1ª ETAPA.- QUIZENA –
NOCITO.- 50km 1160m desnivell+
Sortim per un camí asfaltat d’avant mateix del hotel per
anar a buscar a uns pocs kilòmetres el poble de Quizena, la pista és polsegosa
i el terreny és erm i sec al davant
tenim la altiva silueta del castell de Montearagón que tindrem que atacar com a
primera pujada del dia.
Una mica abans d’arribar al castell prendrem una pista a la
esquerra, que sense pujades va per sobre de una cinglera amb vistes a la plana
de Huesca. Les formacions de roques i petits canyons erosionats per l’aigua donant
unes formes molt característiques al paisatge.
Anirem seguin la ruta cap a Fornillos i Apiés i passat aquest prendrem una pista en pujada
plena de rocs que dificultaran bastant la pedalada. Semblava això un mal
presagi que podríem trobar a totes les pistes amb aquesta precarietat, cosa que
després vàrem veurà que per sort no seria així. Un cop superat aquest
desnivell, trobem una carretereta que en pujada en portarà a l’entrada de la Sierra de Guara per el
Salto de Roldan, les siluetes de les dues torres de Peña de Sant Miguel i la
Peña de Amád ens obriran les portes al que serà la ruta d’aquest dies. La vista
és espectacular, teníem ganes de pujar a la Peña de sant Miguel, però anem una
mica pillats de temps i preferim seguir
pedalant per sobre els barrancs.
La pista és força agradable sense gaires entrebancs, ara si que prenem direcció
nord i ens queda poc per acabar la pujada.
Un cop això de pujar s’acaba, tocarà baixar cap l’embassament de de Lúsera que esta quasi sec, per una baixada
en pista bastant perillosa per el
roquissar que hi ha, un cop superada la baixada i amb els braços desencaixats,
anem a buscar el pas de la presa i seguim per un corriol força entretingut fins
trobar una pista que ens portarà al llarg i últim coll del dia. Un cop aquí,
ara si una bona baixada fins trobar el tranquil poble de Nocito i on neix el
riu Guatizalema. El lloc en aquesta època és molt tranquil, els colors de la
tardor donen vida als camps i al davant presidint tot, el cim de Peña Guara (2076m) que hi donen
els últims rat jos de sol.
Allotjament al Alberge de Mallata http://www.auberge-lamallata.com/main.php?lang=fr&page=1, portat estupendament per
una parella de francesos que apart programant excursions a cavall per la zona.
Al costat i tenim un bar – restaurant que si menja molt be i el tracte és molt
cordial, molt recomanat.
2ªETAPA.- NOCITO –
ALQUÉZAR . 58km 1540 m desnivell+
O altrament dita la etapa reina de la ruta. Sortim ben
esmorzats del alberg i el fred és fa notar de valent, sort que de seguida
enfilem en pujada. La direcció durant força estona serà Est, per pista la major
part asfaltada, uns 15 km plans i baixades, be i potser alguna que altre pujadeta, passarem per alguns
pobles que havien estat abandonats i que ara la gent els esta reconstruint, com
Bentué de Nocito i Used amb el rierol que anem passant per el costat del mateig
nom fins arribar a Bara a on neix el riu Alcanadre i les Gorgas Negras. Aqui
tenim que seguir el GR i creuar el riu tot passat el poble i és aquí a on tenim
el dilema, les rutes que hem vist pugem per el GR que ara és fa servir com a
corriol baixador de btt, el següent seria
buscar una pista per la dreta que en força pujada també ens portaria a la
carena, aquesta no la vàrem trobar després de estar buscant una bona estona i
la tercera una pista que surt de Bara i que sense creuar el riu també puja a la
carena. La qüestió, nosaltres vam acabar seguint la opció del GR. Serà una
mitja hora de carretejar la bici i superar uns 200 metres de desnivell.
Quasi al arribar a dalt ens trobem amb la pista que buscàvem
i a mes esta indicada amb senyalització de la ruta de la Hoya de Huesca, la
veritat però no crec que haguéssim anat tampoc molt sobre la bici. Estem doncs
a cota 1100, al costat tenim l’alt poble de Nasarre que esta abandonat. Ara si
anem carenejant i en baixada cap a Letosa, lloc de referencia del barranc del
Mascun. Seguim cap a Bagueste i baixem cap en naixement del riu Isuala o el barranc de Balces, una
darrera pujada per canviar de direcció i començar la baixada cap a Sarsa de Surta
que és on comença la gran pujada per una pista de pedres amb pendents de quasi
25%, sort però que els núvols ens ajuden a no passar tanta calor, no m’ho puc
imaginar al estiu!. Arribem a dalt la
Sierra de Sivil, per de sota el barranc del Balces, la pista va per sota la
cinglera, les vistes son les mes espectaculars de tota la ruta, estem a 1400
metres d’alçada, però senyors comença a plourà i comencen les punxades, tot
junt, anem per sobre la carena en un paisatge sense arbres, esperem que aquets
quasi 10km al menys no comencin a caure trons i llamps. Un cop és perfila la
baixada la pluja afluixa i de mica en mica va amainant. I ara si comença la
llarga baixada de uns 10 km fins Alquezar tot passant per el Mesón de Sivil i
el bonic poblet de Sant Pelegrín.
Que podem dir de Alquézar, un poble impressionant com tot el
que l’envolta, per sort amb menys turistes que el normal a l’estiu.
3ª ETAPA: ALQUÉZAR – QUINZENA. 50Km i 850m desnivell+
Les prediccions de AEMET, donant per el dia d’avui un 100%
de possibilitats de pluja, de moment fa sol i calor que durarà tot el mati. Últim
dia i segons diuen “ etapa dels Camps Elisis de París del Tour” , totalment
falç!!, un autèntic trenca cames i amb una de les baixades, per pista, mes
tècnica i difícil de la ruta, tota
sencera no la vàrem baixar ningú del grup.
Al començament sembla que si que la cosa aniria prou tranquil·la,
camps d’oliveres , ametllers, bones pistes ciclables, i sempre direcció oest,
passant per molts de pobles que sempre ens van sorgint de l’horitzó com grans fites
entre els camps, fent-nos de guies de la
ruta, Radiguero, Alberuela de Liena, Bierge i el seu característic salt de la
Peonera, Sieso de Huesca i el seu riu Formiga, que tindrem que creuar i suar la
seva pujada, Ibieca, Abaniés tots ells poblets de les planes de Guara i tots
ells carregats de histories antigues com podrem veurà en les seves façanes de
les cases.
Un cop passat Abaniés, després de uns quant kilòmetres, cal
estar molt pendents del Gps, doncs la ruta deixa la pista principal i creua uns
camps de cultiu, sense camí, per anar a buscar una pista al altre canto, si us
equivoquéssiu aniríeu a la carretera general.
I be la cosa s´acaba, però ho acabarem de forma trepidant,
un cop la pista ens porta al costat de la carretera general, al costat de una
gasolinera, ens apareix al costat i mig amagat un corriol que va paral·lel a la
carretera i la va seguint força estona, és força divertit i te alguns passos bastant
tècnics, la gent que ens veu toca les clàxons dels cotxes o ens saluden.
Verdaderament la cirereta del pastis. De nou arribem a Quicena, però no ho
podem rematar sense anar a veurà l’aqüeducte roma, que la veritat sigui dita
ens decepciona una mica bastant.
Sortida de 3550 metres de desnivell+ i 158 km, realitzada al
octubre del 2015 per : Regina, Kiku, Salme, Toni Llovet, J.J Padnon , Artur i
jo.
 |
| Castillo de Montearagón |
 |
| a la esquerra Peña sant Miguel a la dreta Peña Sant Amád, salto de Roldan, entrada a Guara |
 |
| presa de Lúsera |
 |
| esmorzar al alberg de Nocito |
 |
| Bara |
 |
| GR cap a Nasarre |
 |
| final de la pujada a la Serra de Sivil |
 |
Ajudant a un pobre gos de caça perdut i esgotat
|
 |
| Barranc de Balces i Sierra de Rufás |
 |
| Alquézar |
 |
| la colla al salt del Alcanadre, Peonera |
 |
| tram conflictiu d'orientació |
 |
| Artur |
 |
| J.J Padnon |
 |
| Regina |
 |
| Kiku |
 |
| jo |
 |
| Una amiga |
 |
| Salme |
 |
Llovets
|
