Sortim el primer dia de primavera per fer dos dies d'skimo. Però les coses es començen a torçar desde el primer moment. Primer quedem atrapats a Vic a la tallada de la C-17, això una, la segona ens informent del traspas del nostre company Sekes, una patada forta al estomac!!
Arribem a d'alt la Colladeta que ja son ben be les 11 del matí, res doncs , farem quelcom per la Molina.
Com el dia serà bo i tenim temps, doncs hem d' anar al Xalet de la UEC, que allà ens cuident molt bè. Farem una bona volta tot surtint dels Alabaus (1300 de desnivell i 15km) no esta malament amb el cos i el cap com el tenim. La veritat que ha fet sol, però amb un airet gelit, que moltes parts en tota la jornada no ha estobat en prou feines la neu. Arribem a mitja tarda, treiem cadires i fem una mica de dinar - berenar.
Un cop acabats de sopar, a fora el Xalet, obrim una botella de ratafia, recordem moments i estades viscudes amb el nostre amic, cada cop un brindis cap a les estrelles, tot brindant per ell. per tots els moments que hem gaudit de les sortides a muntanya.
L'andema al mati auriem d'anar cap a l'estació Err, per fer una ruta per allà, puja més penya, però avui hem de tornar cap a casa al migdia, per poder anar al funeral.
Decidim doncs avui fer una petita volta de nou per la Molina, per aquells racons que moltes vegades no podem anar per manca de neu. La neu molt millor, més cremeta i sense el ventet empipador. Molts han quedat sorpresos dels lloc per on hem passat.
Joan Vallbona Pérez, el Joan del Bisaure ( el Sekes)
Fa 47 anys que va entrar per primera vegada a la UEC de Mataró i el varem coneixa, va començar a sortir amb tota la colla. Va venir el temps de parada per la mili. Va seguir fent muntanya amb l'AGRUPE, però els de sempre, seguiem fent les sortides junts. Eren epoques diferents, sortides skimo, amb pernocatació a cabanes, a on teniem que treure la neu de la porta, tapar les finestres amb plastics, buscar llenya per la llar de foc, els riures, la bota de vi del Presi....com ha anat canviant la manera de fer les sortides. Als principis del 90, apareix el grup anarquic i llibertari del SORREIG, sortides en btt, skimo, muntanya en general i també t'hi vas afegir rapidament, podriem omplir moltes pagines d'anecdotes, bones i també dolentes, però viscudes a tope, Sempre allà, amb els teus "menjucs" i el bon vinet. No podem oblidar també el teu pas per el grup anomenat dels PESCH, bona gent, que també et varen acollir en les seves odisees.
Res company ha sigut un plaer poder compartir hores i dies, de ben segur que en totes les sortides ens enrecordarem de tu i de tots els moments passats.
Com deies tu:
Camins
Que ara s'esvaiexen.
Camins
Que hem de fer sols.
Camins
Vora les estrelles.
Camins
Que ara no hi són. (Sopa de Cabra)
