Aquesta és una ruta d’aquelles que diem : “ No has vingut,
quina putada!!” o també una ruta d’aquelles que fan afició. Jo tenia ganes de
feia temps de fer una ruta que fes una travessa per tot els Cingles de Bertí i
que millor que això que posar-m’ha en contacte en un dels trakeros del grup en
Salme, perquè s’ho mires i així va ser i així va sortir aquesta potent ruta que
òbviament aconsellem a fer a qualsevol amant de la bici de muntanya.
En principi quedem en tota la colla a l’estació de tren de
la Garriga, de mica en mica va apareixent tot el personal per fer l’esmorzar en
el petit bar de l’estació, el mateix que despatxa els bitllets et despatxa el cafè,
parcer els lavabos estan a fora i teniu que demanar la clau i per postres no hi
ha aigua. En fi, pugem al tren en direcció a l’estació de Balenyà – Tona, el
tren en aquestes hores esta molt concorregut de penya en bici. El recorregut no
arriba als 20 minuts i de seguida ens trobem pedalant per la carretera comarcal
que ens porta a Tona. Aquí ja anem a
buscar la pista que després és va convertint en corriols en direcció
Collsuspina, en molts trams coincidim amb un PR. El camí és força entretingut i
la veritat tampoc i tenim fortes rampes, que això és tot un detall. Arribem a dalt la carena i d’aquí anirem a
buscar un dels corriols mes guapos de la ruta que anirem seguint força estona.
Un cop acabada la gracia i com a premi tenim una forta rampa per una estranya
urbanització. Seguirem en direcció Sant Quirze de Safaja, sense perdre gaire
alçada i amb ritma força rapit fins trobar la riera de Castellcir i el bonic
poble de Safaja, aquí fem una parada per carregar aigua en una font i fer unes begudes
a la única botigueta del poble.
Un cop carregats d’aigua seguim l’itinerari tot creuant el
riu Tenes en direcció cap a Sant Miquel del Fai, aquí nois i noies tenim un
altre joia de corriol, per entre mig de un penjat anirem circulant, el camí és
net i és pot anar força be, això si una ensopegada i us troben a la carretera,
la cosa a part de la adrenalina ens deixa
un bon regust de boca això que ja anem assedegats de calor. El corriol
el deixem per prendrà un força inclinat que el farem a peu per baixar a la
carretera que porta a Sant Miquel. Fem una parada per dopar-nos una miqueta,
doncs ara ens esperen uns 400 de desnivell per una pista a ple sol sense cap ombra
i son quasi les dues del mig- dia, i que més! Doncs estàvem a 35 graus!!. La
pujada no és que tingui fortes rampes, però la calor passa factura, a mes l’Artur
i el Santi, ja no tenen aigua. Comença una mica el calvari en direcció a Sant
Pere de Bertí. Arribem al acabament de la pujada i ara ens queda la baixada,
però la set esta deixant al personal una mica d’esma perdut, però ,un miracle
!! una font d’aigua ben fresca, gracies al Santuari de Puig Graciós.
Seguim baixant mes
frescos i anem enllaçant corriols polsegosos de terra vermella, la pols que
aixequem de vegades ens fan perdrà visibilitat, però en fi, ja som a les
acaballes, la Garriga és a tocar, uns últims trams de baixada corriolera i ja
hi som.
Gran ruta, molt bona travessa, si senyor, vàrem ser: Salme,
J.J Padnon, Santi, Artur i jo.
Km 56. Desnivell 1400
metres. Horari aproximat de 5 a 6 hores. Valoració 5 estrelles.
Aquesta ruta si la feu a l’estiu, cal pensar en la ultima
pujada.
 |
| petita ermita sortint de Tona |
 |
| Artur |
 |
| Sant Quirze de Safaja |
 |
| corriol a Sant Miquel del Fai |
 |
| Sant Miquel al fons |
 |
| el calvari |
 |
| fi de la pujada |
 |
| font del Santuari de Puig Gracios |
la ruta penjada al wikiloc no és la correcta, la que si que val és aquesta passada per l'amic Salme:
