Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 18 de juny del 2017

Arbúcies-Les Agudes-Arbúcies





Aquest darrers dies de primavera a fet moltíssima calor, fa unes quants setmanes encara portàvem els esquís als peus i ara sembla la cosa un desert. Però be,  intentarem amb el company el Presi, fer una sortideta per el Montseny, en concret a les Agudes i mes en concret, pujarem a les Agudes per Arbúcies, la calor serà segurament el repta però confiem que el recorregut sigui ben ombrívol i si pot se fresquet.
Deixem de bon hora per no agafar gaire calor, el cotxe al camp de futbol d’Arbúcies i d’aquí anirem a passar per la urbanització de Can Ponç, de seguida agafarem un bonic corriol al costat de la riera, en aquelles hores encara i fa una bona fresca i el començament del caminar és fa d’agrair. Un cop arribem al Molí de les Pipes, ja començarem el que serà la llarguíssima pujada fins el cim. Anirem seguint un track que ens hem baixat del wikiloc, que va seguint la pista principal, i prenen en algun que altre tram un corriol, PR i marques en una estaca de fusta de plàstic amb una creu verda, el primer lloc que passem és el càmping de la Vall del Vidal, al davant ja tenim la silueta de les Agudes, encara molt lluny, anirem seguint fins la masia de la Cortinola, a on prenem un camí a la dreta i deixem la pista principal  i entrem en un magnífic bosc de castanyers, el camí  va planejant i ja ham les cames mes despertes ja comencem a córrer, dona gust passar per aquest passatges ombrívols, ples de rierols i petits saltants d’aigua, arribem a la magnifica casa rural de  els Buxaus, quina tranquil·litat, quines vistes tan magnifiques, aquí i tenim un petit bar per si volem fer una paradeta, nosaltres però tirem d’aigua de la font, que encara ens queda un bon tros per fer, encara que veien la petita piscina ens ho pensem dues vegades per no anar a fer-hi una capbussada. El camí va seguint sempre amunt, entre grans boscos, fagedes, avets, castanyers...i aigua, pensem que hem triat un bon recorregut per un dia de calor com el d’avui. Al final deixem la ruta del track que portem i seguim les marques de la fletxa verda, aquesta va per corriol el qual sembla ven be que fa molt de temps que no hi passa ningú, el corriol s’enfila rapit, salvant la petita pista forestal, fins arribar al coll de Sobirana, podem tornar a córrer per entre el bosc planer que va buscar el coll de Sesferreres, però abans d’arribar-hi un bon trago d’aigua fresca de la font del Muro. Estem a la carretera a pocs quilometres de St. Marçal, la creuem i anem a buscar un corriol (estaca de fusta amb fletxa) aquest passa per un camp de falgueres, per aquí fa molt temps que no hi passa ningú, fins trobar ara si el GR5-2, aquest l’anirem agafant primer per una pista i en pocs metres ja començarem la potent pujada vers el cim, seran quasi 600 metres de desnivell per entre bosc, encara sort, en una pujada sense descans fins assolir el coll de les Agudes i el cim.
No hi trobem, cosa estranya quasi ningú a dalt , mirem al davant i tenim de on venim i a on tornem, quina pallissa!!, mengem una mica ens cordem les sabatilles i a corre ara si que ve baixada cap el coll de nou i seguir GR, per anar a trobar la bonica i fresca font d’en Brianço, quina meravella!!! Ens a costat treure la boca del broc d’aigua fresca. Seguim les marques i en bona baixada i en un tres i no res estem a la font del Passavets, nova remullada, creuem la carretera i seguim el PR fins a Santa Fe, a on a poc d’arribar al Avet Blau, prenem una pista tot passant per Can Trompo i l’escola de la Diputació de Can Lleonart, ara si prenem les indicacions del PR que ja no deixarem fins Arbúcies, la baixada és agradable, el corre el fem tranquil, doncs encara ens falta molt i la calor és fa notar, per sort tota la ruta que farem és molt ombrívola i també plena de punts d’aigua. El corriol és molt divertit i entretingut, però abans de que tot sigui ben be baixada, caldrà remuntar uns metres el coll de Samola, per canviar de vall, aquest metres han costat una mica doncs en aquest punt i tocava el sol i ja som en ple mig-dia, però ara si baixada guapa per mes boscos, passem el coll de Te i a continuació el restaurant del mateix nom, el qual la gent de la casa ens donen ànims, ànims els nostres per no quedar-nos a fer unes cerveses, el camí baixa fort tot creuant petites pistes, arribant així al gran castanyer dels Roters, seguim el corriol, ja estem amb ganes d’arribar, passem per Can Barraques, tenim el poble a vista, el bosc és va fent notar ara si la calor de les dues de la tarda, algun que altre pagès ens mira i ens diu : “fa calor no?”, ara si que notem la calor, entrem a la urbanització del Sagrat Cor, el PR, ens entra al poble engalanat per festes, anem sols per els carrers, qui estarà ara amb aquesta calor en lloc que no sigui dins de casa. Travessem el poble, ara si cansats i una mica bruts, tornem a trobar el cotxe en el camp de futbol, quina calor a dins!!!, anem a menjar algú, tenim tanta set que sols demanem una amanida amb tonyina i unes cerveses.


Ha sigut una gran sortida, quasi 1700 metres de desnivell i 30km, no l’ hem feta tota corrents, hi ens hem parat força a fer fotos i xerrar, hem estat 7 hores, i com he comentat una gran ruta per un dels paratges més ombrívols i feréstecs del Montseny, sols cal dir que en tota la ruta sols hem trobat gent al sector de les Agudes. I acabar dient, que és una ruta recomanable per fer-la tot l’any.







Riera d'Arbúcies




El Buixaus




camí de Santa Fe

castanyer de Roters