Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 22 d’abril de 2018

Pic d'Engorgs i Puigpedrós per Malniu


Sortim el divendres al mitja tarda i arribem a les Alabaus quasi a les set de la tarda, però que posem esquís? Dons vinga tirem cap a fer el Puigllançada, per veurà pondrà el sol, la neu esta pastetes, però la tarda esta tranquil·la els núvols alts van i venen i donen moltes tonalites al cel, quina sensació de estar sols en aquestes contrades tan concorregudes en època d’esquí. Arribem al cim molt rapits, fa fred i va siguent hora de baixar, doncs ens esperant al refugi de la UEC per sopar. La baixada amb les ultimes llums xalant de una neu vella molt disfrutona i quanta neu que encara tenim a la Cerdanya!!.











Per dissabte encara no tenim ben be plans fets però tot parlant amb  el guarda del refu de la Molina, ens diu que fa uns dies va estar per la zona del Puigpedrós i que estar molt be, a mes el guarda del refugi de Malniu ha enllestit la pista que arriba al refu i si pot arribar en cotxa. Fem plans i pim, pam, ja tenim una ruta per demà.

Doncs si arribem al refugi de Malniu i la pista ben neta de neu, paguem els corresponents 3 € per l’aparcament i preparem els trastos. De neu ni ha un munt, comencem a pujar amb força calor per la ruta normal al Puigpedrós, anem força decidits i en poca estona estem a tocar el cim, però el passem una mica per sota, ja el farem al tornar, ens traiem pells i ens preparem per el primer descens de la jornada, al fons a la dreta veiem la Portella de Meranges i a mesura que anem baixant la pala cada cop va guanyant verticalitat, la neu esta força dureta, el qual fa que ens ho prenguem en cura, la pala és força llarga però quan estem per la meitat la neu no esta tan dura i els girs son mes segurs arribem al fons de la cubeta d’Engorgs, quina passada de baixada, potser mitja hora mes i la neu estaria mes tobeta la primera part.  Cal dir, que aquesta baixada en neu gelada o be inestable pot ser molt perillosa. Seguim baixant una mica fins situar-nos per sobre el petit refugi de J.Folch i Girona, quina meravella aquesta contrada, no hi havíem estat mai al hivern doncs la pujada per la vall del riu Duran esta normalment poc innivada i és força feixuga i per la vessant de Malniu, sempre i ha el problema de la pista, per això ara era el precís moment per fer-hi una visita.
Estem absolutament sols, be algun que altra isard que ens mira amb estranyesa. Tornem a posar pells i comencem la segona pujada, ara remuntarem cap el Pic d’Engorgs, el sol ja ha estovat la neu i pugem amb mes seguretat, encarem la pujada cap el coll que separarà les dues puntes del cim, farem la de mes a la dreta doncs preveiem un bon descens. Arribem al cim, les vistes espectaculars cap el vessant de la vall de Campcardos i Andorra, fem un petit mos i ens preparem per la segona baixada . Comencem a baixar directes del cim, la neu esta al punt la qual dona seguretat, cada gir és millor i anem agafant confiança, la baixada és d’aquelles que fan afició. Ens aturem de nou per sota la Portella i mirem les traces que hem fet, en Txubi esta exultant d’alegria com tots nosaltres.
Be ara toca la tercera pujada, creiem que la neu de la primera pala del mati estarà més tobeta, comencem a pujar  uns cent metres i prenem una traça que fa una gran diagonal per situar-nos a una llomada que ens conduirà amb mes seguretat cap el cim del Puigpedrós.  Aquesta ultima pujada dons, tenim que tenir en comte que si  fem la diagonal  i la neu esta molt dura o inestable és molt perillosa, és millor pujar per la carena que va de la Portella de Meranges al cim, encara que tinguem que fer-la en grampons.
Però som, ara si a dalt del cim del Puigpedrós i encarem el que serà la ultima baixada de la jornada, ara si que trobem força gent. La baixada la fem amb neu cremeta disfrutona, cosa que ens fa gaudir d’allò mes. I a la fi encarem la ultima baixada cap el refu per una pala força dretota una mica abans d’arribar al Roc  de la Llosa.
En resum, una gran ruta, amb un ambient del tot desconegut per nosaltres i amb uns grans descensos.
Hem sigut aquest dies: Lius, Benet, Presi, Regi, Txubi i jo mateix. I han sortit en total 1500 metres de desnivell.


sortim de sota el Puigpedrós

Txubi a la pala bestia del Puigpedrós

meitat de la pala

Lius esgarrapant cantells

cap el refugi Folch i Girona

Bony Manye al fons

segona pujada, el turonet a la dreta és per on va a parar la diagonal de pujada

Portella d'Engorgs al fons

arribant al cim


El Noi del Montseny, al fons la pala bestia i el començament de la gran diagonal

Lo Presi a la Primera part de la baixada del cim d'Engorgs

Portella de Meranges i la Regi

baixant del Puigpedrós


En puntejat verd la variant de la tercera pujada



dilluns, 2 d’abril de 2018

Sortides de Pasqua per la Vall de Boi


Les primeres calors de la primavera han començat arribar, els prats baixos comencen a despertar  amb colors de primavera, però aquest any les nevades generoses han deixat les muntanyes ben curulles de neu que de mica en mica la primavera és fa notar als Pirineus.
El hivern tan generós de neu però ha provocat  el que feia molts anys que no passava, els accidents per allaus. Tots els practicants d’esports d’hivern sabem molt be aquest risc que s’assumeix  al desembolupar la nostra activitat en aquest context de perillositat, però en mes o menys maneres alguns la afronten. Ningú n’està exclòs per molta experiència  en el tema que siguis, tenim alguns casos molt concrets en els accidents ocorreguts aquesta temporada, però això no deixa que una bona conducta i prevenció faci que la sortida a muntanya és porti a bon termini. Jo precisament no soc un especialista en el tema i no soc tampoc el qui per opinar tècnicament sobre el problema dels accidents provocats per allaus, però recopilant una sèrie d’articles publicats sobre el tema podem treure una sèrie de passos, que si be és veritat que no ens salven la vida, al menys ens ajudant una mica a desenvolupar una sortida mes segura, us dono un parell que en semblant els mes importants des de ja us dic la meva total inexperiència en tractar el tema, que sempre és millor haver fet algun curs d’allaus i haver llegit algú del tema.  Com be és diu, al igual que en la carretera, ja molta gent que fa infraccions i en veritat per les infraccions comeses encara hi ha pocs accidents hi de vegades la gent que va mes prudent en  algun moment paga les infraccions comeses per altres.
Podríem començar per els aparells de recerca (ARVA), molta gent el porta, però algú el sap fer funcionar en cas de necessitat? Estem tan segurs que no ens tocarà que alguns ni  se’n preocupen.
Els informes que és donant cada dia del estat del mantell nival, per escales de perillositat, algú se’ls mira abans de la sortida per saber com esta el mantell i la vessant mes segura o perillosa?
Un risc 3 que baixa en qüestió de hores o dies a 2, és assumible en pendents exposades?
Baixar una pendent que no hem pujat, en mala visibilitat que comporta no saber com esta el terreny, és una bona opció?
Hem previst una escapatòria en una ruta no prou segura?
Hem sigut previsors en traçar diagonals tan de sortida en pendent com de pujada?
Deixem espais de seguretat tan en pujades com de baixades per ser atents a la gent que tenim tan a sobre com a sota nostre?
De vegades el “pow” ens fa perdrà l’oremus, però si la vessant no és segura és millor fer els girs per on ha baixat el primer i deixar les filigranes per  els mes agosarats.
Be podríem enumerar molts factors i ja s’ha escrit un munt sobre el tema, Bruce Tremper un famós guia i gran expert americà del tema dels allaus ens diu ja per acabar el tema per avui:
“Una pendent de 30º pot ser molt divertida. Reserva el terreny extrem per quan les condicions siguin extremadament estables. Fuig dels agossarats. Un verdader expert és humil i pren decisions conservadores.”


TOSSAL DE RUS (VALL DE BOI)



VALL DE SANT MARTÍ




TOSSAL DE RUS

PORT DE RUS BAIXANT DEL CIM









Aquesta setmana santa si ha tingut una cosa és la inestabilitat del temps i de la neu, les dues coses fan un polvorí. Busquem una sortida prou segura per el sector de Boi, encara que el temps sembla segur que no ens deixarà fer gaires coses.
Pugem per la vall de Sant Martí i la deixem per enfilar-nos per el camí d’estiu cap el Port de Rus (millor seguir per el marge dret del riu i després girar a la vall de Rus), la vall és ampla i anem pujant plàcidament, el núvols tapen les muntanyes, de mica en mica anem en sumant que la cosa no pintarà gaire be. Arribem al Port de Rus sense cap tipus de problema. La ruta que teníem prevista era seguir la carena cap el Tossal de Rus, pic de la Mina , Tuc de Moró i baixar per la vall de sant Martí, però noi, un cop arribats al primer cim (Tossal de Rus) i veient que no veiem res optem per girar cua. El descens el fem mes a l’esquerra de per on hem pujat, però la neu esta penosa, solsament a mitja baixada la cosa no és fa millor per esquiar.







CAP DE RASPES ROIES - PIC DE MORÓ (VALL DE BOI)




Si ahir feia un dia a mitges dites, avui al mati fa un negre colpidor, son quasi les deu del mati i no sabem si tocar el dos cap a casa o que fer.  Optem per pujar a les pistes per veurà si al menys estirem les cames.  No sortim ni del cotxe, neu i vent, que fem?.. Esperem un a estona....que fem?..... Va 5 minuts....va toquem el dos!!!!....espereu-ho!!!  una clariana!!!!....provem? ....vinga esquís al peus i anem pujant per el sector que tenen les pistes tancades, els núvols van i venent, inclòs fa caloreta, la nevada de la nit a deixat el sector tancat de les  pistes fenomenal, obrim traçada per sota el Bony de les Pales i d’aquí arribem al coll que mana cap a la vall de sant Martí, seguim pujant ja amb mes vent cap el Raspes Roies, ens amaguem a sota una muntanya de neu per protegir-nos del vent i traurà pells. Les intencions eren unes, però degut a la inseguretat del temps i l’hora que hem sortit ens fan canviar les idees, anem cap el Tuc del Moró i baixem per el coll cap a la vall, traiem pells i pugem de nou cap el coll que dona a les pistes.  Bona i brutal baixada per les pistes encara verges.







LO PRESI, AL FONS VALL DE MALANYEU

BAIXADA DEL COLL DEL TURO DE MORÓ

REGI OBRINT TRAÇA AL SEGONT COLL

JOSE

EL NOI DEL MONTSENY

J.J  PADNON

REGI



En aquesta sortida hem sigut:  Lo Presi, Benet, Lius, Jose, Sebes, Regi, J.j Padnon i jo mateix.



I be per anar acabant, s’ensuma la Primavera Catalana, tenim neu a dojo molt a prop, encara podem fer sortides al costat de casa aquí us deixo com esta la Cerdanya i el Capcir des de el Mont Llaret. (aquestes fotos varen ser fetes el únic dia ben bo de tota la Pasqua, el diumenge)


a l'esquerra Pics Roigs i Carlit, Mont Llaret a la dreta

De esquerra a dreta: Pic de la Grava, Portella de Catalunya, Peric i Petit Peric, Morters


De esquerra a dreta: La Molina, Masella, plenes de neu, Cadí i Bolloses

Pirineu oriental amb neu però mes ventat