Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 25 de novembre del 2018

Per d’arrere i per el davant del Bastiments





Després de les llevantades la zona de Vallter és una de les millors innivades de tot el Pirineu, això i que ahir va nevar una mica fa que avui estigui el sector a petar com mai de esquiadors de muntanya, l’aparcament de l’estació ple de gom a gom.
Avui ens presentem molta penya del Sorreig, alguns ja fa dies han començat la temporada i altres serà el primer dia en fer-ho. No sabem en cert el que farem el que si sabem però és que no seguirem la corrua de gent que puja al Bastiments, anirem doncs cap al el Pas del Bou o de les Marmotes que hi tenim bona traça.
Un cop dalt veiem que l Bacivers no hi ha neu però al costat al seu circ ja hi veiem unes bones traces de neu pols, doncs cap allà que hi anem decidits a provar el primer pow de la temporada. Per això fem la primera baixada al que és el llac per remuntar al coll que separa Bastiments i Bacivers i ja intuïm la primera línia de baixada, traiem pells i a xalar del pow, el primeret de la temporada de tardor. Ara pujarem per la cara N del Bastiments per unes traces que pugen fent forces conversions fins dalt del cim que esta a petar de gent, veiem però que el sector de Coma de Vaca hi ha molta neu, anirem doncs a baixar cap allà. La pala del Bastiments tens que sortejar no pedres si no gentada, un cop avall seguim baixant, per neu excepcional cap a la Jaça del Freser, deu ni do, la neu que hi ha per aquesta zona, més que el sector de on veníem. Tornem a posar pells i cap a munt el coll de la Marrana de nou. I res sols ens queda la baixada final.
Resumin un bon començament de temporada que en principi volíem fer poquet però amb les condicions bones de temps i neu hem fet uns 1300 metres de desnivells i quatre canvis de pells.

Vàrem ser de nou el Presi, el noi del Montseny i després varen estar el Txubi i l’Artur que varen anar directes cap el Bastiment des de Marmotes i dalt i varen trobar la resta Jose i Loli.


Refugi de Ulldeter

Gra de Fajol

amb uns companys de Mataró

Coll de la Marrana

Coll del Bou o de les Marmotes




cap alla que hi anem

Lo presi


el noi del Montseny

cara N del Bastiments


Coma de Vaca, cap alla anem



al fons el Balandrau




Una temporada de comença, però encara podem gaudir de la tardor amb uns boscos fenomenals.








diumenge, 18 de novembre del 2018

Caminada per la fageda de Lliors i suada a la Burriac Extrem





Els dies rúfols i humits sortir a caminar plàcidament per un bosc tenen el seu que en donar serenor i tranquil·litat al cos i a la ment, dema tenim una cursa la Burriac Extrem i volem estirar una mica les cames i que millor que acostar-nos al Montseny per gaudir  dels colors de la tardor.
Arribem al aparcament de Coll de Bordoriol on hi  deixem el cotxe  en una espessa boira, les gosses fa estona que tenen ganes de sortir i estirar les cames, elles  de mentres nosaltres ens preparem per la pluja el primer que fan és una pixarada per aquí i una cagarada per allà i començar a corre.
Anem tranquil·lament tot seguint el PR que ens portarà en poca estona al Coll Pregon d’aquí ja enfilarem per la carena, primer protegida per els arbres tot donant pas a terreny mes obert on l’aire fred, les boires i el plugim fa sensació de força fredor. Arribem al Matagalls una foto i cap avall de retorn cap el coll. Continuem per el camí que hem fet de baixada fins un indicador que posa Viladrau, seguirem per aquest corriol per dins una gran fageda, la de Lliors, un coneixedor de la zona ens ho va recomanar, com una de les fagedes mes boniques de la zona. Corriols tapats de fulles, amarats d’aigua i grans arbredes on les boires i fan ombres, sols els sorolls de les petjades dels gossos que pugen i baixen tot fent corredises, arribem a la font dels Mosquits amb un bon doll d’aigua que i cau, les gosses aprofitant per beure i nosaltres per omplir les cantimplores i poder així agafar una mica de record d’aquesta terra.
Seguim en baixada cap a la font dels Llops, tota rodejada de grans arbredes, el camí és fa tranquil seguim tot planejant fins el coll de Joan, que ja hi havíem passat fa una estona, hem tancat el cercle, la pluja comença fer mes acta de presencia, és hora de tornar cap a casa.

Sortida molt tranquil·la per una zona del Montseny poc transitada, i amb un paisatge ben be sortit de un conte de fades.

Ruta de uns 12km, pausadament ho farem amb unes 3 a 4 hores.
Vàrem ser: Artur, l’Angi i jo i be les gosses Irka i Samba.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/fageda-de-lliors-i-les-seves-fonts-29838310 ruta feta per Josep Saleta, faltara el tros que varem afegir fins el Matagalls.















La” Burriac Extrem” d’aquest any ha vingut marcada per les condicions de temporal de Llevant, però curiosament ens ha deixat una petita estona per acabar-la sense xopar, una gran sort, encara que això si el terreny era d’aquell de anar en compta. 17 km totalment trenca cames, però això si un gran recorregut i mes ara que el bosc esta tan meravellós i replet de bolets.


Gent del Sorreig al primer control donant ànims, gracies a tots ells: Artur, Antonia, Miranda, Angi, Agnès, Rubèn, Porta gran, Josep i Jose i Loli que estavant tambe per el bosc i als corredors que cada any ho donant tot: Eladio, Lo Presi, Arnau, Guillem, ara toca reposar noies i nois i fins la propera “Burriac Extrem”.