“ No paris no paris, vent
De recordar-me que encara puc sentir
No paris de colpejar-me fort i fred
Que no oblidi mai que ets amb mi ! “
(Arbequina)
 |
| J.J Padnon, Benet, Regi, Presi i jo a la Collada |
Antigament és
realitzava una clàssica travessa d’esquí de muntanya de Nuria a la Molina, fa
temps que és va deixar de fer, potser per el fet de que trobar neu fins arribar a la Collada de Toses era en
contades ocasions. Nosaltres moltes vegades havíem realitzat sortides i
travesses, ja sigui des de Nuria o Vallter, la ultima va ser de Vallter a l’estació d’Err
Puigmal, però mai havíem trobat la oportunitat de sortir des de la Molina o la
Collada per arribar a Vallter. Però bes per on, aquest final mes de març amb l’episodi
important de llevantades, per primer cop amb molt anys tindríem la oportunitat
de provar sort i poder anar de la Collada fins a Vallter, sense tenir que treure’ns
els esquís dels peus. No podíem tardar massa a fer-ho doncs de seguida el sol
fondria les neus de mes baixa alçada, per això de seguida ens vam preparar per
la travessa.
El tema principal seria el transport de aproximació i recollida
i qui trobaríem que acceptes portar-nos
i venir-nos a buscar. Vàrem estar tota la setmana donant voltes a l’escomesa i
al final dos amigues ens ajuden en la sortida, gracies a elles no haguéssim
pogut tirar endavant la travessa : la Gemma Viarnés i la Lu Marzo.
Ara tindríem que mirar quin dels dos dies del cap de setmana
seria el millor i dels dos el dissabte
sembla ser el millor, l’únic que compartiríem la sortida amb la marató d’esquí
de muntanya que feien la mateixa ruta, que aquest seria el seu segon any i el primer que és faria amb esquís totalment. L’altre
era el pronòstic del vent, però esperàvem que aquest no passes dels 40km hora,
com havíem pronosticat els partes.
Esmorzant de molt bon hora al Petit Cafè de Ribes, ja veiem
que de moment el dia no és gaire clar doncs estan caient unes gotes de pluja i
els núvols de vent és veuen en el cel.
Les noies ens deixant a dalt la collada, la cursa en aquells
moments esta passant, ens preparem i ens abriguem una mica doncs els vent és fa
notar. La calor dels dos últims dies ja ha fos els primers metres i ens tenim
que posar els esquís a l’esquena uns 10 minuts per dins el bosc per sobre el hotel
de la Collada. A prop del coll de Maians ja ens podem col·locar els esquís, d’aquí
al coll de sant Salvador i el Cim de Coma Morera, fins aquí l’abric dels arbres
ens ha parat les envestides del vent que cada cop és mes fort, esperem les prediccions
que a mig mati la cosa s’encalmi una mica, doncs ara anirem en plena llomada
del Pla de les Salines. Tot és un continu pujar i baixar, aquí veiem que la
millor manera d’afrontar la travessa és en aquest sentit, doncs la baixa per aquí
tindria que ser una mica de suplici. A continuació seguim per la erma serra de
Gorrablanc, que a principis de temporada ja havíem vingut per Vallsabollera. A partir
d’aquí el vent és espantós, rafegues de 100 km, ens fan anar com a veles de
veler, el Puigmal resta tapat per núvols a gran velocitat, seguirem com podrem
cap a la Tossa del Pas del Lladres (2655m) lloc d’arribada de l’últim
remuntador de les pistes de Puigmal 2000, tancades de fa 2 anys. La ventolera
dispara com projectils a la cara petits trossos de neu gelada i fer una passada
és un infern, els de la cursa la tallen aquí
i els fan baixar cap a l’antiga estació francesa. Aquesta també serà la nostra
opció, doncs baixar per un hem pujat seria molt problemàtic i seguir endavant encara
més. Traiem pells i cap avall, a mesura que anem baixat ens acompanya el sol i
el vent. Arribem al aparcament de l’estació, però ara caldrà arribar de nou a
la Molina, agafar un tren cap a Ripoll i que les noies que han anat a esquiar a
Vallter ens vinguin a recollir, però el de com ho vàrem fer per arribar seria
un tema llarg i l’obviaré.
En fi, “nuestro gozo en un pozo”, tanta moguda per un fiasco, algú va dir però
que aquest tros que hem fet potser trigarà molts anys a poder-se fer amb neu, algu és algu.
Parcer, les pobres que varen anar a Vallter, no varen ni
poder posar-se els esquís, pistes tancades i fort vent.
Gent de la sortida : J.J Padnon, Presi, Regi, Benet i jo i
profundament agraïts a la Gemma i la Lu, per la seva col·laboració.
(Pd. Aquest cop poques fotos, com comprendreu no podia ni treure
les mans de dins els guants)
