Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 23 de desembre del 2019

Cap de setmana ventos per Andorra



Be s’acaba l’any i després de uns episodis de nevades que vàrem tenir per novembre, han vingut una sèrie de factors com la pluja, el vent, les variacions de temperatures, que han deixat un panorama una mica perillós a la muntanya i on caldrà en els propers dies seguir de ben a prop com és va comportant el mantell nival.
A Andorra, potser esta millor que la Cerdanya, però és a partir dels 2200 quant la cosa esta una mica millor, carenes i colls bastants gelats i la neu tant la podem trobar humida pesada com crosta, en algun lloc ben buscat com per el sector del Tarter i situats per el Pic d’Encampanada, vàrem trobar bona neu entre el bosc, mes a munt la cosa estava molt tapada, és una bona opció doncs per aquest dies tan estranys.
El diumenge en el sector de Pal, ens varen despertar les explosions  provocades per fer caurà els allaus, tota la nit va estar plovent, a alçada va ser neu, però el vent va fer moltes destrosses. Per aquest sector la cosa esta mes gelada que per el Tarter.

Be doncs després d’aquesta petita informació, Bones Festes i  Bones Traces.










dissabte, 14 de desembre del 2019

Puigllançada, Marató , La Tossa



Divendres hi va haver un episodi de ventades fortes i neu i segons deien les prediccions de Meteomuntanya  al  apartat cims, donaven al Puigmal fins mig dia, ratxes de vent superior a 90km i torb. Doncs optem per ser prudents i a fer una mica d’entrenillo. La veritat no va fer ni gota de vent en tot el mati...brrrrrr....
Aparquem als Alabaus i ens trobem a una munió de gent preparats per fer Skimo, quina cosa mes estranya no havia vist tanta gentada als Alabaus, si no és que hi ha una cursa, però no la veritat és que ja la pujada al Puigllançada per la Marató de TV3 que fan demà, doncs vinga ens apuntem a fer un Puigllançada i que sembla ser que obrir traçada. Anirem cap el Amorrinador de Rus i d’aquí al cim, cal dir que en aquest sector la cosa esta no vidra, super vidra!!. Al cim molta gent, fotos , vídeos per la Marató i nosaltres que ja tirem cap al Torrent Roig que no hi baixem doncs la cosa fins ara esta com abans, vidre pur i dur. Optem per pistes fins Volta Sagrada i tornem  a posar pells per anar direcció Pleta Comella, aquí la neu ja esta tobeta i fa inclòs caloreta, bona pujada cap a la Tossa d’Alp i tornem a recular cap els Alabaus.

Resum ens surten 20 km i 1.600 metres de desnivell, per avui ja esta be. Sembla ser que la setmana vinent tenim una bona sessió de nevades cada dia, a veurà com va tot plegat. Ara per ara, colls i altres vessants on ha tocat el vent la neu esta per portar grampons, les vessants sud trobem neu pesada i en altres vessants encara podem trobar pow acumulat.

Fórem : Eladio, J.j Padnon, el noi del Montseny, Presi, Sekes i jo.













diumenge, 8 de desembre del 2019

Coll de Pal " Zone Pow - Pow "




La llevantada d’aquests passats dies sembla que no hagi deixat molta cosa per el Pirineu Oriental...o potser si.  Aquests dies de sol i bon temps, les condicions del Pirineu en general son de neus transformades i duretes, tenim un petit raconet a on per art de màgia a agafat tota la neu de la llevantada i això és a la Molina i en concret  al sector de Coll de Pal, sembla mentida però a un lloc a on el vent moltes vegades i fa de les seves i la neu no sempre és d’aquelles de les millor, ves per on ara per ara (dia 7 de desembre) tenim unes condicions excepcionals, sobre tot el vessant nord del Puigllançada i els vessants sud del Serrat Gran.
El primer dia anem sense saber el que, tot sortint del últim aparcament  del telefèric de la Tossa i a mesura que anem pujant ja veiem que la cosa pinta be a mes trobem cares conegudes i coneixedores de la zona que ja tiren a munt, per algú serà doncs. I verdaderament quant arribem al remuntador de  Sant Jordi ja veiem el paquetot de pow que tenim al davant i la frissança de la penya en obrir línies. Doncs apa, pujar i baixar petant el que no estar petat i provant el terreny per dema que puja la gent del GMA a fer coses.
El següent dia amb gent del GMA, uns que ja en saben prou i uns que començant,  anem directes al lloc. De seguida els mes coneixedors tirant a fer metres i els demes ens quedem a fer practiques, avui si per neu pols i la veritat que la jovenalla xala d’allò mes, tal que els hi tinc que dir que ja ni ha prou.
Ja de tornada cap el  aparcament amb trobo, amb la Regi i en J.J Padnon que encara no en tenen prou, van a fer desnivell de tarda, doncs això que m’hi apunto. 
Començarem a fer la directa pujada que amb moltes conveccions va cap a la Geperuda una mica mes a la dreta, sort que la neu esta inclòs en aquelles hores sense transformar,  fins arribar al tros que ja no puja tant i ja tenim a la vista el Puigllançada, fem cim i seguidament ens llancem a buscar la millor línia, la cosa esta fantàstica, mentres baixem puc anar veient totes les traces que hem fet aquests  dies. Quina passada!!! Be ens ha sortir com anell al dit, no hem fet cims ni altres coses, però si que hem fet unes baixades amb neu pols d’aquelles que és recorden.


Forem:   Dani, Susanna , Regi, J.j Padnon, Agnès, Rubèn, Angi i jo. 




















diumenge, 24 de novembre del 2019

Molina - Masella o Ice Ice babe



Comencem el primer tast de neu de la temporada i com no ens tornem a retrobar  tota la colla al” Petit Cafè “de Ribes a fer l’esmorzar i fer petar una mica la xerrada, avui sembla ser que no tenim presa.
Un cop tot això anem cap a la Collada i ja veiem que els Alabaus esta prou be de neu i les pistes estan tancades, doncs vinga que ja frissem.
La neu esta super gelada, sembla un vidre i no portem cap ferro, doncs així que abans de enfilar les pales prenem una pista que ens portarà cap a Costa Rasa i d’aquí enfilem per la carena cap dalt del Torrent Negre, ja penya que va cap al Puigllançada, però en passem, doncs no tenim ganes de anar rascant cantells. Pells fora i cap a la Volta Sagrada i un cop a baix, tornem a posar pells per anar cap a la Olímpica, a on agafarem la pista que surt a la dreta, ja justeja molt la neu però encara ho podem fer amb esquís als peus, seguirem la pista que va en un moment donat cap a l’esquerra, tot deixant la que va a buscar el típic corriol del bosc, ens assegurem així arribar a la part superior, sense treure’ns els esquís, alguns del grup no ens veuen i fan el corriol, segons ens han dit encara és podia fer. I res, pim , pam i de retorn, avui no arribarem a la Tossa, que ens espera el dinar.
Refem el camí per on hem vingut fins de nou dalt de tot dels Alabaus i comencem a baixar tot acostats als parapetos de fusta,  i a mitja baixada ens trobem al Fede i la Maria, que porten les gavinetes posades i ens aconsellen anar ben enganxats al parapetos de fusta, doncs a mitja baixada el gel és vidre.
I res , amb les cames que encara ens tremolen de tantes vibracions de les fustes, donem per començada la temporada.


Fórem el Seves, lo Presi, la Regi, el J.j i jo i vist i no vist fem 1300 metrillos.






diumenge, 10 de novembre del 2019

Puig de Cadiretes i Puig d'Arques en BTT

Portal de Sant Benet, sant feliu de Guíxols




Fa un fred que pela, avui hem quedat per fer la ultima de btt de la temporada, doncs sembla ser que les muntanyes ja comencen a estar ben blanquetes i els esquís ja comencen a demanar guerra.
Sortim de Llagostera, a una temperatura de 1 grau, anem ben abrigats, però a la que comencem  a pujar les primeres rampes anem fent el sistema ceba, anar traient roba. El dia és clar i al fons ja veiem el Pirineu ben nevat, ahir a la nit va plourà i els camins estan força plens de bassiots, però el terra esta en optimes condicions per anar en bicicleta sobre tot en aquest terreny de sauló.
Be seguim, anem deixant el pla i anem per agafar el camí del Carrilet Groc, aquest si que no n’aviem sentit a parlar. A partir d’aquí la cosa ja comença a picar mes fins que trobem la carretera, que seguirem uns quants kilòmetres fins trobar una pista que ja ens portarà fins el cim de Cadiretes (519m) al Massís de l’Ardenya, les vistes a mar i muntanya amb el dia tan clar i net arriben fins a ben lluny. No ens hi parem gaire que el dia és curt i ja feina a fer.
Retornem de nou fins trobar la carretera, la creuem i seguim per pista per sota de unes antenes, la pista va carenant, tot veient el mar per una banda i per l’altre les Gavarres, cap a on anirem mes tard.
Sembla que la caloreta ens va acompanyant a mesura que passant les hores, alguna pujada, alguna baixada molt dreta i enxargaiada i baixada final cap a Sant Feliu de Guíxols, a on vora el mar fem una paradeta per fer un menjuc de barretes.
Travessarem  Sant Feliu i anirem en direcció a Santa Cristina d’Aro per un bonic corriol al costat de la carretera que ens portarà a buscar un camp de golf, per aquí i trobem una pista on hi ha un indicador que ens indica que el pas esta tallat, però nosaltres endavant, fins trobar el perquè, el Riudaura s’ha emportat la pista i sols hi ha un petit pas, que en un moment o altra s’enfonsarà, passem rapits.
Anem tot seguit a buscar la Via Verda del Carrilet, per poca estona, doncs tenim que agafar un corriol a on ja començarem la pujada de les Gavarres. Aquí comença el tram mes duret de tota la ruta, la cosa va pujant de mica en mica, trams de camí empedrat , alguna que altre arrel, una mica d’equilibris per aquí i per allà. Trobem la carreta que va a Rumanyà i l’agafarem uns kilòmetres , que ja aniran be per relaxar les cames.
En un moment donat trobar les indicacions del GR 92, que ja anirem seguint tota l’estona fins el Puig de les Arques. Seguim doncs el GR, que com sempre aquest acostumant a ser força entretinguts fins Rumanyà. Al començament mateix del poble, seguim un corriol fins la Creu de Rumanyà. Baixem fins una pista asfaltada que ja ens indica la direcció del cim de Puig d’Arques que ja podem anar veient al fons amb la seva característica silueta de la bola blanca.
La cosa va pujant, però a partir de Can Mas Poncet, ara encararem cap el coll de Can Llach, la cosa apreta més i cada cop mes, fins arribar a una esplanada a on veiem una pista que surt a la nostra dreta que és per on tornarem, nosaltres seguirem tot dret i decidits a buscar uns noves rampotes, sort que estan asfaltades fins trobar un collet, ja som ben al sota de la bola blanca al Pla de Can Sabaté, però carai!!! Ara ens toca la rampota del dia, com a regal final !!!!
Som al cim de les Arques (533m), vistes a mar i muntanya, les Medes, la Bisbal, el Canigó nevat, el Puigmal, ja comença a fresquejar el dia és va tapant de mica en mica, les prediccions de la meteo ja deien de un final de tarda ennuvolat. Be però ara si que ja tenim la baixada, primer corriolet per anar a buscar la pista que primer en baixada i després sorpresa de una petita pujada per anar en direcció a Mas Sitjes i bona baixada cap el encreuament que hem estat abans a on girem a la dreta, per ara si entre bosc d’alzines i terra ben mullat  anirem a buscar laultima baixada del dia de uns 10 kilòmetres, que ara si que ens la hem ben guanyada, fins trobar els camps de les afores de Llagostera, a on el guia del Montseny ara guia de les Gavarres, ens porta a fer un bon menjuc, de cloenda de temporada.

Ruta de 65 kilòmetres, tot recorrent el Massís de l’Ardenya i les Gavarres, mar i muntanya, amb uns 1300 de desnivell positiu i sobre tot recomanable fer –la qualsevol època de l’any menys a l’estiu.

Fórem: Salme, J.j Padnon, el guia del Montseny i ara de les Gavarres Benet i jo .



Puig de cadiretes






Sant Feliu

pas perillos del Ridaura


comprovant Gps, GR 92

Creu de Ridaura


Puig d'Arques