 |
Vall de Belabarze
2on dia. Asolaze (càmping) – Garaioa.- 56km.
Sortim del càmping http://www.asolazecamping.com/ amb tot el material d’abric posat i començarem amb 5 km de baixada fins Izaba, fa un fred que pela. A l’entrada del poble i trobem a ma esquerra una petita fleca, granja i bar a on podem tornar a esmorzar una mica. Per aquest pobla i passa la Transpirinenca de Btt i trobem dos grups que fa dies han sortit de Llança. Compartim moments del viatge de mentres anem pujant al port de Laza, el grup mes nombrós esta format per una barreja de bascos, catalans i un murcia que han anat fen pinya en el recorregut, l’alta grup esta format per dos navarresos que arribant ja a casa seva, de mica en mica ens van deixant doncs van mes sobrats que nosaltres. La pujada al port és de 8 km però és fa força be, un cop dalt de nou ens abriguem i ens acomiadem dels navarresos que eren els únics que quedaven. Gran baixada per la bonica vall de Salazar fins arribar a Otsagabia, centre neuràlgic de la vall de Irati i un dels pobles mes bonics de Nafarroa, amb 6 ponts de pedra que travessen els dos rius. Seguim la baixada fins Escároz, aquí comencem la pujada al port de Ebremendi (1039m), la pujada és força còmoda, però la calor d’aquelles hores del mig-dia ens fan suar i de valent. El primer tram de uns 5 kms, és el mes dur, desprès baixem al pintoresc poble de Jaurrieta i tornem a pujar però mes suaument fins a tocar el port, seguirem en baixada però d’aquelles falses, doncs de seguida seguirem en pujades i baixades això no s’acabarà fins Abaurregaina, el poble mes elevat de Nafarroa (1049m), les vistes als Pirineus son extraordinàries, ara si que tocarà baixar tot deixant a l’esquerra Abaurrepea, el poble de sota i per fi el nostre destí d’avui Garaioa, en pujada és clar. Parcer en aquest poblet l’any 1575, varen agafar 6 veïnes, relacionades en la bruixeria i les varen portar a Logroño a on varen patir els castics de la “Santa Inquisición”.
Aquí ens allotjarem a l’únic lloc que tenim obert la Pensión Lorea, que podem dir d’aquest establiment, tret poder de una peli de l’Agatha Christie? Una troballa Kitchs? . La seva propietària Alicia, una gran pintora de bodegons i paisatges no ens farà el sopar, però si els esmorzars, potser si aquest últims no els fes, potser millor, perquè per nosaltres que anem a fer kilòmetres dues torrades d’aquelles que és trencant una terrina de mantega i una de melmelada, així com un cruasán del neandertal, dental perquè t’hi podries deixar la dentadura, això si molt econòmic, és clar!!, cosa molt curiosa també, els únics ostatges que hi havien era una parella dels nostre poble, que no varen trobar lloc en tota la rodalia loreapension@gmail.com
Per altre canto, l’únic bar del poble, és collonut, tan per el tracte, el servei, el menjar, el Batxaca, licor fet de pomes del bosc.
3er dia. Garaioa – Lumbier (càmping). 60 kms.
La nit ha estat de llamps i trons, a la pensió és respirava
cert aire de pel·lícula de por. La meteo assegura forces dies de mal temps, inclòs
els diaris donaven avis de perill per fortes tempestes. Pensar que potser ens
tindríem que fer un altre estada en aquesta pensió o aïllats varis dies, ens
entrava cert pànic. Per sort el mati és va aixecar amb sol i boires.
Avui deixarem les terres altes per anar a buscar les planes
i potser el millor temps.
Anem en baixada cap Aribe, d’aquí podríem enfilar cap a la
selva de Irati, però és una ruta ja feta i aquest cop no toca, seguim uns 2 kms
en pujada entre les boires, per trobar el desviament cap a Oroz-Betelu,
comencem la llarga baixada entre el frondós bosc per anar a buscar el riu
Irati, i el seu embassament d’Itoiz que tanta lluita ecològica va provocar en
el seu temps. Fins a Oza l’itinerari és una meravella, però ara vindrà el
sector que el bategarem com els “3 túnels”
el primer el de Lacabe que per arribari suarem la cansalada, a mes fa força
calor, el segon el de Nagore, menys exigent de pujar i per últim el de Aoiz, el
més fàcil, per seguretat millor portar algun tipus de senyalització reflectant,
encara que dins tenim bona il·luminació.
Un cop a Aoiz anem en
direcció a Lumbier, prenen la tranquil·la carretera que va per entre camps de
cultiu tons vermellosos i secs, quina diferencià dels anteriors dies. Passarem
per algun que altre poblet i a la llunyania sota una carena de muntanyes ja ens
apareix Lumbier.
La calor és sufocant, arribem a Lumbier i el primer que fem
son unes birres i uns bons bocates. Seguidament anem al “càmping Iturbero”. http://www.campingiturbero.com/.
Podem optar per anar a fer un bany al riu o anar al bar, fem això últim, i ens deixem portar per les
aventures del Luis un muntanyenc navarrès, un tipus genial i capità del
càmping.
|
4ar dia. Lumbier-
Echo.- 83km.
Ultima jornada d’aquesta volteta per Nafarroa i Arago, ara
ens toca el llarg retorn cap a la Bal d’Echo. Aquesta nit a fet una forta
tempesta, però al mati sembla ser que vulgui sortir el sol, al menys per
aquestes terres potser no farà tanta calor. Sortim del càmping i anem a buscar
la via verda de la Foz de Lumbier, son 6 kms de gran bellesa per dins el canyó
fins a Liédena (cal portar algun tipus de il·luminació), per aquí antigament i
passava un trenet cap a Irati. Les seves grans parets, son nius de grans
voltors a baix el riu i passa rapit entre blocs de pedres.
Un cop a Liédena anem a cercar la antiga carretera general,
ara una mica en desús degut a l’autovia que va de Pamplona a Jaca. Aquí però
comencem a tenir unes bones sorpreses en principi una pujada del 9% fins veurà
el poble de Yesa, que hi arribem en baixada. Aquest serà l’últim pobla en
forces kilòmetres. Sortim del poble i de nou un 9% per situar-nos per sobre
l’embassament. Baixada i ara tocarà anar
fent kilòmetres al costat de l’aigua, aquí la cosa esta mes transitada de
cotxes. En un moment donat ens trobem un ucraïnès en direcció contraria a
nosaltres que va cap a Santiago, unes encaixades de mans unes rises i prou mes
doncs no ens entenem amb l’idioma. El viatge va sent força entretingut, ara un
tot terreny francès que a caigut a l’aigua, tot fen una mica de ralli per
aquest sector semblant a las Bardenas Reales, però de color gris.
A part d’aquestes dos histories, la resta és va fent força
feixuc, sense cap poblet per poder fer un mos o una font i així anem cremant kilòmetres
fins que a prop de Berdén trobem un lloc fenomenal, una forneria amb una mica
de tot, la veritat que no sabem que comprar, aprofitem l’ombra dels arbres i
les taules i cadires per fer una bona parada.
Un cop recuperats, seguim cap l’objectiu en constants
pujades i baixades fins trobar el Puente la Reina, aquí deixarem la general i prendrem
la carretera que havíem fet feia uns dies,però amb la furgo, ens queden uns 21 kms,
la carretera és deixa fer i el paisatge ajuda, però ja portem molt de kilòmetres
a les cames i això passa força factura, sort de una font al camí que ens ha
ajudat força doncs ens havíem quedat sense combustible.
I a la fi després de 242 kms tornem al càmping i lloc de
sortida, llàstima que el dia no acompanyarà per fer cap capbussada a la
piscina.
I això a sigut tota la ruta que la hem anat improvisant
segons anàvem fent, la primera part de mes muntanyosa hem tingut sort de no
agafar les tempestes i a la segona degut a aquestes l’ambient no ha sigut tan
calitxos com podria haver estat. Un cop acabada la ruta ens venen al cap moltes
histories que hem anat trobant per el camí, la dona de Calp que va sola per els
llocs amb la seva tenda i la motxilla i fa el que bonament pot amb la seva
petita jubilació, però que això no l’impedeix anar voltant, parlar amb la gent,
fer tai-txi per un racó del camí i el mes important : senzillament viure. La
gent que fa bici coneixent terres i costums, la gent als bars que tan els i
agrada parlar, la noia brasilera que va veurà una ampolla de patxaran i va
estar tres dies amb ressaca... i moltes i moltes petites histories que fan
grans mons, i no cal anar molt lluny tampoc, això és el que segurament és el
que ens porta a viatjar en bicicleta.
Sortida realitzada al agost del 2015 per Angi Daví i jo mateix,
amb dues velletes bicis de muntanya amb cobertes llises de carretera.
Ah!!Un cop deixada la ruta en bici que millor que fer unes
sortides a muntanya per la preciosa vall d’Echo i la del costat de Candanchu.
|
