pista de les Vinyes Velles
Arribem per el sector de Sant Carles, per les Planes d'en Ribot, corriolet, per agafar una pista, que deixem per agafar un corriol que ja anirem seguint força estona, per sota Cal Espinal i al cap de poc trobar-nos al Coll de Parpers.
A partir d'aqui, ja anirem per zona coneguda, però no excenta de pujades i baixades.
Arribem a Sant Bartomeu i d'aqui ja si cap Argentona i pim, pam, pum, una gran sortida com ja he dit abans de les bones, amb un bon Plus,per anar a gaudir de la Font del Sot.
FONT del SOT.-
Estructura aïllada i bastida entre dos afloraments rocosos (o talussos) formats pel propi terreny de la zona. L'aigua brolla de manera natural mitjançant un broc metàl·lic encastat en un muret bastit en pedra, adossat al talús de la banda de ponent. L'aigua cau dins d'un petit canal que està connectat amb una bassa de planta rectangular bastida amb maons. Al centre del mur de la bassa hi ha un rebaix que deixa passar l'aigua cap a una petita pica rectangular feta amb quatre maons. Des d'aquesta pica hi ha un canal rectangular, bastit també amb maons, que condueix l'aigua cap un desaigüe de factura moderna. Al talús de la banda de migdia hi ha un plafó de pedra rectangular amb la següent inscripció: "FONT DEL SOT FERRUGINOSA". Davant de la font hi ha una petita esplanada coberta amb grava i dos bancs de formigó per seure.
Es tracta d'un naixement d'aigua natural amb un alt component de ferro (d'aquí el topònim Ferruginosa). Aquest component fa que l'estructura estigui rovellada i plena d'un llot esponjós de color ocre. A principis del segle XX era un dels llocs més concorreguts i emblemàtics del municipi i, posteriorment, de la comarca. Tot i el seu particular gust (degut a les partícules minerals del ferro), l'aigua es venia a Mataró (pels carrers de la ciutat es pregonava: "Aigua de la Font del Sot, qui no en beu es mor") i, fins i tot, s'hi construí una envasadora d'aigua cap a l'any 1940, que va plegar donada la impossibilitat de conservació que tenen aquest tipus d'aigües. Uns anys més tard, el propietari va condicionar l'espai de la font i de l'esplanada. Amb el pas del temps, l'espai va quedar abandonat i embassat, sobretot pels abocaments de llot que feia una empresa d'àrids propera, fins que l'any 1990 va sorgir una comissió formada per alguns membres d'entitats municipals amb la intenció de recuperar-la. Després d'un parell d'intents, la font s'abandonà de nou (els abocaments de llot continuaven). L'any 1994, l'ADF la va tornar a netejar. L'any 2000, l'empresa Aigües del Ter Llobregat, canviant una canonada que passava molt a prop de la font, la va malmetre. L'any 2001, l'empresa va arranjar la font i l'espai d'esbarjo a instàncies de l'Ajuntament de Dosrius sota petició popular.
LES VINYES VELLES.-
