Solstici d’estiu, amb això arriben en molts recons dels
Pirineus les clàssiques Falles, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Cada cop mes degut a aquest atractiu turístic, per finals de juny fins a mitjans de juliol, molt pobles és
veuen ocupats per un gran nombre de visitants i curiosos per veurà aquest gran
esdeveniment tan ancestral.
Nosaltres cada any ens acostem en algun punt per veurà la
festa, però aquest cop anirem al llogarret de Casós, a on en prou feines i
viuen quatre veïns a on ens ha dit una bona amiga que encara la festa és ben autentica
i sense el” bum” turístic.
Ens acullen en Joan i la Montse, que en veritat son els precursors
de tornar la festa al poblet de l’Alta Ribagorça, a sobre de Vilaller i a on la
petita carretereta arriba tan sols fins el poblet. Allà i trobem una bona colla
de gent del” Maresma Tropical” que també han pujat, alguns el primer cop i d’altres
ja son assidus de fa uns quants anys.
En Joan ens col·loca a lloc i de seguida ja pugem tota la
colla cap el lloc d’encendre el “faró” per cremar les falles, però abans d’això
vindrà el sopar amb bona carn del país, tot regat en bon vi. Els veïns del
poble ens venen de seguida a preguntar i
comentar tots els detalls.
Grans, petits, fen bona gresca, petards, llesques de pa ben
untades de all i oli, uns bons petards i res quan és fa fosc comença l’encesa
del faró i a baixar cap el poble, abans que comencin les que tenim per sota que
son les de Vilaller, al altre costat al canto de l’Aragó a Montanuy també comencen
a baixar les falles.
En un tres i no res ja som al poblet, és fa una bona fogata
amb les falles i ja comença a sortir el cava i les coques, tot en un petit carreró
en baixada. La matrona del poble amb mes de 80 anys, això si amb el llacet groc
al vestit esta exultant dons torna a gaudir de la festa perduda antany i veien
la munió de gent jove i canalla que omple el petit carrer, fa un somrís d’ampla
a ampla, tot fen-la petar amb uns i altres.
La nit continua, la gent agafant lloc per el terra del
carrer fent petar la xerrada, el cava i la coca que corren, una festa senzilla
però autentica, no és pot dir res mes, gracies als amfitrions i als veïns del
poblet de Casós. Que la festa sempre és mantingui amb aquest esperit.
