Nit clara, encara que la lluna esta a mitges, la neu reflexa
tota la seva blancor per entre el bosc, però carai...la llum del a caseta del
Parc de Sorteny,s’ ha engegat el sensor !!com si algú hi hagués passat, però no
si veu ningu...be potser si, una ombra petita negra se’ns atansa ràpidament cap
a nosaltres, dos ulls il·luminats entre la foscor, ostres!!! Engego el frontal
que tenia parat i davant nostra ens apareix una guineu tota ranca de una pota, se’ns
queda a pocs passos tot mirant-nos, en prou feines tenim res per oferir-l’hi,
en moc per anar a buscar una bandeja tota bruta de salsa a la bolonyesa dels
macarrons que ens hem cruspit fa un moment, amb el meu moviment surt corrent
tot coixejant de la pota del d’arrere.
En fa una pena molt gran veurà el pobra animal, surto amb la bandeja, uns ulls mirant
per entre el bosc i de cop s’ha m’acosta l’hi allargo la bandeja i m’he l’agafa
de la ma.
En sembla que no tenim res mes potable per ell o ella, o
potser si els llardons boníssims que amb comprat a Ribes. Trec la bossa, els
ulls brillants tornen a estar entre els arbres, ranquejant s’acosta tímidament,
la tinc a un pam de la ma, obro la bossa i començo a trossejar els llardons,
mira amb preocupació de un canto a un altre com amb alerta de un possible perill,
amb retiro uns passos i deixo que mengi tranquil·la, pot ser és el primer cop
que proba uns llardons.
El silenci de la nit, és trencat per el soroll dels llardons
en els seus caixals, no havia tingut tant a prop mai una guineu, no hi gosat
acaronar-l’hi el cap i tan sols fer una foto amb el flaix, per no intimidar-la.
Torna a marxar i els ulls brillants restant observant entre la foscor dels
arbres, que tenim mes per oferir a tant gran invitada?...sols ens queda pa de motlle,
l’hi torno a posar a terra i ja la tinc al davant, tot coixejant s’apropa de mica en mica, penso
que l’hi deu ser molt difícil aconseguir aliment amb la seva situació i per
això accepta el repta de acostar-se a uns humans. La deixem fer i anem cap a la
furgo a dormir.
Al mati busquem restes o algun tros de menjar, no hi ha res
de res, és la “Guineu de Sorteny” si aneu a dormir a l’aparcament mireu si la veieu i ja sabeu.
Sector d'Arcalasca de Cataperdis |
Boires a Soulcem, i la Pica al fons |
Setmana de molta calor, la cosa va minvant ràpidament, molta
gent ja esta pensant en xiringuitos i prendrà al sol a les terrasses, però be
encara podem fer moltes coses, de moment per el sector andorrà, tenim encara
moltes possibilitats, sobre tot en vessants de sud i est, els nord per el factor
vent han quedant mes tocats, estabilitat
total en el mantell i cremeta bona en aquestes vessants, encara queden sobre
tot neu dura en parts altes, de moment no cal matinar molt per no agafar neu
dura.
Per sectors, Grau Roig i Pas , tenim el Montmalus encara
prou be. A la vall de Ransol sector Serrera i si pugem per la vall i girem a la
dreta, tenim el pic del Estany Mort prou be , com Meners i Senyac. De Sorteny,
encara podem sortir amb esquís per anar al refugi i fer la Serrera i fer la
Serrera per aquesta vessant. La vall de Rialp, no cal carretejar gaire els
esquís i tant el Port de Siguer, Banyell i Rialb estan molt be. Fontblanca la vall que
puja del Castellar, tindrem que remuntar fins fora el bosc sense esquís, la
pala de cim no és pot fer.
No se si la informació vindrà be a la gent d’ Esquí Montseny.
Ens vindrà molt bé Xavi, dimarts pugem, encara per decidir si Ransol o Rialb
ResponEliminaSalut i gràcies
Per cert aquest esquis TRAB fan olor a nous
ResponEliminafelicitats