de maig 2019 ~ Aire de Muntanyes

diumenge, 26 de maig del 2019

Vertical al Turó de l'Home

7:08 p. m. No comments

Avui us presento una ruta per el Montseny, d’aquelles que en podríem dir “vertical race”, doncs pujarem al Turó de l’Home des de el poble del Montseny.

Podem deixar el vehicle al aparcament del poble i d’aquí anirem a buscar el GR5 que surt ja de la plaça i passa per el costat de una petita gasolinera, cal dir que el recorregut esta totalment ben marcat i no ens caldrà ni gps, planell, ni res de res, sols anar seguint les indicacions del GR que en el primer tram anirà acompanyat de la ruta “La Tourdera”,variant a peu.

El primer sector que podríem dir fins la Plana del Coll a prop del càmping de Fontmartina i punt d’informació del Parc, la cosa va força be per entre bosc de pins i alzines, a partir d’aquí deixarem el GR5 que va cap a Fogars i prendrem la variant de GR5.2, que al principi va un tros per carretera i a continuació agafa una pista que aviat la deixarem i començarem el tram més dur i que ja no deixarem, seran uns 700 metres que ens quedaran fins el cim de el Turo de l’Home, tot drets i que ens aniran molt be si porteu els bastons per ajudar una mica en l’embranzida, així fins arribar al coll de Sesbasses i últims metres fins el cim.

La tornada la farem per el mateix itinerari, la gracia d’això també arribar a ser, si teniu ganes de provar forces, es intentar fe la pujada amb un màxim de dues hores, aquí ho deixo.

Ruta ideal per fer-la tot l’any, però si la feu al estiu la ultima part és a la solana, per el que és millor matinar una mica.

I com a premi, que millor que una bona cerveseta a qualsevol bareto del poble del Montseny.

Total 22km anada i tornada i 1200 de desnivell positiu.

cau dels mussols

una senyora que surt a pendra el sol

Aiguafreda - Gualba (travessant el Montseny)

6:55 p. m. No comments

Avui aprofitarem per entrenar una mica, i a mes aprofitaré que és el meu aniversari per fer una cosa una mica diferent per celebrar-ho.

Estem molt ben d’hora ,ben d’hora a Aiguafreda, on ens hi ha acompanyat molt amablement la amiga Marisa. El dia és molt rúfols i els núvols negres no auguren gaire bon dia, tota la nit ha estat plovent. Comencem ja en pujada per el GR5 que puja ben decidit cap el Tagamanent, l’espectacle de boires i núvols és excepcional. Seguirem cap el restaurant de Can Bellver, aquestes hores tancat i on sols ens venent a rebre un grapat de gossos amb ganes de jugar. Comencem el camí per el Pla de la Calma, el pas es rapit, però la gana també , per això aprofitem per fer una breu parada, doncs el capità Artur ens delimita el temps, a les quatre parets enrunades de la Cortada o el Cafè. En un tres i no res ja som a Collformic i d’aquí ja enfilem la segona pujada del dia cap el Matagalls, el típic camí ben fresat GR5.2, però avui sense apenes gent, potser per els pronòstics del temps a fet disminuir la afluència.

Seguim en direcció Sant Marçal, les fagedes tenen un color verd clar excepcional, verdaderament el Montseny és tot un paradís en qualsevol època del any, l’aigua de la pluja ha deixat les plantes i les flors de uns colors resplendents, el groc de la ginesta, els narcisos blancs i el verd de les fulles dels faigs, i el sol que va i be entra el bosc i les boires que van i venent per entre els arbres, en resum paisatge de fades i follets. Arribem al Coll de Sant Marçal i continuem per el GR per anar a buscar el camí costerut que ens enfilarà cap a les Agudes.

En principi la cosa va be, però de mica en mica ja comencem a notar que la cosa s’enfila de valent, el camí va pujant fent forces giragonses i tenim que suar una mica fins arribar al Coll de Les Agudes, que en aquests moments esta força ennuvolat i ja comencem a escoltar quatre trons, ara ens en recordem de la parella d’amics Marçal i Magda, que fa unes setmanes els hi va caure un llamp sense mes conseqüències que un bon ensurt.

Continuem amb el temps força ennuvolat i emboirat cap el Turó de l’Home, anem a buscar el coll Pregon i comencem a baixar per el PR cap a Santa Fe, deixant enrere els trons, breu parada al Bar del l’Avet Blau, però molt breu, per fer un refrigeri i cap a buscar el pantà, que esta tan emboirat que en prou feines és veu, creuem el pantà i comença a plourà, sort que estem protegits dels arbres, però res ni cinc minuts, que ja ens tornem a treure’ns els impermeables, fem camí cap a Gualba per el PR, la baixada serà molt llarga i força dreta, podrem veurà el salt de la Corbera , tot anem seguint la baixada una mica més avall tindrem que decidir dos camins un que va cap el Coll de Sant Vicenç i l’altre cap el Suro Gros, nosaltres agafarem aquest últim, ja fa força estona que fem camí i ja comencem a notar el cansament a les cames, veiem el poble a baix, però no acabem d’arribar-hi mai, al final però acabem la gran travessa que hem fet avui, a la plaça ens espera l’Agnès que ens ve a recollir, però abans unes cerveses ben guanyades al bar de la plaça, que parcer que esta molt be.

Una gran travessa, que d’aquí una setmana és farà com a caminada de resistència dins el calendari d’aquestes marxes de la FEEC, nosaltres l’hem seguit igual menys la part final de Gualba, doncs la ruta original va per el coll de Sant Vicenç.

Total de km 45 i 2215 metres de desnivell positiu, nosaltres ho hem fet caminat tota la estona, tampoc hem anat a fer cronometra i ens han sortit unes 10 hores efectives.

Hem sigut en aquesta caminada: l’Artur, el Presi, jo i el guia de la zona el Noi del Montseny.

Tagamanent

Can Bellver

Ca l'Agusti

Narcisos

Turo de l'Home

Panta de Santa Fe

I després de la pluja a recollir maduixes

Ultimes neus d’Andorra -Arcalaska

7:10 p. m. No comments

De nou com va sent habitual les ultimes setmanes, anem al davant i al d’arrere de les prediccions del temps fins quasi ben be ultima hora de la sortida.

Veiem que tenim una petita finestra de bon temps per el dissabte, dia que podem fer una escapadeta cap a muntanyes andorranes i en concret al territori d’Arcalaska, com no.

Com és va notant l’arribada de la primavera, prats verds plens de vaques i cavalls per aquí i per allà, color groc per tot arreu, de flors!! alerta!!, aigua que brolla per rius i rierols i encara muntanyes que encara guarden una mica de neu que de mica en mica és va fonent per la calor del sol i va deixant pas als prats i al retor de tota la fauna i flora, deixant de banda tot el brogit de les pistes d’esquí i els esquiadors de muntanya, tan emprenyadors, que no parar fins la ultima pala de neu.

Quina tranquil·litat els paratges andorrans, sense gent, hotels baratíssims i buits, en resum, el millor moment per aprofitar les ultimes neus i sense tampoc anar gaire lluny de casa.

Nosaltres anirem doncs a acomiadar-nos del sector tan volgut d’Arcalaska i aquest cop sols amb la presencia d’en Petapales Txubi i el Noi del Montseny.

Arribem al aparcament de pistes, tot per nosaltres i d’altres com nosaltres. La cosa comença prou be, doncs l’amic Noi del Montseny, posa a tota castanya, ”ultim” de Deep Purple que sona per tot arreu, avui ben fort, sort que portava paracetamols.

Pujarem per les pistes cap a la Portella i d’aquí enfilarem directes cap el Coll del Cap de la Coma (2714m), en neu encara un pel endurida. Arribem a dalt, els núvols que van i venent del nord, ens van deixant veurà el paisatge del sector d’Angonella. Deixem els esquís i seguirem la entretinguda cresta cap el Pic d’Arcalís (2776m), sempre amb un ull al d’arrere mirant els núvolots que van entrant, doncs sabem que la finestra de bon temps és tanca al mig-dia. Tornem al lloc ha on vàrem deixar els esquís i remuntem cap el cim del Pic de la Bretxa (2761m) i d’aquí cap a la Bretxa, a on esperem una mica per que els núvols ens deixin veurà la baixada que tenim per sota nostra.

Neu” crema – cremeta “ de la bona fins a baix de la pala a partir d’aquí neu pastosa, ens oblidem de anar cap a Port de Rat, que ni és veu, res de nou cap a la Portella i buscar una bona baixada, després acomiadament per pista que és on la cosa esta millor.

Arribem a baix i de cop i volta entra un fort vent del nord i ja no veiem ni les muntanyes, ens ha anat de un pel de burro.

Hem xalat, hem esquiat encara amb força bona neu, el dia ens ha deixat jugar una mica en aquest petit territori andorrà d’Arcalaska, parcer la carretera esta oberta fins la Coma, oferint moltes possibilitats de fer coses encara un temps.

Baixem cap a dinar i ens parem a un lloc a Martinet, “Hostal de Martinet” boníssim totalment recomanable.....és mentida !!! és una merda!!!! Ni parar!!

Ens acomiadem dels companys Petapales i el Noi del Montseny, nosaltres ens quedarem a flairar primavera.

Arcalaska, fins la propera temporada!!!!.