La ciutat de Mataró algú passava aquell divendres de final
de mes a les 20 hores, un grup números de bicicletes envaïen els carrers
centrals de la ciutat, com una massa de gent amb bici, era la primera trobada
de la Massa Crítica i la veritat no és sabia ben be el resultat de la convocatòria,
doncs era una mica feta per les xarxes socials. Però la veritat que la primera
trobada va ser tot un exitas de gent disposada a envair els carrers amb crits, eslògans
i musiqueta davant la mirada atònita de vianants i d’emprenyament dels vehicles
de quatre rodes, a mes dels eslògans reivindicatius
ben portats a càrrec per el megàfon per
en Pep Sivilla ...” això si que és un vici anar en bici” “ Mataró neta, neta, neta
amb la bicicleta”...en fi , una gran trobada que suposo que amb la gent que vàrem
ser la propera en serem molts mes.
bicis amb llums
musiqueta
i al final la poli al ajuntament
Però que és la Massa Crítica?, és una trobada de ciclistes a
diverses ciutats del mon, amb la finalitat de reivindicar el paper primordial
de la bicicleta a les ciutats. El seu nom ve donat per el documental de Ted
White: “Return of the Scorcher” (1992), en el qual és veu el fenomen a Xina de
ciclistes que no poden creuar un carrer per el gran transit de vehicles, de
mica en mica, és van agrupar ciclistes que van arribant i a partir d’aquí apareix
la “Massa Crítica” a on tots junts fan possible el poder creuar el carrer.
La historia d’aquest fenomen però agafa empenta a San
Francisco (Californià) aquell mateix any a on una trentena de ciclistes és
troben per protestar per les condicions del transit a la ciutat, va ser tan satisfactòria
la trobada que la van agafar com a costum i sense organització ni publicitat
sols amb el boca-orella que l’any següent n’eren 500 ciclistes!!!.
Aquest cop sortim molt d’hora molt d’hora, la penya porta
uns caretos de son que val la pena no veure, ens dirigim vers el bonic poblet
fronterer a peu de carretera de l’Ariege de L’Espitalet, aquest cop passem per
el túnel de Puymorens per escurçar doncs la travessa serà llarga i no volem que
se’ns faci de nit.
Però sorpresa!!!, la neu en una setmana a reculat molt i tindríem
que carretejar molt els esquís, canvi de plans....anirem a provar sort cap un
altre canto. El sector esta força tocat, Roc Meler no comença la neu fins la
meitat, Pedrons justet, seguim doncs cap Andorra i pugem cap el Coll d’Envalira,
proposo deixar els cotxes a dalt del coll doncs i veiem força neu i amb recordo
de una travessa feta fa molts anys i que poques vegades és pot fer degut que la
majoria del itinerari passa per carena i el vent sempre i fa de les seves,
provarem sort doncs per aquest sector que sempre és pas transit de motos de neu.
Pujarem al primer cim del dia que és troba coronat per unes
antenes el Pic de Maià (2615m), a partir d’aquí anirem carenant cap el collet d’Ortafà
i a continuació primer per una ampla llomada i a continuació per passos mes
estrets sortejant algun pas de roca, però sense treure esquís fins arribar al
Port Dret, d’aquí podríem baixar cap a Siscaró i la Vall d’Incles, que era la
primera intenció, però canviem de itinerari i seguim carenant, per aconseguir
un bony a 2691m, per arribar-hi tenim que sortejar un tros de neu ben glaçada o
dura que ens fan anar amb compta. Un cop dalt del turonet baixem a un petit
coll, al davant tenim la punxa del cim
del Cap del Port (2749m) i veiem que des de dalt podrem tenir una bona i dreta
baixada cap els clots d’Ortafà i el riu de Sant Josep. Pugem doncs els últims metres
cap a buscar la carena que ens portarà al cim. Des de dalt veiem la pala de la
Cabaneta ben palada i el Roc Meler al fons, per sota la vall de Siscaro i al davant
nostra la bonica pala que ens espera. L’hora és la adequada, el sol a deixat
una neu al” dente”, els primers girs son apoteòsics, anem baixant fins un put
que la baixada afluixa, aquí podríem baixar cap el Estany Mort, colgat de neu,
però veiem que algú ens ho ha desvirgat,
girem doncs cap a la dreta, la pendent és mantinguda però la neu encara és manté,
fen les delícies de la concurrència, arribem al fons de la vall i entrem dins
el pas dels clots d’Ortafà, per on passa
el naixement del riu Sant Josep, aquí els viratges son curts i tancats, un cop
superat el primer estret deixem la baixada i el refugi de la Portélla que ens
queda a la esquerra i en una pista colgada de neu tornem a posar pells per fer
la pujada cap el collet d’Ortafà, pic de Maià i port d’Envalira.
No hem pogut fer el que en principi volíem, però la veritat
que ha valgut molt la pena aquesta circular amb una neu que si en molts llocs
aquesta setmana era un crostó aquí hem
pogut gaudir de un bon descens, d’aquells que fan afició.
Cal dir que aquesta pala al estar orientada al sud, des de
bon mati i toca el sol, a primera hora la trobareu dura i si aneu massa tard
potser molt tova, també cal prestar atenció amb molta acumulació de neu la
segona meitat de la baixada.
Vàrem ser del grup del Sorreig: Salme, Regi, Eladio, J.J
Padnon, Txubi, Artur, Benet i jo mateix.
Artur
El turo del d’arrere potser va ser el que va portar mes
complicacions per qüestió de les pedres
Aquest passat cap de setmana al bonic i petit país dels
Pirineus: Andorra, és celebra el festival del esquí de muntanya: la Copa del
Mon, i a on i podrem trobar totes les màximes figures d’aquest esport .
Cop cada any hi mirem de ser allà i mirar si podem a prendrà alguna cosa d’aquesta
penya de fenomenus.
El dissabte va ser un dia força problemàtic i el espectacle que
tenia preparat la organització en el itinerari, se’n va anar en orris, degut al
mal temps que hi feia, però organitza un esdeveniment com aquest significa tenir al darrera una gran
organització que sap en els moments dolents i advers treure de seguida un nou
traçat i assegurar l’espectacle tan per els corredors com per la gentada que bo
i fent mal temps varen poder veurà una cursa super potent. Però dins de tot el pronòstic
el vent és va comportar i algunes estones de sol ens varen poder deixar veurà l’immens
paisatge nevat de la Coma d’Arcalis i fluir de les primeres esquiades d’aquest
any de “pow-pow”.
Diumenge tot el contrari, solet i sense vent, però un fred
ben viu això feia mantenir una qualitat de la neu en perfectes condicions, que vàrem
poder tastar per el sector d’Arinsal.
En fi, els resultats no els explicaré, però el resum seria :
una bona festa del esquí de muntanya mundial, una excel·lent organització i res
mes ...be si que hem de millorar si els volem agafar..(és conya).
.jpg)
