Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dijous, 25 de desembre de 2014

La de Nadal

uns del Sorreig el dia de Nadal del 2014

Com cada Nadal per fer baixar els torrons, que millor que una bona sortida en btt per el sector de Parpers i Dosrius, aquest cop de la ma del guia de la zona Txubi.

BONES FESTES A TOTHOM I BON ANY


Txubi

J.J Padnon

Artur
Santi
Manuel
Regina
Kiku
Jose

Escali

Salme


dilluns, 22 de desembre de 2014

Primer tast de neu

port de Creussants i el pic al fons

familia foquejant

La canal de la cursa del any pasat una mica pelada

Cataperdis al fons

coll de la Mina

mirador vertiginos al costat del pic del Estanyo



la Mina



Comencem a tocar neu, un primer tast al sector Vallnord, la cosa però bastant apurada i la neu bastant dureta en general, les parts baixes bastant tocades a mes amb importants taurons que sobresurten, per pujar a Cataperdis molts de pedrots, el Port de Rat també i vist gent pujant, intento la Punta de Peiraguils per el port de Creussats , però molt de vent a la carena, uns han pujat per un altre canto i els hi ha sortit millor.
Per els sector de Puymorens, neu a partir del segons aparcament, en general la pujada  a la Mina i pala final molt be la qualitat de la neu. Segona pujada  al Pic del Estanyol tot passant per el marge esquerra de les pistes , neu molt dura, inclòs en una petita pala una francesa se li surt l’esquí i de poc no va cap a baix, un ensurt nomes.
En resum dues sortides en les quals i trobat moltíssima gentada fent esquí de muntanya, sobretot al sector Andorra.
Els sector que de moment estan millor innivats son els de Grau Roig i Pas, Pic de Montmalus i Pedrons apurant per l’aparcament abans de la duana o be per Pas de la Casa i després el sector d’Arcalis com i comentat. A partir de 2200, 2300 metres neu bastant continua, castigada per l’aigua de la pluja i ventada a les carenes. Per entrenar a Soldeu o el Tarter és fa difícil doncs esta pelat la part baixa. Sembla a mes que ni ha per dies....



VOLTA PER EL SANTUARI DE BELLMUNT




Per una  cosa o un altre aquella setmana no havien sortit els plans com volíem, per això vàrem improvisar una mica, aquest cop sense bicis ni esquís ni planells de cap mena ni ruta preparada, però vet aquí  que vàrem fer una gran descoberta, sense voler.
Ens trobem al petit poblet de Vidra al Bisaura, comarca d’Osona i província de Girona, deixarem la furgoneta a la plaça del poble i primer de tot anirem a veure uns cartells informatius per mirar el que podem fer, un cop mes o menys decidida la cosa, seguim per un PR ( marques grogues i blanques) que ens portaran quasi a la sortida de Vidra.
Deixem el carrer i prenem una pista al costat de la casa de Can Cavaller, anem seguint per aquesta fins un indicador de camins, nosaltres prendrem el que diu Pont de Salguera i Moli del Salt, el camí de seguida és converteix en corriol en forta baixada que ens portarà al pont que travessa el riu, el creuem i anem seguint, tot escoltant la remor de la propera cascada, ja hi som !, estem al Moli del Salt i el seu bonic salt d’aigua.
Ara ens tocarà passar per unes passeres de roca, en condicions de que hagi plogut molt segurament no podríem passar i tindríem que recular , segons ens han dit que feia uns dies després de unes fortes pluges no s’hi passava. Ara el camí puja tot costerut, anem deixant el salt al fons fins trobar una pista que ens portaria de nou a Vidra, però nosaltres anem seguint cap en vall sempre seguint les marques de PR i en direcció Torelló, en un moment donat deixarem la pista per agafar un corriol que ens portarà al degollats de la Tosca, continuem baixant fins la casa de la Vall, un cop passada aquesta prenem una pista a la dreta, al davant  ja tenim el proper objectiu el Santuari de Bellmunt, ara sempre tocarà anar cap amunt que ja hem baixat prou,  en aquest tros el camí no esta senyalitzat  , deixarem una pista a la dreta i cap amunt! sembla que el Santuari sempre estigui  igual de lluny, la pista és va fent mes bruta de vegetació, no tenim pèrdua , cal seguir pujant, però tenim que anar en compte, doncs com per fi ja sembla que estiguem a tocar i el camí passa per una gran fageda tot planejant tindrem que mirar a la nostra esquerra un corriol que puja, sovint traçat per motos, si ens el passem podrem comprovar que la pista mora sota mateix del Santuari, sense possibilitats de seguir.
Pugem per el corriol que puja tot decidit, si és la tardor com el nostre cas el camí queda amagat per les fulles, un cop dalt la carena trobem el PR que ve de Torelló. Ja i som, ultimes rampes i ja estem al Santuari de Bellmunt (1246m), les vistes des de aquí dalt son perfectes al  als quatre punts cardinals part això en diuen el mirador de Catalunya. A mes de les vistes i del Santuari i tenim un bar, restaurant, hostatgeria i refugi, que voleu mes en aquest petit tros de muntanya!!. Un cop feta la paradeta, prenem direcció al coll de la Massa (cartell indicatiu PR), primer en baixada per anar a buscar la pista (marques de GR) que ens portarà tot planejant cap a Can Coll i el coll esmentat. Ara sols queda un tros de carretera per esta de nou a Vidra.
Petita i gran sortida que de segur no us defraudarà.

Època per anar-hi: millor primavera i tardor.

Horari: de 3 a 4 hores.

Lloc per pernoctar amb furgoneta:  uns kilòmetres abans d’arribar a Vidra, desviament a l’esquerra, indicador de castell de Milany, a 100 metres esplanada al costat de la pista i al costat del rierol, diuen, nosaltres no la vàrem trobar, hi ha una font.



pont de salguera

degollats de la tosca

salt del moli

les passeres


al fons Santuari de Bellmunt








dissabte, 13 de desembre de 2014

Tot fent el senglar per el Sui





El fred és fa notar aquelles hores del a nit però la pujada és força mantinguda per el corriol del PR que ens portarà cap a Sant Elies, això fa que inclòs tinguem caloreta per el cos, de mica en mica anem guanyant alçada i de per sota nostre se’ns  obre un festival de llums de tot el Vallès i mes enlla, el camí esta ben marcat e inclòs i trobem punts reflectants que algú i anat posant, la nit ben fosca  i un silenci punyent que solsament resta trencat per les nostres veus, petites llums que és van movent, son els nostres frontals que fan com cuques de llum. Arribem a l’ermita ja força cansats, sort que ara prenem una pista mes llavadora i que podem anar corrent fins el Collet del Turó, aquí el vent  fred és fa notar, sort que el corriol del PR s’endinsa per la vegetació i ens priva de l’aire, ja som a prop de dalt de la carena, anem és esperant al grup abans de sortir a dalt , amagats com bestioles a dins de l’espessa  brolla, l’aire fred fa que la respiració faci com núvols de boira, de mica en mica tot el grup dins de la petita cova i de nou cap amunt,  estem ja a la carena la vista és fenomenal, al fons tot ple contaminació il·luminaria, a dalt nostre tot ple de una catifa d’estels, aquí el bosc ja no ens empara, el vent corre lliura i fred, anem mes despresa planejant i pujant primer al Turó del Samon (1267m) baixada cap el coll de Pinovell, tornem a pujar al Turó de Pinovell(1515m) tornem a baixar cap el coll del Pou d’en Besa i de nou curta pujada cap el Turo d’en Cuc,  a ma dreta ja veiem les llums del poble del Montseny i les petites masies que hi ha per tota la vall, ens tornem arrasarar a una cova de vegetació per esperar i fer la ultima pujada en el coll del Roure Gros.
Últims metres de vent i fred i ja som dalt del Sui(1318m) no podem estar gaire estona, fotos de rigor , gas i cap avall per on hem vingut.
Una gran sortida nocturna de ple rigor d’hivern en ple Montseny, molt recomanable per totes les sensacions que hem tingut.
Lloc de Sortida els refugis del Montseny  tot venint de Sant Esteve de Palautordera.
Km 18 – desnivell  1100m . Temps de 3’30 a 4 hores.

Hem fet de senglars : Benet, Benito, Gemma, David, Nando i jo.


per coriols

Benito

Sant Elies

David


Turo de Samón, Nando, Benito i David

dalt la carena

El Sui, Benito,Gemma, jo, Benet i Nando

dilluns, 8 de desembre de 2014

Tot corrent per els voltans de Milany

flocs de neu





Tot apunt per la primera esquiada de la temporada, els esquís, las pells, les cadenes de la furgo...tot preparat per sortir i anar cap a Vallter per preparar la crono per el diumenge, però a punt de carregar les coses veiem per internet que la prova és suspens per culpa del mal temps, a mes la previsió de vent i torb és dona per tots els dies del pont...tenim que canviar de plans ràpidament i ens apuntem amb la penya de Milany per anar a fer el que puguem per aquelles terres del Bisaura.
El primer dia i abans que pugin la penya de la casa de Milany anirem a fer una volta per els voltants del Santuari de Bellmunt, però aquesta volta l’explicaré en un altre moment.
Després de la volta, que va sortir mes llarga del esperat ens dirigim a la casa de Milany situada per de sota del Castell del mateix nom, de mica en mica comença a venir tota la colla que a mes compartim la mateixa dèria de l’esqui de muntanya i que tantes rutes hem compartit tots els hiverns.  A fora la casa fa un fred que pela, a dins al costat de la calor de la llar de foc compartim un bon sopar ple d’anècdotes,  la cosa s’engresca i cap a les 11 de la nit decidim posar frontals i tirar cap amunt el castell, pit i collons!!. Lluna quasi plena, no cal ni portar les llums enceses, tirem per el dret amb la claror de la lluna. Un cop a dalt pugem per les noves escales de cargol fins el imponent mirador, aquest cop però la nit ho envolta tot. Fotos, rises i algun que altre crit perquè ens escoltin els de la casa i cap avall.
Comencen a caure unes volves de neu, de nou l’escalfor de la llar de foc i un bon got de moscatell i un tros de pastisset d’aquells tan bons de la Marisa. La neu va caient pausadament.
Mati tot blanc i fred, els esquís no han sortit però si les sabatilles de corre, avui pot ser un bon dia per trescar per els camins nevats.
De nou pugem vers el castell però no hi arribem, baixarem en direcció Vallfogona per després remuntar cap a la Cau i tornar, en total uns 18 km, molt guapos.
No hem pogut fer encara la primera, però la cosa ha sortit rodona.
Gracies al de la penya de Milany : el Presi, Dorgee, Pallares, Montse, Conxi, Antonia per l’estada.



Val molt la pena corre per entre el bosc nevat i amb tant de silenci

Artur, Presi i Irka