Calella - Estanys de Sils - Calella ( Limite frontière)

 Bé avui us presentarem una d’aquelles rutes que fan afició de bici, pels llocs que passarem, per als paisatges tan diversos i per la ruta en si, una gran ruta rodadora, però d’aquelles que en surts molt content i contenta.

Per començar ens trobem a l’estació del tren de Rodalies a Mataró, però el tren ja va amb mitja hora de retard, comencem bé!.

Arribem a Calella (la llopa) i travessem la vila per anar cap a Pineda de Mar, aquí ja deixarem els complexos turístics i enfilem suaument direcció el Montnegre per la Riera de Pineda, primer ens pararem a visitar l’aqüeducte romà de Can Cua, reférem el camí i ara parada al Pont del Diable, seguim, que bonicot tot el paratge d’aquesta riera!

Arribem a Can Pellofa i ja comencem ara si a pujar direcció Sant Miquel de Vallmanya, tot prenent el GR 92, arribem al Coll de Burgada i baixada cap a la Riera de Vallmanya, els camps estan preciosos, però el ritme ja es va imposant fins a arribar a Tordera.

Anem a buscar la Tordera per creuar-la i ja comencem de nou la segona pujada del matí, per bona pista i molt llevadora entre pins i alzines, som a finals de febrer i fa una bona calda, no volem ni pensar com serà això a l'estiu. Entrem al terme de Maçanet de la Selva, l’objectiu a on s’acaba la pujada és una torre que ens queda al lluny a mà esquerra. Un cop arribats, ja comencem la baixada per arribar als plans de la Selva i a Maçanet, a on creuarem  la vila per anar al nostre destí: els Estanys de Sils.

Un cop feta una circular en aquest bonic indret, tornem cap a Maçanet i aquí ara si començarà la tornada, la segona part i la més dura.

La direcció és cap al Turó Gran, a on comencem a escalfar les cames fins a arribar al molt conegut restaurant de Cal Coix, a on hem de creuar la Nacional 2, en obres, tot havent d'enfilar-nos en un tal·lus, puix que la pista la tenim al davant. Més pujada fins a arribar a la urbanització Montbarbat i ara sí que bé el bo, unes pujades fantàstiques superiors al 20% que no afluixant en cap moment.

Som al massís de Cadiretes i L’Ardenya, aquí ja territori d’amics que avui no han vingut, el Noi del Montseny o de Llagostera i l’altre el Txubi, el nano de Tossa.  Al fons a l’esquerra St. Feliu de Guíxols, el mar, Tossa de Mar, pista entre carena, pins i alzines, pujades poques i força baixada, sobretot una que fa una rampa que déu-n'hi-do. Anem per al camí de Sant Pera del Bosc dins la Ruta de les Ermites, indicacions d'itinerari btt, però ull!! Deixem la pista i girem a la dreta per agafar un corriolet, llarg i bonic, d’aquells que agraden i que ens porta a la carretera de Blanes cap al Vilar. Ja som a les planes, direcció Blanes tot anant a buscar el GR92 que ens portarà de nou a creuar la Tordera.

Entre camps i en direcció al mar, Camí del Pla de Baix, Camí del Mig, ja som a la costa, girem cap al sud, però el vent fort ens bé de cara i la cosa farà que se’ns compliqui la velocitat i el cansament. Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar i per fi Calella.

Ja veieu una sortida de molts de contrastos, molt de territori vora la mar, avui hem entrat una mica a la frontera de la Selva, ens ha agradat molt tot plegat, amb xalat, amb les vistes, i perquè no amb el bon ritme que hem anat tota l’estona.

Nosaltres hem estat unes 6 hores tot plegat, però hem parat a fer fotos a xafardejar i a fer el menjuc, tot mirant els ocells als estanys, ens ha agradat tot plegat i per això la recomanem totalment, excepte a l’estiu!!!

Colla compresa per l'Eladi, Salme en noi de Camprodon, Manel, Regi i jo.

Ruta de 73 km i 1100 metres de desnivell positiu.

 https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/calella-estanys-de-sils-calella-66728973

aqüeducte romà de Can Cua

Pont del Diable

Sant Miquel de Vallmanya

Sils al fons

corriolet cap direcció Blanes

Read More

Entre Vinyes

 

Vinyes verdes vora el mar

Verdes a punta de dia

Verd suau cap al tard

Feu-nos sempre companyia

Vinyes verdes vora el mar!

 

Josep M. De Segarra.

 

Que n’és de maco i diferent el Maresme Tropical, si la setmana passada vàrem anar cap als boscos del Montnegre, avui anirem cap al vessant mes de solei, terra de vinyes, terra de bons vins, camins de sauló, boscos de pins, olor de fonoll i romaní, i sempre ben a prop i amb la mirada posada al blau del mar.

Potser no era el moment més idoni per la ruta, sense dubte la primavera i la tardor quan els ceps tenen les seves fulles acolorides, és més espectacular, a més avui fa un dia mig ennuvolat, ja molt típic en aquestes èpoques d’hivern.... Coses d’estar en el tròpic, però tenim els colors blancs dels ametllers, inclòs en algunes raconades sembla que hagi nevat, i el groc de les mimoses, sempre tindrem doncs un que, per gaudir d’aquesta terra.

Bona colleta del Sorreig, per fer la ruta, sortim de Mataró cap al camí del Mig, direcció Cabrils, aquí ja deixem les planes de cultius del Maresme i comencem a enfilar cap al Parc de la Serra Marina, per al Camí de la Carena. Anirem fent en direcció a l’Ermita de Sant Mateu, però no arribarem, baixarem cap en direcció Premià, per tornar a fer una bona remuntada fins que trobem el Meridià Verd, aquí comença la primera baixada del dia, forta i pronunciada, al fons la metròpoli.

 

Entrem a Teià i ara de nou entre els carrerons comencem a pujar, però recoi!!!, quina pujada!!! Més d'un 20%, la cosa fa feredat, inclòs surt una iaia a donar-nos ànims, diu que ens falta poc, però recoi!! Anem ja pujant més tranquils i anem a buscar un camí “Entre Vinyes”, molt agradable i bonicot amb bones vistes a mar i muntanya, fins a arribar al Camí de la Cornisa. Però aquí començarà la segona part de la “puja que pujaràs”, travessem la carretera de Granollers a Masnou, som al Coll de Font de Cera, passem la carretera i ara si, una rampa del 23%, brutal!!!, i a continuació sense tant de sofriment, seguim pujant, estem a  la frontera del Vallès Oriental, per aquí i tenim molta gentada, molta elèctrica i molta penya xunga. Nosaltres al tema, que toca baixar que ganes ja en tenim, bona baixada sembla que anem directes al mar. Arribem a prop  de Tiana, remuntarem una mica i seguirem el Torrent de Montcerdà, deixant el poble a la dreta, passem per l’Ermita de l’Alegria i a buscar el Camí del Mig cap Alella. Anem un tros per la ruta del vi, pujades i baixades fins a quasi Premia. I ara si ja veiem Montcabrer, ja quasi i som!, seguim per al Camí del Mig, creuem Vilassar, l’Espinale, a tope de penya, sembla que ja no tinguem el virus!! I res ja som de nou a Mataró.

Una gran ruta, uns grans paisatges adobats de vinyes i mar i si al final solet, i una bona colla d’amics: Txubi, Manu, Eladi, J.j Padnon, Artur, el noi de Camprodon el Salme, gràcies per cert per confeccionar aquesta bona ruta i jo mateix.

Total 55 km (Comptaquilòmetres bici) i 1300 m desnivell positiu.

PD final, a tenir en compte en passar per Premià,  vàrem fer alguns carrers en contra sentits, perdo!

https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/entre-vinyes-mataro-cabrils-teia-tiana-alella-masnou-premia-vilassar-mataro-66197454

Teià

Tiana

Ermita de l'Alegria

ruta dels vins d'Alella

 

 

 

Read More

Mataró - Mines del Montnegre - BTT

 Cal Peraire

Durant aquesta setmana ja ens voltava per al cap anar a fer una de sonada i com tenia una ruta guardadeta i de les bones, era doncs el moment per engrescar a la penya del Sorreig BTT, que ara que estan desmamats amb el tema neu i de ben segur que els hi agradarà. La ruta seria fer la volta al Montnegre, per anar a visitar les Mines de Montsant.

Dissabte així que surt el sol comencem a pedalar per al Camí de les Cinc Sénies, aquest cop, però un cop arribats a Llavaneres, en comptes de tirar cap a muntanya, com fem sovint, tirem avall per anar a buscar la costa. En aquestes hores poca gent i trobem i el sol ja es va aixecant a l’horitzó, sembla que ens doni el bon dia, que de ben segur que ho serà.

El bon fer d’anar per pla, flairant l’aire amb olor de mar ens omple els pulmons i ens fa escalfar les cames, que bonic és el Maresme Tropical!!!!, no podem gaudir de la neu, però això també és un bon regal per la vista. Travessem Arenys de Mar i ens acostem a Canet, a on deixarem el mar per començar a mirar cap a la muntanya i a començar a pensar en les bones pujadotes  que ens vindran a sobre aquest matí.

Travessem els carrers de Canet i anem ja pujant de mica en mica cap a Sant Cebrià de Vallalta, tot creuant un camp de golf i per al costat de la bonica Riera de Vallalta. Arribem a la carretera a l’entrada del poble, que no hi entrem doncs girem a la dreta per anar a buscar la Riera d’en Mates, un indret molt guapot i bucòlic, a on podem contemplar unes boniques masies que ja les va despertant els primers ratxós de sol, en aquesta raconada tan freda.

Cada cop, però, la cosa va pujant i per al que sembla és tan sols el començament, aviat tindrem al davant unes bones rampes d’aquelles que agradant, val a dir que en aquesta pujadota, podrem gaudir d'unes bones i boniques fons, la del Rupit i la de l'Ocellet, que podem aprofitar per omplir els bidons, ja que són les úniques de tot el recorregut.

 

Després d'una bona estona pujant, ens trobem la carretera de Hortsavinyà que acaba uns metres més endavant i que continua en pista de terra, per aquí aprofitarem unes quantes baixades per recuperar l’alè, però res una broma!!, de seguida continua el sacrifici, al fons anem veient el mar que teníem tan a prop i ara tan lluny, passem per al Collet de Sant Andreu i més endavant el Coll dels Tres Termes, ja ens queda poc, últimes esgarrapades i ja som a dalt al Coll de Portell. Ens abriguem una mica per començar la baixada cap a la vessant de La Selva. Bona baixada, una mica curta, ja que la deixarem per anar a una pista a l’esquerra, tancada per una cadena. Anem ja a la recerca del nostre objectiu, les Mines, però abans anem a fer una petita marrada, per anar a veure el mirador de Rocatell, quines vistes!!!, espectacular!!!! Montseny al davant, Montsoriu, la Selva, Hostalric, Breda i moltes cosetes més.

Deixem l’aperitiu que hem fet i anem ara si cap a les Mines, per això deixarem la pista per prendre un corriolet, que perquè no, també puja, i en un moment donat agafem un corriol amagat que s’embrolla i hem de deixar les bicis i a peu amb el GPS, doncs no hi ha en prou feines camí, anem a veure les tan esperades Mines de Montsant del Montnegre.

Deixem l’objectiu i ara seguirem la pista per on veníem i anem seguint per al vessant obac i fred, tot faldejant el Montnegre, entre pujades i baixades fins a trobar el Collet dels Sords. Ara sí que bé una bona i potent baixada, el fotut que tot això haurem de recuperar després.

Anem doncs baixant fins al Sot de la Baga i ja trobem ara si el GR 83, Camí del Nord, que surt de Mataró cap al Canigó i Argelers i que ja vàrem tastar en el seu dia i podem reocupar-lo en el bloc.

Ara ja estem en terreny conegut, tonem a pujar, sort que aquesta no és tan dureta com la primera. Arribem a Sant Martí del Montnegre, anem a buscar el solet i ens traiem uns bons  entrepans, que ja toca.

I res, d’aquí seguim la Ruta del Camí del Nord en direcció aquest cop cap a casa, Collsacreu, Casa Nova de Pibernat, Creu de Rupit, Malpas.....i ja quasi amb vistes a Mataró i com a final anem a Sant Martí de Mata, de Sant Martí a Sant Martí, tornem a tenir al mar al davant, última baixada i ja som quasi a taula a punt de dinar.

Una gran, molt gran ruta de 73Km i 1900 metres de desnivell positiu, amb uns nois d’aquells que els hi agraden les sortides amb cara i ulls: Eladi, Salme, Artur i jo mateix.

 http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/326_descrip.pdf,

 http://www.geb.cat/mines-de-can-montsant-tordera-maresme/

https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/mataro-a-les-mines-del-montnegre-65710041

Read More