Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 30 d’abril del 2017

Circular per Tres Països amb esquís de muntanya






Després de passar la nit al Xalet Refugi de la UEC de la Molina, fen degustacions de patxarans casolans fets per els consocis del Sorreig, Presi i Benet ens disposem l’endemà anar cap el sector del Pas de la Casa a on deu ni do la neu que hi ha encara, a mes de la que ha caigut els últims dies. Arribem i deixem els cotxes a l’entrada d’aquest magnífic poblet andorrà fronterer amb França, el dia és fred i ventós, però amb molt de sol. Avui som molta colla doncs han vingut la colla dels Pesch. Comencem doncs tranquil·lament deixant el poblet enrere i encarrilem cap el estanys de les Abelletes, la traça és fonda i el fred va passant a mesura que anem pujant, el vent encalma i la calor és fa notar. La pujada mes costeruda serà pujar el Port de Fontnegra, el qual els últims metres posarem grampons, doncs la cosa  esta força dureta. Un cop tots a dalt trèiem grampons i seguim en pla per de sota del Pic Negre d’Envalira, el qual és tenen que treure els esquís per arribaria, però aquest avui no toca i ens dirigim al seu veí el Pic d’Envalira (2827m). Trèiem pells i ja enfoquem la baixada directa per la vessant Sud, la neu esta pesada i molt humida, la pendent és va redreçant força abans d’entrar a la clotada, cal dir que aquesta baixada la tindrem que fer sempre que les condicions siguin les apropiades doncs és propen-s’ha a formar-hi placa a dalt de tot. La primera part del descens la neu és força humida i pesada i costa encadenar els girs. Un cop la cosa és suavitza la neu va millorant, nosaltres continuem baixant cap el torrent d’Engaït, en una zona mes planera tot tocant territori català. Tornem a posar pells i remuntem vers a la Portella Blanca d’Andorra que tenim ja ha tocar. Pells fora i ara si bona neu cremeta en territori francès cap a la Pleta de Barrera en la Vall de Campcardos, anem apurant la bonica baixada fins que les fustes ja no llisquen mes, aquí si que hem xalat de valent. Ara tornarem a posar pells de nou i ens traiem roba, doncs la calor és fa notar i ultima pujada de nou cap el Port de Fontnegre i de nou a Andorra. Ara si ultima baixada cap el Pas de la Casa tot passant per el Coll dels Isards i després per pistes, que ja estan tancades.

Resum una bona circular passant per tres Països i gaudint de bones vistes i bona companyia. Ens retirem tot contemplant les muntanyes del voltant, miris on miris tot esta trillat de traces, inclòs les pistes d’esquí, sembla ser doncs que per uns la temporada ha acabat però d’altres encara la estan aprofitant. Com a data de neu, el sector de Grau Roig, Montmalus, Pessons....estan d’allò mes be. El sector de Soldeu i Tarter també és pot foquejar, res que Andorra encara s’hi poden fer moltes coses.


Gent de la Sortida: Lius, Pep, Xavi, Miquel, Lu Marzo, J.j Padnon, Benet, lo Presi , Txubi i jo.





J.j Padnon i Lu Marzo

Lius clavant puntes

Txubi arribant al Port de Fontnegra

Xavi Vidal i al fons el Pic Negre

Pic d'Envalira


Xavi Vidal

al fons a l'esquerra la Portella Blanca

Miquel

Txubi




Portella Blanca

Benet el noi del Montseny

Txubi baixant cap a la Vall de Campcardos


al fons les traçes de la Portella


ultima pujada cap al Port de Fontnegra


Pep, Lius, jo,Miquel,Txubi,lo Presi, Benet i Xavi




divendres, 21 d’abril del 2017

Del Portalet a Astun, anada i tornada





















Sortim del Portalet  d’Aneu, amb la sempre omnipresent mirada de la silueta del Pic de Midi d’Ossau, que ens farà companyia en tota la travessa d’aquests dies.
La neu en els primers metres de desnivell la tindrem que anar tantejant entre prats verds, fins que a mesura que anem guanyant alçada el mantell blanc va guanyant terreny, fins que arribem al coll de Arazures, al peus del Pic de Peyreget, que desistim de pujar per falta en bona part de neu.
Primera baixada del dia que anirem apurant al màxim fins trobar unes bordes al costat del riu. Creuem aquest per un pont i ens posem els esquís a la motxilla per superar uns 100 metres de desnivell sense neu però coberts de lliris grocs, que donen ja un tot de ben entrada la primavera, parcer les primeres marmotes ja han despertat del seu son de hivern i comencen a corre per els prats. Tornem a posar pells i entrem a la vall que ens portarà de mica en mica fins arriar al coll de Monjes (2162m). Ja veiem Astun, el vessant de solei esta força tocat per la calor, per el que decidim fer canvis de plans. Deixem el pic de Monjes a la dreta (aquest ja hi havíem estat en una anterior sortida) i enfilem per una ampla i costeruda carena fins la cota 2300 mes o menys, des de on traiem pells i ens llancem per una pala orientada al nord en molt bones condicions, això que ja era ben entrat el mig-dia i apurem el màxim la baixada, tornem a posar pells i anem remuntant en franca pujada tot fent una diagonal per de sota del Pic d’Astun i així de mica en mica fins de nou trobar la carena que ens separa d’Astun, traiem pells i ja encarem baixada par a les pistes d’esquí, però abans de provar pistes baixem per una bona pala que encara trobem cremeta de tarda.
Un cop Astun anem a buscar el bus que surt a peu de pistes i que passa cada 15 minuts i el qual en deixarà a Candanchú a on tenim l’Alberg per dormir.

Alberg Valle de Aragon, bona atenció, net i polit, bon menjar i a mes i vàrem trobar molt poca gent.
15km i 1200 metres de desnivell aquesta jornada.






coll d'Arazures




J.J Padnon


Artur

el noi del Montseny , Benet




Sebes

coll d'Astun amb Lo Presi


L’endemà el primer bus surt a les 9 del mati del davant de l’Hotel del Tobazo molt a prop del Alberg, cal anar-hi amb temps doncs si fa cua.
Tornem a les pistes d’Astun i comencem a pujar mes o menys  per la pista que vàrem baixar ahir, però aquest cop deixarem el coll d’Astun, per enfilar directament vers el Pico de Malacara(2277m), aquí traiem pells i encarem la primera baixada del dia per la cara nord i directa per la pala i a continuació castell de focs d’artifici, descens apoteòsic cap a buscar la riera de Rebec, el Midi al d’avant en tot moment. Sobre la cota 1800, tornem a posar pells i enfilem de nou una nova pujada que costerudament  ens portarà al coll de la Gradillére(2205m). Ja tenim al davant el Pico de la Canal Roya, però abans anirem a tastar una pala veïna que sembla que ningú a tastat. L’encertem completament, els crits de joia sembla que els han sentit inclòs la munió de gent que hi ha en aquells moment al cim de la Canal. Tornem a col·locar pells per fer la d’arrere pujada de la jornada cap el cim de la Canal Roja. Dalt el cim fem una bona parada per preparar la d’arrere baixada d’aquesta travessa i aquesta la fem directament de la pala del cim, la sortida és força dreta però la neu ens deixa fer be cada gir fins trobar la vall. Estem a punt d’arribar al lloc de sortida, el Portalet, els núvols premonitoris de un canvi de temps van arribant, com deia el pronòstic, però nosaltres hem ja acabat aquesta bonica travessa en un dels recons mes bonics del Pirineu de Huesca.

Distancia 18km i 1300 metres de desnivell.

Vàrem formar de la colla del Sorreig els membres: Artur, Sebes, Regi, J.J Padnon, Benet, Presi i jo mateix.




Pic de Malacara

Lo Presi


Sebes


coll de Gradillére


baixant la pala abans de fer la Canal Roya


 Regi a la pala de la Canal Roya
J.J Padnon buscant la linea