En aquest temps de tanta i tanta calor que millor que anar a
buscar la fresca i que millor que anar cap el nord en concret cap al sector francès
del Donezan per trobar la fresca en els seus frondosos boscos.
Sortim de casa amb una calor sufocant, entrem per França
per la Guingueta d’Ix , d’aquí cap el
sector del Capcir i un cop situats cap el llac de Matamala, podem veurà a la
direcció a on anem una cortina de núvols baixos, ens i anem acostant i un cop
passat l’embassament de Puyvalador entrem en el núvol, estem a Mordor !!, trèiem
les coses per dinar i de cop passem de
anar quasi en banyador a posar-nos el forro polar, quines coses!!.
Seguirem un cop dinats, en
direcció Querigut i al següent poblet de Le Pla a 100 metres prenem pista
asfaltada, indicació càmping, mentres anem pujant pensem que potser hem fet
curts de roba de abric, però no, ens equivoquem a mesura que anem fent els 9 km
que ens separant del refugi de Laurenti, anem deixant la nuvolada mes a baix.
Aquest cop deixem la furgo al
costat del refugi (1636m) i la intenció és anar a dormir al bucòlic llac de
Laurenti. Cal dir que en aquesta època del any aquest sector esta molt concorregut
de penya, sobre tot pescadors i gent que va a fer la visita al llac. Carreguem
les potents motxilles i cap amunt, ens depara ben be una hora de camí, sort que
tenim el bosc que ens protegeix del sol de la tarda.
Arribem al llac (1940m) i de seguida parem les tendes, la
vista és fantàstica, a ma dreta la figura del Roc Blanc (2544m) objectiu per
demà, a l’esquerra la cresta del Pic de la Tribuna o de Laurenti (2499m) i al
mig la mola del Pic de Baxouillade(2546m).
Com sabíem no estem sols, molta
gent disseminada per els voltants del llac i sobre tot, pescadors de canya,
però el que mes sobta, és que tothom esta fent focs, que estrany?
Un cop fet el sopar veiem
apareixa la policia , és paren a parlar amb una gent de Centelles que tenim al
costat i a continuació a mesura que van passant per els diferent focs veiem com
és van apagant. La gent de Centelles, després, ens comenten que la multa per
fer foc és de 130€, que a ells els varen avisar abans de pujar i que inclòs de
vegades i venent amb l’helicòpter a multar a la penya.
Al mati surt el sol de bon hora,
les tendes que estan als prats de fons del estany, estan literalment ocupades
per les vaques, quina sort que hem tingut d’estriar el lloc!!.
Comencem la sortida per la riba
dreta del l’estany i anem pujant tot flanquejant per sota del Roc Blanc fins
trobar un petit estanyo, val a dir que el camí esta força traçat, d’aquí ja
enfilem per forta pujada cal el coll a on i trobarem la senyal de la Reserva
Nattionale de la Fauna d’Orlu. Estem sobre un mar de núvols a on l’Ariège queda
tot submergit, sols per entre la nuvolada blanca treuen el cap la Dent d’Orlu i
el massís de Tabe mes al fons. Girem a la dreta i anem enfilant en forta pujada
fins a tocar les roques del cim, els últims passos haurem d’esgarrapar una
mica, però fàcil.
La vista d’aquest cim és grandiosa
tenim una visió de 360º, hem tardat unes 2 hores, això si a dalt no hi cap
molta gent.
Tornem a desfer el camí, un cop
arribats a l’estany les vaques s’estan fent unes bones remullades i bones tifarades al lloc mes freqüentat per els campistes i que aquest matí ja han sofert l’ocupació,
nosaltres anirem a desfer les tendes i això si fer unes bones braçades sense
vaques.
Cim modest, però de gran bellesa,
tant des de dalt com tota la ruta, imprescindible acampar al estany i tenir tot
aquest entorn tan bucòlic a la bast.
Sortida realitzada una setmana de
tòrrid juliol per Agnès, Rubèn ,Angi i jo.
 |
| al fons el Baxouillade |
 |
| campament |
 |
| Roc Blanc a la dreta |
 |
| petit estanyo i el coll |
 |
| cresta de la Tribuna al fons |
 |
| ell coll, l'Ariège coberta de núvols baixos i la Dent d'Orlu a la dreta |
 |
| als fons muntanyes d'Andorra |
 |
| ultims passos |
 |
| Rubèn,Angi i Agnès |
