mes, tot per nosaltres. Arribem a baix de pistes que hi ha muntada una festa al bar, musiqueta guapa i bon ambient dancing près esqui.

Una gran volta, amb 4 pujades i 4 baixades, uns 24 km i uns 1700 metres de desnivell, que volem més. El Kinto, feia temps que tocava més pedra que neu, però sembla que ha sortit ben content i els esquís els hi ha tret brillantor. 

La penya d'avui que hem compartit tot el dia a part del mencionat, el Presi, el J.j Padnon, l'Anna Regi a tots ells, gràcies!



Primera baixada, al fons el llac d'Aude





segona pujada


en vermell la baixada al llac d'Aude




les Bulloses al fons, cap allà anirem ara




segona baixada, el pow amagat



les Bulloses








llarguíssima pujada cap al Petit Peric



















última pujada i últims colors del dia, els Perics al fons