Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 29 de maig del 2016

Mataró-Torrassa del Moro-Collsabadell-El Corredor-Coll de la Ferradura-Mataró

lesionada i tot però l'hi va fotent

Santi, Font del Sot

Artur


Collsabadell

quina parella!!!
Després de guardar les dues fustes la gent de la bici ja ens esperen per fer una ruta amb les dues rodes i com sempre ja ens esperen per repesar-nos una mica, que hi farem!, aquests cop però farem una ruta rodadora de anar fent i la major part serà per pistes.
La primera pujada serà cap el Parc Forestal i d’aquí baixada cap a Dosrius, a partir de la Font del Sot començarem a enfilar vers la Torrassa per el que serà el corriol mes tècnic de la ruta que ens farà  suar i de valent i ens deixarà ben sonats per el resta de la jornada, sort que el dia avui esta força tapat.
Després de flairar l’olor de botifarres del bareto de dalt de la Torrassa baixem cap el Vallès per seguir cap a Collsabadell i d’aquí una llarga pujada cap el Corredor.
Baixem per la Cornisa però com que la gent encara vol fotrens mes canya encarem la següent pujada que serà la quarta de avui. Una mica mes i de nou baixada, però quant tot semblava dat i beneit de nou els ànsies apreten per anar cap a Can Bruguera i Parc Forestal.
Una bona circular per començar a escalfar les cames i preparar la sortida de final de mes cap els Pirineus, que aquesta promet.

Amb sigut del grup betetero,  el Kiku, el Manuel i el Santi i els palilleros que ens hem apretat el cul el J.J Padnon, Artur, Salme, Regi i jo mateix.
Total uns 50 km i 1500 de desnivell.



diumenge, 22 de maig del 2016

Pic Abadias(3279m) amb esquís

i fi de temporada




Son les 6 del mati i el Pla de Besurta ja esta a petar de gentada i les primeres llums del sol que donen a les neus que pujant cap el Portillon ja hi veiem tota una filera de gent que va pujant, verdaderament com una línia de formigues. Avui serà un dia de anar per feina, per dos motius, primer per la calor que avui s’esperà que faci i segon perquè a mig dia s’espera un començament de canvi de temps que durarà el resta del cap de setmana.
Ens posem doncs  un cop preparats a la filera i cap a munt, la neu comença per sota del refugi de la Renclusa, però nosaltres no ens posarem les fustes fins passat aquest, tot fen petar la xerrada amb uns companys d’Arenys.
Per en Txubi serà el seu primer 3000 amb esquís i l’hi hem preparat un bon cim fora de les gran aglomeracions de gent ni les Maladetes ni el Cordier ni molt menys l’Aneto, anirem cap el mes modest Pic d’Abadias de 3279m ( Antonio Abadias 1886-1967 o el “Lleo del Aneto” amb 250 pujades al cim del Aneto i creador del refugi de la Renclusa).
Seguirem doncs la ruta normal cap a l’Aneto anant cap el Portillon Superior i seguidament un cop  a la glacera deixarem totes les formiguetes que van cap a l’Aneto i anirem a buscar per la dreta el collado Maldito, tot resseguin els contraforts rocosos de la Maladeta. Aquest any a tardat molt en nevar però ho ha fet en el últim mes això fa que les parts altes i trobem molta mes neu que en altres anys i els cims estan força innivats. Al davant nostre tenim les parets del Pico Maldito i a poc ja treu el cap el nostre objectiu, deixarem el Collado Maldito a l’esquerra i pujarem cap un petit collet que hi ha al costat del cim, que per arribar-hi tindrem que fer un curt tram de cresta.
De mica en mica sembla que vulguin arribar el núvols son les  11 del mati, hem fet  1450 metres de desnivell i toca treure les pells i començar la baixada que fem tota directa per la glacera. La primera part  la neu esta cremeta bona i a mesura que anem baixant sobre la meitat del descens és fa mes pastosa xunga, tindrem que anar girant cap a la dreta per anar a buscar una bona torrentera que baixa de la part de l’Aneto i que en un moment donat s’encaixona i guanya pendent, un cop superat el torrent m’adono compta que per on estic baixant estic rodejat d’esquerdes que s’han format per la calor que ha anat trencat la neu dipositada sobre roques, aviso als demes que canviïn de direcció, així com altres esquiadors que també baixaven per el mateix lloc.
Acabem la glacera i la neu la trobem ja podrida de color grogós, ara podem esquiar millor i fins els plans d’Aigualluts.
Les marmotes ja estan xiulant, per elles és hora de deixar enrere les coves del hivern i gaudir del sol i dels prats verds de la primavera, serà l’hora de guardar els esquís per aquesta estranya temporada de neu i tot fen camí cap els Plans de Besurta anem fen un resum de les sortides i de la penya que avui no ens ha pogut acompanyar .


Hem estat a la sortida, el Txubi, l’Artur, en J.J Padnon, el Benet o el noi del Montseny i jo, fins la propera temporada de neu.


direcció al Portillon Superior

al fons el Pic de Paderna

Portillon

Aneto

Txubi preparat per el seu primer 3000 amb esquís

Pico Maldito

al fons a la dreta el Moulieres

Collado Maldito i el Abadias a la dreta

petit coll abans del cim




el cim a la esquerra, un bloc de granet al qual no hi cabem tots

Txubi tot baixant del cim

El noi del Montseny: Benet que ha fet una gran temporada

J.J Padnon un radikal

Txubi, grande

Artur, una bona temporada aquest noi cada dia ho fa millor

la bona grupeta del Sorreig



I aquest cop acabarem la temporada amb un curt video, apa!!





dilluns, 16 de maig del 2016

Volta per els Castells de la Segarra en BTT





La  Segarra per la primavera i després dels últims dies plujosos és desperta amb uns colors vius i exultants, la Ruta dels Castells de la Segarra la teníem pendent de feia molt i molt temps, des de un any que hi vàrem anar i la pluja ens va impedir treure les bicicletes de la furgoneta i vàrem tenir que visitar algun que altre castell desplaçant-nos en vehicle.
L’altre dia parlant amb l’amic el" gran Lius"em va comentar que hi havia anat a fer una caminada per aquell sector i en va tornar tot meravellat de les llums i els colors d’aquesta primavera, doncs no ens ho vàrem pas pensar i a intentar de nou fer una ruta en bicicleta per aquestes terres del interior de Catalunya.
Farem parada i fonda a Guissona, qui no coneix  l’ Àrea de Guissona, un poble que moltes vegades hi hem passat per el costat per anar cap Andorra, però sempre hi havíem passat de llarg, aquí doncs començarem la circular intentant passar per la majoria de castells que amagant aquestes terres de conreu i de desnivells suaus, el que fa que sigui la seva descoberta agradable i assequible per realitzar-ho en bicicleta de muntanya i sens dubta la millor època la primavera.
Com dic la zona és mereix  descobrir-l’ha tot pedalant tenint innumerables possibilitats de circuits, però el que si és difícil és trobar rutes sense tenir que anar al wikiloc a buscar-les, les oficines de informació, les poques que hi ha et donara rutes curtes i les rutes que  trobem per el camí estan mal senyalitzades, indicacions amagades , trencades o esborrades, en fi una mica desastre tot plegat, tot tenint en compte que tampoc i ha cartografia de la zona, pensant  doncs que la zona podria ser un bon destí turístic per la gent que va en bicicleta, em passa per el cap la Ruta dels Castells del Loire, a on i trobem tota una infraestructura al voltant del turisme en bicicleta, val si ells son francesos i sembla que tot ho facin millor, pero ja no diré en el tema de millors senyalitzacions, sense tenir que dependre del Gps, val també que els castells francesos tenen un altre caire mes luxós i molt mes ben conservats, però els d’aquí tota aquesta colla de castells medievals de murs que van caient per el pas del temps i els seus entorns de paisatges tranquils i bonics pobles també tenen els seus grans encants que potser no saben ben be trauren el fruit, un fruit que be valdria per poder recuperar par d’aquest territori.
Ja veieu doncs, castells que en els seus murs i fan niu els ocells, ocells que els trobarem en quantitats per la ruta i que no paren en tot el dia de donar les seves notes de cant, els seus vols rasants com si ens volguessin saludar el nostre silenciós pas, el vent que mou les espigues del blat, aquell silenci constant dels seus poblets aturats en el temps de fa molts anys, els panells informatius que anem trobant que ben be semblen de fa moltes dècades i tota aquella paleta de colors ens donaran la benvinguda a una terra plena de vida i de contrastos i que millor que anar-ho descobrint sobre les dues rodes de la bici.
Sortim de Guissona i el fred encara és ben viu, això que som a mitjans de maig, el nostre primer objectiu és el Castell de les Sitges, les masies i la petita ermita que hi trobem estan totalment deixades a la ma del temps, els corbs dels murs del castell ens saluden, seguim per pista asfaltada cap el mes conegut  Castell de Florejacs, aquest te unes hores on és pot visitar, continuem la ruta cal el Castell de les Pallargues, aquest també en bon estat de conservació i que també el podrem visitar el seu interior, cal dir també que a la plaça del poble i trobarem un bareto a on fan uns bons esmorzars a bon preu. Seguim en direcció com si anéssim vers a Cervera, tot passant per el poblet d’Hostafrancs i a continuació el Castell de l’Aranyo a on i va néixer  l’escriptor Manuel de Pedrolo, creuem la carretera que va cap a Agramunt i ens trobem al davant el sumptuós Castells de Montcortès de la Segarra, mirant els seus grans murs i les quatre cases que hi quedant donen al conjunt un cert aire de melangia, el silenci sembla que envaeixi el lloc. Hem canviat de rumb i ara seguim cap el est, trobem algun que altre corriol, doncs  la ruta transcorre  principalment   per pistes en bastant bon estat. Creuem la carretera que va cap a Guissona i entrem en baixada al poblet de Prenyanosa, fins ara que ja hem arribat al mig dia a fet un dia força fresc, però ara el calor comença a fer-s’ha  notar, sort que a la sortida del poble i trobem una bona font, parcer que durant la ruta anirem trobant fonts a quasi tots els pobles per on passem.
Farem una petita marrada d’anada i tornada per anar a veurà el poble i castell de les Oluges al costat de l’antiga carretera nacional i on aprofitarem per fer un menjuc a la plaça al front del castell i acompanyats per l’únic esser viu que hem trobat, un gos, i be tambe els ocells.
Tornem en direcció a Prenyanosa tot deixant a ma dreta el Castell de Malgrat i ara ja si emprenem el tram final en direcció nord i de tornada tot passant per el Castellmeía i la seva petita ermita de la Mare de Deu de la Llet, anem fen els últims kilòmetres al davant nostre els Pirineus encara amb els cims nevats, passarem per l’últim poble de la ruta El Llor i ja ens queda ben poc per arribar a Guissona que ho farem en baixada, no sense abans anar a mirar el seu mirador.
Fa caloreta, és hora de dinar o fer la becaina i com en tot el recorregut no hem trobat en prou feines ningú, ara tot creuant l’últim carrer ens ha creuat un gat...i no era negre.


Ruta de 54 km, exceptes de dificultat i en un horari flexiu de unes 5 a 6 hores tot depenent de les visites als castells.
No faré propaganda però nosaltres ens vàrem allotjar al Hotel Cal Piteu i com diuen els castellans : “Bueno,Bonito i Barato”.



http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13327616


Castell de les Sitges


Castell de Florejacs


Castell de les Pallargues


Castell del Aranyó



Castell de Montfalcó de Segarra


font de Prenyanosa

Castell de les Oluges

castell de Malgrat

Castell de Castellmeià









diumenge, 8 de maig del 2016

"Trio d'Asos" a la Coma d'Arcalis




Feia unes quantes setmanes que el temps ens feia la guitza i per una cosa o un altre no podíem fer la esquiadeta. Aquesta setmana ja estàvem molt neguitosos, la dosis de neu la necessitàvem si o si, tota la setmana mirant prediccions del temps i la veritat no podíem veurà la cosa clara del tot, l’únic que la Meteo-France, donava una mica d’esperança de sol i la meteo Andorrana unes clarianes i núvol, és a dir que la cosa venia de sud i nosaltres tindríem que anar al mes al nord possible i això és sens dubta “La Coma” a la vall d’Ordino, a mes per aquí en cas de mal temps ens podríem mourà en mes comoditat i possibilitats de fer cim, el que era clar que tindríem que jugar amb el factor temps. Apostem per el dia que sembla ser dissabte i en un tres i no res una munió de viciats del Sorreig, preparant els esquís i a veurà que passa.
Sortim de baix de l’estació, el temps amb clars i núvols que van alternant, mes núvols que clars, anem cap a la pista mega-verda, a on és comença a veurà l’asfalt fins arribar a la part del bareto de la Coma. Aquí dubtem de seguir fins el  cim de Peiraguils doncs al principi i manca una mica de neu, però com la boira no ens deixa veurà mes amunt, optem per provar i pujar ,al poc de anar pujant ja veiem el mantell més nevat i a mes surt el sol!!!i veiem l’objectiu Peiraguils (2702), pujarem per un canto i baixarem per la pala, ja ens animem!! Pujadeta una mica de cresta i cim, el sector francès amb el dia mes clar al sud els núvols que juguen a entrar i sortir, aprofitem la primera pala, al principi neu humida disfrutona després en el tram mes dret la neu vomitiva, trèiem pells i a per el segon objectiu que de moment veiem  el Creussans(2679m), pujarem cap el coll del mateix nom i seguirem per la carena per el sector francès fins el cim, a on les boires de sud ens tapen les vistes d’Andorra i la pala per la que baixaríem, traiem pells i baixem per on hem pujat però de nou les boires és retirant i veiem un nou descens , cap avall doncs, neu de tots colors i varietats, el descens ens deixa a un pas que tenim que treure els esquís uns metres per buscar un descens directa cap el estany de Creussats, bon tram força dret cap el l’estanyo, l’amic Txubi cau i sembla que l’hi fa mal el genoll però boí  així no és perd ni cap engruna de baixada, també podem veurà algun pas molt tècnic entre neu , herba i aigua del Presi, grande!!.
Be, n’hem fet dos i estem de nou a la Coma, i a mes entra mes bon temps per el sud, brrrr, quines ànsies, la penya, be la Regi, vol mes guerra, en Txubi, no vol parar, quina colla!! de fanàtics, ara però amb el mes bon temps sembla que la cosa prendrà un altre caire i la penya comença a enfocar cap la dreta bretxa de Cataperdis amb un ritma mes accelerat. Després de una pujada amb forces voltes maries arribem a dalt i seguim cap el Cataperdis (2808m), ens trèiem els esquís per enfilar els últims metres per la cresta de roca, al final el bon temps no ha arribat i des de el cim veiem com per el sud tornen a venir núvols i boires, tenim que baixar, volíem seguir cap el Pic d’Arcalis per la carena per fer el” Poker d’Asos”, però encara com el temps ens ha deixat jugar a pujar i baixar per aquesta magnifica coma, no tenim mes temps és fa tard, tenim que fer un pensament i tirar cap avall, la pala que hem pujat fins la bretxa i trobem la millor neu de la sortida, xalem de valent, els crits els deuen sentir al Serrat, arribem a les pistes i la ultima baixa amb molt bona neu fins avall de tot.
L’hem encertat del tot , hem fet 1500 metres de desnivell, tres cims, la neu...be la cosa esta com esta però de nou la Coma ens ha obert les portes.
Gracies a la companyia de gent del Sorreig: Regina,Txubi,Artur, J.J Padnon,Benet i el Presi.


la pista mega-verda


Peiraguils, pujarem per la dreta i baixarem per l'esquerra

és torna a tapar



Txubi

quina colla!!!

Peiraguils

Primera baixada dels "Maestro Trap" nous del Benet

coll de Creussans, al davant la Pica tapadota

Presi i Artur arriban al Creussans al fons la vall de Soulcem


Regi cap el llac de Creussans

Txubi

arriban a la Bretxa de Cataperdis, a sota a l'esquerra el Port de Rat

J.J Padnon i Regi al tram de roca del Cataperdis


ultims metres i cim


Presi encaran la sortida 

J.J Padnon primer gir de la bretxa

al fons la Fontblanca tapada