Deixem el cotxe al aparcament del sector de” le Village” el
mes baix de les pistes d’esquí de Les Angles, a primera hora del mati que
encara no han obert l’estació, remuntem per la pista Petits Princeps per anar a
buscar la verda de Lllaret que anirem seguin plàcidament.
Pujar el Mont Llaret (2376m) que és el nostre primer
objectiu difícilment és pot fer sense passar per pistes d’esquí, per el qual és
millor anar-hi a primera hora, seguirem doncs per la pista LLaret i un cop
arribats al començament de una pista per raquetes seguirem pujant per el costat
de la pista d’esquí per un camí paral·lel fins trobar un altre pista provinent
del sector de la Balcère la seguirem tot passant per el costat de varis
remuntadors fins trobar l’acabament de les pistes i la pista negre Perbory,
abans d’arribar ens enfilarem per el bosc tot seguin uns punts grocs en el
arbres que anirem seguin en dreta pujada al costat d’aquest forapista fins dalt
de tot del Mont Llaret, cim amb una gran creu. Aquí tenim a la vista totes les
muntanyes ben curulles de neu, Carlit, Perics, Pic de la Portella Gran, Morters...
seguirem una mica en pla per començar de mica en mica la baixada, trèiem pells,
i comencem el descens per bosc, cal
parar molta atenció doncs en un moment donat tenim que creuar uns filat i
aquest amb la neu resta amagat com una trampa, jo mateix m’hi vaig trobar amb els esquís clavats i
volant.
Després de les ultimes nevades la neu en aquest sector és
pols i com diuen, xalem de valem. Seguim
baixant en direcció el llac de les Bulloses que el tenim a tocar, ens trèiem
pells per creuar el rierol per un pontet i tornem a posar pells per remuntar
per suau pujada en direcció el refugi de la Balmeta que no hi passarem doncs
anirem pujant cap el estany de la Llosa, la calor és fa acta de presencia i comencem
a notar els seus efectes amb els pams de neu que se’ns fan a sota els esquí, cadascun
fa el que pot per avançar millor. Entrem a la coma de la Llosa per aquí la neu
esta mes compactada i és pot anar millor fins arribar al coll que separa els
dos Perics, esquís a la motxilla i continuem per la carena sense neu cap el
Petit Peric. Ara si toca la bona baixada per la pala que anem apurant la
baixada, ara si, fins la Balmeta. Volíem seguir cap el Pic de Pam i retornar
cap a les pistes, però la neu en aquest sector esta força malament i per
arribar a l’estany de Vallserra no ni ha.
Tornem a posar pells i comencem a remuntar cap el Mont Llaret, i de nou carregats de neu a les
soles dels esquís. Del cim baixada per pistes fins el punt de inici.
Molta neu en el sector del Capcir i una ruta llarga 24km i
amb desnivell de 1700m, per fer una mica de cames i de gana, be i com algú
tenia molta presa per arribar d’hora a casa no vàrem ni menjar, una birra
compartida i cap avall. Ens en deu una!!
Vàrem compartir traça: Benet, Artur, Presi, J.j Padnon i jo
mateix.
Aquesta setmana tocava entrenar i fer desnivell per la cursa
dels ” 6 Refugis “ i els dos grups del Sorreig han suat una mica la cansalada
en els 2000 i “piku” metres de desnivell.
Hem començat el mati al bar del Petit Cafè, amb un bon
esmorzar unes rises juntament amb els companys Salme i Txubi que anaven a fer
de les seves.
El dia en principi molt emboirat però després s’ha anat obrir i a sortit el
sols i la calor ha fet acte de presencia. Ha fet vent a cotes altes però tampoc
en excés. Les muntanyes del Pirineu Oriental mes nevadetes en espera de les
properes nevades, encara que malgrat tot sembla ser que per aquest sector seran
bastant minses.
Aquest cop amb trobat a faltar la presencia en el grup de la
Regi, esperem però ben aviat tenir-la amb nosaltres de nou.
El Presi, el Benet "el noi del Montseny", jo i J.J Padnon
Deixem el bonic i entranyable poble fronterer del Pas de la
Casa que en aquelles hores encara resta adormit de compradors de tabac i licors
francesos i entrem en terreny caòtic i
fred de blocs encara no tapats per la
neu tot passant per l’estany de les Abelletes i d’aquí anirem remuntant fins el Port de
Fontnegra, seguidament enfilarem per
anar a buscar la pala que ens portarà al
Pic Negre d’Envalira (2821m), trèiem pells sense quasi parar i
encarrilem la primera baixada que ens portarà cap el Pic d’Envalira(2785m) que l’envoltarem
quasi per dalt per anar a buscar la carena, uns metres mes de baixada i ens
traiem els esquís per manca de neu i anem a buscar un petit collet entre el Pic
d’Engaït o de la Menera (2776m) i tornem a posar els esquís per fer la gran
baixada cap el llac d’Engaït que encara no el veiem, aquesta baixada cal
afrontar-la amb neu estable i no gelada.
Un cop al estany, tornem a posar pells, en aquest sector
sud és nota mes la caloreta. Remuntem
cap el nord-oest i divisem el coll al que tindrem que pujar entre el pic de
Serra Seca i el d’Engaït, la pendent cada cop és redreça mes, cal prestar
atenció en les condicions de la neu i en cas de neu dura potser caldrà posar grampons,
nosaltres al haver el sol estovat la neu la vàrem trobar al punt. Un cop
arribats a dalt ens trobarem en la Portella de Joan Antoni, traiem els esquís i
enfilem el cim de Serra Seca (2777m).
De nou a la portella calcem els esquís i comencem la baixada
per pendents força disfrutons, sobre la cota 2500 la cosa pren mes pendent,
nosaltres entrem per una petita canal que ens i trobem per casualitat, la
entrada és una placa de gel viu, cal parar atenció i fer un petit desplaçament
lateral per evitar-ho. Seguim baixant per terreny de pins, sembla mentida però
encara trobem neu pols, aquí la cosa és força divertida entre sals, pins i
altres elements. Arribem a l’estació de Grau Roig i ara tocarà de nou posar pells
i remuntar, ho farem seguim l’itinerari Dynafit per esquí de muntanya, però un
cop dalt i encara en ganes de guerra seguim pujant fins el Roc Blanc, de on
podrem copsar tota la volta que hem fet.
La tarda va caient i el que diuen el homes del temps és va
complint, de cop un aire fred i de rafegues fortes escombra els cims, hem
tingut sort estem a punt de fer la ultima baixada al poble que ja tenim al
fons.
Una bona circular de 1600 metres de desnivell i 18km de
recorregut i hem sigut: J.J Padnon, Regina i el recuperat de la lesió el Presi
i jo mateix.
foto tirada per el Presi al fons l'estany d'Engaït
el coll de la Portella al fons a la dreta
baixan de la Portella de Joan Antoni
J.J, al fons els Cubils
entrada gelada de la canal
Superat el primer gir, molt be Regi
arriban a Grau Roig
ultima i dura pujada final
el Pic Negre al fons per completar la volta el Blanc
Pas de la Casa
I per un bon sopar de carnestoltes que be ens ho mereixem una
mica de pasta a la arrabbiata, deu ni do com pica
bona foto d'en J.J Padnon, gracies!!
La nit de carnestoltes a portat per fi!! Una mica de neu en
tota la Cerdanya, al mati al veure la cosa blanca de nou les ganes de tocar neu
(això que feia unes hores ens havíem tret
els esquís). Provarem els boscos de Masella doncs el sector nord esta molt
tapadot i a mes barrufa vent. La Masella
en neu recent a petar de esquiadors de muntanya, una delícia tot plegat, fins
mig mati tapat després el sol, mirem la Molina, el Puigmal i per fi tenen
neu!!!, però clar, el vent va apareixent i cada cop mes fort, els cims de nou
és van quedant sense neu...que hi farem, esperar a que aquest bon temps i
aquest anticicló fotin el camp.
