Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 25 de juliol de 2021

Circular Camprodon - Puig Moscòs -Camprodon

 



Aquest dissabte el bon amic i coneixedor del territori de Camprodon el Salme, ens convida a provar una rutilla per aquella zona, això de ben segur que serà sinònim de triomfada assegurada.

En principi havíem de ser molta colla, però per motius diversos, la colleta queda bastant reduïda en el seu nombre de participants, potser inclús millor!, perquè en el temps que estem d’infectada de virus.

Doncs sortim de Camprodon amb la fresqueta, tot anant cap a la pista asfaltada que va paral·lela al camp de golf, per tal de no agafar carretera anem tirant per aquí amb bona pujada cap a la urbanització de Font Rubí, per trobar la carretera que va cap a Coll d'Ares, però la deixarem molt aviat, prenem pista a l'esquerra, per anar cap Els Querols, primer per un bonic corriol entre camps, que de mica en mica anirà baixant fins a creuar un torrent, farem una mica de sifonet, ja que tornem a pujar per pista fins a situar-nos a l'entrada de Molló. La veritat que aquest sector a estat força variat i bonicot i això si amb força ombra que la calor ja comença a fer de les seves.

Creuem el bonic poble de Molló i anirem a buscar el corriol (GR) que ens portarà entre camps i boniques vistes de la carena pirinenca cap a Cal Bola, passarem la casa marques del  GR, seguirem per un bonic corriol tapat de falgueres i merdotes de vaca, fins que en bona baixada de pedretes i pedrots arribem a la carretera que puja cap a Espinavell.

Ara sí que comença el port del dia, al davant la silueta del Costa Bona i cap allà és  la direcció que hem d’anar. La primera part va per al costat del Ritort, va pujant de mica en mica en llargues rectes, la calor comença a ser considerable. Abans del desviament de la Cabana de Nyoles, algun que altre se’n recorda d'aquella explosiva sortida d'esquí de muntanya que vàrem pujar per aquí, però en aquella ocasió feia fred, ara fa una bona xitxarra: A partir d'aquí la cosa comença a pujar, però passa més aire i sembla que la cosa vagi millor. Bé sembla és un dir, aquí tothom va al seu ritme, però la Regi avui vol gresca i imposa un ritma infernal, el personal es va posant al seu lloc que l'hi correspon, i algun que altra veu  l'ombra del "xicot del martell". Abans d'arribar a la Collada Verda, fem retrobament i prenem una pista a l'esquerra que anirà per sota del Puig Sistra, aquí començarà una pista que sembla que estiguem a les muntanyes russes, pujada i baixada constant, estem a la carena de la Fembra Morta. I ara faig una paradeta en el relat i en bé a la memòria, fa molt temps, molt, als principis de les bicicletes de muntanya, un dia amb en Cosme Varela, descobridor de UI,Ui,Uis, sense tenir idea d’on anàvem, des de la Collada Verda vàrem baixar cap a Camprodon, recordo que era un corriolet poc fressat i mig amagat per la ginesta, avui escrivint la ruta i tornat a trobar el planell d'aquella sortida amb la ruta marcada amb retolador. Ara està tot canviat, bona part és una pista que anirem seguint, com he dit abans, per la carena cap a la Collada de la Fembra Morta i el Puig Moscòs (1739m).

Seguirem la pista, però no cal badar, ja que hem de creuar el filat i anar a buscar una altra pista cap a Coll Sobiras. Seguim baixant molt decididament i tenim molta precaució perquè la baixada se les porta. Deixarem la pista i agafarem corriol GR, una mica més de baixada , pista de nou que seguirem una mica, per agafar una pista mig amagada a la dreta, pista que han netejat no fa gaire, encara sort, anem cap a les Teixoneres i seguidament cap a Freixanet, a on seguirem pista encimentada tot baixant cap a la carretera.  Per entrar a Camprodon anirem seguint el bonic camí de la Font de Ferro.

Acabarem amb un bon dinar a Can Xicoi, que quasi, quasi enllacem amb el sopar, la gent tenia moltes ganes de xerrar i fer projectes i noves aventures.

Una bona colla del Sorreig : Sekoies, Artur, Manel, Regi, Eladi, jo mateix i el capità i guia de la sortida en Salme, el Noi de Camprodon. Gràcies, company per la bona ruta, afició al BTT !!! 

Total 40 Km, ben suadets i 1400 de desnivell positiu.




camí cap a Molló


lo Capi



Molló 


cap a Can Bola




fi de la gran pujada


Fembra Morta


Teixoneres, per sobre de Freixanet







 Hem passat la nit a Vallter, i ens ha costat el  nostre trobar un lloc que no hi hagués ningú.
Al matí s'ha aixecat el dia força ventós i anirem a estirar les cames encara endolorides d'ahir per anar cap a la Portella de Mentet per al GR. renoi quina gentada!!!!, decidim deixar tota la colla i anirem per on no es veu que hi vagi ningú, pujarem cap al Pic de Coma Ermada, seguirem carena cap al Pic de la Llosa i acabarem al de Roques Blanques. Un cop al cim i havent mirat i remirat totes les vistes que tenim al davant, baixarem sols com mussols, cap a Coma Ermada i tot flanquejant per al Camp Magre anirem a la Portella de Mentet.
Com va dir no sé qui ara: "Quan camines, els instants que vius s'allarguen".











diumenge, 18 de juliol de 2021

Pic de Tartera i Mont-Roig per la Vall de Pilàs


 

Massificació a la muntanya, als aparcaments per accedir als cims i les zones més emblemàtiques del Pirineu. La muntanya a l'abast de tothom, rutes circulars entre refugis actualment n’hi han un munt, inclòs si vols no portes la motxilla i dorms en hotelets, moltes curses, Trails, Ultra Trails.... tot això aboca una munió de gent als mateixos llocs.

També ho podem notar en els cims més característics i a les rutes normals que porten a ells, molta gent, la que corra, la que va corrent només quan et veu, la que camina, la que va amb gossos, la que no et saluda perquè van vestits de "runners", en fi, tota una nova fauna per al Pirineu que esgarrifa. Però encara hi ha llocs a on no trobarem ningú, a on podem deixar el cotxe sense pagar, a on encara podrem trepitjar una tifa de vaca que encara ningú la porti a les soles, bé doncs,  aquesta sortida que us explico és una d'elles, si busqueu solitud i grans espais, i una bona palissa, aquí la teniu:



https://www.wikiloc.com/mountaineering-trails/pic-de-tartera-i-mont-roig-per-pilas-78541030

( En realitat surten uns 1900 de desnivell i 19 km)

Temps total 7,30, amb parades.

Dificultat: petita grimpada de II, per pujar el Pic de Tartera) i alguna grimpada per al Mont-Roig, però fàcil.


D’Alós d'Isil prenem la petita pista asfaltada que va capel Refugi de Fornet, anem mirant a mà dreta la Noguera Pallaresa, fins que veiem un pont (Pont de Pina), seguirem encara no mig quilòmetre de pista i a mà esquerra, petit aparcament, màxim 3 cotxes ben premuts. Ha fet mandra aixecar-nos del llit, inclús algú ha dit: per 1800 metres de desnivell tan d'hora!!!!, però ara que ja hi som hi hem aquesta fresqueta, ja tenim ganes d'estirar una mica les cames.

Començarem la ruta tot creuant el pont i seguim per una pista que guanya alçada cap a les Bordes de Pina, a l’última borda i trobem tota la vacada a dins, potser estaven fent un referèndum. El camí comença a pujar entre un bonic bosc d'avellaners, al costat de la Ribera de Pilàs. El bosc deixa pas als prats i el camí afluixa una mica, al davant ja tenim les primeres vistes de les muntanyes cap on hem de pujar, el descansillo a sigut minso, tornem a pujar en direcció una bonica cascada per anar a trobar la Bassa de Sobriu, a partir d'aquí, si la cosa pujava, ara pujarà més  pel barranc de Comamala fins a arribar al primer coll de la jornada (2500 m), trèiem el cap per la bonica i ampla Vall de Niri. Baixarem

per l'altre vessant cap a la Bassa Xica de la Tartera i seguidament l'estanyet de Tartera (2300 m) tornem a pujar per anar a buscar el  coll de la Serra Plana (2600 m), aquí ja veurem el Pic de Tartera, però sembla que no hi hagi pas entre la muralla de roca. Anem seguint les fites que ens acosten  a la base rocosa, sols hem de prestar atenció i seguir bé els passos i evitar tirar pedres al que bé per sota.

Arribem al pic de Tartera (2846 m) i còmodament anem cap al Mont-Roig (2861 m), el tram final amb alguna que altre grimpadeta per donar una mica d'al·licient. Fem un menjuc de mentre veiem entre boires la Vall de Salau, el Ventolau al davant, a sota el refugi Enric Pujol, i tants i tants records que ens porten aquestes contrades per al tema esquí de muntanya.

Reculem les passes per on hem vingut, vigilant la baixada fins a tornar al coll, però aquest cop si hem pujat per Niri, baixarem per la ruta que ens portarà de nou cap a la Vall de Pilàs. Baixada molt pronunciada, sense camí, algunes fites i controlar el Gps, en cas de boira, fins a retrobar de nou el camí que hem fet de pujada.

A part de les vaques i dues persones que a més no anaven juntes, ningú més i encara que diuen que per aquestes contrades ja presencia de l’ós, nosaltres per bé o malament no hem vist a cap, alguns isards mal destres: Lo Presi, el Noi del Montseny, Regi 1800, J.J Padnon i servidor. 

Acabem la ruta al Noguera Pallaresa amb una bona banyadeta, algun el corrent una mica més i se l’emporta cap Esterri.




Bordes de Pina




Barranc de Comamala i primer coll de la Jornada


Bassa Xica de Tartera i Estany de Tartera


al mig el Coll Curios


Vall de Niri




al fons les boires de l'Ariege


 n’hi ha que porten parallamps per si de cas


estanys de la Gallina i el refugi d'Enric Pujol






tot mirant les Maleïdes al fons 



diumenge, 27 de juny de 2021

Dues sortides per la Val d'Aran amb BICA ( bicicleta - caminar )


 

Aquests dies de Sant Joan aprofitarem per anar a buscar la fresqueta per la Val d'Aran i realitzarem dues sortides a l'estil: "BICA" amb btt i caminant. Per això ens instal·larem al tranquil·let càmping situat a era Bordeta: http://campingforcanada.com/ , bones ombres, piscineta (molt important), lloc per fer barbacoes, i unes taules sota cobert, molt important per la gent que viatge en bici, a més, molt simpàtics i acollidors (recomanat per l'amic Angeló, gràcies, company!!).


TUC D'AUBÀS.- (2073m)

Ahir va estar plovent tota la nit i avui fa un dia mitg tapadot i una bona fresca. Deixem les furgos al coll eth Portilhon (està prohibit baixar cap a França). traiem les bicis i tot el material i comencem a pujar per la bonica pista entre el meravellós bosc d'Aubàs, anem enllaçant les corbes, venent a la memòria el cop que hi vàrem venir amb esquís a l'hivern. Arribem a la Cabana deth Cap dalt Bòsc i últimes rampes cap el Còth de  Paretja, quines vistes més espectaculars, els núvols van i venent i tot deixat veure les grans muntanyes del fons, per mi i com a opinió personal, una de les vistes més espectacular de la Val. Anem cap a les cabanes i els cavalls i les vaques ja ens venent a rebre per donar-nos la benvinguda o per veure si podem menjar algú. Canviem el calçat, i traiem bastons ara enfilarem cap al Pic d'Aubàs, uns 300 metres de desnivell, les boires venent i vant, el cim ja el tenim ocupat per als cavalls i haurem de compartir. No podem veure tot el que de a qui si albira, a baix Bossòst, la Vall de Luchon i els 3000 encara una mica nevats. La intensió era anar cap al Tuc d'Arres i tornar per la carena cap a les cabanes fent una petita circular, però el temps és el que és i les boires no donant gaire joc. I res cap avall, cap a la cabana on tenim les bicis, fem un menjuc, tot compartint mirades amb el bestiar i ara si amb la  bici tirem avall, amb una bona frescota, en un moment donat ens caldrà parar, doncs una guineu la trobem parada al mig del camí i sembla que quedi tan parada com nosaltres.

Uns 800 metres de desnivell, 7 quilòmetres de pujada en bici.

Horari relatiu més o menys, sense fer parades: 2 o 3 hores. 



















RUTA AL ESTANH REDON DE VILAMÒS I CÒTH DER ESTANH.


Si la sortida anterior era espectacular pel seu entorn i els paisatges, aquesta no deixarà indiferents a ningú, cal doncs fer-la amb un dia que tinguem assegurat el bon temps, ja que a mesura que anem guanyant alçada les vistes a 360 graus seran d'aquelles de: oohhhhh que maco!!!!

Doncs bé, tot passa'n per Vilamòs, anem cap al petit poblet d'Arres de Sus, a on prenem una pista asfaltada que puja cap a la Bassa d'Arres (Mina Victòria a prop). Per anar a buscar la pista, caldrà baixar la carretera per on hem pujat uns metres i prendre una pista que surt a la l'esquerra, anirem pujant entre el bonic bosc d'Auedau, fins al Serrat d'Arres on trobem la pista que puja de Vilamòs, seguim pujant i ja de mica en mica se'ns va obrint tot un meravellós paisatge al davant nostre. Deixem el bosc enrere i entrem en terreny de prats i la Cabana de Lancero.


En un llogarret entre prats i rodejats de muntanyes, hem trobat una petita cabana, amb els dos pastors i la pastora, obrien en aquell moment el tancat per deixar sortir el bestiar, qüestió de seguretat per l'os, de seguida ens han vingut a rebre tot bordant els quatre mastins del Pirineu i dos gossos més, ens ha costat una mica caure en gràcia a tota aquesta colla, però res en el fons uns bons jans.

Les cabres ens han vingut a flairar i les ovelles muntanya a munt. Hem fet petar la xerrada amb els pastors. Ens han explicat les històries de l'os, del bestiar, hem passat una bona estona. Els hi hem encarregat uns formatges per quan baixem.


Ens recomanant pujar una mica per no fer emprenyar els gossos, però així i tot, sembla que ja no ens tornem a coneixa. Arribem a un collet i baixada cap a un abeurador, ara veiem la pista que encara ens queda per la Pala deth Solà. L'Angi ens esperarà en aquest punt, seguirem primer sense gaires sobresalts per la pista que cau cap al val de Varradòs i al davant l'impotent Mauberme. Ara bé la part final, la pista fa unes corbes, amb unes bones rampes abans d'arribar a la  Passada de Simonet, que si teniu un bon tot terreny si pot arribar, deixem les bicis i fem un menjuc, al davant tenim del Posets, Maladetes, Aneto, Montardo......

Canviem les sabatilles i comencem a enfilar cap Estanh Long de Vilamòs, la parelleta, decideix que és hora de fer una banyada. Jo segueixo pujant cap al segon estany, el Redon de Vilamòs, va i pujaré una mica més fins al Còth der Estanh, quedarien uns trenta minuts fins eth Montlude, però penso que tinc que anar recollint gent que hem anat deixant per al camí i que potser ja és massa tard tot plegat.

Recuperem de mica en mica a tota la colla i tornem cap a la cabana de pastors, a no ho he dit, però són francesos, abans d'arribar tornem a tenir la trobada amb els gossos, quina colla ja no se'n recorden de nosaltres.


La cabana és petitona i fa molta olor de formatges, en tenen un munt, les cabres a la porta vulguen entrar, ens emportarem un petit record d'aquestes contrades, que anirem flairant de mentre baixem i segurament quan els mengem ens recordarem de tota aquella colla, els gossos i tot.


https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/estany-redon-de-vilamos-i-coll-dels-estanys-76905787


25 km i 1100 metres de desnivell.