Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 26 d’abril del 2015

Circular Pic Negre - Pic Blanc d'Envalira

La pluja a donat pas a les boires que s’aixequen de la vall, no fa gaire fred i això fa que puguem anar fent unes birres a fora el pati del Xalet Refugi de la Molina de la UEC, de mentres  anem esperant a tota la penya que anirà arribant. La temporada d’esquí per aquest sector de la Cerdanya ja a acabat i és respira molta tranquil·litat, ja no hi ha el brogit  de la temporada d’hivern. Anem perfilant els plans per dema, aquest cop anirem per el sector Andorra del Pas de la Casa, que encara hi ha força neu, però primer és el primer , un bon sopar que ens preparant al refugi un bon dormir i un molt bon esmorcar per acabar-ho de rematar.
Ens aixequem d’hora, per la finestra podem veurà les primeres llums del dia i els darrers núvols que aquesta nit han deixat unes quantes gotes. Preparem les coses i  enfilem cap el Pas de la Casa.
Aparquem al aparcament superior de l’estació, en aquest cas som els únics, aquí també s’ha acabat la temporada, però al contrari de la Cerdanya aquí si que i tenim molta neu encara.
Esquís de nou als peus i ja podem comprovar que la neu esta d’allò més pastosa i no son ni les 9 del mati. Comencem a pujar tot el grup  cap el estany de les Abelletes i d’aquí anem seguint la encaixonada vall  tota envoltada de parets granítiques des de el pic de l’Esquella fins el Pic del Port de Fontnegre, sols i ha un petit collet molt redreçat per on tindrem que pujar, per sort la neu esta molt franca, fem una colla de voltes maries i ja som al collet, al sota tenim la vall de Campcardos, trèiem els esquís i els posem a la motxilla, ara ens tocarà fer tota una crestejada amb passos de roca i neu sempre entretinguts, tenint en copte que en algun llocs ens enfonsem fins les aixelles. Arribem al Pic del Port de Fontnegre( 2744m) i seguim en baixada cap el Port, aquí ja trobem força gent que va cap el Pic Negre d’Envalira (2821m), seguim la traçada, el temps va canviant, així eren les previsions i diferents eren els plans que volíem fer doncs en principi tindríem que baixar cap els estanys d’Engaït per remuntar cap  a la Portella de Joan Antoni per baixar cap a Grau Roig i tornar a remuntar cap el Pas, però això no podrà ser doncs anem justos de temps per el mal temps. Un cop dalt del cim i fer la fotos de rigor, ens plantegem anar carenar cap a la portella però en la primera baixada de la pala cimera quedem envoltats d’una boira espessa, canviem de plans doncs i tornarem cap el port  de Fontnegre. El tats de la neu en la baixada ja veiem que esta fatal, molt pesada i difícil de tractar, així com cada gir que fem és fa una petita purga. Del port fem la baixada directa per acabar en una diagonal que ens portarà al coll del Isard al costat del Pic de les Abelles. Forta baixada cap el Clot de les Abelles, les purgues de neu son considerables a tot arreu, la neu esta del tot inestable i pesada, comença a sortir el sol, seguim per pistes del Pas de la Casa, aquí la cosa esta millor. Com que encara no estem prou cansats aprofitarem per remuntar cap el Pic Blanc, la calor aquestes hores del mig-dia ens fa suar i de valent, a part del ritme trepidant imposat per la Regi, encara no una hora i som a dalt del cim de nou tot tapadot, ventós i fred, al darrera tenim la silueta del Pic Negre que fa poc i érem a dalt. Trèiem pells per últim cop i cap avall per pistes, la neu força mes tractable, anirem a buscar la pista negre que ens portarà directa al aparcament. La ultima baixada del dia, la neu esta força be però de seguida propaguem unes purgues de neu que ens provoquen un petit ensurt, seguim baixant per el que serà  el de millor qualitat de neu de tota la jornada.


No teníem previst fer el que hem fet, però ens ha sortit força be, encara molta neu per aquest sector, vàrem ser: Txubi, Salme, Regi, J.J Padnon, Eladio, Jose, Loli,Artur,Benet,Lius i jo mateix.



Txubi




Jose arribant al collet


començem la crestejada


Eladio

loli i Salme

arribant al cim

La grupeta

cap el Port de Fontnegre

Jose

J.J Padnon , a ma esquerra el coll d'Isards i pic de les Abelletes


Loli baixant del coll dels Isards

Txubi tractan la neu

Pic Blanc al fons el Pic Negre

grandes!!! Txubi, Eladio i Salme





diumenge, 12 d’abril del 2015

Puigmal esquí

David Lius, grande!!




Encara que faci encara molta calor, ben a prop tenim neu suficient per poder encararà fer-hi unes bones traces. Aquest cop ens dirigim al ja clàssic Puigmal per Err. Des de fa dos anys que aquesta estació francesa que resta tancada i això dificulta que la gent que fa esquí de muntanya per la zona tingui que fer una traginada per la carretera de 3 km llargs, això si no hi ha neu per les pistes i puguis aprofitar, no és el cas d’aquesta vegada, és a dir que ens toca posar esquís a la motxilla fins trobar la neu a lloc a on trobem el riu, d’aquí un tros de pista fins Aiguaneix. El dia esta estrany tan fa sol com és torna tot tapat, la pujada normal al Puigmal, esta ben plena de gent per el que decidim variar la pujada i girem a la dreta en direcció a les pistes tot anant seguin una pista bastant planera fins situar-nos a la Jaça del Prat de la Tossa, aquí tenim una pujada directa a la Tossa de Pas dels Lladres (2665m)  aquesta tram primer en una petita canal i després passant a una forta rampa, la podrem abordar si la neu esta ben estabilitzada o que no estigui gelada, encara que nosaltres els últims metres la cosa estava  ben dureta i vàrem tenir que clavar be el cantells dels esquís. Un cop superades les diverses voltes maries ens situem a la carena i anirem fent cap el Coll de les Clotxes i el Clot de la Pastera, per fer els últims metres cap el Puigmal. Els núvols s’acosten per la vessant sud i deixen caure unes quantes volves de neu. Hora de començar a baixar, la neu esta prou be per l’hora que és, inclòs per la baixada directa que anirem a buscar la neu esta cremeta. Arribem de nou a la pista però aquest cop aprofitarem el marge esquerra que encara hi ha neu per poder anar tirant avall amb els esquís.


Bona sortida realitzada per el grup de Sorreig dels quals forem : Artur, Salme, Txubi, Regi, Benet, el Presi i David Lius i jo mateix. 


als fons la collada d'Err

primera part de la pujada

ultims metres per la Tossa del pas dels Lladres

carena i el Puigmal al fons

Regi i Artur arriban al cim

La colla del Sorreig, Lius,Artur, el Presi,Txubi,Salme, jo, Regi i el noi del Montseny Benet

Txubi

Regi

Salme

Lius i l'Artur

Txubi encarant la pendent

Presi

aquest el conec

Benet, Txubi i un conegut


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9343833







del blanc al groc 






dilluns, 6 d’abril del 2015

Travessa Selva de Oza - Linza ( Parc Natural de les Valls Occidentals)

En Toni Salme fa temps que hi va al darrera de una ruta per el sector de la Vall d’Echo, aquest cop teníem informació ben fresca de la zona mitjançant informació de la Regina Mola que i havia estat tan sols fa una setmana.  Doncs a aprofitant uns dies de Setmana Santa que normalment fem sortides per aquest secor de Huesca, farem uns 400km, per acostar-nos en aquest racó del Pirineus, frontera de tres territoris Navarra, Huesca  i França. El primer dia arribem just a l’hora de sopar a l’hotel “ Lo Foraton” , val molt a tenir en compte per realitzar activitats per aquesta zona doncs esta molt be de preu i s’hi menja molt be, ja tractaré el tema mes endavant.
El mati no ens  aixequem gaire d’hora per deixar que els sol escalfi una mica la neu. Fem un bon i tranquil esmorzar i tot seguit  carregar esquís i de pet cap a la Selva de Oza. La calor d’aquest dies ha fet de les seves i a fos molt la neu, ens tocarà carretejar ja de sortida els esquís. Un cop anem pujant  de cota ja anem trobant la neu, l’espectacle de muntanyes i de parets i agulles calcaries ens desplacen a un altre tipus de paisatge dels pirineus molt diferent al que estem nosaltres acostumats, son muntanyes més baixes però l’aspecte semblant mes altius, la ruta sempre esta com amagada i protegida per contraforts,  el primer coll que tenim que fer resta totalment disimulat entre les parets de la Gorrreta de los Gabachos i el Mallo Gorreta, la pujada al coll és bastant dreta i cal fer unes quantes ziga-zagues, sort que la neu esta molt be. Un cop al coll trèiem esquís i anem per la cresta rocosa per pujar a la Gorreta (2296m) , d’aquí de nous amb esquís fins la Foya de Gamueta(2306m), traiem pells i enfoquem la impressionant pala de neu, pastis fins ben avall per trobar una pala que ens portarà amb una bona colla de noves ziga-zagues fins dalt del tercer cim del dia la Punta de Chinebral (2329m). La baixada la fem per lai nmaculada i dreta pala amb neu pastisset, per anar a buscar varies canals i torrenteres que ens portaran cap el barranc de Chinebral. La cosa és va suavitzant a mesura que arribem al Cubilar de la Foya Gamueta a 1648m, a partir d’aquí anirem baixant mes suaument fins trobar el camí que deixa l’encaixonat barranc i ens portaria a la carretera per seguir cap a la dreta i endinsar-nos en  una bonica fageda tot ben coberta de neu per anar a buscar el Pas del Cavall, lloc molt singular de tall entre roca calcaria que dona accés a la ultima baixada al refugi de Linza. Hem sortit amb esquís a la motxilla i hem arribat al refugi amb esquís als peus, en una bonica tarda de caloreta i sol, bona excusa per fer unes birres i uns fruits secs ben salats.
El refugi de Linza si arriba en cotxe i és un lloc apropiat per fer esquí nòrdic a l’hivern, l’entorn és de gran bellesa, lloc ideal per aparcar la furgo. Ara be, tema menjar una mica escàs, i de preu si el comparem amb el dia d’ abans al l’hotel, resulta mes carot, tenint en compte que aquí dormim en habitacions compartides. Aquest dies molta gent per el sector, la gran majoria amb raquetes  o dels que fan foradots a la neu al caminar. Al refugi a l’hora de sopar ens trobem amb una colla que ens vàrem trobar a la sortida a la Selva de Oza, que fan mes o menys el mateix recorregut i entre menjuca i vins compartir histories diverses, bona gent!!. Un cop sopats anem a veurà la lluna plena i les estrelles, l’Artur ens fa unes classes d’astronomia que no resultant del tot correctes, sort de la Regi.
Ens aixequem al mati amb mala cara, uns han dormit i d’altres no tant o d’altres  gens. Som quasi dels primers de sortir amb els esquís, la neu esta dureta i el primer tros de la ruta és un flanqueig  una mica xunguelis degut a la gran quantitat de forats de bota de la gent que hi ha passat. Un cop al Cuella de Linzola, la cosa és tranquil·litza i la penya dels forats sembla que vagin mes en direcció la Mesa de los Tres Reies. Ja veiem la silueta del cim  de la Punta Petrachema o Pic D’Ansabère, per arribar al cim tindrem que treure’ns els esquís i anar per una fina aresta que ja te traça feta. Un cop arribats al cim (2371m) veiem per sota nostre les impressionats agulles d’Ansabère.  Baixem els primers metres de la carena amb esquís a l’esquena però al poc ja veiem una bona baixada, esquís al peus, la pendent és força tiesa, la gent que puja a peu inclos ens fan fotos i filmacions, la neu esta perfecta al “dente”, els primers girs ens donant la confiança per anar enllaçant el potent descens al  Collado de Petrachema.   Aquí veiem la impressionat val d’Ansabère i el descens que ens ofereix en ple territori francès i sota l’abric de les importants agulles d’Ansabère quins records del llibre “Los Pirineus” del Patrice de Bellefon, segons la ruta tindríem que fer un flanqueig guarrot per anar a buscar el coll de Acherito, però vist el que tenim davant preferim fer metres de baixada encara que després tinguem que pujar el dur coll que ens espera. 
A valgut molt la pena, però ara ens tocarà pujar al dret coll d’Ancherito, fem unes bones traçades perquè mes tard les puguin aprofitar la colla que ens ve al d’arrere. Hem suat per arribar a dalt i tenir al davant  les espectacular siluetes i parets del Pico Sobarcal i la Punta  del Mallo Grande d’Acherito. Ultima baixa per aprofitar al màxim la neu que passat el Barcal d’Acherito la cosa ja escasseiga. Bona caminada, fins els cotxes, per acabar la gran travessa que ens ha portat a descobrir aquest racons tan fenomenals del Pirineu, transfronterer.

Primer dia:  1500 metres de desnivell , aprox  6 a 7 hores. No és difícil però amb neus no compactades o gelades les pendents tan de pujada com de baixada son molt dretes.
Segon dia:  1200 metres de desnivell,  aprox  6 a 7 hores. El mateix que l’anterior etapa.
Vàrem ser:  els guies oficial Toni Salme i J.J Padnon i la tropa: el Presi, la Regi, l’Artur, el noi del Montseny Benet i jo.

PD.- si al tornar voleu dinar a qualsevol hora a bon preu i de menú, el primer càmping passat Echo a ma dreta. Val la pena.






començament a pota



Salme en un volta maria exposada

Presi

al fons les  agulles d'Ansabère


Vall d'Anzotiello i el Quimboa Alto


pujant al coll  de Gorreta

ultims i durs metres del coll

Regi pujant a la Gorreta de los Gabachos

ara toca fer la Foya de Gamueta


cim de Punta Chinebral

gran pala de neu cremeta del Chinebral


J.J Padnon

el Presi

la regi en plena forma

bosc abans del refu de Linza

colla que tambe feien la ruta

2º dia de travessa

al fons el Petrachema i a l'esquerra la Mesa de los Tres Reies

Salme

Benet pasat la part mes dreta de la pala

agulles d'Ansabère



pujant l'ultim coll del dia

Coll d'Acherito


Artur pujant al  coll al fons la vall d'Ansabère










I res sembla mentida que en alguns llocs fa una calor que sembla que ja no tingui que haver neu en els Pirineus, la veritat és del tot al contrari , de neu n’hi ha i força. Els primers dies de la setmana santa la calor va fer que a partir de les 11 del mati la neu ja estigues cremeta, però aquest últims dies la cosa ha canviat i al fer  fred en alçades la neu continua dura fins ben entrat el mig dia, per la qual cosa és millor no matinar gaire de moment.
Els sectors més propers, Cerdanya encara podem fer coses per el sector del Puigmal i zona més nord (Angles, Formigueres..). Sector la Mina, Pedrons, perfecta. Neressol, Roc Meler...cal portar esquís a l’esquena. Andorra, esta perfecta tots els sectors, Pas de la casa, Incles, Ransol, Sorteny arribem al refu amb esquís al peus, Rialb sortim del aparcament amb esquís, Arcalis a tope. Doncs de moment poques horetes de cotxe i encara podreu gaudir de valent.


la Pica al fons i la vall de Soulcem

Arcalis foto feta desde el Creussans

a l'esquerra Fontbalnca, la pala no te neu fins el final i la dreta la pala del Sarraera


Porte i vall dels Garcia

Roc Meler, Nerassol

Pedrons