Després de una tardor- estiu de cop arriba l’hivern i les
primeres nevades importants sobre tot a la vesant nord dels Pirineus.
Com a tastet i amb ganes primera sortida entre setmana a fer
metres al sector de la Masella, parcer molt concorregut d’esquiadors de
muntanya . La neu prou acceptable en pistes sense poder arribar a dalt la
Tossa, això si per començar farem uns 1600 de desnivell tot fent pujades i
baixades. Al acabar la penya nota que és el primer dia.
primers girs de la temporada
Per anar a buscar el “paquet” de neu pols però ens tindrem
que desplaçar a on segur que no falla : la Coma d’Arcalis. La nit de divendres
fa la ultima nevada i el dissabte s’aixeca núvol, esperaré les previsions que diuen que a mig
mati s’obrirà i així serà.
Molta neu i molts esquiadors de muntanya per aquestes
contrades. El dia ha quedat esplèndid, encarrilaré vers la Punta de Peiraguils
(2702m). Deixo la furgo a dalt l’aparcament de l’estació d’esquí i enfilo cap
els estanys Creussans, trobo la traça ben marcada sobre neu pols, vaig pujant i
de cop en passa com un coet en Marc Pinsach, al menys no estic sol!! Per uns
moments és clar. Arribo a sota la carena i en trobo un grup de tres , trec els
esquís i faig la cresta acompanyat. Un cop dalt del cim fotos de rigor i m’acomiado
del grup. La baixada la faig per la pala directa que surt del cim, ja trillada
per d’altres, però la neu esta fenomenal. Descens fins per sobre del bar de la
Coma a 2200 metres. Torno a posar pells i remunto la Coma d’Arcalis per de sota
el coll de Cataperdis, força maltractat per el vent i enfilo fins l’últim
remuntador, el coll d’Arcalis també força ventat. Pells de nou i cap avall.
Mati de que amenaçava pluja hem aprofitat amb el company J.J
Padnon per corre corriols.
Cada cop costa mes sortir i no trobar qualsevol cursa tan
sigui a peu , corrents o en bici. Aquest cap de setmana era del tot impossible no
ensopegar en res. Un grup del Sorreig ha estat piratejant la Prehistòrica.
roca del escorpí
quina penya de Pirates : Artur, Salme, Angi, jo i Txubi.
Sembla ser que la neu esta als Pirineus de nou, aquesta
propera setmana ja podreu foquejar per calentar una mica per les pistes d’esquí,
les que tenen previst obrir parcialment son : GranValira, vallnord, Porte
Pymorens i Baqueira Beret.
Els arbres han perdut totes les seves fulles i les han
deixat a terra fen dels camins i corriols verdaderes catifes de fulles. La
tardor és va acabant però el fred sembla ser que l’hi costa d’anar arribant.
Com cada any i per aquestes dates” el Presi” organitza una sortida per el
sector de Vidra i en concret per Milany, per fer una ruta corrent o caminant,
la veritat però que els segons a la que veuen un bolet no s’ho pensen dues
vegades i és passant el matí fen cacera de bolets .
La ruta d’aquest any sortia de la casa de Milany, desprès d’haver-hi
fet nit i castanyada, el primer objectiu
del mati i en baixada seria vers la balma
dels Fleurs, aquesta juntament amb altres dues la Balmassa i la del Teixidor,
aquesta la mes grossa i habitada fins el 1952, son les relíquies d’un antic
passat troglodític, entrar-hi dins és imaginar-nos com i vivia aquella gent, com
subsistien en aquest entorn i com fabricaven les captacions d’aigua, el forn
per fer-hi el pa, els llocs d’habitatge separats amb del bestiar , en resum val
la pena fer-hi una visita i si esteu interessats una bona guia és la publicada
en Edicions Cossetània 2012: “Curiositats naturals a prop de Barcelona”
itinerari26.
Però la baixada donara pas a la pujada, no faltaria menys, i
això serà fins el Castell de Milany. Primer passarem per els plans de la Cau i
la seva ermita, la qual sembla de tot menys una ermita, a partir d’aquí enfilem
per el PR que puja per la carena vers el castell. Actualment si estan fen obres
arqueològiques per desenterrar part de la estructura del castell. Fa uns anys
si va construir una escala metàl·lica que si pugem a dalt tindrem una bona
vista de 360 graus. Seguirem carenant i anirem a buscar el punt mes alt de la
serralada el Puig d’Abiol, per això seguirem les marques del GR, vigilant no perdre-les
de vista. El cim esta situat a 1546 metres d’alçada, però esta tant ple d’arbres
que de vistes cap ni una. Seguirem el GR, passant per el coll de l’Home Mort i
el Coll de Cristòfol, deixarem la ruta cap a Vidra i anirem cap a les cases del
Barretó i la seva ermita de Sant Jaume. D’aquí anirem a fer la volta per sota
del Puig de Sant Jaume, tot passant per
el Pla del Marenyol i entrar a la gran fageda de gran valor botànic i de arbres
majestuosos, actualment és un espai protegit. Després de la volta retornem al
Barretò i seguidament la direcció és vers el Morro del Quer i les seves vistes espectaculars
de la zona i des de on podem veurà la ruta circular que hem fet i que el nostre
guia el “Presi” tan ens ha alliçonat en els seus comentaris durant la ruta, si
mes no, hem pogut fer unes paradetes per recuperar l’alè.
Sortida feta per els corredors de boscos: Regi,Dolo,Kiku,
Presi i jo i els caminaries-boletaires, que parcer varen fer una bona collita:
Jordi,Regina,Artur,J.J Padnon,Lu Marzo, Angi i Antonia. http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11410043
Deixem la furgo aparcada a la plaça de l’entrada de Sant
Quirze de Besora i a continuació podem procedir anar a esmorzar al característic
bar Esport de la mateixa plaça.
Un cop ben repostats
de combustible, prenem les bicis i creuem el Ter per el pont per seguir
direcció cap a l’estació de tren i “Ruta del Ter” per una carretereta molt tranquil·la
rodejada d’arbres fins el Castell de Montesquiu al qual no arribem si no que
tirem cap en vall vers el poble del mateix nom. Creuem el poble i anem a buscar
la carretera cap a Sora. Seran 5 kilòmetres suaus i tranquils per aquesta vall,
ens aturem uns moments per anar a veurà la petita ermita de Sant Joan del
Noguer, al costat de la carretera. Un cop al petitó poblet de Sora tindríem dues
opcions, la primera i sense problemes vers al poble d’ Alpens el proper
objectiu, un altre i que no sabem els resultats serà anar a buscar el coll de
la Tremolosa. Com tenim temps agafarem aquesta d’arrere opció, per el qual
tindrem que creuar el poble per un carrer en força pendent i un cop acabat
seguir la pista sense pèrdua cap a la riera de la Vinyola, seguirem força còmodament
fins la casa de Boixader i creuament de camins, segons el planell de la Alpina
(Lluçanès. Esc 1:40 000, edició 1999 i de moment la única) tindríem que agafar la pista que va per la casa i seguir-l'ha fins el coll. De mentres estem fent les
comprovacions ens trobem el masover que ens indica que tenim que passar per el camí
de la seva casa i seguir cap a munt, però que no podríem anar molta estona
sobre la bici. La masia esta farcida de gossos i tots tenen ganes de dir la
seva, per el que optem fer una petita marrada per salvar passar per davant la
casa. Un cop superat l’obstacle caní, retornem a la pista que esta força
desdibuixada passant per uns prats per de sobre la masia. En un moment donat la
cosa desapareix completament, llavors tirem de planell dels Gps, fins que de
nou la cosa és queda en un punt sense sortida, ens quedaran en prou feines uns
150 metres de desnivell, però no ens en sortim, optem per deixar les bicis i anar a
investigar a peu. Al cap de una estona trobem el petit collet que separa el
Bisaura i el Lluçanès i també veiem que per l’altre canto i tenim un bon
corriol de baixada, doncs tenim que tornar a buscar les bicis i remuntar de
nou, Contant que anem amb alforges, la cosa de arrossegar les bicis per aquest
lloc és una mica feixuc i cansat, però a la fi arribem a lloc una mica trinxats
de braços.
El corriol de baixada esta força be, però amb el pes al
darrera tenim que anar en compta. Un cop arribats al pla trobem una pista, per
fi!!, la anirem seguit per el costat de la riera de la Tremolosa, deixant una
desviació a la dreta que ens portaria al coll de Mercadal, seguim la riera fins
un punt que la creuem per enfilar-nos i passar per el costat de la bonica masia
abandonada de Can Hierra, a partir d’aquí
la pista millora considerablement però
ara ens vindran un seguits de puja i baixa fins trobar la carretera d’Alpens, aquí
farem una parada per recuperar forces que hem perdut en el maleit, pas de la Tremolosa.
Sortim del poble i a uns quants metres després trobem una
desviació a la esquerra, indicador de camí rural de Alpens a Lluça. Aquesta
pista esta molt ben arreglada i podrem rodar en força comoditat, en un moment
donat trobarem el GR-1 que anirem seguint.
Tenim però una sorpresa a mig camí, ens trobem amb la forta
rampa que ens dura a un collet, a partir d’aquí ja tindrem mes baixada, tot
passant ben a prop de les cases de la Vila d’Alpens.
La tarda va caient, en aquest dies el sol s’amaga mes d’hora,però
encara tenim temps per fer una parada per anar a la ermita de sant Cristòfol de
Borrasers. Ens abriguem una mica i comencem
la breu baixada fins trobar la carretera que seguirem un parell de kilòmetres en
baixada fins trobar la riera Gavarresa, en aquest punt deixarem la carretera
per agafar una pista que va per el costat de la riera, estem envoltats de
tardor i de bassiots d’aigua, el sol deixa anar els últims ratjos i el silenci
sols és trencat per els escallots de les vaques, arribem al Pla de la Riera,
tot ple de fulles de colors , el travessem amb la atenta mirada de la vacada,
creuem el pont de pedra i creuem la Gavarresa,a partir d’aquí tenim la ultima
pujada del dia, però per ser la ultima potser és la mes dura. Arribem a dalt
del pla i de la casa de Pujals a on ens esperen els familiars i a on i farem
estada i castanyada inclosa, tot un luxe, després de les aventures que hem
passat avui.
L’endemà i després de la festa sortim tard , a mes hem
tingut que reparar les punxades a les
dues bicis que ens hem trobat abans de sortir. Avui la cosa és mes senzilla, seguim la pista principal, tot
passant per les masies de Comermada i de les Vinyes Grosses fins trobar la
carretereta que ve de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i que agafarem fins trobaran un
altre que agafarem per la esquerra fins trobar el Collet de Sant Agustí i d’aquí
ara si tot baixada per carretera fins el punt de sortida Sant Quirze de Besora,
assaborint l’aire de olor de tardor.
