Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dimecres, 26 de juliol del 2023

Una Circular de les bones en BTT per Camprodon

 



Ahir a la nit varen caure trons i llamps, i avui ens llavem amb una bona fresqueta, quin gustàs després de les calorades d'aquests últims dies. Bé, ens trobem a Camprodon un cop més perquè el nostre guia de la zona en "Salme", ens porti a descobrir camins i corriols. Aquesta vegada ben humits i ben plens de merda de vaca per tot arreu, i ben fresqueta, es nota que les noies mengen molt de gust.

Doncs sortirem de Camprodon i anirem cap a Molló, tot passant per boscos ben ombrívols i una bona colla de corriols i corriolets, en continues pujades i baixades, fins a arribar a la carretera a tocar del poble de Molló, aquí fem parada a la font, per agafar aigua i menjar una mica, que aviat tocarà la bona pujada.

Sortim del poble amb unes bones rampes fins a arribar a un corriol que va tot paral·lel per uns camps, amb bones vistes cap al sector de Coll Pregon, bé, bones vistes fins a cert punt, ja que de mica en mica tot es va tapant de núvols i boires, al fons ja veiem Espinavell i just quan el camí ens indica la baixada cap el poble a nosaltres ens comença la bona pujada d'uns 5 kilòmetres fins dalt la carena.

La pujada, puja, però sort que el dia es va tapant i no patirem tant, passem entre la vacada del Pla del Graell, ara sí que anem de merda fins dalt. Arribem al collet al costat de Puig Assiol, aquí trobem un corriolet, que la primera part és una mica tècnic (allò que diem 100%ciclable i és mentida, és clar!). Sortim del corriol i trobem una pista que la seguim un tros fins entrar de nou a un corriol que ens porta a uns plans, coberts de boira a on ja trobem el GR 91. Aquí ve la pujada última i la qui se la pugi sense fotre peu a terra, té cervesa pagada a l'arribada a Camprodon. Collons!!!, com ha costat!, no cal pagar res a ningú. Estem per sota el Puig de Sant Joan, i ara si amb una bona fresca i una bona boira, toca el descens, que tot portat per l'Artur i el Txubi, fa que la penya els hi trontolli fins i tot la dentadura.

Però ull!, no badar que al cap d'una bona estona hem de fer un gir a la dreta per encaminar-nos ja al descens final fins a Camprodon.

Una grandíssima ruta, unes bones vistes, el dia perfecta i una bona colleta. Ara tan sols queda fer un bon dinar i ja acomiadar-nos que molts ja comencen vacances.

 

https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/camprodon-mollo-camprodon-per-el-collet-de-la-costa-141421935

















I per acabar, una petita denuncia. L'endemà després de deixar a la colla, pugem a fer una circular per al sector del Vallter, al denominat: Parc natural de les Capçaleres del Ter i Freser. Bé!, doncs tot baixant de la Portella de Mantet i seguint el corriol que baixa cap a les pistes, ens adonem tot meravellats, com una bona part del camí, l'han destrossat (segons ells arranjat), han tret pedres, l'han eixamplat i diverses foteses més, que en veritat no comprenem. Si tota la llarga existència havia sigut un corriol de mal fer, que ha canviat ara?, sobren cales?, potser els que destrossen els camins al final no són les bicis i els caminants. Òstia pot ser que deixeu de fer merdes a la muntanya, els que dieu que la preserveu, una mica de per favor!!.











divendres, 21 de juliol del 2023

Grau de l'Ós

 


Avui us presento una sortida sorprenent a la Cerdanya, una petita selva amagada dins un torrent envoltat de parets: el Grau de l'Ós.

Per començar comentaré, que per arribar, la cosa ja se les porta, perquè tot sembla que hàgim d'entrar a la boca nord del Túnel del Cadi. Per no fer cagarel·la, ens dirigirem primer al poblet de Riu i un cop passat, a mà esquerra ens quedaria l'àrea de servei del Túnel, seguim per una pujada i just a la dreta surt una pista, apta per cotxes, que va paral·lela a la carretera del Túnel, la seguirem fins que trobem un petit replà. Aquí ja trobem una indicació de fusta del Grau.

Per passar per sota la carretera del Túnel ho farem per una gran canonada


 A la sortida d'aquesta canonada seguirem un corriol que va paral·lel també a la carretera fins que ja comencem a pujar, deixem el corriol de ma dreta i que després baixarem (indicació de fusta al poble abandonat de Canals) i ja està, entrem ara si dins el torrent del Grau de l'Ós que ja no deixarem.

Entrem doncs en un reina humit i ple de vegetació, el caminar el farem entre còdols una mica relliscosos, on haurem d'anar vigilant per no fer una relliscada. El torrent es va encaixonant, les parets queden les marques de l'acció de l'aigua de milions d'anys. Ens costa poc imaginar que estem dins un comte de fades i minairons. Les parets estan plenes de molsa i unes petites floretes blaves, que moltes cauen per al camí i deixant una imatge molt bonica.

Arribem al punt clau de la ruta que si bé en la seva totalitat la podríem catalogar com a fàcil, el pas que tenim al davant, per superar una gran roca, és una mica atlètic. Per superar-lo tenim una escala a la dreta, que per pujar-hi, si anem amb motxilla, millor ens la posem al davant, doncs quan acaba l'escala hem de tirar de braços per una cadena un petit tros. Nosaltres ho vàrem trobar molt mullat i la cosa es complica una mica, ja que hem de fer força amb l'esquena i els braços, pel fet que els peus no ens ajuden gaire. Superat aquest únic pas complicat, anem seguint el torrent que ja de mica en mica es va obrint fins a arribar als Prats de Riumajor, a on aprofitarem per anar a mirar la Cabana de Riumajor, que de fora sembla una cosa i de dins és un altre. I res, seguim ara si les marques  vermelles de Cavalls del Vent, aquí sí que ja trobem força trànsit, fins al Refugi de Serra de les Esposes, a on farem una petita parada a menjar quelcom.

Començarem ja la baixada per anar cap al poble en runes de Canals, passant però primer per la Font de la Mollera. I ja queda poc per tornar a veura la carretera del Túnel i donar per acabada la ruta, que verdaderament et deixa amb un molt bon regust.


-Una bona ruta per fer a l'estiu, per la bona fresqueta que hi trobarem

- Cal tenir en compte el risc de pluja o tempestes.

-L'horari és molt relatiu, perquè no pararies de fer fotos, però conteu unes 4 hores sense presses.


https://www.wikiloc.com/hiking-trails/grau-de-los-139975622









 







Cabana de Riumajor

Font de la Mollera


Canals






diumenge, 16 de juliol del 2023

Pic de Fontnegre -Vertical 1700

 





Avui a part de la calor, potser ens venia a sobre una rutilla d'allò més exigent, la Vertical 1700 al Pic de Fontnegre. Ja durant la setmana molta penya es va anant donant de baixa, alguna excusa o un altre, segurament inclús ben fet, perquè el que ens venia al davant era guapot.

Primer de tot i abans de començar, ens pararem a Ripoll a la granja de l'entrada, per fer una combinació d'enciamades i croissants ben regats de xocolata, tot per agafar forces i anar a visitar el w.c, i apa cap a Daiò.

Què podem comentar de la ruta?, poca cosa, d'ençà que sortim del cotxe fins a dalt és un pujador dels bons, sense descans. De Daiò de Baix al de Dalt encara anirem fent, però a partir d'aquí ens endinsem en el món geològic de les Roques de Totlomón, el corriol desapareix (cosa que fa pensar que per aquí no passa ni deu), passem entre parets i agulles, tot molt guapot, mentre anem guanyant alçada fortament i decididament. Després dels primers mil metres verticals, arribem a l'encreuament del Camí dels Enginyers, però nosaltres encara ens queda anar pujant per les Pedrisses, tot passant per al Cim del Ras. Continuem pujant cap a sota el Cim de la Coma del Clot, que no pugem, sinó que farem un flanqueig a mitja pendent, per un molt i molt petit sender, si en podem dir alguna cosa, el que sí que és clar que una relliscadeta i vas a petar a l'Alberg de Núria o més avall ( no cal dir que amb algu de neu o mulladet, oju!, mort!).

Ja som al cim i com fa molt de vent ni parem....i la baixada?, l'hòstia!, tothom corrent cap avall, tot passant per al Pic de l'Àliga, Alberg de Núria, Núria a on si que parem una estona a la gespa per fer un mos, però carai, de seguida cap avall, la Yoya, potser per la picor de les ortigues marca un ritma trepidant fins al pont del camí antic de Núria, on deixem el camí per agafar un corriolet que ni es veu que ens portarà de nou cap a Daiò. Aquí sí que fa una calor de mil dimonis, sort que és poca estona, la poca estona que la Su, tarda a ficar-se a les gorgues del Freser. Cosa que anirem a fer tots.

Una gran ruta, la major part sense camí i on el track ens farà molt de servei, a on no trobareu ningú, bé si... isards a tope!

- Eviteu fer la ruta en dies de boira o amb el terra mullat.

-Encara que la ruta no és difícil, algun descuit us pot portar al punt d'inici.


https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-fontnegre-vertical-1700-140692025











Cim del Ras


Al fons el Pic de la Fontnegre, després de superar el flanqueig





Cim de Fontnegre 1700 de desnivell +