Es pot dir que al territori Occità de l'Ariegè i Couserans, per un motiu o per un altre, sempre i tenim una escapadeta a punt, la veritat que el tenim a tocar de casa, ja sigui per fer alguna sortida a muntanya tant a peu com amb esquís, o si no amb btt, com la ruta que també podeu trobar en aquest blog, feta amb el company Salme al que vàrem anomenar com "Travessa en BTT per al Couserans". I perquè i tornem?, perquè ens agraden aquests paisatges i aquests boscos tants verds, aquests indrets amb aquesta solitud.... aquests formatges, aquests petits mercats en els seus pobles, és com una petita Suïssa als Pirineus.
Quan es parla de l'Ariegè, també es parla de "Colls de Muntanya" de gestes del Tour i per això les seves carreteres són plenes d’aficionats intentant imitar els seus ídols. Però el que nosaltres us proposem, serà una ruta circular, no tan exigent, més de cara a fer-la amb alforges, per visitar poblets, abadies, boscos.... tot això per petites carreteretes, sense trànsit, amb un ritme pausat i tranquil, cadascun posarà els kilòmetres a fer, nosaltres us presentem la ruta, que un cop acabada pensem que ens ha quedat prou bé, apta per tothom i en la qual copsarem aquest territori occità, del qual ens ha sorprendrà la quantitat de petites coses que hi anirem troban.
MIREPOIX - LAVELANET. 48KM
Càmping Les Nysades, piscina, bones ombres, l'únic problema que si voleu deixar el cotxe els dies de ruta, ja poc aparcament a l’exterior. Súper al poble, ja un bonic camí al d'darrere del càmping que passa per un llac i arribarem amb facilitat.
Sortirem del càmping, hem pogut deixar la furgo a l’entrada i anirem a veurà primer la bonica plaça de Mirepoix, doncs en aquestes hores i trobarem poca gent.
Un cop fetes les fotos obligatòries, en dirigirem cap al Súper U, no per anar-hi a comprar, sinó que al costat i surt el "Pel camí del Filadors" una bonica Via Verda, d’aquelles tan ben cuidades, la "Via Verda dels Catars", que ens portara a visitar el bonic castell de Labarre, el poble fortificat de Camon i el no menys bonic poble de Chalabre. La ruta va per bonics boscos que fan una bona ombra , i també trobarem uns quants túnels, ben il·luminats al nostre pas. Alguns que altre tram coincidirem amb el GR7, cal dir també que aquesta ruta comunica amb el Canal du Midi, el pas dels dos mars, que també podeu fer en bici en una altra ocasió.
Aquí també tenim el Llac de Montbel, nosaltres ens ho vàrem saltar, però quan arribeu a Chalabre, deixeu la Via i preneu una carretereta que va vorejant un tros del llac fins a Les Baylards i Le Villaret, fins a trobar de nou la Via. Nosaltres ens ho veure’m passar de llarg pensàvem que i trobaríem una indicació, però en un tres i no res ja ens trobàvem a Lavelanet.
LAVELANET - FOIX. 32KM
Càmping "Le Pré - Cathare", sector amb taules i bancs, sota unes bones ombres, també ja piscina. Súper al costat, uns 400 metres, forta rampeta.
A la nit ha estat plovent i al matí la cosa esta força tapadota. Sortirem del càmping i anirem a buscar la D117, al costat del súper que vàrem anar ahir, seguirem aquesta, força transitada carretera, uns 3 km, fins a trobar la indicació de Roquefixade. La D9A, que ja no deixarem, la començarem amb una bona pujada, d’aquelles d’anar fent, el bosc frondós , ben humit per la pluja fa que l’esforç sigui menys feixuc. Sols ens passa un ciclista que va lògicament sense càrrega al darrere, ens passa com si la cosa no puges, Bonjour !. Arribem a uns camps, a on la cosa s’ajup una mica. Veiem les boires i els núvols grisos que ens vant envoltant, sembla que siguem a la tardor més que a l’estiu. Arribarem a Roquefixade, aquest bonic poble amb el seu castell dalt d’una roca. Aquí tindríem l’opció per fer una petita excursió, tot deixant les bicis i per un dels circuits marcats, fer la visita al castell. Però el dia no acompanya, el castell en prou feines es veu, les boires el van tapant, la pluja sembla també que vulgui fer acta de presència, ho deixem estar, i seguirem la ruta, tot passant per bonics poblets: Leychert, St. Cirac, Soula, Caraybat, en els quals sols venent a rebre els gats i els gossos.
Però bé, ara per fi ens toca una bona baixada d’uns 5 km fins a Foix, però ens aurem d’abrigar que fa fresqueta en aquest migdia d'estiu.
Arribem a Foix i el primer que ferm és anar al mercat a comprar quelcom per dinar, per favor!!, quines olors!!!, amb la gana que portem. Comprem i anem a menjar en una plaça al costat d’una fira africana, que avui i ja. No plou de moment, que guapo, colors i olors, sembla que estiguem en un poblet de l'Àfrica.
El càmping està tot sortint de Foix a uns 2 km, direcció a Pamiers per la D919, per un carril bici, que va per aquesta concorreguda carretera. Atenció quan arribem al Súper U, que després podrem venir a comprar. Travessem la carretera per un semàfor, i per un camí ben arranjat, anirem cap al Càmping tot passant per la bonica, platja de Foix, amb els seus ànecs, el bareto... avui ningú, amb el dia que fa.
La ruta avui no ha estat molt llarga, ens hem salvat de la pluja fins a l'hora de sopar, que l’hem hagut de fer dins la tenda.
Le Mas-d'Azil - Mirepoix. 62 km
Càmping "Le Petit
Pyrénèen". Bonic i acollidor, al costat del riu però també amb
piscina. Molt simpàtics, ens deixant una taula i cadires del bar de la piscina.
Molt poca cosa a la botiga, però tenen un bon vi de la terra.
Últim dia de ruta, i el dia de
més quilometres a fer. Sortirem del càmping i anirem per la bonica i verda vall
d'Aigües Juntes per la petita i guapota carretereta D1A, és una meravella
pedalar per aquests llogarrets.
La cosa sempre va pujant, però
nomes una mica, sense embafar gaire, tot passant per Gabre, deixarem un
moment la ruta, per anar cap els Plans d'Eau de Mondely. Fa una mica de pujada
però de mica en mica anirem veient les muntanyes del Pirineus, i el
senyor del Couserans, el Mont Valier presidint el primer pla.
Un cop feta la visita, tornem a
la carretera, ens espera una mica mes de pujada però ja toquem la baixada que
ens portarà ràpidament cap a "Le Pas du Roc", la primera intenció era
seguir per aquí, però el xicot del càmping va dir que seguíssim per la D1A, tot
seguint la vall, una encertada total. Seguim la vall cap a le Fourne o també
dit Aigües Juntes, la carretera sempre fa aquella pujada que no veus el
moment que acabarà. Arribem al creuament de la carretera que be de Foix i aquí
parada obligatòria per rebre homenatge als combatents espanyols i maquisards
que varen pagar amb les seves vides la lluita contra el nazisme. Queden uns
revols de pujada per arribar al Coll de la Paste. Tirem avall fins trobar la
concorreguda D919, la agafarem en tota una recta de uns 4 km, fins desviament a
l'esquerra per la D213 cap a Carol, Le Pujet i Varilhes, on creuem l'Ariège,
per el bonic pont. Parada a comprar el dinar.
Sortim de Varilhes per la D624 i
a poc prenem a la dreta D30 a Laboire. Aquesta carretereta del tot solitària va
passant entre camps i prats altius, al fons les muntanyes. Passarem per el
tranquil poble de Coursa i ja fins els Pujols, a on creuarem la D199 que va en
tot el seu transit cap a Mirepoix. Agafem la D40 per anar cap a Vals i fer una
visita a la bonica església troglodita, que amb la calor que fa a fora a dins
si esta d'allò més be.
Seguim la ruta cap a Teilhet, mes
endavant a la dreta tenim un gran llac i ja a la vista veiem l'agulla de
l'església de Mirepoix, però renoi la veiem però el que ens costa arribar.
Tornem de nou a ser a la plaça,
de on vàrem sortir fa uns dies, la furgo ens espera al càmping, hem acabat la
ruta que hem confeccionat i la veritat que ens ha agradat molt, estem contents
i a l'hora amb una mica de tristor, una bona ruta del tot recomanable.
Demà ens diuen al càmping que be
una onada de calor, amb el fred i la pluja que hem tingut nosaltres aquests
dies.
pistes amb bon ferm.