Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 29 de setembre del 2018

volta a St. Mateu en BTT






Sortim de Mataró i per no gastar gaire ja que ens queda un bona pallissa anem cap el Cros i prenem el carril bici cap a Cabrera, d’aquí cap a Cabrils tot passant per Cal Espinaler..hmmm.  prenem la calorosa pujada per la pista per anar cap a Can Bosc d’aquí ja anem vers St. Mateu, però en un moment donat ens desviem i prenem direcció el Vallès, a partir d’aquí la ruta és torna molt tècnica en potents baixades i en pujades per corriols molt tècnics que ens fan suar de valent i on veiem molt de a prop el que podrien ser unes bones patacades.  Al cap de una bona estona ja sortim a la pista que ens porta a tocar a St. Bartomeu, a sobre Òrrius, aquí ja farem la volta i ens tornem a encarar cap el Vallès, ens acomiadem del company  Salme que te un vermut preparat. La baixada cap a Vallromanes és franca i per pista ampla, que ja teníem ganes, un cop al golf del poble comencem  de nou la pujada també per pista amb fortes rampes i rampotes fins el coll de Clau, aquí agafem ja la pista direcció Sant Mateu i ja retornem direcció a Mataró per la pista de “tornada a casa”:  Can Bosc, Dolmen d’en Toni, la Mutua, Argentona i ja esta.
Una ruta de mar i muntanya, molt i molt potent per anar agafant forces per la propera ruta amb alforges.

Fórem: Artur, J.j Padnon, Lo Salme i jo.



diumenge, 23 de setembre del 2018

Cim de la Coma del Clot (vertical 1555 )





Se’ns cap mena de dubtes la sortida que us explicaré és de una duresa i un atractiu impressionant, a mes a part de la zona del cim no hi trobarem cap running despistat.
La duresa la marcaran els 1555 metres de desnivell que farem de una tirada del Pont de Daió a 1184m al cim de la Coma del Clot a  2739m, a partir d’aquí l’atractiu serà la cresta carenera que ens portarà cap el refugi de Coma de Vaca. Be però començo a explicar-vos la sortida “5 Estrelles”, que anomenarem: La Vertical de la Bèstia Negre.
Be doncs, sortim del Pont de Daió i comencem  a pujar per el camí normal cap el Salt del Grill, un cop passat aquest a cosa de uns 500 metres a l’esquerra (indicador de helicòpters) comencem la ja  ara si forta pujada per un corriolet que ja no deixarem fins la cota 2100, a on abans de un petit collet veurem unes runes de pedres i de seguida el GR 11.7 o el Camí dels Enginyers, al fons podem veurà l’alberg de Núria, prendrem aquest sender ja planejant  que serà l’únic i en el qual podrem agafar forces, doncs en un giravolt molt pronunciat, Torrent de la Bauma, ja veiem la Coma de Llispet (o Gíspet), erma i pelada i al fons a l’esquerra el cim de la Coma del Clot i a la dreta el pedregós Torreneules. Ens acomiadem de la Lu Marzo, l’Angí i J.j Padnon que seguiran vers el refugi per el Camí dels Enginyers.
Comencem la potent pujada, per el marge dret de la riera, no hi ha camí ni fites ni runnings  ni res, sols herba  i pujada. Uns quants litres de suor i som a la Collada de Torreneules, falten els últims metres i som a cim.
Des de dalt podem observar la pallissa que ens hem marcat. Trobem els de les teles locals de la Xarxa i ens invitant a que si volem ens graben per el programa, doncs vinga!!.
Tornem a baixar a la Collada i remuntem els 150 metres que ens deparant del Torreneules 2713m. Ja ho tenim,  ara començarem a baixar per la cresta carenera, en principi des de dalt sembla complicada però res d’això, anem fent per entre roquissar, vistes espectaculars a banda i banda, tenim que anar en direcció a uns plans que veiem al de sota nostra, atenció en cas de boira millor no fer aquesta variant i baixar per la Collada cap a Coma de Vaca.
Anem trobant fites de tant en tant, és nota que és un camí poc concorregut, estem ja als plans, anem seguint les fites, sempre encarant-nos a la vessant nord, en un moment donat veiem la teulada del refugi, llavors deixem la carena i baixem en direcció Coma de Vaca i ja esta ja som al refugi, a on trobem la resta de la colla. Fem una menjucada i cap avall, que ens queda encara un bon tros.

Sortida realitzada per: Eladi, el Noi del Montseny, J.j Padnon, Lu Marzo, l’Angí  i jo mateig.
Km 22 amb 1786 metres de desnivell positiu dels quals 1555 metres son a la Bèstia Negre.




Benet. Eladio, Angí, J.j Padnon i Lu Marzo


Jaça del Serrat, cami dels enginyers, al fons el Puigmal

Coma de  Llispet

Torreneules





al fons el Torreneules

Refugi de Coma de Vaca



Tenim que repararà forces aquesta nit i que millor que anar al “estupendu “, càmping de la Vall de Ribes, del tot recomanable, la resta de la penya han baixat cap a casa, nosaltres, fem un bon sopar tot mirant les muntanyes i la lluna plena que esta sortint i recordant del moment viscuts avui, això si tot fent uns gots de vi de l’Empordà i uns formatges de la Vall.
L’endemà per estirar cames després de la pallissa, anirem a fer una ruta rodadora amb bici d’aquelles que el mes important son les grans vistes que tindrem. La ruta és facileta i curta, doncs sortirem de Ribes i enfilarem per carretera vers Campelles, 6kms de pujada, un cop aquí ens dirigim per la ruta que va cap el cementiri, aquí en venent grans records d’aquest hivern a on vàrem començar la travessa Campelles a la Molina amb esquís, quina gran ruta!!! (record especial als amics J.j Padnon i el Presi), anem pujant per la pista a petar de boletaires , quina diferencia d’aquest hivern que no hi havia ni un anima. A cota 1552 i a uns 6kms després del poble trobem el refugi  del Pla dels Prats, amb els seus prats i la penya de boletaires que ja busquen lloc per menjucar, el refugi per dins una merda!!. Hem acabat la pujada doncs i seguim en pla per una gran zona de bosc, anirem baixant cap el coll de l’Eróla, les vistes a 360 graus colossals,  Taga, Cerveris, Puigmal, la Collada, serra de Montgrony....ja veiem al fons de nou Campelles, baixada rapida per la pista i ja hi som. Carretera i manta cap a Ribes.

Una bona sortida 24 km (12 de pujada) i uns 700 de desnivell, tot plegat per estirar cames.
Fórem : l’Angí i jo.


(Des de aquí vull donar ànims al company del Sorreig i un biker dels que en diem “històrics”, Angelo  Escalera, que aquest dissabte en una baixada és va petar alguna que altra costella, ànims!! I a recuperar-te per la temporada de hivern.)









dissabte, 15 de setembre del 2018

Mataró al Canigó en bici














Fa estona que trona i plou, falta poc per despertar i penso que potser tot comença malament per fer la ruta que tant de temps amb estat preparant la : Mataró – Canigó en bicicleta de muntanya.
De Mataró surt del costat del mar la ruta del GR 83 o Camí del Nord, molts cops hem vist les senyals per les nostres contrades i sempre havíem dit : un cop farem el trajecte. I vet aquí, que desprès de donar-hi voltes juntament amb el company Salme, tirem endavant el projecta, el primer que hauríem de fer però és traçar una ruta que poguéssim arribar a prop del Canigó sense tenir que tirar de bici, cosa que el GR 83 no ens permetia. És per això que a costa de mirar i remirar mapes i tracks del Wikiloc, a la fi tenim una ruta que sembla ser que serà ciclable el 100%.
En principi en som dos, però també si engresca l’Antonio, un d’aquells que sempre que pot esta sobre la bici fent viatges per aquí i per allà, un verdader aventurer. Be ja en som tres, ara falta el que ens vinguin a buscar amb una furgo que llogarem, i per això  trobem la col·laboració del company Artur que ens donarà el cop de ma definitiu. Ja ho tenim preparat tot, però resulta que a l’ultima hora esta plovent.





Dia 1. Mataró – Joanet.-  61km. 1750 metres de desnivell.  6 hores pedalant.


Hem llevo una mica neguitós, doncs no se quin temps encara fa, però sorpresa esta tot estrellat, menys mal!!!  Esmorzo una mica i cap a buscar el començament del  Camí del Nord que és troba situat a la platja del Callau. Ja hi som tots, a mes ens acompanyaran els primers kilòmetres els companys : J.J  Padnon i la Regina.  El mati és fresquet i dona gust el començar a pedalar, tirem per les Cinc Sènies, tot son bassiots d’aigua, deixem el GR que puja cap a el Castell de Mata i seguim cap a Llavaneres per fer el clàssic camí de Sta, Monica, que tantes vegades hem fet i repetit, però avui és diferent ja no tornem cap a casa. Per la serra seguim cap a la Font del Mal Pas, curiosament i brolla aigua. Seguim direcció el Corredor, seguint el GR, per la Creu de Rupit i Pi de Buac, a on deixem als companys que ens han acompanyat.
Comença la falsa baixada, doncs torbem algun que altra pujadot, sempre avall fins trobar Collsacreu. Creuem la urbanització i ens dirigim (GR) cap a St. Martí del Montnegre, no antes haver patit a les nostres cames les pujades de Cal Paraire i d’altres que venen a continuació.
A St. Martí fem un petit mos, per continuar ara si amb bona baixada per pista (GR), fins a Riells i Viabrea,  creuem la carretera i seguim el GR, però que de seguida el deixarem per seguir per carretera cap a Breda, on farem una pausa per manducar una mica.
El cel és va tapant, ara be la part mes dura del dia d’avui, pujar el Castell de Montsoriu. Sortim del poble i agafem el PR per corriol, on tenim que esgarrapar una mica, trobem la carretera i la creuem per agafar la pista que ja pujarà i pujarà, a mes tenim les mosques que flairen la pluja i és tanta la quantitat que n’hi han que se’ns posen als ulls i entre la pujada i les mosques la cosa és complica força, a més de tot això el cel cada cop esta mes negrot.
Deixem el corriol que puja cap el castell amb una petita esplanada d’alzines i prenem una pista ara si tot planejant en direcció al coll del Castellar. Però encara no diem a deu a les rampes, que encara ens queden per fer algunes, fins trobar una cruïlla de camins, nosaltres agafarem  la ruta cap a Arbúcies, marcada com a 22 de circuit bicis de la Selva. Una mica de baixada engrescadora per un bonic bosc ens va be per reposar una mica. El corriol passa a pista i arribem a la carretera.  Tirem un kilòmetre fins trobar la pista que ara si ens portarà al destí d’avui, però mirem cap el Montseny i veiem una cortina d’aigua, tenim que posar-nos les piles i començar de nou la pujada, que encara que no és com les de abans, la cosa va picant de mica en mica. Els llamps i trons ens van acompanyant, no sabem el que tardarem a “pillar”, però de mica en mica ja som a lloc: Joanet.
Avui anirem a dormir i a fer els menjars, a Can Pau, amb el company de Mataró l’Esteve, que sense pauses ja ens espera per anar a la piscina del poble, que acceptem amb molt de gust, llàstima que al poc de ser-hi comença a plourà, però ja ha estat be per recuperar la musculatura malmesa.
I be, Cal Pau, l’Esteva, que podem dir que si no nomes elogis, per el tracte, el bon menjar, les bones xerrades  tot veient el foc, les seves histories, que en te un munt  i res sols dir que ell és el precursor del Camí del Nord, i que durant molt de temps a fet caps i mànigues perquè aquest camí fos possible i és veies editat com un GR, potser en bicicleta no és gaire factible però aconsellable totalment per fer-lo a peu i apreciar cada racó del nostre país, del mar a les muntanyes.


amb els companys J.J Padnon i Regina



Castell de Montsoriu



2on dia. Joanet- Les Presses. 67km.1100 metres de desnivell. 5 hores pedalant.

El dia s’aixeca frescot i ben serè, i l’Esteve ja s’aixecat a preparar-nos un bon esmorzar, encara tenim coses per explicar i sembla que no hi hagi presa per tocar el dos, però tenim que fer un pensament doncs els pronòstics tornen a donar pluja a partir del mig-dia.
Comencem per la carretereta que va pujant cap a St.Hilari Sacalm i marcada amb indicacions de circuit de BTT. Arribem i anem a buscar una pista que va en direcció a Sta. Coloma de Farners, be mes que una pista sembla una carretera, doncs i passen  tot tipus de vehicles inclosos camions.  La pista és de baixada i anem força rapits igual que els vehicles, però en un moment donat la deixem per prendrà un altre ja sense transit, aquesta pista ens portarà per uns boscos de gran bellesa, estem en el sector de la Ruta de les Ermites, estem en plena Selva, ni mai mes ben dit, tot esta ben humit i amb forces bassiots d’aigua, estem absolutament envoltats de massa forestal, com va dir algú: “ si et mores aquí sols et trobaran els senglars”. Sembla que la baixada no arribi mai, veiem que estem molt amunt, carenant per entre bosc, al fons veiem la vall, però costa començar la baixada. Ermites, cases abandonades, inclòs perdut entre la boscúria i trobem una masia que també és un bar, una gran zona la veritat.
Però tot arriba i la baixada també, ja tocava!!, anem de pet i directes cap a la Cellera de Ter i d’aquí cap a la Garrotxa tot seguint els 32km que ens queden fins les Preses per la Via del Carrilet, que sembla que no però és molt esgotadora, doncs va pujant de mica en mica i les rectes son un mai parar. Arribem al Coll d’en Bas i ara si tenim per fi baixada, cal a la vall d’en Bas i el destí de la jornada, Les Preses, i temps just perquè comenci a cara la pluja amb ganes.


Joanet

Añadir leyenda

St.Hilari i les Agudes al fons











 3er. Dia.Les Preses – Prats de Molló. 74km i 1500 metres de desnivell. 6 hores pedalant.

Ha plogut molt aquesta nit, i els pronòstics tornant a ser complicats, per això optem per sortir de bon hora. Continuem fins Olot per el carrilet, Olot en aquelles hores encara  és te que despertar de la festa major. A partir d’aquí  i fins Coll d’Ares seguim la ruta Pirinexus (), cal dir que després vàrem veurà que una bona opció també mes pistera és anar per la vall de Bianya. Be, seguim la A-26 uns 10km fins el coll de Caubet a uns 1000 metres d’alçada i d’aquí prenem direcció cap del Coll de Sentigosa, ja mes suaument fins arribar a cota 1.060 per entrar al Ripollès, ara si toca baixada fins St. Joan de les Abadesses, a on fem una petita pausa a comprar quelcom  per menjar. Sortim de St. Joan i prenem el nou traçat de via verda que va per uns pons al costat de la carretera, encara esta per estrenar, fins enllaçar de nou amb la Pirinexus, que ens portarà fins a Camprodon, a on farem una pausa per decidir el que farem.
En principi teníem que seguir per la pista de la Ruta de la Retirada, però veient com esta el temps, decidim anar per el mes  rapit i seguir la Pirinexus cap el Coll d’Ares. La pujada és llarga uns 15 km, però la pendent no supera el 6% i és deixa anar fent, per sort en aquelles hores del mig-dia i al estar núvol no fa gaire calor.
Arribem al Coll i apareix l’Artur amb la furgo que be de Mataró, el temps per fer-nos les fotos de rigor.
Baixem una mica per carretera fins agafar una pista a l’esquerra, ens portarà a una llarga i bonica baixada per entre boscos cap a Prats de Molló (senyals de circuit BTT).
Al final no ens ha plogut, hem tornat a tenir sort un altre dia.




Molló




Prats de Molló



4ar dia. Prats de Molló – Refugi de Merialles. 38km i 1600metres de desnivell.  6 hores pedalant.


 Avui que volíem sortir d’hora l’esmorzar no és fins quasi les 9. Avui ens toca la cirereta del pastis, com si no haguéssim tingut prou pujades. Be avui tocarà una bona pujada des de la sortida anant cap a la Preste, que deixarem abans d’entrar a les quatre cases, la cosa comença a pujar i pujar,  uns 20 km de pista assaltada que ens va enlairant de mica en mica, després passem a pista amb una mica de pedres, la cosa va fent giravolts fins arribar a cota 2300 a la Collada dels Vents, Per sort el dia és clar i tenim bones vistes, ara toca una mica de baixada no gaire doncs tenim que remuntar cap el Pla Guillem, i un cop aquí ara si bona i llarga baixada cap el refugi. Ja tenim a tocar la nostra fita, ara toquen unes cerveses, esperar la furgo per canviar el material i res que torna a plourà i nosaltres sota cobert.




a l'esquerra el Costabona

al fons el Canigó



Pla Guillem


Merialles Refugi



 5e dia. El Canigó. 19km i 1200 metres de desnivell.

No explicaré la ascensió aquest clàssic que molts ja heu fet, no vàrem tenir gaire bon dia, una mica tapat, el just per no patir calor, dalt el cim és va obrir una mica per poder veurà el mar de lluny, però vàrem tornar al refugi sense plora, en resum ens vàrem escapar de la pluja per sort cada dia.












https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/mataro-canigo-06-07-08-09-10-set-2018-28540681


Total km: 259
Desnivell positiu: 7150m.

A part de Joanet, altres llocs que vàrem dormir:  Les Preses (Hostal Vertisol), al costat de la carretera, no fan sopar, vàrem tenir que buscar-nos la vida per el poble, vàrem sopar al bar el Caliu (res de l’altra mon i escadusser). El hostal no te aire condicionat i si anéssiu al estiu tirant de ventilador, bastant de soroll de la carretera i habitació per tres molt estreta. L’esmorzar al bar de l’hostal, molt normal.
Hotel Le Costabonne, al centre de Prats de Molló. Habitacions prou decents, sopar i esmorzar força be. Millor trucar per encarregar, surt mes econòmic.