travessa Pic ANRONAT Andorra

de nou Beren

kiku al fons l'Enronat

Presi Artur i Irka a la carena nevada

al fons estany de Fontargenta

cim Anronat Beren,Artur,Presi,Irka,J.j Padnon,Angi, Xavier,Regi i Kiku

Kiku crestejant cap el coll del Raco

ultims pasos al coll del Raco

estany de l'Isla

tot crestejant cap el Monjoi

Estany de la cabana Sorda i el pic de Varilles

Cal vigilar a l’Irka amb els cavalls 

Angi

Un banyet al estany de la cabana sorda

Sortim de la costa amb un dia radiant de calor i xafogor, però a prop de passar Vic els núvols amenaçadors ja ens envolten i a poc rato ja és deixant sentir els trons, la tempesta comença i quasi no ens deixa fins arribar al Xalet de la UEC de la Molina.

Aquest cop tindrem que compartir estada amb una munió de penya de bikers de Premia, que volen anar a fer el Puigmal en bici, però la veritat el que donant és la nota, foten un xivarri espectacular, semblava ven be que era la primera vegada que sortien a fer un vol.

Al mati ens llevem ben d’hora ( les 6) doncs auguren de nou una tarda de tempestes i nosaltres tenim molta feina per fer per endavant i a mes tota ella per sobre crestes i carenes, és a dir, a punt de vista de llamps i trons.

Encarrilem els cotxes cap Andorra per el Pas de la Casa, el dia és fred, quant passem per Portè mirem cap al Pic de la Mina, per si encara i veiem neu...snif, quins records de la temporada d’esquí passada. Arribem al la vall d’Incles i per la pista asfaltada ( a partir de les 9 del mati, no és permet el pas a vehicles particulars i cal agafar un petit bus) deixem els cotxes tot creuant el pont de la Baladosa (1800) en un aparcament.

Un cop tots preparats comencem la ruta per el GRP (el que dona la volta Andorra) i anem pujant per camins inundats d’aigua al costat del riu Manego, en un moment donat veiem un cartell que ens indica cap el Pic i estanys Anronat i Isla, nosaltres seguim per el camí que puja suaument cap el port de Fontargent, en aquest punt les vistes son espectaculars, al fons els estanys de Fontargent, més al fons i lluny el refugi de Rulhe, que tans  records ens porten, els pics de Juclar i les seves trencades crestes.

Agafem forces perquè ens toca la forta pujada cap el pic de Fontargent( o pic de la Coma de l’Iinfern 2730), no hi ha camí, tan sols unes quantes fites en certs punts, el que és clar que tenim que anar a buscar una canal herbosa entre un pas de roques, en definitiva no és gaire difícil perquè és l’únic pas evident, un cop al cim seguim per la carena sense gaires dificultats cap el coll d’Anronat, la que donarà pas al cim següent l’Anronat i que des de aquest punt sembla no haver-hi pas fàcil, però a mesura que anem guanyant alçada és va veient la cosa mes clara fins que no ens adonem  que ja som dalt del cim.

Per de sota tenim l’estany de l’Isla, és estrany el nom doncs és Isla i no Illa? El que si que és clar el perquè, doncs al mig del estany i trobem una petita illa.

Deixem el cim i ens posem en un terreny mes sinuós tot crestejant per anar a buscar un petit coll que ens portarà al Tossal de les Mussoles o Pic del Racó de l’Estany (2675), d’aquí ja som a un pas del proper cim o punta Oest del Racó de l’Estany (2570) aquí la olla és tanca, les vistes al canto francès son fantàstiques per sota nostre la extensa Coma de Varilles a la Vall d’Aston, l’ambient d’alta muntanya ens envolta per tot arreu, nosaltres anem seguint la carena, tot passant per petits collets fins  l’últim cim el Monjol de la Cabana Sorda, vistes espectaculars de per tot arreu del país Andorra, i pensem que la sortida d’avui ha estat verdaderament solitària i salvatge sense aquell concepte que potser és te d’Andorra, a on  encara podem trobar paradisos per descobrir i trobar-hi rutes fora de les massificacions. La baixada l’enfoquem directa en vers el refugi de la Cabana Sorda per el dret per una gran pala herbosa, i en un moment ja som al estany i en un moment ja som dins l’aigua, amb la mirada atònica de la gent que be a fer la passejada. D’aquí seguim les marques grogues  que ens portaran per un bonic bosc cap a la pista de la vall d’Incles, ara tan sols ens queda pujar per la pista 1km fins l’aparcament.

Al costat de l’aparcament trobem unes taules per fer  el dinar, doncs mas a la feina que ja tenim molta gana, tot preparat els primers brindis, les primeres menjucades i trons i llamps,cap el cotxe!!! De nou arriba la tempesta que ja no ens deixa fins de nou a Vic. I tornem de nou a la costa ja de nit, comencen les festes de les Santes, quina xafogor!!!

Sortida realitzada per la gent del Sorreig: Regina,Kiku,de nou el gran Beren Agressor, J.j Padnon, Angi, Presi, Artur i la Irka.

Per fer la ruta compteu en 5 hores ben bones, sense preses, en Killian potser ho faria en menys, segur!!. Esperem que en J.J pugui passar el Trak de la ruta, boí aixis no te molta pèrdua  doncs tot és carenar i crestejar com les cabres, cosa que ja agrada.

Bones Santes a totes!!!

Read More

ORDESA BTT I FAJA DE LAS FLORES

El parc nacional d’Ordesa, no és que diguem un lloc de moltes rutes de BTT, degut a les seves limitacions, però dels recorreguts que hi podem trobar ni han dos que son tota una joia, la primera que podríem fer com aperitiu perquè és mes suau és la de la Vall d’ Otal.

RUTA DE LA VALL D’ OTAL EN BTT.-

Aquesta ruta la podem començar sortint de Torla en direcció a l’entrada del parc, abans d’arribar al càmping St.Antonio en un aparcament bastant gran a ma dreta a on deixarem el cotxa. D’aquí a l’entrada de la pista que va a Bujaruelo tenim solsament 1km de carretera. Prendrem aquesta pista primer asfaltada i al cap de poc és converteix en ser una pista de terra que entra per l’engorjat dels Navarros , el riu el tenim a la nostra esquerra tot caudalos, la pujada és tot suau excepte d’un petit gran pujador, però enseguida  s’acaba i les coses tornen a la normalitat. Al cap de poc rato passem per sobre del pont de Santa Eulalia, a partir d’aquí el bosc humit ens fa companyia i ens els mesos d’estiu és del tot d’agrair. Passarem per la petita ermita de St.Elena i del càmping i refugi de Bujaruelo, una mica mes de pujada i baixada cap a Bujaruelo,a on podem veure la gran area de càmping. Ens i podem fer una paradeta i contemplar el gran pont roma i l’ermita en runes de Sant.Nicolas. Seguirem la pista, ara tancada al transit tot planejant per el costat del riu Ara, fins arribar a un creuament a ma dreta aniríem cap el refugi de Ordiso, seguint el GR11 i si volguéssim el gran Vignemale, però nosaltres anem cap a la Val d’Otal i seguim per la pista de l’esquerra, la pujada és molt agradable, les vistes son fenomenals, el Tallon, el Vignemale, los Gavietos...son 5 revolts fins arribar al coll que dona pas a la gran vall d’Otal, tota tancada per el seu gran Circ d’agrestes muntanyes com la serra Tendereña, la pista va tot planejant envoltats per prats tots curulls de flors de tots colors, arribant al final de la pista a on i trobem la cabanya de pastors. El silenci és total i les vistes impressionats, la resta és tornar per el mateix lloc.

28km i 800 de desnivell. Val molt la pena.

RUTA MIRADORES DEL MOLAR.-

Una de les fortes, en aquest cas la ruta nosaltres la varem començar el dia que varem arribar, un dia de forta calor d’estiu i a ple migdia, cosa que fa que la ruta sigui encara mes dureta. Sortim de Torla i anem  cap el càmping del Riu Ara, que és molt a prop, deixarem el cotxa al costat del pont de la Glera, o be com nosaltres que com que fèiem estada al càmping, ja el varem deixar allà mateix , parcer, el càmping és del tot recomanat i be de preu.

Per el costat del pont trobem un GR el 15.2 que el seguirem, res en prou feines 1km. Fins que trobem una pista que segueix per la esquerra i tancada a tota mena de circulació, inclòs bicis i seguirem per la que tira per el dret i quin dret mes dret, a mes amb força pedregam aixis fins l’ermita de santa Ana a uns 1500 metres d’alçada. En aquest punt ens trobem tota una penya amb uns vehicles força especials unes maquines de una roda amb una cadira, aviat ens posem al corrent son una associació francesa que tenen com a meta principal acompanyar gent amb diferents minusvàlides a fer travesses per la muntanya, com ells diuen un “handicap evasion”, tota una aventura humana i esportiva i sense ànim de lucre, creada al 1988. Les maquines son fabricades per la associació, però comentant que ja una empres a França que ja en fabrica de sèrie. Amb diuen que han estat fen travessa per Goritz, però també surten per els Alps, Andes,Marroc...digne d’admirar!!!quedo tan sorprès d’aquesta gent que en conviden a provar de fer de portegador, la veritat que la cosa se les porta, no és tan senzill com sembla.

El temps ha passat molt rapit i m’acomiado, tinc que seguir cap amunt, ells aniran a dormir en un campament que esta preparant la gent de la furgoneta, just a dalt el coll.

A partir d’aquí la pujada segueix però ja és mes raonable, una successió de corbes i ja soc al Miradores del Molar per sobre la Cresta de Diazas, la vista és grandiosa, al davant el Tozal del Mallo, la Punta Gallinero el Circo de Cotatuero a on dema anirem, al fons la vall d’Ordesa. Si tingues una mica mes de temps podria deixar la bici i pujar la Punta Acuta de 2242 metres, però opto per tirar cap avall, dons i deixat a l’Angi esperant. Val a dir que una de les travesses de un dia que és podem fer és des de aquest punt seguir per sobre la serra de las Cutas i baixar cap a Nerin, que és baixada i retorna cap a Torla.

24km 1000 de desnivell.

 

Pont de Bujaruelo

a prop del Vignemale

el Vignemale

Vall d'Otal

Crestas del Año val d'Otal

vall d'otal en direcció al Tallon

pics de Gabietos i Tallon

miradores del Molar.

FAJA DE LAS FLORES.-

Potser una de les excursions mes emblemàtiques de tot els Pirineus. Aquest cop de la ma del Grup de Muntanya d’Argentona a les 6 del mati ja som dalt del bus que ens portarà a dins el parc. En som uns 27, ja i perdut la compta, però l’autobús el fèiem nostre. En 15 minuts ja som a peu del aparcament i res cap a munt i per el ben dret, per dins uns frondós bosc, una horeta i ja som a peu de las “clavijas de Cotatuero” cal posar-nos els arnesos i començar la curta ferrada per superar el tram.

Un cop dalt, ens trobem amb dins el circ de Cotatuero amb la seva cascada, seguim per el dret, tot mirant les flors de neu que aquest any han sortit mes tardanes i encara son molt petites, sobre la cota 2300 trobem el petit corriol que ens endinsa a dins la faja, son 3km, però quins 3km!!, quines vistes!!!quins estimballs!!, no apta per qui pateixi de vertigen, una meravella de veritat!!. Un cop acabada la faja,ens venen a veure uns isards, estem en el circo de Carriata, veiem el camí que baixa tot decidit cap avall, a la nostra dreta el Tozal del Mallo, cal anar baixant en compta dons per uns moments el camí ens porta per un verdader estimball que no sembla tenir pas. Trobem de nou un corriol mes fresat que ens portarà cap a la Fajita, tot deixant les clavijas  de Salarons i la Faja Racún. Ja som al bosc, molts comencen a corre cap avall, cap el bar cap a les cerveses ben frescotes.

Una bona sortida que si fa o no fa han estat unes 8 hores, molt de personal i molta gresca.

Read More