Poques hores doncs aviat arribarà un front, que fem? On anem?
El vent bufa i és bastant molest, els dies passats ha bufat fort i ha deixat el
Pirineu Oriental força tocat, la neu ha canviat, les cares sud ha transformat
força i ha deixat la neu crosta , dura o gelada...estem a la Cerdanya i estem buscant
el lloc idoni, res al final ens decidim per el Pic de Cambres d’Ase.
Sortim de la base de la estació d’Eina i agafem la pista de
les Marmotes i després de passar el remuntador del Bosc d’Eina seguim uns
metres la pista vermella Jacques Solère
per entrar en un bosc que ja no deixarem. El bosc és força clarisser i ens
priva de vent, anem guanyant alçada tot fent ziga-zagues entre mig de un gran
silenci, al fons anem veient la Cerdanya i els pics que l’envolten, Puigmal,
Eina, Finestrelles ben esgarrapats per el vent.
Un cop a una alçada de uns 2400 metres els pins van desapareixen i
entrem en terreny mes obert i carener el vent és fa notar i ens protegim el cos
una mica. Per aquest sector, la neu esta mes endurida e inclòs en alguns llocs
gelada. Anem seguint la carena, ja veiem la creu del cim al fons, però la neu justeja
i el vent és força empipador, doncs trèiem pells i cap avall que fa baixada,
aquest cop baixarem per la carena oposada per la que hem baixat, fins quasi
arribar al que seria el dalt de tot de les pistes, aquí fem un gir a la dreta
per anar a buscar la vall que tanca el cercle de Cambres d’Ase, el desnivell s’accentua primer per unes pales i després per dins un
bosc per anar a buscar una canal amagada amb forta inclinació que ens portarà a
peus de pistes. Un bon descobriment el de avui i que abans de que comenci a nevar
ja som als cotxes, hem estat de sort i encara hem pogut gaudir una mica de bona
neu.
Hem fet la sortida: Txubi, Jose, el noi del Montseny, Artur, Presi,
J.j Padnon i jo.
 |
| el ben retrobat "maestro" Jose |
 |
| Txubi |
 |
| entrant a la canal |
 |
| ostis!!!aixo és molt dret |
 |
| lo Presi |
