Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 26 de juny de 2022

Benás a Besurta en BTT

 



Feia molts i molts anys enrera, l'última esquiada al massís de la Maladeta - Aneto, era per als volts de Sant Joan, quines coses actualment la neu la trobem a l'escassa glacera que encara queda a les parts més altes.

Després han vingut altres èpoques que fem la cloenda a mitjans de maig de l'esquí de muntanya i sempre hi hem anat fent un puja i baixa, tot molt de pressa, aquest cop, però tenia ganes d'assaborir la vall tranquil·lament sense presses tot fugint de les calorades tan fortes que hem tingut i hem aprofitat el pont de Sant Joan.

L'últim cop que vaig pujar, aquest maig, en estar el congost de Ventamillo tancat per obres, varem hagué de fer una gran marrada i anar per Roda d'Isabena, vàrem passar per molts llocs que no coneixia: poblets, ermites, paisatges ben solitaris.... aquest cop vàrem anar a la descoberta de la zona i la veritat que val molt la pena deixar-s'hi perdrà.

La ruta en bici de muntanya que vàrem fer per l'endemà seria de Benás a Besurta, tot seguint la ruta BTT 3 (parcer totes les rutes de la vall estan molt ben senyalitzades, ben al contrari d'altres Centres Btt que és trobem ben oblidades).

La ruta sempre va per al costat del Riu Ésera,  podríem pensar que és planera, però ben al contrari, trobarem moltes de pujades i baixes i alguns llocs amb força pedregam, bé, però seguim la ruta, el camí passa per al ben mig del càmping Aneto ( parcer molt bon càmping per fer-hi estada), aquí al costat del Pont de Sant Chaime, trobem un corriol bastant difícil fins passat el pont de la carretera, a on ja trobarem la pista que seguirà el GR11, pujada cap a l'embassament de Paso Nuebo, a on seguirem per al seu costat, tot arribant al Plan de Senarta. Aquí deixem el GR11 ( que va cap a Llauset) i prenem la variant GR11.5. La pista va per un bonic bosc, tot fent algunes pujades i baixades, travessem el riu i arribem al Plan de Turpi, on la pista asfaltada puja tota decidida cap als Baños de Benás, ara és troben abandonats i deixats i sembla molt difícil la seva tornada a posar en funcionament pel gran preu econòmic que suposa. Queda ja poc per arribar al Plan de l'Espinal. A partir d'aquí, tota la temporada d'estiu si es vol seguir la pista caldrà agafar un bus cap a Besurta. Nosaltres seguim cap a l'Hospital de Benás, el vent ara bufa fort i està molt tapat, de calor res de res. Arribem a Besurta, encara els núvols no han tapat les Maladetes, podem observar la mica de neu que i queda.

Fem un menjuc a les taules del bar i tornem, aquest cop, però farem la baixada per carretera, amb un vent molt fort, que sobre tot dins els túnels ens fan anar una mica de trontoll.

Sortideta agradable per boscos i unes grans vistes a les muntanyes del voltant, que ens porten tants i tants records.


(No penjo el track, perquè la ruta està molt ben indicada tota l'estona, no apta per gravels)

Total 37 km i 900 de desnivell.


- El congost de Ventamillo, actualment es troba obert, de moment sembla tota la temporada d'estiu.



















































diumenge, 12 de juny de 2022

Mes de 30 graus i Volta al Moianes en BTT


 trobar una bona font en aquesta època de sequera és una joia



L'amic Salme ha deixat per uns moments el territori de Camprodon, per endinsar-nos a la bonica comarca del Moianès i per això ens ha preparat una bona volta per fer-la en btt... si ja ho sabem els nois d'Esquí Montseny fa uns dies i varen fer una ruta per aquí, però sembla que es vol deixar el llistó una mica més alt.
Tenim el track que fa uns dies el nostre home ens ha enviat, però a última hora fa una rectificació i n'envia un altre, cosa que fa que la penya es faci una mica d'embolic, per sort alguns ja són a dormir o al Primavera Sound.
Mati de dissabte i ja ens trobem tota la colla a Collsuspina, comencem la ruta, la primera part fins a Moià, bastant rodadora i baixadora, un cop sortim del poble la cosa es comença a enfilar i la calor va "increixendo" .
Paradeta al Molí de Brotons, a on  hi ha  una vaca que com embogida surt de l'aigua i ens comença a perseguir, en Salme es parapeta amb la bici, la vaca però segueix corrent i ara va cap al J.j Padnon, però aquest xaval sembla que ha fet molts correbous i surt corrents per entremig dels camps com posseït.
Deixem la vaca boja i seguim la ruta, la calor va pujant de to, algun membre del grup comença a estar en aquell estat que comença a veure "l'home del martell", com es diu en l'argot ciclista. Però ja queden pocs kilòmetres, llastima que seran de pujada, entrem doncs en terreny perillós i ja quasi no tenim aigua, a més aquest sector la ruta va per una zona sense arbres.
Sekoies en estat quasi de cop de calor, passa per una masia i un bon senyor l'hi dona una bona aigua frescota que el farà recuperar una mica els pocs kilòmetres que falten.
Per fi a les tres de la tarda ja som a Collsuspina, i la preuada font a on quasi ens i posem en pilotes.
Tots els llocs de poder menjar ja estan tancant o estan plens, tirem cap a "Quatre Camins" de Tona, feia molt de temps que no hi posàvem els peus i la veritat, molt bé, el servei molt simpàtics i atents, el menjar bo i decent.
Doncs si, bona jornada de calor, però una molt bona ruta i una molt millor companyia, gràcies al guia Salme per portar-nos a descobrir aquesta zona.
Tornem cap a casa, de lluny veiem la silueta del Montseny, pensem que la colla d'Esquí Montseny deuen acabar tot just de dinar i ja preparant una planxada d'orella al sofà.

Total 50km i quasi 1000 metres de desnivell positiu amb unes temperatures de 30 a 35 graus.



Penya del Sorreig: Salme, J.j Padnon, Sekoies, Antonio i jo.



Moià al fons

















tram d'smooth rock





la vaca boja en plena acció


Moli de Brotols


















 
I que coi!, aquesta setmana va passar per BCN, l'amiga Amyl i el seu grup The Sniffers uns australians molt punkis, si penya, menys regueton, trap i altres merdes. Va us deixo un tats.


dilluns, 6 de juny de 2022

Cicloruta en Gravel per l'Empordà


 Castelló d'Empúries





Figueres a Verges . 50 km


De bona d'hora i una mica esmorzats anem a buscar el tren a Mataró que ens dura cap a Massanes, ja que avui és dissabte i per anar cap al Nord, hem de fer transbord i a Massanes agafar el tren que ve de BCN.
Quina sorpresa que a l'estació ens trobem  a la parella addictes als viatges cicloturistes en Jordi i la Regina, junts compartirem una part del viatge i ens podrem posar al dia de rutes i altres curiositats del món de la bicicleta.
Un cop arribats a Massanes tenim el temps just per pujar a l'altre tren que puja cap a Port Bou. El comboi va molt ple, sobretot de gent que porta la bici, per un moment en ve a la memòria, ja fa molt temps, quan pujàvem a fer muntanya amb el tren de Puigcerdà i encara no teníem cotxe, que ens ajuntàvem tota la penya que pujava amb el tren de les 7 del matí, eren moments de compartir històries i muntanya, això si tots vestits amb l'uniforme d'alpinistes de l'època.
Doncs ara és el mateix, però amb tribus de gent en bici, tot són històries, anècdotes i altres curiositats del món que toquem, el de la bici, moments doncs de fer una mica de coneixences.
Sembla que molta gent , optem per fer la combinació: tren + bici, el perquè?
Comoditat, gasolina cara, facilitat en fer travesses....no sé?, però que en els compartiments i trobem tota mena de bicis: gravels, MBT o carretera, demostra que l'opció és ben acollida per totes les modalitats i tant de bo que cada cop Renfe posi més èmfasis i facilitats amb el transport de la gent que fa servir les dues rodes.
Bé, hem deixat els nostres amics a Caldes de Malavella i ens trobem al bar de davant l'estació de Figueres, un clàssic d'altres vegades i perquè no, un segon esmorzar sempre va millor, i  mentre ho fem asseguts a la terrassa, anem veient tot el tràfic de grups de ciclistes de tota mena, som doncs a la terra del món de la bici, l'Empordà!.
Al final sembla que no ens hi posaríem mai, però si, comencem la ruta per anar en direcció a buscar el mar, per això travessarem Figueres i anem a buscar la ruta de Pirinexus, que per camps i pista rodadora ens anirà a portar cap a la ruta del Camí Natural de la Muga, cap a Castelló d'Empúries, i mira que hi hem passat vegades, però sempre hi fem la paradeta.
Deixem la Muga que va cap Empuriabrava i seguim la Pirinexus tot entrant al parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, direcció Sant Pere Pescador. Ja notem l'olor de mar, seguim cap a l'Armentera i cap a ja Sant Martí d'Empúries. Ens volíem banyar, inclús tenim el banyador a mà, però fa una boira i una fresca que no convida gaire, això que la platja està a petar, no sé, a la gent l'hi mola, potser després d'haver fet unes horetes de cua per la carretera estirar-se a la sorra, és el que toca.
Anirem doncs a l'Escala a fer uns entrepans tot mirant el mar i  la gent entre la boira.
Seguim amb la panxa una mica més agraïda, al davant ja tenim el Montgrí, ja ens falta poc, però si a la costa està emboirada, per aquí fa una calorada que déu-n'hi-do.
Trobem el Ter, deixem la Pirinexus i ara agafarem la Ruta del Ter fins a Verges, que ja hi som, i ja hi som a la fresca terrasseta de l'hostal, i sota una morera, ens prenem unes fresquetes birres.

Hostal Albenara: bon menjar, tant sopar com esmorzar, molts cordials tot el personal, preu econòmic. Potser l'únic inconvenient, és que està a tocar la carretera on ja força trànsit i a la nit i hi ha força soroll, a l'estiu caldrà tancar la finestra i tirar de ventilador.






















Sant Martí d'Empúries







Verges - Caldes de Malavella. 65km

El meu país és tan petit
Que des de dalt d'un campanar
Sempre es pot veure el campanar veí
Diuen que els poblets tenen por
Tenen por de sentir-se sols
Tenen por de ser massa grans.

Lluís Llach.


Si és així, d'un poblet veiem un altre poblet, deixem l'Alt i entrem al Baix Empordà, tot seguint la Ruta del Ter cap a la capital, Girona, en algun moment deixem la ruta principal per passar per algun dels pobles que tenim a tocar.
Per aquesta ruta sí que ja trobem molta colla de gent amb bicicleta, molts grups que no són de per aquí i que van guiats, però a tota velocitat, la immensa majoria en gravels, al principi ens pensàvem que era algun tipus de trobada, però vàrem deduir que no, verdaderament Girona és la capital mundial de la bici.
I res, en prou feines 30km ja treu el cap la catedral, ens asseiem al costat d'una font a la Devesa, omplim bidons i fem un petit menjuc, bona la caloreta que fa, ja som a migdia.
Hem de travessar tota la ciutat per anar a buscar la zona Universitària on surt la ruta del Carrilet de Sant Feliu de Guíxols, per això tirem Gps del mòbil, ja que no està gens senyalitzat.
Seguim la Via Verda cap a Cassa de la Selva i una mica abans de Llagostera (trucada al Noi del Montseny, per dir que passem per al seu territori) prenem la Via Verda Termal, que ens portarà en uns 10 km al bonic i balnearic poblet de Caldes de Malavella on primer farem uns entrepans i després anirem a buscar el tren per tornar cap a casa.

(l'entrada a Girona tot venint de Verges està força mal indicada i abans d'entrar a la Devesa el pas tallat d'un pont, fa que el track faci una mica d'encigalada.
Esperem també que el xicot que buscava la nova Via Verda de Banyoles, al final hagi pogut trobar la ruta dins la ciutat, no sé, potser caldria quan es fan les coses o ja estan fetes de fa temps anar-ho mantenint).

Bar Can Floris:   al centre del poble. Bons entrepans i hamburgueses.
(Caldes de Malavella)



Verges


Jafre


Jafre al fons







tribus de gravels



Girona


Via Verda del carrilet de Sant Feliu de Guíxols


Via Verda la Termal


Ja som de nou dalt del tren que va cap a BCN, torna a estar ple de bicis, però res dues estacions i ja som a Massanes de nou hem de fer transbord.
Agafem el tren de la costa, aquí ja trobem un altre tipus de personatges, joves fent flexions a les barres, altres que s'amaguen als lavabos, turistes que van cap a "Calela" com diuen ells, una musiqueta de mòbil sona algu de raï, no ens hem avorrit pas.
Ja som a casa i ja enyorem les terres de l'Empordà, el bar de la plaça de Verges amb aquella noia tan simpàtica i la seva bona selecció de tisanes, els ocells i els seus càntics, sobre tot el matí a primera hora i al cap vespre.
Seure a qualsevol banc d'una placeta i veure-les passar, sense cap mena de cosa a fer, o tan sols mirar les orenetes com portent menjar als nius.
Viatjar, potser no cal anar lluny, avions, vaixells.... aquí a la cantonada i tenim molts racons amagats, potser no queden prou bé per posar a Instagram, però que importa, total.






https://www.wongsport.com/es/, una empresa que ho fan tot aquí, estan al món del tèxtil des de fa molts anys i ara treuen una nova línia esportiva, esperem que  us vagi molt bé en aquesta etapa.