Els 4 Colls de l'Oca

Aquest cop si Txubi i 3 cops

Avui sembla que la cosa pintava que hi hauria gresca i de la bona, potser per això bona part dels sorreïxencs prefereixen quedar-se a casa a fer vogada.

Ja sortim de Mataró i per corriols enfilem vers Can Flequer, un cop aquí, pugem per al torrent i seguidament per les vinyes anem a buscar el corriol que ens porta de baixada cap a Llavaneres, primera baixada.

Enfilem cap al primer coll, el de Can Xerrac, això que abans el teníem a tocar quan estàvem a Can Flaquer.

Seguim per als corriols del darrere de Lorita i anem a buscar la segona baixada corriolera d'en Pere de la Pepa cap al Torrent d'en Llibre i per una mica de pista anem cap a la pujada de "la Corbata" cap al coll de Vallalta. Això és un no parar, aquests dos a les baixades l'hi foten gardela i jo a les pujades els intento mirar si es cansen, però noi ni hi ha manera. Tercera baixada guapota entre la brolla de Can Vallalta per anar a buscar el Torrent de Rupit i pujada cap a la Creu de Rupit i tercer coll ja sols ens falta un el de Pedra Ferradura i ja haurem complert la jornada.

Ja anirem tornant per al cantó de Solei, tornem a passar per Lorita i cap a Can Flaquer i última baixada cap a Mataró.

Abans d'arribar en Txubi té un tema pendent que el resolt amb bona nota. Una mica més avall ens trobem al Manu Conejo tot abrigat fent running, avui no ha vingut, el deixem que suï una mica que nosaltres tornem cap a casa.

Extraordinària volta acompanyat per dues feres que no han parat ni un moment.

 

Read More

Del Maresme Tropical a ArcalasKa

 

Es dispara l'alerta de neu, serà veritat?, deixarem enrere el Maresme Tropical i la Cerdanya a on hem estat rascant i escurant la neu i pugem cap Arcalaska (Vallnord), la nevera d'Andorra.

Arribem de tarda i comença a ploure amb ganes per la vall d'Ordino, ens diuen que per amunt també o està fent, merda!!!. Anem a dormir amb el cor una mica encongit per al que pugui passar demà, ja amb vist en venir com estava el sector de Grandvalira de penós i ens han comentat que Pal i Arinsal estan encara pitjor.

Ens llavem al matí, fa un fred que pela, boires i núvols van deixant pas i a mesura que pugem veiem les muntanyes ben blanques, potser ha arribat l'hivern, per fi!.

Arribem a les pistes d'Arkalasca i el paisatge està de meravella, comencem a pujar cap a la Coma, no som els únics, una munió d'skimos estan provant sort. A partir d'aquí obrim traça, anem cap a dalt de l'estació per la banda dreta per sota el Port de Rat, encarant cap al Cataperdis, però sembla que la cosa no pinta molt bé de taurons. Fem una baixada fins a la Coma i posem pells, doncs veiem molta penya que va cap al Peyreguils, pregunto a uns que baixem com esta el tema i em comenten que cal vigilar amb els taurons, res doncs ho deixarem estar. Baixada cap a baix de tot de les pistes, per fer una nova pujadeta.

sota el Port de Rat

Pic d'Arcalis i Cataperdis

ahir a la nit va estar nevant i avui entra sol i boires torna a nevar tot el mati

L'endemà tornem a pujar, ara amb un dia radiant, però molt fred, ara podem veure l'entorn i com estan les muntanyes.

El Pic d'Arcalis a l'esquerra, hi havia traces de baixada, però semblaven de subsistència, la pujada al coll del Cataperdis, no hi havia cap traça, segurament estava farcida de taurons, almenys veient uns quants que treien el cap.

La pujada al Port de Rat, el flanqueig final es feia sense esquís (es veia molta pedra ), la baixada, però és veient bones traces per la canal.

el Peyreguils i Caraussant al fons, es veia molta traça però molta pedra. La Fontblanca, està impracticable perquè la neu comença molt amunt.

I res a esperar si neva més o tornar amb la bici, per això, al costat de la llar de foc mirarem el documental: Onboard the Transcontinental Race, per fer venir ganes de bici.

Read More