Aquestes setmanes de confinament perimetral,
podem fer unes bones descobertes per els voltants de casa, curiosament amb
trobat un indret de gran bellesa que verdaderament no sembla que estiguem al
Maresma, el Torrent del Coll, lloc humit i frondós, al costat de una riera amb
petits saltants d’aigua, una autentica aventura per els que els hi agrada
sortir de la normalitat del btt.
Per això tindrem que sortir de Dosrius i anar
cap a la Font del Sot, a on ja trobarem la riera que anirem seguint de pujada,
en un moment donat deixarem el corriol a l’esquerra que puja fort i que hem fet
varies vegades cap a Sant Carles, aquest cop anem a descobrir el que hi ha
seguint el corriol del costat de la riera.
El corriol esta tot ple de fulles mullades i
tindrem que anar amb comte de no relliscar, el camí cada cop ens endinsa mes
dins la riera, passem a tocar de l’aigua, no val a badar en les arrels
mullades. L’espectacle és impressionant, no donem crèdit de no haver estat mai
per aquí, en un moment donat tindrem que creuar el rierol per poder seguir el
corriol vigilant no fer mullada.
El rierol continua, però el camí s’acaba, una
llàstima, ara toca l’hora de patir una mica, ens tindrem que enfilar per ma
esquerra i ja veiem el pas, ara veurem el que pesant les bicis.
El pas se les porta, ens ajudarà una espècie
de tela que fa com uns petits esgraons per poder assegurar les puntes de les sabates,
com si féssim una canal de glaç, el problema és que tenim que pujar la bici amb
una ma i el terra esta totalment humit, això si que és btt del bo !!!, una
relliscadeta i cap a l’aigua (no hi pogut fer fotos del pas). Be passem aquest pas i el corriol entra a una
zona selvàtica, primer entrarem amb un túnel de vegetació que tindrem que arrossegar-nos
amb la bici al costat, un cop passat veiem al fons un dipòsit d’aigua, cap allà
tindrem que anar, però el corriol esta curull a cada canto de gatoses i bardisses,
tindrem que carregar la bici sobre l’espatlla.
Un cop al dipòsit, seguim uns metres i el
corriol fa un gir enfilant-se a l’esquerra, aquí de nou tocarà clavar les
puntes de les sabatilles per superar aquest tros. Ara, si deixem la riera,
trobem un corriol entre la brolla, cap a l’esquerra, l’anirem seguint uns
metres fins trobar un altre corriol mes fresat, és el que puja de la Font del
Sot i que puja força decidit, fent algunes llaçades fins trobar una pista que
en forta pujada ens deixarà a tocar de Sant Carles, a partir d’aquí cadascun
que faci el que vulgui, dons el millor ja ho hem fet.
Una ruta, brutal!!!, no apta per el postureig
ni les bicis elèctriques, selva autentica al Maresma tropical.
Sant Sebastià de
Puigpedrós, al terme de Llinars del Vallés ben a prop de la Torrassa, però feia
molt temps que no hi passava, i com ha canviat, un grup de voluntaris i ADF de
la zona fa uns quants anys que l’estant remodelant, be quan hi vaig anar l’últim
cop, fa tant, que ni m’han recordo, eren quatre pedres. Ara ja comença a tenir forma, però
el mes destaca, és que al netejar els entorns tenim unes vistes fenomenals cap
el Maresma i el Vallés i mes lluny encara. Molt recomanable fer-hi una visita,
nosaltres hem tingut sort i hem trobat un xicot que hem bona gana ens ha
explicat tota la historia, la de abans i la de ara.
