Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 26 de març del 2017

La nevada dels voltans de Sant Josep




El nostra mestra del esquí de muntanya en Vicenç Aris sempre ens deia el mateix “per els vols de Sant Josep be la ultima gran nevada” i així a sigut de nou el pow-pow, potser serà l’últim d’aquesta temporada? Potser, però el que és veritat que després de un dia de bon temps (és a dir sense parar de nevar) allà que hi anem, aquests cop però anirem a buscar el pow-pow ben amagat i per això a estat una sortida diferent de puja i baixes, a mes amb el paquet caigut i la neu ventada com diuen els experts en nivologia” cal mouràs en terreny petit i sense conseqüències”,és a dir anar a xalar de la neu pols com a únic objectiu i la veritat és que  ens ho hem passat com si fos la primera vegada que ens passàvem uns esquís . Avui doncs una jornada amb amics i bona neu, que voleu mes per ser felisus!!
 


Sortida feta amb els companys: Lius, J.J Padnon i Presi.




Lo Presi

el buscador del pow-pow el "gentelman" Lius



J.J Padnon buscant la linea de flotació





gracies per la foto Presi




això s'ha acabat, gran jornada

diumenge, 19 de març del 2017

Puigmal x 2




Tornem a estar a Núria aprofitant que encara aguanta la neu i el 2x1 del carrilet. Sembla mentida però la cosa encara esta molt be per el sector, inclòs molt millor que el sector de Vallter, doncs alguna cosa farem, el primer però aprofitar que Núria en aquelles hores esta desert per fer l’esmorzar a la zona habilitada per fer-hi pic-nic , doncs el bar en aquelles hores tot just l’estan obrin.
Sortim amb el bocata i el cafetó ja fet i ens dirigim cap el Puigmal per la Coma del Embut, anem pujant fins la  collada d’Err, aquí veiem que el vessant nord, esta bastant malament, cosa que normalment és al inrevés. Res pugem cap el cim del Puigmal i decidim.
Hem pujat força rapits i al cim poqueta gent, parlem amb un francès que be de l’altre vesant i ens comenta que la cosa esta molt dura, doncs anem a buscar un vesant a on puguem trobar la cremeta matinal, a veurà si ho encertem. Tornem cap a la Collada d’Err tot fent la primera baixada, traiem els esquís i remuntem vers el Pic Petit del Segre (2812m) aquí ja veiem clar el lloc per on baixar, el coll que ja justa abans del Puigmal de Llo. Arribem al coll (2750m) i ens trobem dos que i venen de pujada, ens diuen que trobarem cosa guapa, esquís als peus doncs i comencem a xalar de valent amb la baixada que ens anem trobant, cremeta de tub, seguim la baixada fins trobar la pista que baixa a les pistes d’Err Puigmal (tancades), el sector de les pistes molt millor innivat que la part nord del Puigmal. Tornem a posar pells que ens toca de nou tornar a pujar el Puigmal. El sol en aquelles hores del mig-dia a fet de les seves i ja comença a estovar el mantell, cosa que ens facilita la progressió, per aquí ja comencem a trobar molta gent, la majoria amb gavinetes posades, seguim per el camí típic cap el Puigmal i res de nou som a cim, aquest cop si amb molta gentada.
Hora de baixar, però anirem de nou cap a la Collada d’Err, doncs al pujar hem deixat una feina a fer. Brutal la baixada de la part mes dreta del coll, ens anem decantat cap el lloc denominat la Estanyola, és a dir per el sector esquerra de l’Embut, neu crema-crema, anem seguint fins la cota 2300 que creuem l’Embut i la vessant per anar a buscar el Pla del Ortigar, d’aquí ja veiem als peus Núria, baixem al costat de un espero rocós entre petits pins tot pel dret fins trobar el pont per creuar el riu, i res de nou a Núria ara si però tota plena de gent.
Una bona circular de 1900 metres de desnivell i encara amb molt bona neu...esperem però que la calor ens deixi si no poc l’hi quedarà.


Hem estat la Regi, el Noi del Montseny i jo mateix. 


cap el Petit Pic del Segre

baixada cap a Err- Puigmal

el coll al fons

al fons les ex-pistes de Puigmal 2000


el Noi del Montseny

collada d'Err




Núria al fons




Com he dit la neu a baixat molt al sector de Vallter i Freser de la setmana passada que hi vàrem ser, de gent i continua havent-hi força gentada. Si la cosa continua igual del primer aparcament aviat no és podrà pujar, o millor dit baixar. Totes les cares sud bastant tocades, però encara podem pujar al Bastiments amb comoditat, això si, sols segur que no.

diumenge, 12 de març del 2017

Travessa a Carança amb esquís






Un cop deixem tota la gentada que hi ha al coll de la Marrana i arribem a la collada de Coma Mitjana(2705m), deixem enrere tot el brogit de la gent que avui parcer ni ha molta. Al davant tenim la vall per on tenim que baixar, la sortida és dreta però la neu esta força be, seguim baixant per la Coma Mitjana anant a buscar el torrent que cada cop és va encaixonant mes. Ens aturem al refugi de Matutato (2100m) per seguir baixant el torrent que dona pas al rierol i al  bosc, anem fent com podem dons al rierol ja hi comença a sortir l’aigua, cosa que fa el descens mes entretingut, manquen tan sols 300 metres per arribar als plans de Carança, però tenim que fer una mica de filigranes per superar els passos de bosc mes tupidot. Arribem al refugi de Ras de Carança(1831m), el dia és esplèndid i al lloc hi ha tan sols dos francesos que hi faran nit. Ens aturem i fem un mos tots a seguts al voltant de una taula.
La calor és comença  a fer-s’ha notar i nosaltres tenim que anar seguint. Anem a creuar el riu per un pont, indicacions de coll de Pal i Mantet, seguirem per una pista  entra bosc, amb molta neu fins arribar al pla de Bacivers (1940m), aquí canviem de direcció i seguim per els plans per entrar al bosc i anar a trobar la cabana refugi de Bacivers o com en diuen “la cabana de plàstic” i fem una parada per mirar l’interior.
La pujada que ens queda és llarga i feixuga fins el coll de Bacivers, no veiem en tot el recorregut a ningú excepte algun que altre isard o guineu esporuguida. Un cop dalt del coll sols ens queda pujar el Bastiments (2893m) en aquestes hores de la tarda ja no hi queda ningú.
Ultima baixada i cap a les pistes de Vallter. Una gran volta en que segurament us trobareu ens uns paratges de gran bellesa i solitud.


Forem la Regi, el Presi, J.j Padnon i jo. Total 21km i 1800 metres de desnivell.







sortida del coll de Coma Mitjana (foto feta per lo Presi)


al fons el Pic de Comamitjana

Coma Mitjana

Pic de Gallinas al fons

Refugi Matutano (tancat)

la reina dels selfis


part baixa de la Coma

plas de Carança i refugi, al limit de la neu

tornada cap a la Coma de Bacivers

Cabana de Bacivers o la" cabana de plastic" Aquesta cabanya la va fer una família per viure tot un any, una passada doncs esta lluny de tot

la Coma de Bacivers és molt i molt llarga

coll de Bastiments


ultima baixada

dilluns, 6 de març del 2017

La Travessa dels 6 Refugis d'Andorra 2017




Segona edició del” SKIMO 6 “ o la “ Travessa dels 6 Refugis “ al Principat d’Andorra.
Aquesta ruta surt de Naturlandia a St. Julia de Loira i arriba fins Grau Roig (Encamp) tot passant per un seguit de refugis i valls com la bonica vall de Madriu. Se’ns dubta és tot un repta doncs son, 2100 metres de desnivell i 31km (aquest any mes que l’altre), però el que si  que és, una gran cursa tan  a nivell de organització  com de participació,   se’ns dubta es una de les grans curses que és fan als Pirineus.
Aquest any doncs i com que en vàrem sortir tant contens de l’any passat, som hi que hi tornem, amb l’equip format com l’any passat per la Regi en J.j i jo amb la ajuda del amic ” Lo Presi “que ens vindrà a buscar a l’estació de Grau Roig i a mes ens vindrà a donar ànims al refugi final de Montmalus.
Si l’any passat la meteorologia va ser bastant nefasta, aquest any el dia abans cau un bon paquet de neu que tapa les traces que ja s’avien fet per el que suposa una feina addicional i a corre cuita i amb un temps nefas per tornar-ho  a marcar. Sembla que el temps no vol donar treva al organitzadors i corredors, aquest any el dia no és del tot clar però vers al contrari de l’any passat aquest cop no és gira vent, el que fa que encara que la majoria del recorregut a estones vagi nevant, la cosa no és tan emprenyadora i és suporta força be.
Com he dit bon paquet de neu nova en tot el recorregut, però la qualitat força humida i lenta, això fa que les baixades les cames pateixin l’ho seu, això ho podem constatar en els rostres dels corredors. I per si això no fos prou, entra la humitat i la caloreta el que fa és que és formin pams de neu a sota les soletes dels esquís. Resum que a mes de patir a les baixades, sobre tot la pujada al refugi de l’Illa és va pagar cara, molta gent canviant pells, d’altres picant les soles tota la estona, tot plegat 10 canvis, per sort nosaltres sols vàrem fer servir un joc de pells cadascun. Aquest any però la baixada del Montmalus no va ser el final, doncs per sorpresa de l’organització tenim una ultima pujadeta, com a cirereta de pastis final. La ultima baixa, potser millor que l’any passat, amb mes públic al costat del restaurant de l’estació, amb una entrada amb corba aparaltada, que si no ho feies be eres de segur carn de foto.

Resum 180 equips la majoria de tres persones i una gran cursa o mes ben dit travessa, una gran organització  i un gran itinerari, l’any vinent diuen que la cosa vol ser encara mes llarga, a veurà si podrem resistir doncs les ganes i son.




Refugi Roca de Pimes km2



 
al fons refugi de Claror km9
Regi


Refugi de Perafita km 11,3

vall de Madriu

Refugi dels Orris km18

el nou refugi de l'Illa km 20


refugi de Montmalus km24, el Presi ens espera

l'hi passo a partir d'ara la maquina de fotos a Presi


I després de haver passat per mil i una, com diuen al final un any mes