Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 24 de juliol del 2016

La Olla d'Arinsal





En prou feines ja ningú voltant en aquelles hores de la nit per el poble d’Arinsal
 i menys després de la pluja que ha caigut fa una estona. Ens anem a la Taberna del poble, quatre gats dues noies a la punta de la barra el cambrer i en una espècie de galliner el Dj, que va barrejant temes dels Rollings, Sade...tirant tot cap els anys 80, trenquem el silenci amb unes partides de futbolí  que fan que sembli que al local i hagi molta gent, aparca un Mercedes i entra un xicot entrat en anys que també s’apunta a jugar al futbolí, surt el Dj de la cabina i pregunta a les noies que ven be deuen tenir els seus 50 anys si els hi agrada la musica de Rollings elles contesten que son mes de U2, a continuació foten el camp.
Per una estona el local queda buit, tots estem a fora, be els que quedem, mirant la pluja com cau lentament, parlem de politica i de la historia d’Arinsal, de quan nosaltres i pujàvem i sols i havien 4 cases i dormíem amb els pisos en construcció, quan no hi havia les pistes d’esquí ni els anglesos ni tots els bars i locals que hi ha ara. La musica sona de fons potser és hora d’anar a dormir , sembla que ens ha posat els Cridens Clearwater Revival, potser aquest ens ha fet mes grans del compte, nosaltres som mes dels Smiths, així que fotem el camp a dormir.
Les prediccions per dissabte son una mica dolentes fins ben be mig dia, cosa que estirem per allargar la dormida i l’esmorzar, La pluja va caient lentament, però ens refiem plenament amb les prediccions de meteo.and. Comencem doncs a caminar tot sortint del poble cap el conegut camí que ens porta cap a les bordes de la Coruvilla i tot seguit cap el refugi del Pla del Estany, les boires i els nubols envolten tot el circ del Recofred, continuem pujant entre mig de la boira i la fina pluja fins que de cop i volta trobem la silueta de una cabana metàl·lica, anem cap enllà, potser antigament era un refugi però ara esta lamentable, però ens servirà per menjar una mica i col·locar-nos els pantalons de pluja i el paravents. Ens dirigim cap els estanys de Momantell per pujar el coll d’Arinsal i fer el primer cim del dia el del Pla del Estany, però la boira és molt espessa i ni ho intentem, enfilarem doncs cap a la collada de Montmantell la tenim a tocar però tenim que tirar de Gps per la falta de visibilitat. Un cop arribats al coll veiem que per sota a Arinsal ja hi toqui el sol, decidim doncs seguir l’itinerari previst de fer la olla, l’únic problema serà que no bufi mes el vent.
Pugem al primer cim el de Les Fonts ( 2749m) seguim per la carena i sembla que el vent afluixi així com la boira i els núvols que és van quedant enganxats als cims fronterers, el segon cim el de la Burna (2658m) les roques estan molt relliscoses i tenim que anar molt en compta doncs les relliscades son freqüents, tercer cim el del Clot del Cavall ( 2558m) i el collet que comunica amb Angonella i Llorts amb Arinsal amb el GR que dona la gran volta a Andorra, aquí ja ha sortit el sol i fa mes calor, és hora de treure roba i pujar l’últim cim per al menys tenir una bona vista de les valls d’Ordino i de la Massana, últim cim ara si, el de Percanela(2498m) amb tancat l’Olla ara toca seguir el GR amb una potent i llarga baixada cap el poble d’Arinsal, al qual arribem amb molt de sol i molta calor, això si les sabates i els mitjons encara del tot mullats. Per davant ens passa un francès dalt del capo de un cotxa, com si fes surf, que estrany és aquest poble, la Taverna esta oberta, però no veiem els nostres amics...fins un altre.


En total uns 14km i uns 1300 metres de desnivell i anant tot tranquil·lament sense fer el running unes 5 a 6 hores i els participants sense fer servir dorsal fórem el J.J Padnon, el Presi, el noi del Montseny Benet, Beren i jo mateix     


al fons les bordes de la Coruvila

Refugi del Pla del Estany









al fons el Pic del Clot del Cavall


una part de la olla amb el Pic de les Fonts i el de la Burna

bordes del Torner



http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14105662
                                        . 

diumenge, 10 de juliol del 2016

Die “Wilde Küste” einmal anders: stille Buchten und Rast am glasklaren Strand – der GR 92 entlang der Costa Brava




Der GR 92 ist Kataloniens längester Wanderweg, der in seinem Verlauf auf 583 Kilometern der gesamten katalanischen Küstenlinie folgt, im Norden beginnend bei Portbou bis zu seinem südlichen Ziel in Ulldecona.
In der Provinz Girona, entlang der Costa Brava, treffen wir die sogenannten “Camins de Ronda”, Rundwege , die verschiedene Dörfer verbinden und die den Wanderer auch an die Küstenorte El Port de la Selva, Cadaqués, Roses, l’Escala, l’Estartit, Begur, Palafrugell, Palamós, St. Antoni de Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret de Mar und Blanes führen.
Die Küstenwege lassen sich aufgrund der in vielen Varianten verfügbaren Hotelangebote in verschiedenen Etappen erwandern, oder ganz einfach mit einem Zelt im Gepäck – bei bestem Wetter und Sonnenschein, immer mit der willkommenen Möglichkeit einer entspannenden Abkühlung in den traumhaften Buchten der “Wilden Küste”. Wir entgehen der großen Mittagshitze und den vielbesuchten Stränden wenn wir uns in den ersten oder den letzten Sonnenstunden auf den Weg machen, die angenehmste Wanderzeit, allein der Farben wegen, die uns die Natur dann von ihrer schönsten Seite enthüllt.
Ohne Zweifel ist einer der spektakulärsten Abschnitte des Weges die Etappe von S’Agaró nach Sant Antoni de Calonge: der Weg wird hier zum schmalen Pfad zwischen Klippen, stillen Buchten mit glasklarem Wasser und großkörnigem Sand, begleitet von den Rufen der über uns fliegenden Möwen.
Am schönsten ist es dort am frühen Morgen, noch ganz ohne Hitze und Strandbesucher. Natürlich kann man den Weg das ganze Jahr über gehen, aber ein erfrischender Sprung ins Wasser  der kleinen Buchten verleiht der Wanderung gerade im Sommer einen besonderen Reiz.
Gesamtlänge für Hin- und Rückweg: 7 km.

El GR92, és la ruta a peu més llarga del País Català, que discorre pràcticament la totalitat del seu traçat per el seu litoral, des de Portbou fins Ulldecona en un total de 583km.
Aquesta ruta al seu pas per la província de Girona, el que coneixem per la Costa Brava i trobem els denominats” Camins de Ronda”, que discorren entre diverses localitats i que també aprofitant aquest traçat costaner ens acosten a diferents viles com poden  el Port de la Selva,Cadaques,Roses,l’Escala,l’Estartit,Begur,Palafrugell,Palamós,St.Antoní de Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar ,Lloret de Mar i Blanes.
Podem també fer aquests trams de camins costers en diferents etapes aprofitant la logística hotelera que és molt variada o be el mes senzill amb la motxilla i la tenda a sobre , aprofitant el bon temps i el sol per fer unes bones remullades en les seves meravelloses cales.
Evitarem les hores centrals del dia per la calor i la gentada, sent les primers i les ultimes hores de sol les millors per caminar i gaudir dels colors del paisatge.
Un dels trams mes espectaculars d’aquest litoral, sens dubta és el que va de S’Agaro a Sant Antoni de Calonge, que el camí esdevé un corriol estret entre penya –segats, cales tranquil·les d’aigua transparent i sorra gruixuda i  sempre acompanyats per els xisclets de les gavines que sobrevolen els nostres caps.
Sens dubta la millor hora serà de bon mati, tan per la calor com per el transit de gent. La ruta és pot fer durant tot l’any, però és clar que en el període estival tenim la gran opció d’aprofitar i fer unes bones capbussades.
Total uns 7km d’anada i tornada.












Dank freude Bernhard Böser - Rosa Juncosa














dissabte, 2 de juliol del 2016

Pic del Portarró (combinada en bici)







La" biga" de Senet




Aquesta sortida que us proposo és una combinada de bicicleta i caminant o corrents com us vagi millor i ens endinsarem dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
El lloc de inici és el darrer aparcament del parc a la Palanca de la Molina, a partir d’aquí podem seguir o be pagant un taxi, a peu o en bici, nosaltres farem la tercera opció.
Si aneu en furgoneta i voleu fer nit, podeu aparcar al lloc de sortida, a mes i teniu un lavabo.
La primera part de la sortida en bici, la farem per la pista asfaltada al costat del  riu de Sant Nicolau, tot passant per bonics prats i cascades d’aigua, cal però que per fer aquesta primera part de quasi 7 kilometres fins els Plans d’Aigüestortes fer-ho abans de les 9 del mati hora que comencen a pujar el servei de taxis. Un cop arribats a la ultima caseta d’informació i punt d’arribada turística, aparquem i lliguem les bicis en un lloc reservat a la parcament de bicicletes.
Canviem el calçat i ens posem pantalons curts i continuem per la pista planera fins remuntar les ultimes corbes que arriben al refugi del Estany Llong, l'estany el tenim a sobre nostre. Continuem per pista una mica ja mes malmesa, anem deixant el estany Llong al fons i ara ens apareix a l’esquerra el Redó, anirem pujant tot seguin unes estaques de color groc fins el Portarro d’Espot (2424m) d’aquí podríem anar al mirador del Portarro i veurà Sant Maurici, però preferim pujar una mica mes , així que pugem, i ara si que de valent, cap el Pic del Portarró (2736m), que inesperadament el trobem amb ple de gent a dalt.
Resseguim els passos de la pujada per baixar, però ens aturarem al refugi a fer unes birres i menjar quelcom. Aquestes hores del mig dia, la gentada és fa notar en el tros que ens espera fins trobar les bicis.
Tornem a canviar de material de calçat i davant la mirada de la cua de gent que esperant el taxi, toquem el dos que ara és tot baixada, cal però anar en cura i estan alerta doncs penseu que pujant i baixen els taxis, la veritat però que solen ser molt moderats al veurà una bici.

En total seran uns 1400 metres de desnivell i aproximadament uns 30km d’anada i tornada.





refugi del Estany Llong

Estany Llong i cim del Portarró

Subenuix

cim del Portarró amb el Cap de Crabes i el Pic Rodó

Agulles d'Amitges al fons

estany llong

al fons el Tuc de Carans que varem fer ahir





El dia 25 de juny al poble de Senet fan les seves falles, que millor doncs que anar a fer-hi un tomb i gaudir de la festa. Teniu un bon lloc per aparcar les furgonetes a l’entrada del poble i que a mes de ben segur que no estaré sols. Per el tema festa: “ Foc al Faro” i a seguir gaudint d’aquestes tradicions ancestral dels pobles dels Pirineus a mes ara declarades Patrimoni de la Humanitat i tan divulgades últimament en diversos espais de televisió.


briefing de fallaires

foc al faro!!!!

la biga


Aquests any les muntanyes estan molt florides de color groc de la ginesta