Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 24 de febrer de 2013

VALL FOSCA, el que hauria pogut ser i no va ser.



primera hora del mati cap a la cursa

la penya

Decisió difícil però valenta, per motius de seguretat és suspèn la cursa

samarreta de la cursa

ens trobem al Noi del Montseny

briefing

preparant les coses per la cursa

el dorsal del Presi

hora de dinar

sortida del primer dia
Sortim el divendres al vespre els dos equips del Sorreig cap a la Vall Fosca, ja sabíem que la cursa la havien aplaçat al diumenge per el factor temps, però varem seguir amb els mateixos plans, que a la Torre Cabdella ja ens esperen, doncs ja fa molts anys que fem estada a Casa Raons i estem uns dies divinament i tranquils.
El dissabte, el dia s’aixeca amb sol però ja és comença a percebre un vent que va entrant de nord. Decidim anar a estirar les cames i les fustes i optem per anar cap a la vall de Filia, seguim la pista un quant tros a peu el que aprofita l’Angi per fer-nos una mica de companyia, trobem força penya, sobretot bascos, que estan calentant per demà, un cop deixant la pista i remuntant cap el refugi el vent comença a fer de les seves, seguim tot entrant a una vall tot superat el refugi i ja veiem que ens quedem sols,  anem seguint fins arribar  a una coma a sota mateix del pic de Pallasos, decidim fer mitja volta doncs el fred i el vent comencen a ser insuportables, tirem rapit cap en vall, i comencen les congelacions a mans i altres parts sensibles del cos, en un tres i no res ja estem a la furgo, mes congelats que res, tan és així, que no hi fet ni una foto de la sortida.
Sort que al arribar en J.J i la Lu ens tenen preparat un bon àpat.
Tarda de briefing, s’ha canviat el primer itinerari que estaria situat en el sector nord , parcer bastant espectacular i molt currat, amb 3 canals i un tram de cresta, per un en el sector sud, que sortirà per el malaurat poble d’Espui amb un recorregut igualment molt tècnic, però ai las, al vespre el vent l’hi fot i de valent tota la nit. Ens despertem el diumenge i la cosa no pinta gens be, moltíssim fred i vent a punta pala, però seguim endavant, moltíssima gent per tot el poble, la sortida és retarda mitja hora, merda! I a la fi la noticia: cursa suspesa!! Molt de vent a les carenes i per motius de seguretat, doncs en cas d’accident seria molt difícil treure algú de la zona, sap greu que passi una cosa aixì doncs aquesta gent de la Pobla a estat molt de temps preparant una gran cursa, tipus dels que és fan als Alps, però el temps no perdona, una decisió molt difícil però per el meu parer molt encertada deixant la organització en un pavelló molt alt.  També molt be el dinar que és va muntar al final en una gran carpa. En fi, va poder ser i no va ser, un altre any si podem de segur que i tornarem a estar a una de les valls més guapes del Pirineu.
Varem ser el Presi, L.Marzo, J.J Padnon l’Angi i jo mateix.



diumenge, 17 de febrer de 2013

PIC DEL COLLROIG ORIENTAL(2804m)

pujant per la Jaça dels Capellans
gran descens


Sant Martí d'Envalls

preparant l'entrada a la segona part de la pala

bona pendent per el Ras del Carlit

descens suau per anar a buscar el torrent

molt de tou

frikis de neu

ultima part del descens per el bosc

pales finals abans d'entrar al bosc al fons la vall  d'Angostrina

Lius explorant el bosc

El noi del Montseny


La vall d’Angostrina, és una vall de solana de la Cerdanya, per realitzar una sortida amb esquís de muntanya, és necessària una bona innivació, feia temps que hi volíem fer una ruta cap els cims de CollRoig, però mai i havien les condicions necessàries per poder-ho fer, i aquest cap de setmana tot sortint de la Collada de Toses, el tou de neu al altra vessant decidim provar sort i ens dirigim en direcció Ur i cap Angostrina.
Un cop passat el poble d’Angostrina(1400m), tenim que prendre la pista asfaltada en direcció Sant Martí d’Envalls , res  a pocs metres ja tindrem que deixar el cotxa doncs la pista esta totalment plena de neu, si anem amb un tot terreny podrem fer una mica mes però no gaire. Seguirem la pista uns 2 km, en suau pujada, que desprès agrairem al hora de la baixada fins St. Martí d’Envalls, diuen que aquest poble va ser engolit per un gran allau fa molts de temps,església romànica s.XI, aquí comença el camí que va fins les Bulloses a la dreta i a l’esquerra surt la pista que tindríem que agafar i que pren direcció la Pleta de les Escaldes. Nosaltres veien el tou de neu optem per agafar la directa i escurçar. Seguim per el camí de les Bulloses, panel indicatiu,  i creuem el Rec del Carlit, és per la banda dreta del rec, per a on podem veure unes pendents de neu que tindrem que anar a buscar, però primer tindrem que passar el tupit bosc, per això seguim un tros més i en una explanada ens i endinsem, potser son 100 metres  de desnivell de selva, a on ens tindrem que buscar la vida per trobar la sortida. Un cop superat l’obstacle, seguim en forta pujada per una pala, fins arribar a l Jaça dels Capellas, i ja la cosa és suavitza entre petits pins, el rec encara el tenim a la nostra esquerra, seguirem la mateixa direcció fins trobar unes construccions que no sabem ven be perquè serveixen però serà en aquest punt a on tenim que girar cap a la esquerra per anar a buscar unes pales que veiem al fons en vers el Pic de les Toses(2803m), si seguíssim rectes i superéssim la pala que tenim al davant , ens trobaríem que el vent ha tret la neu i tindríem que treure’ns els esquís un bon  tros. Pugem per les franques pales que desprès a la baixada les trobarem perfectes, fins situar-nos per sobre l’estany de Collroig, una suau baixada fins trobar els ferros rovellats del que hauria sigut un refugi(2445m). Ara sols ens toca superar la forta pujada fins  quasi el coll (2725m)que no arribem, doncs el vent ha fet de les seves i seguim en unes quantes voltes per la carena que ens dura a dalt de tot del Pic del CollRoig Oriental(2874m), el cim al estar situat al vell mig de la Cerdanya tenim unes vistes extraordinàries. La baixada per el mateix lloc, apurant al últim tram de bosc, però potser millor això que no fer la gran volta per la pista, això si, sols escurçar per sobre Sant Martí, si tenim assegurada la neu  a les primeres pales.
Cal dir també que avui, no hem tingut un dia molt tranquil, doncs el cel ha estat constantment envoltat per dos helicòpters de la gendarmeria, doncs fa dos dies que busquen a una noia.
Resum de una sortida solitària, en un indret  d’una bellesa increïble.
Desnivell: 1500 metres, 18Km.
Varem ser El noi del Montseny, Lius (dels Pesch), Presi i L





dilluns, 11 de febrer de 2013

traça muga 2013

foto de la Loli

foto de la Loli que no se perque surt de tort

el Presi

sopar a Sanilles

la sortida

la penya

començament dels pikes

equip vetera, snif Eladio

preparats per la sortida

tercer equip mixta

molta neu


part final de l'Estanyo


Molta penya del Sorreig és varen trobar aquest cap de setmana per el sector d’Aransa, en ocasió de la Traça Muga 2013, uns per participar a la cursa i d’altres per fer fons o seguir la cursa i fer fotos.
El dissabte a la tarda ja ens trobem bona part de la penya a la Seu, per la reunió informativa de la cursa i tot seguit i amb gana, anem tirant cap a Martinet i desprès seguir cap a Sanilles, a 2km, del creuament de la general i en direcció Aransa i Lles. Aquí tindrem el lloc d’estada. L’Hug, aquell angles alt i prim, parent d’en bufa i expert en Telemark, ens dona la benvinguda al antic balneari, un pel decadent i amb certs aires de guio de l’Agatha Cristie, la cosa impressiona i més quant veiem les grans i gèlides habitacions, tot sembla parat en el temps, deixem les coses i cap a sopar. El menjador també te la seva cosa, l’estufa de llenya que hi ha per escalfar no dona prou a bast per calentar l’estada, però be el menjar prou decent.
Un cop amb les panxes ben plenes tirem cadascun per el seu llit, jo  i l’Angi tirem cap a la furgo, doncs que  no sigui que si ha un assassinat, ens toqui a nosaltres.
Al vespre a nevat una mica, la carretera ja és un continu de puja de cotxes cap a la cursa. L’esmorzar ja el fem amb un lloc més petitó i mes calentot, que és d’agrair si mes no. L’esmorzar normalot però ens ho fotem tot i  a corre cap el lavabo que ja va sent hora.
Un cop a les pistes d’Aransa ens trobem la resta de la penya: Ort Cty Weard, Pallares, Jose i Loli que han estat dormint aquesta nit a Cap de Rec i que ahir varen anar a fer la Tossa Plana, en fi tot un reguitzell de penya.
I la cursa, pues be, degut a les grans quantitats de neu portades per els forts vendavals de nord, és te que escurçar i sols és faran 1200 metres de desnivell, és surt de l’estació i és entra en un bosc carregat de neu, la veritat molt guapot, desprès és va a sortir al cap de uns kilòmetres planers a Pollineres, d’aquí ja per el dret en forta pujada de zigues-zagues fins dalt la carena del Pic de l’Estanyo que no si arriba i,treure pells i baixar, la primera ensopegada en un rocot, la baixada és fa per el llom, amb molt de compta per no trobar cap trampa amagada, i tot seguit anem a buscar les pendents més pronunciades cap el bosc, tot és un mato de neu pols. I arribem de nou a la pista que ve de Lles, en una baixada molt tancada i tècnica. I el tros més merdós, seguir la pista una força estona cap a Pollineres fent patinador. Un cop acabat, el patinar i el patiment traiem pells i els últims metres 300 metres de pujada per enfocar de nou una bona baixada per  tornar  a estar a Pollineres, no posem pells i fen el patinador de nou fins el coll i baixada per pista fins la meta, uf!!
Cal destacar el “pike” a la part del darrera per dues parelles: Eladio – Salme i Lu Marzo – J. J Padnon, sent aquest últims qui s’enduen la gloria deixant a l’estacada la malmesa parella de veterans, molt tocat sobre tot Eladio, que te els peus fets un nyap.
Molt bona la cloenda amb un bon dinar, que els de la penya de la Seu, sempre s’ho muntant molt be, la veritat, no cal dir de l’organització que això és nota molt al hora de muntar itineraris alternatius en situacions compromeses.
Varem ser allà dalt: Antonia, Angi, Kiku, Regina (que és van currar una anar i tornar da Lles a Aransa)Presi, Lampa, Salme,Eladio,Lu, J.J Padnon, Pallares, Dorgge,Jose i Loli, molt be a tots.







diumenge, 3 de febrer de 2013

BRSIP



Black and Red Shirts Independent Productions (BRSIP)





dissabte, 2 de febrer de 2013

BRSIP


Entre el refredat i que el temps ventós no convida a fer res, una mica de dibuix reivindicatiu per (BRSIP – Black and Red Shirts Independent Productions).