Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 2 de febrer del 2026

Vulturó i Cim de Vaca SKIMO


 

Normalment, no sortim els diumenges per al que comporta, gentada i cues a tot arreu, però teníem pendent des de quasi un mes enrere, l'última sortida d'iniciació del Grup de Muntanya d'Argentona, és per això que peti qui peti, diumenge era l'únic dia que faria bon temps.

Anem cap al Port del Compte, ja intuïm per Solsona que la cosa estarà a petar, primeres cues per arribar a l'estació, que sortegem, un cop arribats a les primeres cases, per carrerons plens de neu per arribar al pàrquing de la Bòfia, d'aquí a Estivelles, la carretera està a petar de neu per als costats, a més la gent aparca a on l'hi rota.... resum arribem una hora tard.

Un cop reunits tota la colla, comencem a pujar, el dia es va obrint, no fa vent i el paisatge està impressionant. Arribem al cim de Vulturó, i ja veiem que no anirem cap al Pedro dels Quatre Batlles, perquè estar a petar de gent.

Anirem a fer un cim del costat (Cim de Vaca). Primera baixada cap al clot amb neu molt bona. Tornem a posar pells i anem a buscar la segona baixada, en mig d'un bosc clarisser.

Tornem a pujar (uns quants) perquè algú s'ha deixat el mòbil a dalt... per sort el tenia connectat amb la ubicació del rellotge i després d'una recerca l'hem trobat!!.

Baixada final per al torrentet, tota una experiència, feia anys hi havíem pujat i teníem pendent la baixada.

La tornada; en sortir abans de tancar pistes, va ser un moment tornar a casa.





















Pràctiques de recerca i de com posar ganivetes.





diumenge, 25 de gener del 2026

Circular Skimo Matagalls


 

https://www.wikiloc.com/back-country-skiing-trails/skimo-matagalls-248269754?wa=sw&utm_campaign=badge&utm_source=whatsapp&utm_medium=social


Aquest matí sembla que hi haurà una petita ullada de sol, després de tots aquests dies de pluja i aquí de neu, per la qual cosa aprofitarem per anar al Montseny, lloc on en contades ocasions podrem fer skimo i bé cal aprofitar en el moment just per gaudir de la neu pols.

És diumenge i amb aquests paisatges blancs ben segur que hi haurà, avui una munió de gent pel que ens plantem a Collformic de ben d'hora, poden aparcar tranquil·lament, som quasi dels primers i cal aprofitar-ho.

El paisatge és apoteòsic, a més, si tenim en compte una cosa que no podrem veure a les sortides al Pirineu: el mar al fons amb els seus colors quan hi toca el sol. Primer pujarem pel camí normal del Matagalls, ja veiem que per aquí de baixar amb esquís res, ja que aflorant molts taurons, un cop, però trobem la pista la cosa ja canvia, deixem la traça i anem direcció a Sant Segimon. Ara si ven solets, que serà la tònica fins que arribem a dalt del Matagalls.

Anem cap al Torrent dels Rentadors, deixem el camí de Sant Segimon i seguim al costat del torrent, que creuarem per un pontet per arribar a la Font dels Manlleurencs, sortim del bosc i enfilem per terreny obert fins a trobar la carena.

Font del Matagalls, colgada de neu. Ja som a prop del cim i ja veiem la munió de gent que hi ha. Comença a bufar un vent fort, trèiem pells i comencem a baixar.

Mentre anem baixant veiem tota la flora i fauna de gent: runnings amb pantalons curts, xinesos amb bosses d'Ikea, gossos, personatges gens preparats per anar a la neu, una parella amb un nen petit a l'espatlla....la boira i el fred es van quedant enrere com la gentada, nosaltres perplexos anem tirant avall per anar a buscar el Turó d'en Besa on trobarem la pista que amb una ràpida baixada ens porta a Collformic de nou.

La cosa està a petar de gent i cotxes, toquem el pirandó ràpidament abans la cosa es comenci a embolicar. El temps està canviant molt de pressa.

Una bonica circular, una bonica matinal, per aquests racons del Montseny que així ben nevats i amb el mar de fons qualsevol diria que és una bonica postal de Noruega.

Amb la companya Su (Nala) i Sebes.



























dijous, 22 de gener del 2026

Com esta el pati!!!


 

No cal dir que hi ha molta neu, però ull!!!, ja no és pow, ben al contrari!!, tenim una neu, crosta - crostó, molt mal parida per fer bones baixades, com diuen uns:" trigues més a baixar que en pujar".

Sector Molina i Masella, les pistes (dimarts 22) tancades totes les parts altes, bon paquet, i no veiem cap traça fora les pistes.(Nivell 4)

Vàrem trobar uns amics que venien de Serra Cavallera i la cosa estava igual de malament per baixar.

Vigileu ara, amb els reels d'Instagram que hi ha molt de piratilla. Sembla que la cosa no canviarà en els pròxims dies, havent d'afegir el vent.








dilluns, 19 de gener del 2026

Pi d'en Gallifa ruta BTT

 Paratge del terme de Dosrius i al Veïnat de Maians, on es localitza un pi de 3 metres i 45 centímetres de perímetre on la dita popular ens conta que hi fou penjat un recaptador d'impostos del rei, Josep Gallifa i Ros, després d'haver-li pres els diners cobrats a les rodalies. Josep era un polític progressista, que fou regidor entre 1846 i 1849, que s’havia casat (1827) amb Francesca Peris i Puig i van tenir un fill de nom Pelegrí, futur alcalde de la Ciutat, qui amb els anys es casaria amb Antònia Ballot i Tarragó. 

Segons s'explica, en no cobrar el rescat demanat, els lladres martiritzaren i degollaren Josep Gallifa (14 d'agost de 1849). Els assassins foren descoberts després pel Mosso d'Esquadra Bonaventura Terradas i detinguts a Argentona. Condemnats a mort, posats en capella en una aula del Col·legi de Santa Anna, foren executats a la platja, al davant de l'Escola de Nàutica. Era el 20 de setembre de 1849. 

El Pi d'en Gallifa queda entre els turons de Can Gaspar (337 m.) i el d’en Martí (313m.).

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.


Doncs la veritat no hi havíem estat mai, això que hi havíem passat moltes vegades per al costat.




https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ruta-al-pi-den-gallifa-btt-247066076


Sortim de Mataró, cap al Laru, Font dels Tres Ratxós a tocar, cruïlla de Can Bruguera, seguirem direcció Can Nogueres, però abans trencarem a prop del Turó de Tarau, per començar a baixar, cap al Torrent d'en Gallifa, que no el podrem seguir perquè els de Can Pepes, han fotut un rètol de gos perillós i prohibit el pas. Seguirem per un camí més endavant que ens trobem que posa el mateix, però com que no passarem per al costat de la casa el seguirem, val a dir que el principi esta força brut, però és poc tros. De seguida ens trobem al torrent, ara tan sols quedarà buscar el Pi d'en Gallifa.




No crec que hi vingui gaire gent per aquí, a més el pi, està verdaderament a les últimes (pobre).
A prop tenim el temple de l'Oasi https://oasis-dejesussacerdote.blogspot.com/(cuidadin!!!). Seguidament, arribarem a la pista d'Argentona a Mataró. Per sota una hípica, comencem un bonic corriol, al principi tot" ostres que ben parit!!" després "que xalant!!", però en un moment donat el corriol baixa per una pineda, que és on trobarem el tram difícil de la ruta i és on diem: "collons que me la foto!!!"

Un cop superat aquest tram, tot seran corriols entretinguts de baixada, uns trams més complicats que altres, però com trobem el terra força humit, la cosa va força bé.
Passem per al costat de la bonica masia renaixentista de Can Cabanyes https://www.mascabanyes.es/ i abans d'arribar a la riera, enfilem per al torrent de La Pujada. Corriols i corriolets https://www.totmataro.cat/maresme/argentona/item/219832-un-cactus-america-envaeix-argentona-i-altres-poblacions-del-maresme/ (atenció quan passeu per aquesta zona!!), i ja estem per sobre Mataró, que per rematar-ho farem uns quants corriols més.
Una bona sortida per tastar història i un grapat de corriols per fer salivera.





dimecres, 14 de gener del 2026

El Taga per Pardines amb esquís


 

Feia anys i panys que no anàvem al Taga, aprofitem les últimes nevades per acostar-nos-hi. Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, sort que portem un 4X4, ja que hi ha força gel a la pista. Un cop vestits i preparats i amb els esquís a l'esquena, comencem a pujar tot seguint la pista que cada cop és més gelada i perillosa, per tant, la deixem i tirem pel dret entre camps i la mirada estranyada dels cavalls que encara estan per la zona. 

Passat tot això i amb els esquís als peus ja anem seguint; tot força traçat, es veu que diumenge hi havia romeria, ens apartem de la traçada i ens dirigim una mica en direcció cap a la Portella d'Ogassa per seguir per la carena cap al cim.

Com veiem que encara no ha tocat prou el sol, baixem per la cara sud amb una baixada força dreta i cremeta bona cap al Pla de les Cabanes. Tornem a posar pells i cap amunt de nou fins a trobar la carena que seguirem cap al Turó de la Portella d'Ogassa. El sol de migdia ja ha fet la feina, bona baixada fins a la Portella d'Ogassa i baixada bona cap al torrent i a buscar la pista, que podrem anar baixant una estona, ja que no hi ha gel, fins a quasi a 1,5 km de l'ermita que ja sí que hem de fer a peu.








Cerverís al fons



baixada cara sud del Taga cap al Pla de Cabanes




segona pujada



Puig Estela al fons tot baixant del Turó de la Portella d'Ogassa



La xabola de Rivers