Turon de Néouvielle

Potser varen ser molts de kilòmetres, potser ens varen quedar una mica cagats quant varem ser a dalt del Tourmalet i varem veure que l’altra vesant del coll per baixar cap a Barèges estava tota colgada de neu i tindríem que donar una espectacular volta cap a Lurdes i que el sopar era a les 19 hores i que no hi arribaríem a temps, que el Daniel i la Marian no portaven els pals d’esquí, que varem tenir que corre el J.J i el Lampa per poder dir a la senyora, simpa !, del refugi que esperes a la penya que ja anaven pujant, potser si que el sopar era una basofia sense repetició, que els de BCN van arribar a l’hora de fer nones, que ens varen fotré una arrissada per ser federats catalans i no espanyols, potser si que va ser una tocada de collons aixecar-se tan de mati i anar al lavabo a sentir les ferums dels altris i per no dir del merdós esmorzar...brrrrr.....brrrrr,.

Però un cop et poses de nou els esquís comences a veure les primeres clarors tocant les crestes dels Trois Conseillers, la silueta del Néouville tan a prop i tan agresta, el silenci i la mica de vent que ens envolta les coses canviant i t’oblides de tot el passat, estàs en el teu territori, estàs a començaments de l’estiu i ja un munt de neu que la llum envolta per tot arreu i la calor ja és fa notar a les 6 del mati. Tots sabem que és la ultima de la temporada per això avui és dia de xaxara, rises i records de tota la temporada. Per tot arreu llacs  i suaus lloms que  és deixen anar fent tranquil·lament fins que entrem a Coume Estrète, que la cosa ja s’enxerina una mica més, però la neu esta be, tot s’agafa. Arribem al coll i ja solsament ens queda la ultima rampa que al final s’ajeu fins el cim. Dalt unes vistes potents, del sector del Perdut, Vignemale al fons, mes a prop el Campbeille, el pic Longue.

Tanquem les fixacions, la ultima baixada, enfoquem la dreta palota que ens deixa a la gelera de Maniportet, per sota nostre les parets dels Conseillers i el germà gran el Néouville, ja fet en altres ocasions, sensació de petitesa, la neu és deixa anar fent per suaus lloms per superar llacs fins de nou al refugi que ens toca remuntar una mica, sense posar pells. I cap a vall buscant de aprofitar les ultimes neus fins els cotxes.

Potser si, que ves però ( com diu el Presi) la cosa va anar be i tot, inclòs molt be, una gran zona, molt lluny si !! però ja i hem estat i l’hem conegut i hem sigut:

El Presi, El noi del Montseny, la Regi, el J.J Padnon, Clint Salme, Bruce Sebes, Jose el Capi, la Loli, el Daniel la Mariola, la Marian i jo.

a punt de corre

refu de la Glère

el Presi

al fons el refu

Mariorla i Bruce Sebes

Conseillers

Jose i Regi

Coume Estrète

dins la Coume

quina fila

Clint

el cim

quina pala!!!

per sota Néouvielle

Daniel

parada per reposar

J.J i Chaussenque al fons

ja som al refu de nou i son les 10 

Vall de la Glère i ultimes neus