diumenge, 31 d’agost del 2014
dissabte, 23 d’agost del 2014
LA TORRASSA DEL MORO tour en BICI
  |
| Arnau Porta, Regina,Salme,jo i Angel |
Dia d’estiu o dia mes semblant a tardor, la nit passada a
estat caient una d’aigua que deu ni do, avui però hem quedat per sortir amb
bici i el capità Salme ja nomes sortir dona unes instruccions clares: avui hem d’aprofitar
la fresca, això vol dir dues coses, que ens hem d’abrigar o que la ruta serà llarga...doncs
be era el segon.
Sortim de les planes del Maresme per enfilar cap a la
serralada que tenim a sobre per el camí de St. Carles, la fresca s’ha d’agrair
i que no i tinguem pols per tot arreu també doncs feia temps que no plovia, això
si tenim el que diem nosaltres “fez-fez” que son acumulacions de sorra que
costa pedalar. Un cop a dalt a St. Carles anem a mirar si veiem un amic a casa
seva...mala sort no hi és, però el seu fill ens dona una mica d’aigua, seguim
ja en baixada a buscar les planes del Vallès i d’aquí a Cardedeu, aprofitarem
també per anar a veurà uns amics que fa temps que no els veiem.
Un cop formalitzada la visita la cosa serà anar tornant per
això anem cap a les dures pujades de la Torrassa del Moro, un cop dalt pugem a
la torre per fer una ullada a les serres del voltant i al bar que tenim a sota,
doncs si des de fa un temps ja un bar.
Ja solament ens queda tornar, ha estat una bona ruta, que
hem aprofitat per anar a visitar vells amics del Vallès.
 |
| camins de Cardedeu |
 |
 |
| dalt la torrassa del moro |
 |
| 23 d'agost, tardor |
 |
| no és la selva |
 |
| però quasi |
 |
| el Maresme tropical |
dijous, 21 d’agost del 2014
732 CAMI DE LA RIBERETA EN BTT
Sortim del petit o molt petit poblet de Caldegas, ja que és
mes petit el poble que la part urbanitzada i son mes la gent d’estiueig que la
gent que pròpiament i viu. Sortim primer per la carretera que va a buscar el
poble de Bourg Madame o Guingueta d’Ix, fronterer amb Puigcerdà. Tenim que anar en compte, doncs a ma dreta
agafarem el bonic corriol que va paral·lel al Segre entre camps i bosc de
riera, si ha plogut també algun que altre bassiot.
Arribarem a la Guingueta per d’arrere la petita plaça de
torus, travessarem la carretera per anar cap a Palau de Cerdanya i d’aquí ja a buscar la pista que ens anirà portant cap
a cotes superiors, tot admirant la plana Ceretana que tenim per sota. No és una
pujada enfarfegosa, a mes ens acompanyarà el bosc tota l’estona, cosa que és d’agrair
si és l’estiu.
El punt culminat serà el Pla de les Forques a uns
1700metres, aquí començarem la baixada, per pista tot passant per un refugi i
una zona de pícnic, al davant ja podrem veurà les estacions de la Molina i la
Masella, el Puigllançada i la Tossa d’Alp, la baixada és rapida i en un moment
som a la carretera que puja a a la Collada de Tosses, travessem la carretera i
al davant tenim un pas molt tècnic en baixada, passat aquest sector seguim en
corriol, al fons el poble de la Molina que tenim a tocar, el corriol arriba a
la carretera antiga de la Molina, la qual tindrem que agafar, doncs no tenim
cap altra opció.
Del poble de la Molina, anem cap a l’estació de tren i per
un pas elevat, creuem les vies, a partir d’aquí ja trobem el camí 732 o camí de
la Ribereta.
Aquest és un camí arrengat i molt ben cuidat amb una sèrie de
ponts i passarel·les per dins un frondós bosc , tot travessant rierols, son 8
km, als quals i trobarem de tot però sempre en corriol, passos fàcil, difícils i
molt difícils, però val molt la pena endirsar-s’ha en aquesta boscúria. A poc d’arribar
al poble d’Alp el camí és obre i passa per prats al costat de la riera, també per
el costat del gran castell de la Torre de Rius.
Aquest camí al hivern pot esta cobert de gel, doncs quasi no
hi toca el sol, també en dies de festa o vacances cal anar amb compte, doncs i
trobarem gent a peu.
Un cop a Alp, seguirem per pistes de la plana fins Puigcerdà
i d’aquí entrarem per l’antiga duana i resseguirem el mateix camí d’anada.
Molt bon itinerari a ma d’un gran coneixedor de la zona:
Toni Llovet i vàrem fer colleta: el Salme, Xavi, German, Francesc i jo mateix.
Dificultat mitjana, amb alguns trams molt tècnics i
exposats.
Durada: 3h30’
Desnivell aprox 900m.
I 43 Km.
I 43 Km.
 |
| la colleta en les primeres rampes |
 |
 |
| Al fons el Puigllançada i la Tossa |
 |
| descens a la Molina |
 |
| Toni Llovet |
 |
| el pas de la via del tren a la Molina |
 |
| Xavi |
 |
| Salme |
 |
| Francesc |
 |
| Al loro!!! German |
dimarts, 19 d’agost del 2014
CIRC DE BAIAU
Anem cap a la Vallferrera, però no a la Pica, si no al
sector de Baiau, que feia temps que hi tenia ganes. Val a dir també, que la
majoria de vegades que he anat per aquest sector és a l’hivern amb la pista
plena de neu i no sabia com estaria el seu estat al estiu.
Vàrem trobar gent que deixava el cotxe a Àreu i ens aconsellaven
deixar-l’ho allà si no volíem destrossar el cotxe. Al final tirem amunt per la pista fins el
primer aparcament de la Farga (1400m). D’aquí amb els pianos a l’esquena
enfilem primer pista i després per el GR fins el Pla de Boet a 1800m, aquí
deixem la pista i prenem un camí en pujada per anar a buscar els plans
superiors d’Arcalis, lloc molt bucòlic i pastoril, doncs i trobem forces vaques,
aquí acamparem, tot tenint al davant l’esvelta figura del Pic de Lavans,
revestit amb boires.
Encara que siguem a mitjans d’agost la nit és molt freda i
aviat som a dormir. Al mati però encara costa mes sortir del sac, ens tenim que
posar tot el que tenim per sobre, esmorzar una mica i reprenem la marxa cap el
refugi metàl·lic de Baiau(2517m), per un terreny força agradable i amb molta
diversitat de fauna autòctona: isards, marmotes, cavalls, que fan la cosa mes
distreta. També portant una especialista
en geologia, ens toca fer una mica de classes.
Un cop per sota el refugi deixem el GR i voregem el gran
estany de Baiau per la dreta, ens dirigim vers la important tartera per la qual
tindrem que pujar, no hi ha camí ni marques, la pujada és molt dreta, de
vegades trobem restes del que potser era un corriol però que aviat és perd
entre el rocam. Per sota nostre els
isards ens van mirant pensant que coi i fotem per aquells pedregams, potser en
aquest entorn la que mes si troba a gust és la geòloga Agnès. Un cop arribats
al coll podrem apreciar la caiguda que hi ha cap el fons de la vall que va a
caure al poble de Tor. Aquí però trobem uns fletxes de Vic, un d’ells amb uns
quants buit mils a l’esquena, que estan fent la travessa d’Alins – Monteixo i
tota la cresta fins Baiau, si mireu qualsevol planell de la zona veureu aquesta
proesa i diuen que estan preparant el que potser serà una cursa de muntanya per
la zona.
Com no coneixem bé la cresta ells ens faran de guia una
estona, primer pujarem tot dret fins el Pic de Sanfonts (2885m) i per una curta
cresta enfilarem la seva segona punta, a continuació baixem pel coll que ens
porta a l’ Agulla de Baiau (2857m) , aquí deixem els nostres guies, doncs el nostre
pas és mes lent , això si, ens deixen ben explicada la ruta a seguir. Darrera pujada
cap a l’Agulla , per aquest sector ja a Andorra, podrem anar seguint unes
marques de color vermell que ens indicaran la ruta a seguir per la cresta fins
la Portella de Baiau (2757m) i el GR11 de la transpirinenca. Deixem Andorra ,al
fons l’estany negre, al davant el Comapedrosa tot curull de gent , tirem de nou cap al
sector de Baiau per la molt redreçada canal de la portella fins arribar de nou
al llac de Baiau i aquest cop si que pugem al refugi.
Seguidament anem a desfer el campament i d’aquí, pallissa
fins el cotxe. Sort que el descens per
la pista ens dediquem a fer “dit” tenint mes sort uns que els altres però bé,
al final tots som a les 5h. de la tarda a la furgo per fer un dinar una mica
tard.
-Magnifica sortida per un terreny poc freqüentat, com el seu
veí la Pica. Per cert la pista que arriba a l’ últim aparcament al pont de la
Molinassa, a prop del refugi de la Vallferrera, no té cap tipus de problemes
per arribar-hi en qualsevol tipus de cotxe, tal és així que l’aparcament estava
a petar.
-Del principi del llac si girem vers a la dreta per unes
rampes d’herba que continuen per un corriol pedregós (potser no tan empinades
que per el lloc per on vàrem pujar nosaltres) arribaríem al coll que va al cim
de Vallpeguera(2743m). D’aquí, carena fins el coll que nosaltres vàrem pujar i
cim.
-Si voleu el circuit Radikal : Àreu – Monteixo – Pic Norís – Pic de Gerri –
Pic d’Ascorbes – Pic de Vallpeguera – Pic de Sanfonts – Agulla de Baiau – Pic de
Baiau( d’aquí la cresta a la Roca Entrevessada ja és molt complicada), per els
encara mes agosarats tirar cap al
Comapedrosa i retorn a la portella. Aquest segurament serà properament un
circuit per una cursa de muntanya.
Horaris.- 1er dia: 3 hores. 700 metres de desnivell.
2º dia: 7 hores. 1000 metres de
desnivell.
Gran actuació de la parelleta Agnès i Rubèn, que varen
patir, varen suar però vàrem pujar i baixar fins el final. I l’Angi, que no va
fer tota la ruta però ens va acompanyar força estona.
 |
| campament als plas d'Arcalis, al fons el punxagut Lavans |
 |
| la pastora Angi |
 |
| primeres llums |
 |
| Estany de Baiau i refugi al fons |
 |
| Agnès i Rubèn al primer cim de Sanfonts |
 |
| Pic de Sanfons al fons i el coll tot pujant a l'Agulla de Baiau |
 |
| baixant la cresta de l'Agulla de Baiau, a primer terme el Baiau |
 |
| Agulla de Baiau i cresta a la Portella |
 |
| Font de Ferro baixant per la Vallferrera |
dimecres, 13 d’agost del 2014
L'ALTA PROVENÇA EL LUBERON EN BICICLETA
 |
| Lloc de repos a prop d'Apt |
 |
| pobles empedrats |
 |
| estany a la Bonde |
 |
| Castell de la Colette -Lourmarín |
 |
| Les Taillades |
 |
| Maubec |
 |
| Maubec |
 |
| Ménerbes |
 |
| Lacoste |
 |
| recollint l'espígol |
 |
| Pont a la sortida de Céreste |
 |
| Euro velo 8 - |
 |
 |
| el calcari del Luberon |
 |
| lloc de fabricació d'espantaocells |
 |
| Cucuron |
 |
| pujades de bon d'hora |
 |
| Ella siciliana ell de Cadiz, ruta: Milan - Santiago. |
 |
| Ell de Tolosa i ella d'Strassburg, ruta : Travessa dels Alps
“ Vull tornar a
perdre’m per França. Que les nostres velles bicicletes tornin a rodar com el
primer dia. Quan les vam comprar amb els diners que vam recollir del casament i
vam marxar de lluna de mel. Vull tornar a aturar-me a la vora dels rius i
menjar formatge, pa i fruita. Riure´ns de les poques coses que teníem i ,
encara més, de la poca importància que hi donàvem.”
Marie Curie.
Marie Curie al llit de mort
evoca aquelles vacances a la Provença, els camps d’espígol de color
violeta net i olorós, poblets perfumats a on aturaven les bicicletes per entrar
a un hostal i menjar xai amb romaní.
Fa molt estius que enfoquem les vacances a fer rutes
cicloturistes, d’aquelles d’anar fent i recorrent espais naturals, coneixent
gents dels pobles que et donan tota mena d’informació, gent que et trobes fent
ruta igual que tu i que per una estona comparteixes vivències i experiències.
Viatjar en bicicleta amb tot a sobre, no direm que sigui fàcil, ni molt menys
però la sensació de fer de nòmada dona una gran sensació de llibertat, cada
kilòmetre ens depara una sorpresa,l’aire que canvia de olors i espais infinits
son els que et creant addicció de viatger sobre dues rodes.
Aquest any fins la ultima hora per un motiu o per un altre
no teníem clar el que fer i per casualitat vàrem trobar una ruta a l’Alta
Provença al Parc Natural i Geològic del Luberon, era a prop i no coneixíem, la
contra però era la calor que ens havien dit que hi feia, però la gorra al cap i
endavant!!.
La veritat però un
cop acabada la ruta i com a resum favorable, ha valgut molt la pena l’estada en
aquest territori tant i tant Mediterrani, flairar a cada moment l’olor de
l’espígol, el romaní, la pinassa seca d’estiu el “gric-gric” matiner i constant
de les llagostes com anomenem nosaltres “ la xixarra”, que fins que no és pon
el sol no paren de tocar aquell son monòton que” tan agrada”. Pobles altius de
pedra clara i façanes calentes, colors ocres i violetes, dies càlids i nits
fresques i tranquil·les, això és la Provença, això va ser la ruta:
1er dia.- Maubec –
Céreste.- 61km.
Per començar cal dir que la ruta és circular per la qual
cosa la podem començar a on vulguem, això si recomanat, i és veritat fer-l’ha
en sentit de les agulles del rellotge, per qüestió pujades. Nosaltres vàrem
pensar començar per Cavaillon, doncs és el lloc mes proper a Avignon, però el
càmping, al costat d’un polígon industrial, estava a petar, i vàrem optar per
seguir direcció de la ruta i anar al poble mes proper i que tingues càmping que
era Maubec.
Diferencia total de lloc, sense voler ho vàrem encertar i el
recomanem totalment.
L’etapa d’avui la podríem batejar com la dels pobles penjats
dalt de turons d’arquitectura típicament provençal, amb els seus carrers
empedrats i sempre amb vistes al Luberon i al fons com un cim nevat el Mont
Ventoux.
Maubec, Oppède sobre un espadant rocós amb la seva
arquitectura excepcional, Ménerbes, Lacoste, tots ells dalt de turons, val la
pena aparcar la bici i fer una ullada als carrerons i les vistes que ens ofereixen,
sobre la planúria, oliveres, vinyes i terres d’espígol. Arribarem a la ciutat
més gran d’avui Apt, aquí també posarem el peu a terra per passejar per els
seus carrers. Aquí tindrem que comprar l’habituallament per sopar doncs ja no trobarem
cap mes lloc per comprar. Sortim de la ciutat i anem a buscar un carril bici,
Velo Rute du Calason, que ens portarà a prop de St. Martin de- Castillon, a partir
d’aquí el camí s’enfila cap a Le Boisset i Céreste, entre aquest dos pobles i
tenim dos càmpings “ a la ferme” o rurals.
2ºdia.- Céreste – Volx.-
60km.
Aquí tenim la etapa reina, amb dues bones pujades. Ja
preparats sortim de ben d’hora del matí, l’aire és fresc i encara ja la rosada
per els verds camps, la primera pujada a Reillane i cap amunt la fem molt be, a
mes a dalt encara podem veurà els camps d’espígol amb tot el color, gran
baixada després de la pujada cap Aubenas les Alpes i de nou nova pujada aquest
cop si amb tota la ca lígula cap a
St.Michel l’Observatoire i d’aquí encara en baixada cap a les planes que ens
portaran cap a Forcalquier ciutat mes gran del dia d’avui. D’Aubenas abans de
baixar cap a St. Michel, podríem fer un bucle de 60 km per les muntanyes de
Lure fins tornar a Forcalquier, això suposaria 5 o 6 hores mes i dormir en
aquesta ciutat.
Sortim a l’hora de màxima calor, la pujada que semblava senzilla
amb la calor la cosa passa factura fins a Villeneuve, d’aquí ja baixada,” entre
cometes”, fins a Volx.
La jornada d’avui ha sigut la que hem pedalat a mes alçada
entre 800 i 600 metres.
3er.dia.- Volx – La
Motte d’aigües.- 55km.
Ja hem donat la volta al massís, estem de retorn, semblava
una etapa senzilla, però ens ha sorprès doncs és un total puja i baixa
constant, cosa que potser la fa mes cansada que la de ahir, ja diem a deu a les
vistes al Ventoux, al davant tenim ara el Verdon que separa la vall.
La primera ciutat que passarem és Manosque, val la pena
entrar per la seva porta principal i admirar el seu casc antic, potser
nosaltres i vàrem estar massa estona doncs vàrem seguir a ple mig dia,
pensant-nos que la cosa era suaveta, però que carai !! ens deparaven 5 pujades
, no era per el desnivell ni el quilometratge, doncs màxim eren 4 kilòmetres
cada una, si no la calor i a temps que
passava mes calor. La vista plena de boscúries i turons sense divisar el collet
amagat un d’arrere l’altre a baix el poble a dalt el coll la baixada i un altre
poble, de Manosque a Pierrevent, d’aquest a Beaumont de- Pertuis i d’aquí a La
Bastide-des-Jourdans i l’últim a Vitrolles en Luberon a partir d’aquí la cosa
s’encalma tot passant per el petit poble de Peypin d’aigües i la Motte d’aigües
on farem estada al costat del gran llac.
En resum una etapa esportiva i durilla.
4ar.dia.- (Le Bonde) La Motte d’aigües – Maubec. 64 km.
Sortim del camping per anar a buscar la ruta que hem deixat
a dos kilòmetres al poble, el sol comença reflectir-s’ha en l’aigua del llac.
Avui matinem mes per no agafar tanta calor. El primer destí e imprescindible és
fer una parada al bonic poblet de
Cucuron, entrar al seus carrers, veurà la seva església amb el seu gran arbre
enganxat a la façana, l’immens safareig de la plaça del poble. Seguirem per
ruta típicament Provençal de camps e cultius i pobles clars plens d’història,
Vaugines, Lourmarin (amb el seu gran castell), Puyvert, Puget, Mérindol, camins
molt variats, boscos frondosos, pins mediterranis, no és tan planer com ens
esperàvem doncs tornem a tenir pujades i baixades, ja tot un clàssic en aquest
territori, no potser com els altres dies però anar fent. De Mérindol travessem
la carretera i tenim per davant els primers 14 kilòmetres de planúria, primer
per bosc i després per entre camps de cultiu, sobre tot de meloners, que son el
típic d’aquesta regió, al costat ja tenim el calcari del petit Luberon. De nou
travessem la carretera i enfilem la pujada de St. Ferréroi, la calor torna a
fer acte de presencia, estem ara al àrea del Cheval – Blanc, murs de pedra
calcaria que tenim a tocar, fem una parada per anar a una cova que tenim a
prop, llàstima que les sabates de ciclista fan difícil la grimpada.
Ara l’itinerari fa unes esses, per anar cap a Cavaillon,
però mirem un planell indicatiu i veiem que per la D31, al costat d’un canal, podem
retallar per no entrar a Cavaillon i poder anar directes a les Taillades, on farem parada
obligatòria al castell i ermita tan originals en una antiga cantera romana. Ja
i som quasi, el camí fa les seves ultimes sotragades i després de Robion amb
els seus camins d’aigua, trobem l’adéu final amb una rampota curta però
dolorosa. Superat l’obstacle seguim per les ultimes ombres fins arribar de nou
a Maubec i el càmping.
-Dificultat.-
Mitjana.
-Ruta de
236km, a nosaltres ens surten 240, per l’anada al càmping de baula i algú mes
en visites.
-Epoca del any.- primavera començament d’estiu per el tema dels
camps d’espígol, encara que nosaltres encara en vàrem trobar que no estaven
tallats. Si aneu fora de temporada molts càmpings estan tancats, l que no
afecta el tema allotjaments, doncs no en falten pas. Si aneu a ple estiu com
nosaltres, cal sortir de bon mati per estar al lloc al mig dia, conteu entre
parades i ruta de 6 a 7 hores diàries.
-Traçat.-
per asfalt tota l’estona. Petites carreteres i camins rurals, calent doncs
neumàtics llisos o amb poc gravat.
-Tots els pobles tenen fonts, però en moltes i diu que
l’aigua no és potable. Penseu en l’horari europeu, a les 12.30 tot tancat(menys
bars i restaurants) i tornen a obrir a les 16 hores fins les 19. Diumenges
obert de 8 a les 12.30.
-Campings.-
Camping Les Royeres du Prieure.- (Maubec). Tranquil i agradable, molt net i polit, amb molta ombra. Bon Preu. Lloc a l’ombra per deixar varis dies els cotxes.
Campings a la ferme.- a prop de “Le Baisset” molt tranquil i en
terreny d’arbres de cultiu, sols i venent ous. A prop de Céreste, abans
d’arribar, situat en un bosc. Tan en
l’un com en l’altre cal proveir abans a Apt.
“La Valdelle” (Volx). Molt servicials, amb piscina i ombres,
tenen taules per poder menjar. El super esta a 1Km
“Camping de l’Estany”. A le Bonde a 2km de la Motte en baixada.
Al costat d’un gran llac a on ens podrem banyar. A la Motte d’aigües a
l’entrada i tenim un Super, mes econòmic que el del càmping. I el càmping, mes
que un càmping és un poble, però és l’únic en un bon tros.
Web d’interes: wwwleluberonavelo.com
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
