Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 26 d’agost del 2013

EL PETIT CANADA CATALÀ

De vegades costa una mica començar a escriure

la plana Ceretana

Els Tonis al fons el Cambradase

Montluís


el petit Canada Català



Una ruta per la Cerdanya i si és en mans de un guia com en Toni Llovet, és sinònim de grans troballes, corriols, baixades...en fi èxit segur.
El dissabte que varem muntar el campament base, al magnífic càmping de la Griolle a Targasona, estàvem quasi sols la pluja queia abundant i les muntanyes començaven a rebre les primeres volves de neu, vaja un fred que pelava.
A la nit a casa d’en Llovet desprès d’un bon sopar ens ensenya la ruta preparada una circular per la Cerdanya i el Capcir, el que diuen per allà: “ Le petit Canada catalan”, sols calia que fes una mica de sol.
I si , al mati desprès de unes primeres boires s’aixeca el sol, ja havíem quedat una mica mes tard per no agafar tot el fred de la matinada.
Els dos Tonius puntuals amb passen a buscar per el càmping i ens dirigim amb el cotxe cap a Llo a on el deixarem. Seguirem ja en bicis en direcció cap a Eina per carretera i en pujada per anar escalfant cames, abans d’arribar al poble ja comencem la descoberta de corriols i trial-leres en direcció cap a Sant Pere dels Forcats, sempre amb la mirada del Cambradase a la nostre dreta, no arribem al poble si no que anem a buscar un GR súper potent que surt de Planes en direcció a la Cabanassa i d’aquí a la fortificació de Montlluís, la rodegem per un corriol fins situar-nos a dalt de tot, a partir d’aquí anirem a buscar el rierol del Tet fins endinsar-nos a dins dels boscos canadencs per uns corriols meravellosos, el riu sempre el tindrem a la dreta, estem situats al pla de Barres, d’aquí sempre per corriols cap a Superbolquera i camí del Calvari cap a FontRomeu i potent baixada cap a Èguet fins la carretera cap a Targasona i el càmping, jo m’acomiado aquí ,però ells encara els i queda una bona baixada per el camí que va cap a Llívia i per camins inundats d’aigua cap a Caldegas.
Una bona sortida que passa per un llocs molt encisadors, i sempre per corriols, de vegades una mica tècnics i que cal prestar atenció , més si acabava de ploure.

dijous, 22 d’agost del 2013

Le Lot - Garonne tour en bicicleta

estació Montauban

Cahors


Montech

canal de Montauban

canal del Garona

pont Valentré

Valentré

chateaux de Mercuès




Puy





sortint de casa

parada foto castell





Villeneuve du Lot

Villeneuve


area de servei per ciclistes!!!




el Garona
La ruta que volem fer és una circumferència que uneixi el riu Garona i el Lot o Olt amb occità.  Desprès d’estudiar-nos una mica la logística decidim deixar la furgoneta al càmping de Trescasses a 2km, a les afores de Castelsarrasin a prop de Tolosa. El càmping en qüestió és molt tranquil i amb grans ombrades i al costat del Garona, tot ell esta rodejat de camps de cultiu sobre tot de kiwis, no és que tingui moltes prestacions, però per el tema deixar la furgo varis dies resulta molt econòmic.
El primer que fem desprès de tenir les alforges preparades per l’endemà és anar a buscar el canal en la ciutat, la cosa sembla senzilla però a nosaltres ens va costar una mica, sort de una bona dona que amb la seva bici i tota ben vestida ens va acompanyar fins a lloc.


Primera etapa-. (de transició) Castelsarrasin – Montauban.-32km.Tren fins Cahors

Sortim del càmping amb la ruta apresa fins la trobada del “Canal dels dos Mars”, una de les rutes ciclables  mes llargue de França, que va des de d’Atlàntic passant per Bordeus resseguint el Garona i desprès al passar per Tolosa prenent el canal du Midi fins el Mediterrani. És una gran ruta ciclable, que nosaltres ja varem tastar farà uns anys tot sortint de la Val d’Aran fins a Tolosa per una via ciclable  i resseguint el Midi fins el mar.
Resseguim doncs el Garona uns 22km fins al poble de Montech, un cop arribats al embarcador anem a la oficina de turisme per preguntar sobre el canal que puja cap a Montauban. Ens indiquen que tenim que creuar el pont i prendre la ruta ciclable en sentit invers tot passant per el cementiri i a pocs metres entrarem en el canal, però que la pista no esta condicionada com la que venim. La veritat és que al començament la pista va per sobre d’un talús per sobre el canal i trobem molts de picons, i amb les rodes llises optem per agafar una pista amb millor ferm que va paral·lela al canal. En un punt donat la pista és troba amb un pont de carretera i la deixem per seguir per la ruta normal ja que la cosa esta molt millor.
En 8 km arribem al final del canal i l’embarcador, girem a l’esquerra a la dreta ens queda un bar i a pocs metres entrem en un petit túnel a ma dreta, que ens portarà al centre de la ciutat. Important primer anar a l’estació per mirar els horaris de tren.
Volíem enllaçar Montauban i Cahors en bici, però la cosa semblava complicada, doncs les carreteres per on teníem que passar eren bastant transitades per això varem optar per fer el trajecte en tren, que serà de 30’. Si tenim temps i ganes la ciutat val molt la pena veure el seu casc antic.
Altra cosa que ja a tenir en compta. L’estació de Montauban sols te un pas d’escales per anar a la via de la direcció a on volem anar, la qual cosa suposa que amb les bicis carregades una feina bastant feixuga, igualment passa en arribar a Cahors.
Un cop arribats i fora de l’estació, anem a buscar el càmping que esta a uns 2km riu amunt,  el Rivière de Cabessut i nomes entrar veiem un cartell de ple, intentem provar sort i el cap del camping (que parla castellà) diu que te una zona per bicis i gent a peu, doncs és veu que és zona de pas del camí de Sant Jaques que va cap Espanya. El càmping te piscina cosa que aprofitem de bon gust, els serveis son nets l’únic problema és que hi va haver sarau fins altes hores de la nit amb un Karaoke, d’allò mes cutre.


Segona etapa.- Cahors – Puy l’Evêque camping.- 69km.

( Els kilòmetres, però penseu que 2 o 3 d’ells  son fets dins els pobles i com a visita turística.)
Val la pena abans de sortir anar a fer un volt per la ciutat romana situada en mig d’un meandre del riu, i descobrir els seus jardins secrets. Un cop la visita sense guiar comencem pròpiament la ruta del Lot i el primer que ens trobem és el fantàstic pont  de Valentré  que podem creuar de riba a riba amb la bici. Per sortir de la ciutat tindrem que passar potser per el tros mes lleig de tota la ruta doncs estem al costat de la carretera i entra centres comercials, però be de seguida ho deixem per dirigir-nos al petit i pintoresc pobla de Pradines ja al costat del riu. La ruta a partir d’aquí passa generalment per camps fruiters: gira-sols, nogueres, vinyes, presseguers, pomers...sempre per el costat esquerra del riu, fen servir petites carreteres comarcals i petites pistes asfaltades, passant per el costat de petites cases de pagès i cellers de vi que  si volem  podem fer unes bones parades per fer-hi uns tastets, ara vigileu al final de la jornada. De vegades ens podem pensar que és una ruta plana, però al lloro!!, que la cosa enganya una mica, en aquesta primera etapa tenim tres rampes, que si que no son de primera categoria, amb el pes de les alforges, la cosa varia una mica.
Cal anar però mirant cap el canto dret del riu doncs ens aniran apareixent sobre turons uns magnífics castells, quasi com si estiguéssim al Loire.
Altres pobles que passarem aquest dia és Douelle, pobla vinater per excel·lència, amb un bonic embarcador, la nostra ruta va seguint el curs del riu, però aquest fa com una serp que és cargola i de vegades tens la sensació d’estar fent voltes per allà mateix. El cas mes clar és al pobla medieval de Luzech, aquí la ruta ressegueix un gran meandre fins al final a on i trobem la capella de Notre-Dame de l’île, tota ella envoltada d’un gran silenci a on i podem fer una parada per menjar. La qüestió que desprès de fer uns kilòmetres per el meandre, tornarem a situar-nos a l’entrada de Luzech, però al altre canto del pont. D’aquí seguirem cap a Albas a on creuarem el riu per un pont  per arribar d’aquesta manera a Castelfranc fent servir una antiga via de tren que anava  de Cahors-Monsempron-Libos, un cop aquí segons l’època de l’any que feu la ruta ens podem fer un bon bany en una zona condicionada en el riu.
21km mes i arribarem a la bonica ciutat medieval a sobre de un turo de Puy l’Évèque, però com que la carretera esta tancada ni mes ni menys que per una cursa de bicis, decidim tirar cap el càmping i deixar la visita per l’endemà al mati. Be el càmping, esta a 3 km del poble i quant ja n’estàs tip la cosa comença a carregar, el càmping en qüestió és “Les Vinyes” . En aquest cas també el trobem força ple. Els serveis estan força desens i també i trobem una petita piscina que sempre va be per passar la calor..


Tercera etapa.- Puy L’Évêque – St. Syvestre 52 km.


A primera hora desprès d’esmorzar i desplegar els trastos, ja un ritual, anem a Puy a visitar el poble com que els carrers son molt redreçats deixem les bicis al costat de l’oficina de turisme i visitem els carrerons a peu.
Continuarem tot seguit a Vire-Lot, canviem de nou el costat del riu i seguim per el marge dret tot entrant en una pista  en una bonica zona de bosc al costat del riu, seguirem sense molts ensurts fins arribar a Fumel i el seu famós castell. La sortida del poble és una mica embolicada, doncs tenim al costat un altre poble Montsempros i al estar junts la cosa s’embolica una mica, nosaltres tenim però que tenir com a referència que hem d’anar al poblet de St.Vite al costat oposat per on anem, seguirem doncs per aquesta riba fins arribar avui de hora per poder comprar menjar a St. Syvestre de Lot, que esta tot creuant el Lot de nou. El càmping esta ple, però ens troben un petit lloc al costat de la piscina, quina sort!! A mes el supermercat esta a 100 metres, una delícia, avui podrem triar!!. Càmping  Les Berges du Lot , bon preu i molta tranquil·litat.


Quarta etapa.- St.Syvestre – Aiguillon. 68km.

Avui tenim la visita de la meravellosa ciutat de  Villeneuve de Lot, per això valdrà fer-hi una bona visita cultural que ens costarà quasi mig mati, però val molt la pena.
De Villeneuve sortim cap a Cassenuil ciutat medieval a les dues ribes del riu, en la qual arribem per una bonica via verda, que aquest cop la compartim hem molta penya que va en bici.
Seguirem la ruta per entre camps d’arbres fruiters, sobretot pruners, algunes prunes madures cauen per el camí cosa que aprofitem per tenir de postres. La vall és va obrint el riu cada cop el tenim mes a prop. Ste Livrade Lot, Fongrave, Temple Lot, tots petits pobles medievals a la riba del riu, com Castelmoron amb la seva petita platja que convida a fer-hi una banyada. Terres de cultius, petites masies, camps omplerts de quietud i de color groc dels  gira-sols, queda poc per el final del Lot, Clairat poble també medieval amb la seva  abadia benedictina, tancarà el recorregut per entrar per carretera fins els últims kilòmetres a la ciutat d’Aiguillon, on farem estada.
Arribem en dia de festa i a mes festa especial d’ Espanya, amb paella, cante, toro envolat, en fi, no ens hi quedem, solsament anem a comprar una bona botella de vi de la zona en un productor que te la paradeta a la plaça a on és farà la festa.
El càmping esta situat al costat del riu amb una bona ombra i en un antic moli,això si l’inconvenient, al costat d’una carretera i molt de soroll, una llàstima!!. Us aconsellem el càmping que és troba al costat del Garona direcció Buzet, a on  tenim que anar dema.

Quita etapa.- Aiguillon – Castellsarrasin.- 95km.



Aiguillon el Lot dona les seves aigües al Garona, nosaltres tindrem que fer servir el seu canal per arribar al lloc de sortida. Per això de la plaça del poble seguim el carrer tot recta fins trobar un semàfor, aquí girem a la dreta en baixada, per anar a buscar la carretera que travessa el Garona i en poc mes de 8 km ens durá a Buzet-sur-Baïse, amb el seu embarcador. Aquí de nou tenim el canal dels dos mars que ja no deixarem en els llargs kilòmetres que ens queden fins el destí. Poques fons i llocs per comprar menjar per el camí. La ruta del canal és totalment asfaltada, i com en altres dies no havíem trobat en prou feines gent, aquí els trobarem a tots.
Al càmping retrobem de nou la furgo, hem acabat la volta i hem passat molt bons moments, solsament hem tingut una punxada, els dies han estat calorosos i els nostres culs han sofert una mica, però el que queda son les vivències que fas i els records que et queden en aquets viatges lents en bicicleta, a on l’important és flairar l’aire en cada cantonada.



Informació varia:

Km totals: 314Km, contant els “tours” turístics.
Desnivell: no trobarem gaires desnivells, en el tram del Garona cap, però en el Lot anirem fent petites pujades i baixades.

Cobertes a dur:  de cicloturisme, llises amb petit gravat.


Època ideal: potser la pitjor seria hivern.

Documentació: a les oficines de turisme tenen unes fitxes tècniques molt precises amb explicacions i funda de plàstic del sector del Lot, valent 1€, també les podeu treure per Internet.

Com arribar al lloc de sortida: en cotxa Barcelona – Ax-les-Thermes- Tolosa i direcció Bordeus be per la nacional o autopista fins Castellsarrasin.
En tren Barcelona- La Tour de Querolt- Tolosa – Montauban.




dimarts, 20 d’agost del 2013

Pic del Estany Mort i Mil Menut (AND)





Desprès d’uns dies de tour de cicloturisme per França i tot tornant cap a casa ens decidim entrar cap Andorra a fer una mica de cames que no sigui tot pedalar. Optem per anar cap a la Vall de Ransol, tantes vegades traçada amb els esquís de muntanya.
Deixem la furgoneta al final de la vall, a on tantes vegades i hem fet nit i preparem tota la parafernàlia per sopar i dormir.
 A tardat que la gent toques el dos i deixes tota la contrada per nosaltres, fem un bon sopar i anem mirant com surt la lluna plena entre les muntanyes, la frescor és fa notar i decidim entrar a la furgo, però tenim companyia, la policia Andorrana de la Parròquia de Canillo, amb un pergamí que ens fa saber que en tot el territori de Canillo, no és pot ni acampar, ni pernoctar en res (100€ de multa), ostres ara que anàvem a posar-nos el pijama!!!, l’hi preguntem al bon xicot que ens suggereixi un altre lloc però la seva resposta és qualsevol lloc menys Canillo, ostres!! Ara que ja estàvem mig endormiscats, de nou en marxa amb la furgo en direcció Envalira, que és un altre Parròquia i anem cap el aparcament superior de Grau Roig, l’aparcament és immens i en ell i trobem una gran quantitat de furgonetes, autocaravanes..... en fi passarem la nit a qui i dema tornarem a lloc.
Comencem de nou allà on ho havíem deixat i preparem l’esmorzar  per tot seguit començar a caminar, aquest cop estrenant les Salomon, a veure com és comporten? Anem direcció el refugi de la Cabana de Jan, deixo a l’Angi i tiro amunt cap el Pic del Estany Mort i tot crestejant cap el Mil Menut, per tornar
 ressegueixo la cresta i en un moment donat tiro per el dret fins el refugi i el cotxe. Això si desprès de dinar fem una bona recol·lecció de nabius per fer melmelada.

Dent d'Orlu


Per acomiadar les antigues sabatilles d’anar a corre que millor ara que estic per l’Ariège, que fer l’emblemàtica Dent d’Orlu per la VN.
Fa molts anys hi havíem estat acompanyats d’en Manel Clavell que ens havia ensenyat la zona i un càmping que encara que era una mica cutre, si estava d’allò mes be, per això varem pensar tornar a recordar bells temps, però la veritat que el temps fa factura i la factura del càmping tampoc era la mateixa, si que el càmping a anat a millor tot nou i polit, però alguna cosa ha canviat tot plegat, ull que no dic que no estigui be, però ja no és allò que hi varem trobar antigament.
Be en resum, per anar al càmping, tenim que sortir d’Ax-les-Thermes i prendre direcció Ascou, fins trobar una presa al fons  i tenim el càmping  “Ascou la Forge,
La pista que puja al aparcament de la Dent surt de l’entrada del càmping, puja suaument i  una part és asfaltada,  últim cop i vaig pujar amb la bici de muntanya.
El camí surt del costat del aparcament i entra per un tupit bosc ja de pujada fins sortir a un coll que tot planejant  fins a sota la base del cim, la ultima pujada és força redreçada.
Gran mirador de tot l’Ariège, l’últim diumenge de juliol s’hi fa una cursa de muntanya espectacular. I res retornar per el mateix lloc per on hem vingut. No és una sortida llarga màxim 2 hores, però val molt la pena per les vistes que te.


dissabte, 10 d’agost del 2013

Preparant la sortida a la Vall de Olt




Preparant el tema per el circuit en bici que farem per el vall de Lot o Olt amb occità, amb dono comte que sota casa la grua de Mataró s’ha endut una bici, quina pena!!! Serà que tothom esta de vacances i volen treure calers de qualsevol pringat.....i be m’entres tot això passa a fora per dins a casa  ni han alguns que fa molt de temps que passen de tot i encara que els i caiguin sacs de dormir per sobre segueixen dormit profundament.

dissabte, 3 d’agost del 2013

La Torrassa del Moro

Manuel una mica mes i se la fot

Santi i Jose en plena selva

Salme en terreny perillos

marques de curses per tot arreu

la Torrassa

mirant les cues a l'autopista



Molta gent de la colleta, ja estan de vacances, descansant segurament sota d’una hamaca o prenent una cervesa al costat de qualsevol xiringuito, però alguns varem quedar aquest dissabte pensant que en seriem pocs però al final sorpresa... en seriem sis, el Jose, Salme, Manuel, J.J Padnon, Santi Ullastre i jo mateix. La veritat és que el dia segons aviant anunciat seria de calitja autentica, per això varem plantejar una sortida curteta.
Primer enfilem cap als afores de Mataró per anar a buscar a l’Artur a casa seva, però no el trobem, llàstima!!, desprès anem cap el camí de les aigües  amb la fresqueta del mati, encara anem dubtant sobre la ruta a seguir, cadascun en diu la seva, però anem fent fins a Dosrius, d’aquí enfilem envers la Torrassa del Moro, però per el lloc mes fàcil, això és un dir, per la baixada del Dragon Kant, la veritat que els bikers que trobem per allà ens miren en cara d’entranyats per fer un itinerari de baixada en pujada. Però no seguim el corriol fins dalt, en un punt determinat prenem una desviació i anem tirant fins dalt de la Torrassa, quant de temps feia que no hi pujàvem? Doncs encara no l’ha havíem vista tan arreglada, amb les banderes, el guarda, el bareto...entrem cap en dins per pujar a dalt de la torre, el dia s’ha ennuvolat, l’aire fins i tot és fresquet, i si mirem cap avall en direcció Cardedeu, podrem veure l’autopista carregada de cotxes fent caravana, quina delícia, esta aquí dalt i no allà baix.
Desprès de força estona tirem cap el Collet, ens portarà en la baixada en Jose, la calor ja és fa notar, l’olor de pinassa i el cant de les llagostes per entre els pins ens acompanyant ja tota l’estona, les suor regalima per tot arreu això que estem en baixada i quina baixada!! Jose emportat per la valentia, és deixa anar i és fot un bon castanyot, però a la fi res, no com el pobre Teixi, que ha hagut de passar uns dies al hospital amb unes costelles trencades, ànims Teixi!!!.
Però be tot s’acaba i acabada la baixada seguim ja suaument per la riera d’Argentona, que parcer estan en festes, com Cabrera de Mar, lloc d’estada del Teixi aquest dies i suaument i tranquil·lament tots cap a la dutxa i una bona birreta, per fer passar la calor.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4968192

divendres, 2 d’agost del 2013

CICLOTURISME





   Actualment la bicicleta i tot el mon que l’envolta a tingut una forta volada ja sigui dins el mon de les bicicletes urbanes o el BTT, això ha comportar la creació de tot un mon d’activitats turístiques i comercials aprofitant la gran demanda en aquest camp. Això ho podem veure en les grans ciutats en proliferació de botigues especialitzades  en la venda i reparació de bicicletes o be en el plantejament de circuits organitzats per diferents empreses d’aventura que proporcionat al client rutes guiades o be per seguir en GPS o road-book, potser la empresa Pedals, seria la precursora d’aquest fenomen amb la típica “Pedals de Foc”.
Qui no ha vist els caps de setmana els carrers de les ciutats grupets de penya tota ben equipa per enfilar cap a les muntanyes dels voltants, o per les carreteres per fer el petit “Tour” del dia amb la “colleta” per veure qui apreta mes i qui és queda enrere. Segons diuen Espanya és un dels països que més gent practica el ciclisme de tota mena, però encara estem molt lluny de fer servir la bicicleta com a eina de desplaçaments, cosa que a la resta d’Europa la cosa esta com molt assumida, nomes que posem d’exemple el tema” bicicleta – transport “ veurem com que difícil és en el nostra país poder portar la bici en facilitat i sense traves en el transport públic.
Fins no fa gaire, fins l’aparició de les bicicletes urbanes i també a el  factor” crisis “ molta gent a optat com a mesura més econòmica el desplaçar-se en bicicleta, però no fa pas gaire el tema “anar en bici”era com ser del tercer mon i la persona que és desplaçava amb ella, era algú sense recursos.
Molta gent te bicicleta inclòs alguns mes de una, però existeix una verdadera cultura de la bici, com podria ser Holanda, Alemanya... ? ens falten mes carrils bicis això és veritat, tampoc per part de les diverses competències administratives  poc han fet i si han fet ha sigut per quedar be, en el cas de la meva ciutat per exemple (Mataró) tenim uns quants carrils bici però que no porten en lloc, sense continuïtat i mal estructurats, però sobre tot cal una conscienciació de la societat en vers al moviment en bicicleta, potser queda molt be anar en mallot amb bici, però no queda tan be anar a treballar amb camisa i corbata en bici.
Moure’s en bici, desplaçar-se en bici, viatjar en bici, poder sortir de casa amb la bici carregada amb les teves coses mes primordials i anar a descobrir paisatges i gent  de una manera lenta i pausada impregnant-te de cada metre del territori per on passes, això és una manera barata de viatjar i més ara que la gasolina és tan cara. El començament és una mica dur, cal buscar reptes assumibles, però de mica en mica és com una addicció que no podràs deixar.
Us animo a conèixer diferents rutes cicloturistes de la península i de l’Europa mes propera, no son rutes BTT, però això no vol dir que les podeu fer servir, tot és molt senzill, sols canviant cobertes podreu assumir el tipus de terreny de la ruta.

Rutes per Catalunya.-

-Via verda del Ferro i Carrilet. De Ripoll a St:Feliu passant per Girona. Una clàssica. Molt ben condicionada.
--Via Verda del Baix Ebre, Terra Alta i Val de Zafan. Del  Maestrat al Delta.
I posat aquestes dues com a iniciació al que podria ser unes rutes cicloturistes.
-Ruta del Ter del naixement a la desembocadura. www.rutadelter.cat.
-Camí de Sant Jaume Català. De St. Pere de Rodes- Montserrat-Alcarràs. Molt ben senyalitzat . www.camidesantjaume.cat
--Pirinexus, la nova ruta circular transfonterera que obra la porta a altres aportacions.  www.pirinexus.cat .

Rutes per la península.-

-Camino de Santiago i Camino del Norte, que cal dir? Be potser si, per ser la gran ruta de la península deixa molt de desitjar sobre tot en alguns trams.
-Ruta la Plata. Sevilla a Santiago. www.vialaplata.org (700km)
-Descens de l’Ebre. Des de el naixement al mar, seguin el GR9.
-Camino de Sant Vicente. De Huesca a Valencia. www.elcaminodesantvicentemartir.es  (800Km)
-Camino del Santo Grial. De Sant Juan de la Peña (Huesca) a Valencia.  www.elcaminodelsantogrial.com.
-Ruta del Cid. Segons diuen no molt ben marcada. www.rutadelcid.org/ uns 1000km.
-El camino del Quijote. www.donquijotedelamancha2005.com uns 400km.
-Camino Mozárabe- Alcaudete-Mérida. www.caminomozarabe.es  uns 306 km
-Ruta del Califato. De Còrdova a Granada www.legadoandalusi.es
-El Canal de Castilla. www.canaldecastilla.org. Uns 207km
-Via Augusta, costa Mediterrània fins Sevilla 1500 km, guia en angles que la podreu trobar a Amazon.
-Portugal-Algarve. www.ecoviasalgarve.org  (218km)

RUTES PER EUROPA.-

Com per el sector peninsular la cosa és bastant fàcil de seleccionar per el sector europeu la cosa és complica molt i molt doncs si França que és l’ho que tenim al costat tenim un munt de rutes com podreu veure, ja no diguem els altres països, son tantes les possibilitats i les rutes senyalitzades que verdaderament som com autentiques carreteres verdes a on podem anar de un canto al altre de un país en bicicleta sent infinitats les combinacions que podem fer, doncs son els paradisos de la bicicleta, quants anys ens falten per arribar això? O mai?.
És per això que per posar un exemple en França posaré el llistat i en els altres solsament enumeraré les clàssiques , doncs seria com fer un llistat de telèfon de possibilitats. Per això podeu consultar les Véloroutes  o Eurovelo per web o be si mireu la adreça www.troisv.amis-nature.org  podreu comprovar el que i tenim.
Mirem doncs França, els veïns:
El Canal du Midi, el clàssic, podeu agafar des de Vielha per via verda del Garona i podeu anar des de Tolosa al Mediterrani o be al Atlàntic.
El tour de la Borgonya.
Els Castells del Loire, un altre clàssic.
Eurovelo 1- La gran transruta o Velodyssée de Noruega a Escòcia.
Canal de Nantes a Brest.
Eurovelo 6.- Nantes – Budapest, per rutes alemanyes.
Via Rhôna.- de Leman al Mediterrani
Eurovelo 3.- Véloroute des Pélerins- de Noruega a Santiago de Compostela.
Véloroute del Vall de Lot.
Avenue Verte Paris – London
Paris – Strasbourg
Paris – Mont St Michel
Véloroute du Téméraire- Flandes-Lonaire-Bourgogne
En fi ja veieu la de possibilitats, de Alemanya qui no coneix la ruta del Danubi del naixement travessant Allemanya,Austria,Hungria,Romania, també tenim les grans rutes Praga – Viena, o la de Cracòvia-Moràvia-Viena o el camí de l’Aubre de Cracòvia a Budapest.
Ja veieu les possibilitats son moltissimes, amb deixo països sols és qüestió de remenar per la web . I si voleu trobar material en planells i guies de viatge www.karakorum.com .Un bon llibre per començar a fer boca “Viajar en Bici” de la Editorial Desnivel de l’Alicia Urrea i Álvaro Martín grans coneixedors del tema i que porten el blog de Rodadas i parlant de blogs aquí en teniu uns quants:  Viajero con Alforjas,Tripside,Pisapedales,En Bici, Esciclismo,Rodadas,El de la Dahoa,Pedalibre,Conbici,BiciVici..... tot un mon per anar descobrint pausadament a cop de pedalts.




-