Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 30 de juny de 2013

Puig Cornedor (Alpens) tot correns per la zona

roca de Pena




Actualment no se si és per el tema Killian, que ha fomentat el tema de corre per la muntanya que cada cop la cosa és com una plaga de gent molt motivada, curses, cronos, tatuatges, pulsòmetres, en definitiva tot un equipament ben complert com si anessin a qui sap  que fer d’envergadura, tot és un mont a on el mes important son els desnivells acumulats, les distancies...uf!! fins i tot cansa tot plegat.
Jo us proposo una cosa molt senzilla, sols agafar uns pantalons curts una samarreta, o no que som estiu, a si i les sabatilles de corre, una bona untada de crema protectora i la gorra i ja podem sortir a corre en llibertat, perquè senzillament ens agrada estar en contacte amb la natura i sobretot respirar a tot pulmó escoltant solsament els sorolls del bosc i el teu propi cos i aquí teniu la sortida
Començament:_ Carretera St.Agustí de Lluçanes a Perafita, deixan-l’ha per agafar la petita carretera de Lluçà, en cara no 2 km trobem un desviament, pista asfaltada, indicador de Vinyes Grosses, deixarem aquí el cotxe.
La Ruta:
Seguirem la pista que fins a Vinyes és asfaltada(marques blaves), seguirem sense pèrdua ver la masia de Comermada que la deixarem a ma dreta, més endavant trobarem una pista que fa una forta pujada i l’altre (marques blaves) la deixem a ma dreta, desprès la farem servir per tornar. Seguirem per la pista de l’esquerra i a pocs metres arribem a d’enlairada casa del Pujals, la deixem a l’esquerra i en baixada per el costat de una basa anem seguint fins quasi al tocar la riera, però sorpresa, la pista torna a pujar de nou fins trobar una pista que farem de baixada, aquesta desprès la farem de pujada a la tornada, creuarem la riera Gavarresa per el Pont de Pedra, deixant dues pistes que van cap a la dreta, seguirem per entre camps al costat de la riera per la suau pista fins trobar una nova pista que en pujada ens farà guanyar alçada per el costat d’un petit rierol, deixem a mitja pujada una pista a la dreta, ens trobem unes cases abandonades, seguim a munt que ja quasi som a dalt!!.
Trobem la pista i el GR, estem a la Casa Nova de la Vall i les Collades, la pista va planejant en petites pujades i baixades, al fons ja és divisa Alpens.
Un cop a la vila d’Alpens agafarem la carretera en direcció a Borredà, res ni 100 metres, a la dreta trobem uns plataners entre els dos primers i surt un petit corriol(marques blaves) que ens portarà al davant de la Masia de Can Torrats, aquí i per darrera de la casa, trobem marcat el camí de la Transhumància, anirem seguint el bonic i tupit corriol molt entretingut, que ens portarà al Collet de les Bruixes, deixarem el camí que baixa cap a les Lloses i seguirem les marques del PR (grogues i blanques) que ens portaran per el bonic corriol entre la llomada fins el cim i gran mirador de Puig Cornedor (1228m).
Comencem la potent baixada per un corriol per dins de bosc per anar a buscar el Coll Tallat, tenim que buscar un petit corriol a la nostra dreta, marques de GR, que ens portaran per un bonic corriol de baixada per anar a cercar una pista, al final del corriol a prop de la pista una tala d’arbres a tallat el camí e inclòs les marques.
Seguim la baixada ja per la pista passant per el costat de la Roca de la Pena i de nou estem a Can Torrats, aquest cop no seguirem el corriol, per la pista anirem a buscar la carretera que ens dura fina Alpens. Tindrem que seguir vers l’església, tot baixant per unes escales, per anar a buscar la única font del recorregut, font que commemora una batalla carlina. Deixem el GR i seguim cap  a l’esquerra per anar a buscar una tanca de fusta que quant aquesta s’acaba seguirem per un corriol entre horts i desprès de passar una petita tanca, baixarem per prats fins trobar una pista cap a l’esquerra, tot passant per una depuradora d’aigües, seguim la pista i trobem de nou les marques blaves que ja anirem seguint tota l’estona, tot passant per la gran masia de Cerdanyons.
Tornarem a creuar el Pont de Pedra i ara tot el que abans havíem fet de baixada ara ens tocarà pujar fins Comaermada que serà baixada fins el cotxa.
Kilometres 23.

Cirerers d'Arenys de Munt BTT

La Regi,el noi del Montseny,Salme,Txubi,KikuJose,Santi,Angelo i Artur

Arrastrant bici

Txubi fen un mos de bocata a Arenys

Cireres d'Arenys

El noi del Montseny

Quina patacada!!!






El que tenia que ser una sortida de pur tràmit, doncs molta gent tenia que estar d’hora a casa per diferents motius, resulta que va ser una de les dures, dures.
Els trakers Salme i Txubi ens porten a buscar una ruta per el sector d’Arenys de Munt, però clar, falta la cosa d’arribar-hi, que ja és un gran que.
Per accedir anem cap a la hípica de Llavaneres, per anar a buscar  el  PR en direcció cap a Can Montalt, per continuar per el bonic corriol cap el coll del Pollastre, d’aquí anem a buscar el potent corriols entre cirerers que baixa amb ganes cap al poble d’Arenys de Munt.
En aquets punt ja n’hi ha dos que tocant el dos, el Jose i el Teixi, potser els mes assenyats, que és veuen el que ens espera a continuació. Aquí comencem la ruta pròpiament dita enfilant-nos cap a la Serra d’en Sala per una bona pista, passant per unes magnifiques masies. Anem sempre en pujada i envoltats de cirerers envers la Creu de Canet, però abans d’arribar-hi un ensurt fot de morros per terra al noi del Montseny que resta tocat per resta de la sortida. De la Creu anem en baixada de corriol cap a Sant Iscle de Vallalta per començar a pujar de nou.
Anem en direcció les Valls per remuntar cap una urbanització i desprès tot seguit en baixada anem a buscar la riera de Sant Iscle tot passant per el costat de la casa de Colònies de Can Bosc. Deixem el desviament de Dones d’Aigua i comencem a seguir el GR 5 en forta pujada i calor cap a sota els contraforts del Montnegre, la pujada és fa molt feixuga i passa factura a mes d’un. Un cop passats per sota de Can Vives de la Cortada el camí ja planeja en direcció Cal  Paraire, aquí agafem el GR 83 en unes fortes pujades i baixades ens situem a Collsacreu. En aquest punt i com molts tenen tard, un d’ells jo mateix decidim prendre la carretera cap a Mataró i en cosa de 30 minuts ja som a casa. D’altres sense compromisos decideixen pujar cap a Pi de Buac i Mal Pas.
En resum una bona  i durilla sortida per la zona d’Arenys.
En sortit uns 58Km i han participat a la sortida: Jose, Teixi,Santi,El noi del Montseny, Txubi, Salme,Angelo Escaleri,Artur,Kiku,Regina.

el Trak el podeu baixar al Wikiloc:

Mataro-CollPorc-Arenys-PedreCastell-Collsacreu-Mataro

dissabte, 22 de juny de 2013

Vallgorguina i les bruixes BTT


Ara potser si que la temporada d’esquí de muntanya s’ha acabat, i per això la penya ha començat en força la temporada BTT, aquest dissabte s’ha fet una de ben bona, la ruta de Vallgorguina de les bruixes, potser amb el motiu de que la nit del solstici d' estiu sempre porta connotacions místiques i el lloc és el mes idoni.
La ruta la encaminem cap a Llavaneres, coll de Llorita, Mal Pas, Creu de Rupit, Pi de Buac i cap avall direcció CollSacreu a on a poc d’arribar el mestre Txubi és fot una gleva de les bones que el deixa ben tocadot.
A continuació anem cap el pla de les Bruixes per anar a resseguim corriols tècnics per sota del Turó del Solei d’en Mora  fins encarar la ultima baixada per pista fins l’entrada del poble. A continuació comença la pujada potent cap a Can Nonell de la Serra i Can Plana de Dalt i encara més pujada cap a Casanova de d’en Pibernat i d’aquí sense perdre la tònica de pujada cap el coll de la Ferradura i cap a Mataró que tot és baixada, no sense primer agafar un bonic corriol que va per de sota el MontAlt.
Hem estat: El J.j (jefe de sortida) Clint Salme ( 2on càpita) , Artur,Txubi,Jose el gran Teixi el noi de Cabrea,un dels grans i total 45km i 1230m de desnivell.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4729455

Txubi, Salme,Jose,J.J Padnon,Teixi,Artur

quin lletot!!!

far-west

Artur en un pas delicat

Jose encarant la pendent

Les primeres i boníssimes maduixetes del Maresme


dilluns, 17 de juny de 2013

Turon de Néouvielle


Potser varen ser molts de kilòmetres, potser ens varen quedar una mica cagats quant varem ser a dalt del Tourmalet i varem veure que l’altra vesant del coll per baixar cap a Barèges estava tota colgada de neu i tindríem que donar una espectacular volta cap a Lurdes i que el sopar era a les 19 hores i que no hi arribaríem a temps, que el Daniel i la Marian no portaven els pals d’esquí, que varem tenir que corre el J.J i el Lampa per poder dir a la senyora, simpa !, del refugi que esperes a la penya que ja anaven pujant, potser si que el sopar era una basofia sense repetició, que els de BCN van arribar a l’hora de fer nones, que ens varen fotré una arrissada per ser federats catalans i no espanyols, potser si que va ser una tocada de collons aixecar-se tan de mati i anar al lavabo a sentir les ferums dels altris i per no dir del merdós esmorzar...brrrrr.....brrrrr,.
Però un cop et poses de nou els esquís comences a veure les primeres clarors tocant les crestes dels Trois Conseillers, la silueta del Néouville tan a prop i tan agresta, el silenci i la mica de vent que ens envolta les coses canviant i t’oblides de tot el passat, estàs en el teu territori, estàs a començaments de l’estiu i ja un munt de neu que la llum envolta per tot arreu i la calor ja és fa notar a les 6 del mati. Tots sabem que és la ultima de la temporada per això avui és dia de xaxara, rises i records de tota la temporada. Per tot arreu llacs  i suaus lloms que  és deixen anar fent tranquil·lament fins que entrem a Coume Estrète, que la cosa ja s’enxerina una mica més, però la neu esta be, tot s’agafa. Arribem al coll i ja solsament ens queda la ultima rampa que al final s’ajeu fins el cim. Dalt unes vistes potents, del sector del Perdut, Vignemale al fons, mes a prop el Campbeille, el pic Longue.
Tanquem les fixacions, la ultima baixada, enfoquem la dreta palota que ens deixa a la gelera de Maniportet, per sota nostre les parets dels Conseillers i el germà gran el Néouville, ja fet en altres ocasions, sensació de petitesa, la neu és deixa anar fent per suaus lloms per superar llacs fins de nou al refugi que ens toca remuntar una mica, sense posar pells. I cap a vall buscant de aprofitar les ultimes neus fins els cotxes.
Potser si, que ves però ( com diu el Presi) la cosa va anar be i tot, inclòs molt be, una gran zona, molt lluny si !! però ja i hem estat i l’hem conegut i hem sigut:

El Presi, El noi del Montseny, la Regi, el J.J Padnon, Clint Salme, Bruce Sebes, Jose el Capi, la Loli, el Daniel la Mariola, la Marian i jo.
a punt de corre

refu de la Glère

el Presi

al fons el refu

Mariorla i Bruce Sebes



Conseillers

Jose i Regi

Coume Estrète

dins la Coume

quina fila

Clint

el cim

quina pala!!!

per sota Néouvielle

Daniel

parada per reposar

J.J i Chaussenque al fons

ja som al refu de nou i son les 10 

Vall de la Glère i ultimes neus



diumenge, 9 de juny de 2013


dissabte, 8 de juny de 2013

Ruta per el Pollastre


La primera sortida del calendari de BTT a Collserola per culpa del temps ha estat una mica giravoltada, a primeres hores del mati és donava per sospesa desprès és tornava a convocar, el meteoròleg del Sorreig, sir Angelo donava avisos d’infortuni de mal temps, en vistes d’això molts és tirant enrere, però el grup de Mataró capitanejats per Jose monten una sortida “in extremis” per la comarca del Maresme.
Anem cap a la hípica de Llavaneres, pujada cap a Supermaresma i a continuació corriol  cap a sota del MontAlt que empalmem  amb un altre cap el Coll del Pollastre, per seguir en direcció Caldes d'Estrac per uns corriols en baixada molt guapots, teníem que seguir cap Arenys però ens tenim que aixoplugar sota una alzina.
Un cop amaina una mica baixem cap a Caldes
deixant la ruta, i encara sort perquè un cop som a la vila cau una trompa d’aigua de mil dimonis i restem sota cobert del Hotel  Colon tot mirant la penya dins amb batins blancots.
Moltes rises en aquesta sortida que en total han estat 34 km i els maresmencs que i han participat : Jose, j.J Padnon, Salme, Txubi i jo.
Al final la penya de BCN, al final surten a fer la ruta de Collserola. 

diumenge, 2 de juny de 2013

Caldes d'Estrac BTT


Dia d’anar a buscar cireres, però la veritat és que en el terreny la cosa esta que encara l’hi falta una mica. Però aprofitant la sortida i que la cosa ja pinta a estiu que millor que descobrir una rutilla per els voltants de Caldetes, encara queden sorpreses per aquest territoris i sobretot especial referent a la baixada del Hispania.