Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 28 de juny del 2014

Ruta Montseny BTT




Tornem a portar les nostres maquines de dues rodes gordes cap el Montseny, aquest cop però acompanyats per uns bons guies de la zona: Vado, Xavier i Benet que ens volen ensenyar nous paratges de la zona.
Ens trobem a les 9 del mati a Sant esteve de Palautordera i després de les presentacions anem al gra que avui és presenta un dia xafogós, sort que diuen que la cosa no s’allargarà gaire.
En principi tot comença força be, en suau baixada per travessar l Tordera i anar a buscar la Serra de Can Vilatort, aquí anem per pista tot xino-xano i fen-l’ha petar, que desprès ja vindran els plors i com diu el noi del Montseny: " si algu vol cantar jo porto el micro", fem una parada tècnica  per reagrupar al personal a l’ermita de Santa Magdalena.
Al cap de poc ens trobem amb la carretera que ve de la Costa del Montseny i tirem cap a Mosqueroles, sense entrar-hi enfilem per la primera rampota per una pista que surt d’enfront de Can Félix,  seguirem fins trobar una pista ampla que prendrem a l’esquerra,  a uns 2 km trobem un altre pista que també agafarem a l’esquerra, al costat de la carretera de Fogars de Montclús, seguim doncs per pista en direcció a Can Gençana i baixada rapida cap a Can Ciuret, a partir d’aquí ens esperen unes quantes rampes emprenyadores fins situar-nos a l’entrada del càmping de Fontmartina i la carretera que va cap el Turo de l’Home. Girem a l’esquerra, no se perquè però aquesta ruta tots els trencalls son en la mateixa direcció, i prenem el que serà el camí a seguir fins el poble del Montseny el GR 5 o el camí de “divertilandia”, corriol, amb passos tècnics, altres de no tant, un bon ambient de bosc i un tram anomenat “ o caus per el barranc o et menges les ortigues”...nosaltres vàrem optar per la picor de cames.
Arribem  al poble del Montseny per la font de la Ferrussa i d’aquí via carretera cap a les Margarites a on la deixem per anar cap el castell de Fluvià, torrent de Vallmanya i l’estany i ja som de nou a Sant Esteve. Total 35km i quasi 1000 de desnivell, una bona rutilla acompanyats per una bona gent del Montseny, i  que ens hem portat tan be que ja ens preparant un altre.

Colla de beteters: Jose, Salme, Artur, Vado,Xavier,Benet i jo mateix.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7180148

Santa Magdalena

la cosa comença a picar

ou de reig , després trobarem rossinyols



al fons el Turo de l'Home

Jose

Xavier entrada GR 5

Artur

Benet


Vado

Xavier, Xavier, Benet, Artur,Salme, Jose i tira la foto en Vado

dimecres, 25 de juny del 2014

L'OLLA DE NÚRIA PER FONTALBA.

L’Olla de Núria és anar carenejant  per entre els cims que envolten el Santuari , el Puigmal el mes alt i a partir d’aquí anar fent  camí vent fresat per lloms en un constant puja i baixa, tot anant passant per diferents  cims: pic del Segre,  Finestrelles ,Eina, Noufonts, Noucreus ,Fossa del Gegant, Rocs Blancs, Fontfreda i Pic de la Àliga, tots superant els 2000 metres.
Nosaltres vàrem sortir de Fontalba per anar a pujar primer el Puigmal, lloc a on ens  trobarem amb la colla de Bell Mati de Llagostera i a partir d’aquí  vàrem anar fent tot junts. Era el primer dia d’estiu, però encara vàrem  tenir sort i dalt de la carena encara  i corria la fresca. Un cop a Núria deixem als companys de Bell Mati i continuem cap a Fontalba a on tenim els cotxes.
Km totals 27 i desnivell  2300 metres.
Horari corre-camina  aproximadament  5 hores.
A Fontalba si arriba per pista apta per cotxes des de Queralbs .
Llocs per furgos: a dalt del coll de Fontalba, bon lloc, aigua a una font unes corbes mes avall abans d’arribar. Al aparcament del carrilet de Queralps, al de mes en sota , en el camí de sortida que va a parar a la carretera i trobarem un petit lloc d’aigua, potser no apta per beurà però si per rentar.

Gent de la sortida: Artur, Eladi, Jose, Pere, Neus, Pres i i del grup del Bell Mati que varen acabar: Benito, Laura i Toni.
pujant al Puigmal

Neus

Pere,Neus,Eladi, Presi, Artur,Jose, jo i la Irka al cap devant

baixant del Puigmal

falten els esquis !!


Pere i Neus patinant

Presi

al fons el Puigmal

Benito

Laure del Bell Mati

el Puigmal cada cop mes petit

Beni

sortint de la Fossa del Gegant ja cap a Núria

de retorn a Fontalba

diumenge, 15 de juny del 2014

Font dels Àlbers d'en Javà circular BTT


Dia de calor i xafogor, és tindrà que buscar un itinerari ombrívol per no suar gaire. Sortim de Mataró per la riera d’Argentona, tot anant xarrat i tranquil·lament, de seguida però, un cop  en la riera de Dosrius comencem ja el tema corriols, és segurament el Maresme el lloc a on i tenim mes gran nombre de kilòmetres de corriol a mes molta part d’ells estan arranjats i preparats per la practica del btt, un d’ells és el” camí dels enginyers” que ens portarà fins a Dosrius. Però abans d’arribar tenim una pujada  cap el Turó de Jofre i d’aquí una infernal baixada d’aquelles que treuen l’alè fins  a Dosrius. Aquí fem parada a carregar d’aigua. Seguidament anem suaument per entre riera fins a la font del Sot, aquí comença una bona pujada per corriol per sota els boscos de pinar de St.Carles i per de sota el Turó de Can Ribot, ja comencem a flairar la olor de la fullaraca i les primeres patacades en els primeres rampes tècniques que anem trobant després de la forta pujada. L’itinerari és força selectiu, doncs esdevenen trams força tècnics en baixada en els quals t’hi jugues en qualsevol moment una bona patacada tot això fins situar-nos per sobre el pont de l’Espinal, per sobre la carretera de Parpers. Un cop aquí tornem a pujar per corriol amb unes bones rampes, com va sent la tònica del mati fins trobar en un terreny molt humit, la font dels Àlbers de Javà. Els Àlbers son de la espècie de pollancres, cosa que no veiem per cap lloc i és que ja fa anys els varen tallar. L’aigua surt de forma natural i esta fresquíssima, no pararíem de mullar la gola, el lloc és molt fresc i be val una bona parada. L’estructura de la font esta feta de llambordes dels carrers d’Argentona i tota ella a estat arranjada per la Colla de les Fonts de la mateixa vila. Després d’omplir d’aigua i mullar les closques, anem seguint, la calor del mig-dia és fa palesa,  corriols i mes corriols per sota el Bell Reco que ens portaran al Coll de Parpers, creuem la carretera i seguim per corriols i GR92 per trobar la pista polsegosa de la pedrera d’Òrrius, anem en a buscar l’últim i exquisit  corriol de baixada per el solei de Riudemeia, aquesta és una baixada per gaudir, zigue- zagues, tancades, com si estiguéssim  esquiant, una meravella, fins arribar a la riera de Riudemeia, a on fem una parada per fer una mica de vermut, en un arbre farcit de prunes molt petites.



Sortida molt tècnica i exigent però de gran vellesa en el seu recorregut, cal nomes dir que no arriba a 700 metres de desnivell positiu, però és un autèntic trenca cames, no apte per aprensius!! De kilòmetres en surten uns 37. I vàrem ser: Eladio, Jose, Salme, Artur, Escali, Txubi i jo.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7079969

Eladi al turo de Jofre

Jose baixada del turo de Jofre

corriols per sota el turo de Ribot

escali

ensopegades

Artur

Jose a la baixada del Espinal

Parada a la font dels Àlbers de Javà



dilluns, 9 de juny del 2014

ALTA GARROTXA - BASSEGODA BTT




Tot sortint de Figueres i anant cap a Llers, ens adonem de la majestuositat de la devastació dels incendis que van arrasar l’Alt Empordà l’any 2012, i ens passa per el cap el que hagués pogut passar si s’ hagués escampat cap a la massa forestal de l’Alta Garrotxa.
La carretera acaba al petit poble d’Albanyà, aquí val la pena fer-hi una paradeta i anar al seu únic i característic: bar-botiga de comestibles i comerç de tot, entrar-hi  ja et desplaça al temps i és flaire aquella olor característica del antic. Nosaltres i fem la cervesa a dins, a la única taula, i tenen poques coses però ja de tot, capses rovellades de qui sap que ja dins, capses de cartró de espardenyes, al fons i tenen la cuina i l’habitacle, això si la tele és ultima gernació. En fi, acabem la cervesa i ens dirigim al càmping Bassegoda Park i lloc d’acollida del Centre BTT Salines – Bassegoda, a on farem l’estada.
La ruta que volem fer segons la guia la classifiquen com : molt dura, amb forts desnivells, forts pendents i solament recomanable als ciclistes entrenats. No se si donarem la talla, però venim a descobrir el territori i tindrem tot el dia per endavant. En el que si que dubtem és en el sentit de la ruta, després d’ haver vist el perfil de desnivells optem per fer la ruta al inrevés de com esta senyalitzada, cosa que com vàrem comprovar després la vàrem encertar i de ple.
El diumenge ens despertem ben d’hora doncs s’espera una jornada de forta calor. És a dir que amb la fresca del mati ja som pedalant. Albanyà queda com emmurallada per Alta Garrotxa i al nord per el Vallespir tot envoltat per grans frondositats de masses forestals i barrancs, qualsevol sortida doncs és pendent segura . Territori de bandolers i maquis, masies perdudes i abandonades que la vegetació a recuperat, en algunes algun neó-rural s’ha aventurat a tornar a una nova vida, cosa que sembla que no reïxis, deu ser molt dur conviure amb un terreny tant dur i feréstec.
Be al que anàvem, sortim del càmping(265m) i en una bifurcació de pistes, la de la dreta va a la Muga i és per on baixarem, cosa que tenia que ser al reves doncs la ruta original va per aquí. I res comencem a pujar per la pista encimentada i GR 11 transpirineus, ens trobem amb un angles solitari amb un motxillot que fa por i unes botes que amb la  calor que fa dintre de una estona tindrà els peus ben embutllofats, també trobem un xicot amb alforges, però ningú mes. La pujada va fent, els creuaments  estan molt ben indicats, no te pèrdua, passarem per el coll de Teia, per  el costat de Sant Martí de Consavell  i una mica mes endavant la pista ja és torna de terra fins que arribem a Can Nou de Bassegoda, aquí podem fer una parada i demanar a la senyora algú per veure, nosaltres vàrem fer un carregament de begudes isotòniques, doncs potser fem curt de líquid. Aquí el GR11 va per un corriol. Nosaltres seguim la pista que sense cap dubte va pujant, a pocs metres per sobre de can Nou i a uns 300 fora del circuit, ens queda Sant Miquel de Bassegoda, a partir d’aquí la pista fa l’últim esforç  accentuant  les rampes fins el coll de Bassegoda, a on tornem a trobar el GR, d’aquí  ja ens queda ben poc per arribar al coll del Principí (1127m) i punt mes alt de la ruta, en total han estat uns 14 km seguits de pujada, portàvem les sabatilles per anar a fer el Bassegoda (25’) a peu, però la forta calor ens fa desistir. Ara toca una mica de baixada per zona ombrívola fins els  Plans de Comella, aquí tenim a prop la vall de St. Aniol. La baixada s’ha acabat i tornem a pujar tot travessant la riera de la Muga, deixem una desviació a l’esquerra que porta a St. Julià de Ribelles i ara si toca l’últim coll de 4 km però amb forta xafogor, un cop dalt uns metres de baixada i ja som a les runes de l’Hostal de la Muga.  Quin lloc mes perdut, al costat de la frontera, antigament lloc d’acolliment i de pas, molts i feren estades entre fronteres, sense oblidar els maquis com en Quico Sabater, fins els any 80 encara estava en us, ara tristament esta tot enfonsat i les herbes colonitzant les parets. Aquí ens pararem com antigament, però ens ho portem nosaltres, no tindrem l’aixopluc del interior de la casa, ho farem sota de uns arbres, verdaderament fa pena aquest lloc tan isolat de tot.
Am la panxa una mica mes contenta, comencem a fer la part de tornada, que encara ens queden 15km fins Albanyà, el primer tram és d’aquells  dents de serra, puja i baixa, fins a un lloc anomenat les Marrades que tenim el barranc ben per sota aquí la baixa agafa ganes amb una colla de  zigue – zagues  això fins  St,Bartomeu de Picaró, també en runes, ara ja som a ple sol i ens queda la ultima pujada que encara que és de tan sols 200 de desnivell, la suem i de valent fins el coll de Pincaró, aquí tenim el trencall que a la dreta puja cap el coll de Bassegoda i no tenim pas ganes de tornar i el de baix que en 2km ens portarà en forta baixada i en ferm relliscós cap Albanyà. En pocs metres ja som al creuament de la sortida d’aquest matí.  Passem per el costat dels gorgs que fa el torrent del Picaró, un munt de gent i fan la remullada, quina enveja!! Però nosaltres tenim primer set i després gana, i si tenim temps, que en tindrem anirem de ben segur a la piscina del càmping.
Una mica mes de la meitat de la ruta hem trobat una colla de Castelló d’Empúries que feien la ruta en sentit original i ens han dit que la nostra opció era millor, quina sort haver-la encertada, i quina gran ruta aquesta de l’Alta Garrotxa.
Total 48 km i 1413m de desnivell.
Que cal dur: comptaquilòmetres, mapa de la zona i aigua, doncs sols passem per dues fonts.
Època: tot l’any

El càmping: lloc de pas de la gent del GR11, molt grand i amb totes les comoditats, potser si aneu en temporada de ple estiu la cosa esta molt plena de famílies ja acomodades al lloc. El preu tampoc no és dels barats, però bon tracte.
Can Nou

Bassegoda al fons

                                             


Can Sobirà per dins, abans d'arribar a la Muga


Hostal de la Muga


l'Hostal per dins

font

final