Circular per les planes d'el Rosselló

"Mirant la llarga platja de sorra plena de gent torransa al sol d'estiu, amb venent al cap aquelles fotografies de Robert Capa, a on reflectia la misèria i la tristor de totes aquelles persones que varen patir i morir al costat del mar , entre el fred i el vent de l'hivern."

Farem una ruta circular per les planes del Rosselló tot sortint del poblet de Tatzó d'Avall. Aquesta ruta la totalitat la farem per petites carreteretes entre un paisatge típicament mediterrani.

El nostre primer objectiu serà anar a visitar el bonic poble d'Argelers i d'aquí ja agafarem direcció a la costa per anar a visitar les boniques cases del Racó i la seva bonica platja que serà l'última abans de començar la costa ben escarpada de penya-segats.

Tornem de visitar el poble per anar cap a les platges d'Argelers, a on tan tristos records porten les seves sorres. Entre el passeig al costat de mar i entre els frondosos pins, fem una parada al monument dels que varen deixar la vida en el que va ser el camp de concentració al costat del mar, tota aquella gent que escapava dels feixistes per trobar un acolliment a França, però que per a molts va ser la tomba o la misèria.

Continuem per al litoral per anar cap a la reserva Natural del Mas de Na Riu ( a tot arreu trobareu en francès: Mas Larrieu) i d'aquí ja deixarem l'allargassada costa per anar a buscar el riu Tec per anar tornant, no sense abans fer una parada per visitar el Cementiri dels Refugiats.

Abans d'arribar a Tatzó d'Amunt, podem sortir uns metres de la ruta i visitar un petit llac que aprofitant la gent de la zona per anar-hi a pescar.

Ja veieu doncs una sortida per anar fent, coneixent llocs amb història, que ara potser més que mai no podem deixar d'oblidar. 

Avui no bufa la tramuntana, l'aire és càlid i les vinyes donant color al paisatge, com les figueres de moro que estan ben florides, al fons el Canigó, el Rosselló unes terres ben catalanes que tenim a tocar i potser no hi anem gaire a visitar.

Vicenç Prat :

-Bé, però on és el camp?

-El camp?, és això el camp.

La platja (d'Argelers) neta i pelada,

fosc negre i, més al lluny, uns petits

focs. Glaç damunt la sorra, cap

barraca ni cobert. Res, només

ombres i ombres de gent que van

d'ací d'allà. Miro el rellotge, poso

l'abric a terra, la maleta per coixí, i

em sento caure dels ulls unes 

llàgrimes com cigrons.
 

- Km : 30, ruta totalment planera

- Eviteu els dies d'estiu per la gentada i els diumenges al matí per anar al Racó que ja mercat i està a petar de gent.

- Lloc d'estada: càmping "Le Haras" a Palau del Vidre. Un càmping que a l'entrada té una biblioteca, ja ho diu tot.

La revista Descobrir del mes de juny del 2023 (núm 298) fa un especial Rosselló Marítim que ens pot ajudar una mica a conèixer aquest territori català i no occità.

https://www.wikiloc.com/gravel-bike-trails/circular-planes-del-rosello-136865073

Read More

Entre la Garrotxa i el Pla de l'Estany, circular gravel

 

lloc de sortida el Torn

https://www.wikiloc.com/gravel-bike-trails/circular-gravel-el-torn-salt-de-can-batlle-santa-pau-mieres-sant-marti-i-sant-miquel-de-campmajor-138654554

Arribem al petit, molt petit poblet del Torn, quasi quan es va ponent el sol, aquest dia de revetlla de Sant Joan. Potser aquí estarem a recer de la petardada i la gentada. Fem una volteta per al poblet, res 5 minuts i ja parem taula amb el sopar, la coca i el cava, de rerefons els ocells que van a dormir i fan les últimes piulades i les granotes que comencen el concert de la nit, que volem més doncs?

Quina mandra al matí amb la fresqueta que fa i la musiqueta dels ocells, el concert de les granotes ja ha finalitzat, obrim les portes de la furgo de bat a bat i deixem que l'aire fresc i el solet ens vagin espavilant.

Bé, la ruta matinal d'avui la farem entre les comarques de la Garrotxa i el Pla de l'Estany i aprofitarem per gaudir del paisatge, tan verd en què es troben tots els camps, gràcies a les últimes pluges d'aquests darrers dies. Visitarem molts llocs aquest matí, així doncs el temps no tindrà importància, ja va sent hora de posar-nos dalt de les dues rodes.

Sortim de Torn i anem a buscar la pista que va per al costat dels gorgs del riu Ser, fins a trobar una altra pista que va cap al Sallent. El proper objectiu és fer una visita al salt i gorgs de Can Batlle https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3388/. I serà en aquest punt, Sant Vicenç de Sallent on podem triar dues opcions, nosaltres vàrem fer servir la carretera, perquè no sabíem l'altre, que és agafar l'itinerari 14 que va conjunt amb el GR2, fins al salt de Can Batlle. Si aneu per la carretera després d'un petit coll, indicacions, seguim per pista asfaltada primer i després per un corriol pedregós que haureu de baixar de la bici, uns 10 minuts fins al salt. Els dos itineraris haureu de pujar per aquest camí pedregós. A si també, al bell mig d'un camp herbat, el que sembla un pedrot solitari, doncs no és un menhir!, la Pedra del Diable.https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3381/ .

Que bonic que és Santa Pau, una bona visita per al seu nucli antic, la plaça, el castell i seguirem pels afores per passar pel Passeig Basàltic del qual va ser format per una colada de lava.

Deixem Santa Pau, i cap al Collet de Colitza que ens portarà cap a Mieres, aquí farem parada a la botigueta de comestibles per comprar una beguda ben fresqueta i fer un mos sota d'una ombra.

Tot fent alguna que altre pujada i baixada arribem a Sant Martí de Campmajor, passem el poble i agafem una pista asfaltada que va cap a Sant Miquel de Campmajor, d'origen romànic amb tres naus, molt bonica i amb bona ombrada.

Proper objectiu, seguint la bonica pista asfaltada, lloc de pas de molt ciclistes, serà Santa Maria del Collell; que voleu que us expliqui que ja potser no sabeu, records tristos del que es va fer servir com a presó, lloc de tortura, afusellaments massius a la guerra civil, història feta servir per al llibre "Soldados de Salamina". En aquest lloc varem trobar un xicot amb els seus fills que buscava si trobava algun tipus d'informació, d'un lloc al costat de la carretera que hi havia una fossa on hi havien enterrats uns soldats nazis.

La seva àvia era de Mieres i diu com encara s'esgarrifa en recordar aquelles matinades, a les set , com se sentien els trets dels afusellaments massius.

El deixem i ens n'anem, amb una mica de cort encongit per al que suposa aquest lloc i el que hi va succeir.

Ja veiem el petit poblet de Torn, ja hem acabat aquesta bonica volta entre dues boniques comarques.

Per la gent que aneu amb furgoneta, passat el poble i passat un espai de jocs, trobareu un bon lloc per pernoctar. Uns metres més endavant, lloc per fer exercicis, trobareu un corriol, marques de GR, que si en preneu un a l'esquerra de baixada, podreu anar a fer un banyet, a les basses del riu Ser.

Salt i Gorgs de Can Batlle

Santa Pau

passeig basàltic

Sant Miquel de Campmajor

Santa Maria del Collell

el Torn

Read More

Vall Fosca d'Espui al Estany de Filià en BTT

De nou som a la Vall Fosca, com agrada tornar-hi!, potser una de les valls més tranquil-les del Pirineu, i més, fora de la temporada d'estiu, be potser la unica epoca del any en que hi ha gent. Ens porta molts records les seves contrades sobre tot al hivern, les rutes d'esquí de muntanya, sempre tant solitaries, les tantes vegades que hem vingut al Opens d'esquí de muntanya, sempre tant bent organitzats per la Ceps de la Pobla.

Aquest cop venim amb les BTT, sortirem del poble d'Espui per anar a buscar la pujada del dia, seran quasi 1100 metres de desnivell fins a l'Estany de Filià, en prou feines 12 km, això si, sempre acompanyats d'unes vistes espectaculars de totes les muntanyes de la Vall.

Deixem poc després de sortir del poble, la carretera que va cap a Cabdella, deixem també a l'Angi que se'n va de ruta amb la gravel i comencem a pujar per al Bosc dels Castellons, en un continu de ziga-zagues que ens van fent guanyant alçada, per sort el camí és força ombrívol, ja que la calor avui es fa notar.

Un cop superat aquest tram de bosc ja sortim a terreny més obert i ens acostem al Riu Filià que l'anirem a travessar per un pont per passar a l'altra riba.

Continuem pujant fins a arribar al refugi i fer una pausa per menjar una mica, quins records d'aquell dia que vàrem despertar-nos al matí i vàrem veure que havia estat nevant tota la nit, sort que anàvem amb tot terrenys aquell cap de setmana i vàrem poder sortir i tirar avall per la pista amb un gran tou de neu.

Creuarem de nou el riu, per enfilar cap al Cap dels Bous, a on veiem encara el desgavell d'allò que havien de ser unes pistes d'esquí. Ja veiem el rampot important del matí, jo prefereixo anar per la pujada d'herba, superat això, els últims metres i ja som a l'estany de Filià.

Ha estat una pujada dureta, però ara veient tot el que ens envolta, ha valgut molt la pena. Els núvols ja ens van avisant que d'aquí poc s'acosta la tempesta, girem cua ràpid, passem per al refugi i quan trobem la tanca girem a la dreta per encara l'última pujadeta i començar la brutal baixada, encapçalada per l'Artur que no deixa cap moment de respir, bé sí, una petita paradeta a l'ermita de la Fa.

https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/circular-espui-al-estany-de-filia-138053825

 

Allotjament: https://www.hotelvallfosca.com/ un bon lloc, tranquil, portat per gent molt competent, bon menjar, tranquil·litat, unes habitacions formidables amb molt bones vistes, molt interessats sobretot amb la gent que fa muntanya i bicicleta, volent oferir un servei per aquest sector. A nosaltres ens varen preguntar per al servei que ens havien ofert, tant de menjar com d'allotjament i la veritat que immillorable, tant que hi tornarem i el recomanarem, ja que encara hi ha pocs llocs a on es pensi més per al turisme actiu, sobretot en el tema horari  dels esmorzars i la qualitat per poder així superar les etapes del dia. Ah!, sí, després de sopar unes bones copes de ratafia tot mirant els estels i gaudint del silenci.

Després de la ruta un bon lloc per anar a fer un mos: Bar la Mina a Torre Cabdella, bon menjar argenti, bona gent i molt simpàtics, també super recomanat.

 

coll Triador al fons

creuant el Riu Filià

refugi 

Mare de Déu de la Fa

Estany de Filià, collada de Verdins i Tossal de la Collada

tarters de la Coma dels Estanys

Read More

El Matagalls per els seus Castellets

  Com ha canviat la fesomia del Montseny, tot verd, flors de tots colors i aigua a les seves fonts que feia temps que no veiem, quina delícia de tots els sentits! Per això avui aprofitarem a fer una matinal i mai millor dit, ja que a partir del migdia sembla que el temps, segons diuen es complicarà.

Doncs i que farem avui que som força colla?, doncs els Castellets del Matagalls, i mira que hi hem pujat vegades, en totes les estacions, en bici, amb esquís, i per un munt de camins, però per aquí mai.

La sortida la fem de Collformic agafant la pista que va cap a Sant Segimon, on la penya aprofita per fer-la petar. Travessem el Torrent de les Estelles, a prop del que per alguns es coneix com el "terreny del Presi"i d'aquí poc, ja enfilem per el corriol cap a Coll Saprunera, d'aquí a mà esquerra surt un dels trams més bonics del recorregut, el Camí dels Salaverds, corriol poc fressat entre una bonica fageda, es nota que per aquí, quasi no hi passa ningú. Creuem el bonic torrent de la Font de Matagalls i anem ja en direcció poc fresada fins al Coll d'Ordials, ara tocarà fer baixada també per corriol bastant dretot, per al Sot de les Cordes, fins a arribar a un punt que en diuen de la Guaitadora ( aquí cal mirar bé el track i no tirar avall).

Ara començarem a pujar, no hi ha camí, però ja veiem les primeres pedres dels castellets. Sempre seguirem per al bell mig del roquissar, sí que podríem anar per al cantó, facilitant la marxa, però carai hem vingut aquí per grimpar una mica, i   cadascú s'ho complica de la seva manera.

La veritat és que és divertit i no es fa tan feixuc, bones vistes arreu, però al sostre tenim unes nuvolades negres que ens indiquen que el "palom" està aquí a tocar. Arribem al Turó Gros del Pujol i ja directes cap al Matagalls. La resta ja coneguda per tothom.

A la baixada trobem uns xavalets d'algun “cau”, els hi preguntem on van i ens diuen acampar més amunt, els hi indiquem el cel i que donant tempestes, la canilla amb els motxillots estan un pèl rebentats, segurament per alguns l'experiència d'anar a la muntanya no serà gaire agradable i no hi tornaran. I pels monitors, segurament avui en dia tenim una informació del temps, que antigament no existia, fer segons que, amb xavalets és una mica arriscat.

Bonica ruta, on no trobareu a ningú de segur i una manera per descobrir el Matagalls com si no hi haguéssim pujat mai.

Respecte al camí dels Salaverds, el Noi del Montseny, gran coneixedor d'aquestes contrades del Montseny, tan sols ha pogut dir: "No hi he estat mai per aquest corriol, és preciós". Parcer si algú vols conèixer més el Montseny aquest noi el podreu anar seguint al Wikiloc com: Benet 7

https://www.wikiloc.com/hiking-trails/els-castellets-del-matagalls-137324122

torrent del Sot de les Estelles

Coll Saprunera

començament dels Salaverds

Torrent de la Font del Matagalls

Read More