Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 23 de gener del 2021

Tot corrents els 12 Turons de Mataró


 

El confinament municipal ens fa replantejar les sortides, per aquestes dates ja tindríem el cul pelat de fer skimo, però aquest any la cosa va malament. Moure’ns per al nostre territori ens porta  a descobrir llogarrets que boí averi passat moltes vegades per al seu costat en prou feines coneixíem. En el primer confinament vàrem fer el descobriment de la” Ruta de les Fonts del Terme Municipal de Mataró” aquell cop ho vàrem fer en bici, ara ens ha sorgit una nova idea : La Volta als 12 Turons de Mataró.

Per això tirem d’internet per trobar informació, en trobem poca un parell de tracks i un escrit detallant els turons i poc mes.

Nosaltres plantejarem la sortida per fer-la aquest cop amb la penya de “ Corre per el Monte” del Sorreig i farem la ruta en tot el que sigui possible fent servir sols corriols, cosa que els tracks trobats anaven per pista i molts cops, anaven i tornaven per al mateix camí.

Bé ens trobem al Parc Nou de Mataró, a la font, a on quedem entre setmana per anar a entrenar, el Presi cercador de la ruta i la Regi que al final s’apunta a descobrir els nostres territoris.

Comencem per al parc de Can Boada, per anar a buscar el Turó de les Tres Roques, a dins la ciutat, d’aquí anirem cap a la Ronda Roca Blanca, per anar ja a buscar un corriol que ha descobert el Presi per pujar cap al Turó de Cerdanyola, o la Muntanya de la Creu, aquí la cosa ja comença a picar. Seguirem cap a les pistes d’atletisme i començarem a pujar per la pista del Parc Forestal, que deixarem per agafar un corriol que anirà pujant, fins de nou creuar la pista i agafar de nou un corriol que ens portarà tot decidit fins a una antena, aquest turó que no té nom, nosaltres el bategem com el de Can Vilardell, seguim cap al Parc Forestal per anar a buscar el Turó d’en Dori, corriol de baixada, creuem pista i prenem de nou un corriol tot tiesu que puja a una nova fita de Turó, aquest tampoc té nom, però com estem a les Sureres de la Bofarulla, així es queda el seu nom, seguim pujant i quasi arribant a la pista de Can Bruguera, i mig amagat entre bosc i unes pedres, mira que hi havíem passat vegades, una nova fita de turonet, aquest tampoc té nom, però com es troba a la Plana d'en Pau de la Plana, així es queda el seu nom.

Anem un tros de baixada per la pista que va cap Argentona, estem als límits del terme, anem a buscar, l’embrollat Turó d’en Cabanyes, sembla mentida, però no hi havíem estat mai, deixem la pista que baixa a Argentona i girem a la dreta primer per una pista i després seguim per la brolla (punts blancs) pocs metres i ja som al monòlit amagat, veiem Montserrat, Mataró no veiem doncs està molt embrollat, que curiós aquest raconet!! ara seguim pel mig de la brolla, sense camí i en forta baixada,(punts blanc a seguir) estem pel sector de la Font del Rossinyol (veurà "Ruta de les Fons del blog), que sembla que hem mig trobat tota ensorrada. Sortíem a l'encreuament de pistes de can Bruguera, Argentona i Parc Forestal, seguim per corriol que en diuen “el de l'urna”, per aquí dins el bosc  hi ha el Turó d'en Serra, que hi passem de llarg. Anem a buscar el també més curiós Turó de Tarau, un altre descobriment entremig del bosc un gran monòlit, que tampoc havíem vist mai. Baixem de nou sense camí (punts blancs) entre la brolla per anar a buscar la pista que ens portarà a Can Bruguera.

Seguirem una mica la pista per anar a agafar un  corriol entre el bosc de  pins i de sobte entre la brolla trobarem un petit pla amb una gran alzina presidint, ens trobem a l'estrany per no dir algú curiós,  Turó de la Plana de Brucs.

Ara ens toca anar a buscar el Turó de Can Tunyí, d’aquest ja en vàrem fer esmena en la Ruta de les Fonts d’aquest blog. Ja tenim el mar al davant, ara sí que toca la merescuda baixada, continuem cap a Sant Martí, Can Flaquer, la creu de Sekoies (actualment petada) i ens dirigim al Mirador de Mataró o el Turó dels Tres Turons, bon dia, una mica de caloreta i vistes fenomenals fins Barcelona. Bona baixada, dreta i sinuosa cap al veïnat de Mata, ja som al GR 83 o Camí del Nord, ja veiem l’últim objectiu el Turó d’Onofre Arnau, tantes i tantes vegades pujat i admirades les seves vistes al mar i a les sénies. Al fons tenim el Turó de la Pedrera (75 m) que faria el 13, però el deixem, ja que ara hi ha fet una gran finca i no veiem clar per on podem arribar-hi

Pel camí de les Cinc Sénies i ja hem acabat aquesta fenomenal ruta que ens ha portat a descobrir uns llogarrets sorprenents a les nostres contrades del Maresme Tropical.

Esperem ara, que els amics del Sorreig beteteros, puguin planificar la ruta per fer-la en bici.



Turó de Cerdanyola




Turó sense nom, ara l'hi diem el d'en Vilardell



un altre sense nom, després del Turó d'en Dori, que no he fet la foto




Turó emboscat, ara l'hi diem de la Plana del Pau de la Plana



Turó d'en Cabanyes








Turó de Tarau




Tres Turons, mirador de Mataró





Turó  d'Onofre Arnau




 a qui teniu en track del Presi amb alguns dels noms dels turons:


https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/11-turons-de-mataro-64912716

 


diumenge, 10 de gener del 2021

Filomena, Maresme tropical










 

Hi ha un refrany, que diu aixi: Filomena, Filomena

que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.

Allà baìx als astilleros Filomena se'n va anar

amb un jove barquillero que l'ensenyes a remar

Quan va ser al mig de l'aigua li van venir tremolins

en veura com aquell home la ficava tan endins........


Canço Polular

dissabte, 2 de gener del 2021

Arkalasca, fi de l'any merdos 2020


 

Ahir va estar nevant tot el dia, i avui el primer que faig és obrir la finestra per veurà si en veritat les prediccions de la meteó son efectives, si senyor!!!! solet!!!, al fons de la vall el Comapedrosa , Roca Entravessada, Medacorba, Racons, tots ben curulls de neu, doncs vinga anem per feina, un bon esmorzar que avui toca pow.

Anem cap ArcalasKa, segur que hi aura pow pow del bonet.

Quin pastisot!!!! Fa un fred que pela, això ens assegura una bona neu tot el mati, la penya ja esta traçant línies, comencem doncs a pujar cap el sector de Peíraguils, es tot un mato, no han ni traçat encara les pistes, és a dir, que ni és veuen.

Som l’últim dia de l’any, vaja quin any mes merdos, mentres pujo amb vaig enrecordant d’aquell fatídic últim dia de l’any que ara en fa vint, la tragèdia del Balandrau, del amic Oriol que vàrem coincidir en varies sortides per Nadal a la Val d’Aran, una tragèdia que sempre la tindrem present.

Som a dalt el Port de Creussans, vistes a Soulcem, la Pica, Medacorba i tants i tants cims ben nevats, els petits núvols ja van entrant, la previsió era canvi de temps a partir de les dues, doncs preparem ja les nostres línies que ja estem frisant.

Una bona xalada, neu pow de la bona que és l’important, hem acabat la sortida de l’any a Arcalaska, com ens agrada!!!

Hem comprat quatre coses per celebrar el cap d’any, ja comença a fosquejar, els núvols van entrant a la vall, faig una ultima mirada per veurà al fons la silueta de les bordes de la Coruvilla, comencen a caure els primers floquets, tindrem una nit nevada.
































Comencem l’any i sembla que les prediccions dels temps han canviat doncs fa un sol que espetega. Com avui ens pensàvem no fer res degut als pronòstics hem allargat fer el mandra  i l’esmorzar, per això fins que no ho tenim tot enllestit ja és mig mati, farem quelcom doncs per estirar les cames i aprofitar el que queda de mati.

Anirem cap  a les bordes de la Coruvilla i potser al Pla del Estany.

Fa un dia radiant, sense vent, solet i no gaire fred no com els altres dies. Seguirem per la pista ben nevada, passarem per les primeres bordes i en un tres i no res ja som a les de la Coruvila, però ara tancades doncs hi ha posat un pany, quina pena!!! Això que veníem preparats per fer-hi un foquet. Ens asseiem a prendrà el sol i això que apareixent una penya que ens han seguit les traces. Volen anar no saben ben be a on, Medacorba? Comapedrosa?, van una mica tard i força lents, potser no son plans per aquestes hores ni per fer aquest cims una mica compromesos tal com esta la neu, tampoc saben ven be on estant, i tampoc saben el nivell de risc d’avui per el tema allaus, recordem que ahir dia 31, ni va haver un de molt gros al Capcir que va sepultar una persona i va tenir molta sort de que el traiesin viu, doncs estava colgat a quasi 1,50m. No se, però sembla que la gent no s’enteri gaire, no serà per falta d’informació. En episodis com els d’ara de unes primeres nevades amb molt de vent ( hi ha sectors que les carenes i algunes pales estan ben palades) i seguidament uns episodis de mes nevades, crec que el mes assenyat és fer coses mes raonables. Els hi vàrem dir adeu i nosaltres vàrem seguir una estona mes fins que va venir la gana, hora de fer el primer dinar de l’any.

Be res, molt molt any i bones traces si el Covid ens ho permet.