Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 17 de febrer del 2019

Un Tour per el Petit Peric

 A la foto falta l’Albert que ja s’havia anat



Aquesta setmana teníem sortida del calendari del GMA (Grup de Muntanya d’Argentona) i ens trobem tota la colla el divendres al vespre al Alberg de Llívia, Anna Maria Janer, parcer molt i molt recomanable, després de un molt bon sopar anem a fer unes ratafies per el poble i de pas concretar la sortida de l’endemà.
Sortim cap els Angles no abans passar a recollir al Albert que el trobem a Llívia. I res comencem a sortir de quasi el poble i enfilem tota la colleta cap el Mont Llaret, per baixar cap al refugi de la Balmeta, aquí farem dos grups uns aniran direcció cap a les Builloses per enfilar de nou i els altres direcció al Petit Peric, cal dir que de nou tenim entre nosaltres el amic i company Salme que torna amb la colla després del seu accident.
El dia és calorós, però fa airet que ajuda a no passar tanta calor, la veritat que sembla primavera en vers de hivern. La neu en general esta crosta-crostó, menys en els vessants suds que el sol ja hi toca de fa estona, cal dir però que la pala del Peric, no la vàrem trobar cremeta com ens esperàvem , però al menys no crosta. Retornem cap a la Balmeta i remuntem cap el Mont Llaret de nou i guiats per l’Albert, bon coneixedor de les pistes encarrilem la ultima baixada del dia.
A baix l’aparcament ens retrobem tots i ens acomiadem doncs uns tornen cap a casa i d’altres és quedant per la Cerdanya.
Resumides comptes una bona sortida i ara que hi acabat de palar la neu per posar la furgo en un lloc decent i el sol va caient d’arrere les muntanyes, entrem a dins la furgo per escriurà la crònica i preparar un bon sopar que avui ens ho hem ben merescut, 1600 metres i 24km, a si i posar “ Icat “ per sentir  punxar la selecció de Miki Puig  de bona musica i a dormir que demà i tornem.
Pd.- Per els amants del bar de l’estació de la Molina  (els bocates de botifarra) s’han jubilat...

Hem sigut a la sortida: Salme, Lu Marzo, J.j Padnon, Presi, el Noi del Montseny,Txubi, Angi, Albert i jo.

“Amb passos cansats,
varen creuar la muntanya,
la neu sobra genolls,
en un llarg silenci en mig de la nit.
Però ara és hora de tornar,
Som els nets i els besnéts ,
Som la muralla!!!





baixant cap a la Balmeta


pala del Petit Peric

el Peric



Albert, Presi, Txubi i el Noi del Montseny

Lo Noi

Lo Presi, Pic de Pam a la dreta i Madres al davant

Albert

Txubi



diumenge, 10 de febrer del 2019

Els 3000

bosc del Obac al fons la Vall de Ransol


a l'esquerra la Vall d'Incles


Vall de Ransol al fons

vall dels Cortals d'Encamp

bosc d' Avatar


Soldeu al fons


Comencem en com esta la neu després de les ultimes pluges i pujades de temperatura. A primera hora per tot arreu esta la cosa molt endurida o encrostada en totes les orientacions, però a mesura que passen les hores i sobre tot a les vessants sud la cosa ja esta cremeta i bona per baixar, en alguns recons dels vessants nord, encara podríem trobar algú de pow. El mantell però sembla que de mica en mica és va estabilitzant.
Però nosaltres tenim una jornada de feina a fer, volem fer els 3000 de desnivell i per això començarem d’hora. Deixem la furgo al aparcament del Tarter i començarem la llarga jornada en filant cap  a la Portella per el bonic camí del Obac, primera baixada cap el Forn, tornem a posar pells  i ara anirem cap a la Tosa de la Llosada i cap a vall al Tarter de on hem sortit. Ara tornarem a enfilar-nos per  el costerut bosc del Avetar, aquí la cosa ja comença a picar i ja notem el cansament a les cames degut a la infinitat de voltes maries que tenim que anar fent en un terreny força complicat. Arribem als Espiolets i baixada cap a Soldeu, per encarrilar la ultima pujada de la jornada cap a la Tosa dels Espiolets que ja la suem de valent, be inclús al final alguna que altre corredissa, doncs encara ni ha que els hi queden energies.
Deu ni do!!, en Jornet aquests dies ha fet quasi 24.000 metres en 24 hores, nosaltres 3000 en quasi 8 i 30km, a veurà com anirà a la Skimo d’aquí dues setmanes?, de cansats n’estem un munt, això si contentons de arribar a la xifra.



al fons el Tristaina


la vall d'Ordino





Pala de la Punta de Peiraguils





pala del cim

Lo noi del Montseny


Lo Presi


Pic de Cabanyó i Pic de Creussans

pala del Creussans




L’endemà estem prou trinxats per fer algú fort, per el que decidim anar cap a Arcalaska o Vallnord. Un altre dia esplèndid amb caloret, enfilarem primer cap  a la Punta de Peiraguils, la rampa final esta un pel dureta, pero i ha bona traça, un cop dalt anem a provar la primera baixada per la pala del cim, fenomenal!!! el sol ha fet cremeta, tornem a posar pells i encarem cap el Port de Cressans i d’aquí al cim del mateig nom, encarem la pala també en bona neu i anem a buscar unes canals que ens portaran cap a la Coma, d’aquí ja per pistes fins l’aparcament de baix l’estació.
Dos dies, doncs de bona neu, molt bon temps i metres per preparar la cursa, hi hem sigut dos dels tres equips del Sorreig.


diumenge, 3 de febrer del 2019

TRAÇES ENTRE BOSCOS NEBATS






Durant tot el divendres la penya va mirant les prediccions del temps, molts és tirant enrere per veurà  anunciat el fort vent, de tota la colla que teníem que ser al final quedem amb el Presi, per mirar si encara que sigui poder fer quelcom per els boscos del sector Molina – Masella.
Nosaltres seguim les previsions de Meteomuntanya que ens donant un marge de bon temps relatiu fins al mig dia a on a partir de llavors la cosa canviarà radicalment entrant sobtadament el vent del nord, provarem a veurà que passa i creuarem els dits.
Així doncs ens trobem al Petit Cafè de Ribes, els dos i l’Angi que també s’ha apuntat, al cap de una estona apareixent al bar mes gent del Sorreig que també volent provar el pow dels últims dies, total fanatisme pur i dur, Salme, Artur, Miquel i el gran, gran Beren Nocilleitor. La fem petar una estona i cap a munt.
Com ha canviat tot, neu per tot arreu, ja era hora!!! Sembla que no fa vent, a veurà si tenim sort. Arribem al aparcament del l’Ou i la cosa esta a petar de penya, tirem a la part de dalt i ja estem mes tranquils, això si ple d’skimos.
Surt el solet, vent en calma, els amics del Sorreig volent anar cap el Puigllançada i nosaltres ens endinsem cap el bosc a buscar ruta fora les pistes, des de el aparcament mateix.
Anem doncs a obrir traces avui per terreny poc conegut, boscos tranquils i protegits, llisquem fora del garbuix de les pistes, avui tenim ganes de pow-pow i mirarem de trobar el “secretiu “que ens espera. Passem avui de la Tossa, obrim traça cap el lloc, al d’arrere una colla ens veuen i poc els hi costa seguir traça, tenim que anar d’apresa o ens ho picaran. Traiem pells i a “petar” per fi el bon pow, ho necessitàvem després de tantes setmanes d’entrenament per la cursa, els que pugen al d’arrere veuen que hem passat el rasclet, avui no escatimem, primera baixada. Ara anirem a buscar una pujada per terreny nou, terreny de bosc, ja quasi es mig dia, el temps va canviant, comença a nevar, quina delícia, el silenci entra els arbres quant la neu va caient, sembla que no siguem a on som, a mes totalment sols, no coneixem el camí, però quasi que ens dona igual, necessitàvem de nou sentir aquestes sensacions. Un cop sortim dalt i deixem el bosc la boira ho va tapant tot, serà qüestió de retornar cap a la Molina, avui hem fet poc desnivell (1250m), doncs hem seguit les notes traçades per neu verge, avui era el que tocava i poques vegades és pot fer.
Anem baixant i sembla que el torb vulgui acomiadar-nos, ja és igual hem xalat d’allò mes i hem encertat el recorregut. Sembla ser que per el sector del  Puigllançada i també cap el coll de Pal, el vent era present abans.
I res, molta neu, potser malt cohesionada per els d’arres episodis de forts vents i últims dies de neu humida, ara torna a ser pow, per això aquests propers dies el millor és fer servir terrenys de bosc a on gaudireu i molt de la neu, tampoc cal anar a fer cims i altres coses, assaborir el silenci i els arbres nevats és una gran al·licient per el nostre cos.

Abans d’acabar el rotllo, donar ànims al amic Gabi del blog” Esquí Montseny”, que és recuperi aviat de la patacada a la Vall de Mantet.


















La Marina la profe dels mes petits, grande!!!





El seu pare fent l'indi