Renoi amb la moguda d’aquests dies amb el Gloria, o una gran
gloria per alguns sectors com el Pirineu deixant gruixos de mes de 1 metre,
però un desastre en tot el litoral deixant tota una gran devastació...canvi climàtic
a la vista? Això ja fa temps que ho anem veient o tal vegada que intentem conquerir
la costa a tota” costa”.
En fi, nosaltres veient com esta el “percal” i el pow a les
nostres ments i saben que el grau de perill d’allaus és molt elevat, decidim
per anar al tema segur per trobar allò que mes valorem...”la bona tufota”.
Tirem de Meteomuntanya , que ens donen un mati plàcid fins la tarda, apa doncs
cap el Port del Comte.
Arribem que tot esta petat de gent i ens costa el nostra
trobar aparcament, i recoi esta nevant, però no era per la tarda?
Ens guarnim i comencem a pujar cap a Estivella per el bosc,
una passada!!! Ens veiem transportats a altres latituds més polars, no estem
acostumats en aquests paisatge blanc, deixem enrere el brogit de la gentada, va
nevant i el silenci entre els arbres dona un no se que d’estrany. Arribem a la part
alta, tot deixant el bosc, aquí la boira és tal que tenim que treure el gps i
el nostre tècnic en navegació J. J que ens porta a bon port. Tirem avall de nou
amb la intenció de seguir buscant el pow, fins que trobem la bona àrea per
traçar línies per el bosc curull de neu, xalem com xavalets i xavaletes , ens agrada tant i tant que ja
no podem parar, puja i baixa per boscos com folls posseïts.....son les tres de
la tarda i quasi que estem trinxats de cames, però carai ara surten ratjos de
sol, cal aprofitar i tornem a enfilar cap a munt de nou, això que ens pensàvem que
seria un dia desastrós, quasi que ens surten tot mirant 19km i 1400 metres de
desnivell!!!, això que a mig mati ja plegàvem, una tarda estupenda, ja queda
poca gent, ultimes llums, sap greu plegar però estem socarrimats.
Una gran, molt gran jornada per recordar, “Gloria in pace
deus”.
Vàrem tastar la” pols blanca”, els addictes: J.j Padnon, Eladio, Regina, el Presi i jo
mateix.