Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 15 de febrer del 2015

Tot lliscant per la Molina i la Masella






Presi

Maribel



Presi, Maribel i Montero

Sortint del Torrent Roig


S’acosta la Vall Fosca i aquest dissabte volíem anar a fer una mica de metres, a mes el temps no pintava gaire estable per el que decidim anar per el sector Molina – Masella, a mes aquest cap de setmana campionat  D’Espanya a la Crononiu, segur que la cosa estarà a petar.
Per començar ens trobem al Petit Bar de Ribes com altres vegades amb la penya del Sorreig que la majoria han pensat el mateix pla d’anar per el sector de la Tossa d’Alp. És fan plans de sortides és comenten noves jugades i després dels cafès i els lavabos ens acomiadem i anem cap a provar la neu.
Els vendavals de vent han deixat la cosa força tocada per aquests sector, inclòs fa una mica de pena, però el que si que no comptàvem era trobar-nos amb en Miquel Salamó i la Maribel Morilla, coneguts de forces curses i que a més en Miquel gran coneixedor de la zona, doncs va ser monitor durant forces anys de la Molina, ens podria ensenyar-nos nous recorreguts.
És a dir acompanyats de un gran guia que ens va fer treballar d’allò mes, forces canvis,  bones baixades, tècniques de progressió de patinador e inclòs algun que altre pas d’escalada per el mig, ens va fer suar i de valent.  La primera part de la ruta la vàrem compartir amb un xicot de Olesa fins que va dir prou i ja quasi al final en un lloc perdut de la Molina, en el Torrent Roig ens vàrem trobar en Montero que tot just aterrava dels campionats del mon de Verbier.

Resumides comptes, un dia molt explosiu amb molt bona companyia, varen sortir uns 1700 de desnivell, això nosaltres, perquè aquest cop si que teníem que anar a dinar a casa, ells dos seguien fent metres.

diumenge, 8 de febrer del 2015

PUIG DE DÒRRIA PER VALLSABOLLERA

Molta gentada aquest passat dissabte a la Molina de la colla del Sorreig , uns a fer monte uns altres a fer fons a Guils. Tot esmorzant anem comentant la jugada del que fer, en principi teníem que anar a tastar el pastis de Puigbalador, però dalt la Collada em  pogut veurà que el sector nord estaven els núvols  enganxats i no ho veiem prou clar, a mes que ens allargava una hora mes de viatge , en fi, decidim provar per la Cerdanya per el sector de Puigmal, doncs encara els núvols no hi ha arribat. Optem per provar sort al sector de Vallsabollera a veurà el que podríem fer, doncs avui no és qüestió de fer filigranes doncs la neu esta força malament degut a la quantitat i el vent huracanat d’aquesta setmana en totes les cotes.
Arribem al bonic i pintoresc poblet tot nevat de neu, deixem els cotxes al aparcament doncs mes a munt no podrem seguir gaire mes. Esquís a la motxilla fins creuar l’últim carrer i amb esquís al peus anem seguint la pista tot anant fen-l’ha petar , doncs havien histories que explicar. No som els primer en la ruta doncs trobem una bona traça ja feta. A prop d’una caseta a ma dreta de la pista, deixem aquesta per prendrà un altre pista que s’endinsa al bosc en ferma pujada, per aquest sector i tindríem que veurà una capelleta, però no l’hem vist. Un altre cop trobarem la pista que fa una corba, nosaltres seguim per la pista dreta al fons i tenim el riu de Faitó, tornem a trobar de nou la pista, però en aquest cas ja entrem en el clot  de Mantell , petit torrent que haurem d’anar seguint fins quasi dalt de tot, però ai las!! De nou el que no volíem, neva una mica i la cosa s’està  tapant i el amic de tot l’any el vent!!. Arreu veiem forces cornises i allaus que ja han caigut o a punt de caure. El terreny per on és desplacem és força suau i segur, en un moment donat passem a quatre xicots que van amb esquís i que sembla que vulguin plegar,  un cop deixem el torrent i ens encarem a la petita pala abans de cim, be perquè sembla ser que anem a fer és el Puig de Dòrria, el terreny és complica una mica per culpa de les ventades que per aquí i han passat, molt de tros esta gelat com un vidre i tenim que anar buscant els passos millor de neu mes tova.
Volíem fer mes coses, però el vent fred i la boira no ens han deixat fer res mes. Trèiem pells i esperar una clariana per poder veurà els passos de neu bona i no fer una relliscada en un clapot de gel.  Un cop tot a punt una bona baixada i mes bona per el torrent. Un cop acabada la xerinola ,  ens trobem de nou amb la pista, uns optem per remuntar la pista i seguir-la de baixada d’altres van a provar sort en el bosc, ganes de pow-pow!!.
De nou tots a la pista seguim baixant per els trencalls que hem fet abans, però molt al lloro doncs i trobarem algun que altre tauro. L’últim trencall que hem fet al pujar no hi passem i seguim pista avall, semblant ven be una cursa, la penya sembla portar el coet al cul. I res entrem al poblet, amb la mirada aterrida de una colla de raqueters, sorpresos al veure’ns  tan corrents.

La cosa esta magre de nou per culpa del vent en totes les carenes, el perill de plaques és notable. On és conserva millor la neu pols és en els boscos i raconades.  Els sectors de Porte, Capcir i l’Ariege estan a petar de neu, si voleu gaudir  encara del  powder,  el mes a prop son els boscos de Porte  Puymorens, estan pastel, pastel, per pujar i baixar, sobre tot sector de l’Estanyol.

Vàrem ser en aquesta sortida, que entre una cosa i altre varen sortir uns 1100 de desnivell i uns 19km.

La família de la Orden, Eladio i Mario, després la Lu Marzo , J.J Padnon, Regi, Lius, Artur, Salme.


Variant de pujada en verd discontinu,  potser millor per el Torrent de la Vila

quina trupe





entrant al Clot de Mantell



deixant el torrent

la familia de la Orden

foto de cim


Lius free

J.J padnon encaran la pendent

la colleta

Eladio tastant el pow-pow

Mario un radikal

Presi

Regi a sobre del poble de Vallsabollera

hora d'anar a dormir

Angi pujant per els boscos de Porte

pow - pow





dilluns, 2 de febrer del 2015

LA MOLINA - TOSSA D'ALP - LA MOLINA

El dissabte tenia que fer mal temps per el que decidim sortir el diumenge, però la cosa canvia i el diumenge ja teníem el mal temps a sobre. Des de el Petit cafè de Ribes ja veiem com comença a nevar i fins la Collada la cosa segueix igual. Deixem el cotxe a les Alabaus i notem que la cosa és va complicant, de nou el vent, neu i molt de fred, ens preparem dins el cotxe i ens costara molt sortir a posar les pells als esquís.
Comencem a pujar de mica en mica anem entrant en calor, en algun moment surt una escletxa de sol això ens anima una mica, seguim cap a dalt de Torrent Negre, traiem pells i primera baixada cap a la Volta a la Muntanya Sagrada, un cop avall tornem a posar pells i de cop i volta surt el sol. Ens dirigim cap a Masella anant a buscar la pista Olímpica però a poc de començar a pujar prenem a la dreta una pista ben carregada de neu que passa per de sota del telecabina, en un moment donat la pista arriba a un petit replà i anem a buscar un corriol que al estiu és una ruta de descens de BTT, la traça ja esta feta, no som els primers, els arbres estan curulls de neu i això fa un paisatge ben bucòlic, en unes quantes llaçades per el bosc anem a sortir ja al sector de Masella, ara toca anar pujant per assolir la Tossa d’Alp, el temps és va complicant, el Niu de l’Àliga  ni el veiem fins que i som a tocar, parcer amb una mica d’ensurt doncs esta tot ple de militars.
A dins caloreta i un te calent, no som els únics a parts dels milis, altres esquiadors de muntanya fan, alguns coneguts fan  la paradeta per agafar una mica de calor. Sortim amb penes i treballs, doncs a fora fa un fred esfereïdor. Tirem cap avall, primer sense visibilitat després obrin-se  per poder gaudir una mica de l’esquiada i la bona neu pols. Tornem a posar pells per pujar  la Volta de la Muntanya Sagrada i cap amunt, de moment tot anava be fins el telecadira de Torrent Negre però per anar a buscar el pas per la baixada a les Alabaus per la Pleta  la cosa és va complicant. Un cop quasi a dalt del telecadira de les Alabaus ens agafa un torb bastant violent, per uns moments no sabem si recular o baixar sense veurà res. Optem per el segon, vàrem tenir sort però que a pocs metres de la baixada la cosa canvia amb mes visibilitat. Les pistes, és clar estan tancades, amb la tamborinada que fa, encara podrem gaudir de una bona neu pols que ens han deixat.

I res dins el cotxa encabits mirant el “palomon” que hem deixat enrere e intentar canviar-nos sense sortir fora. Ha estat un bon entrenament, volíem fer mes però el temps no ha acompanyat.


Benet



Presi, per fi el sol





l'exercit