L’any passat per aquestes dates, vàrem intentar fer una
circular per l’Alt Empordà, tot connectant diferents rutes, el “Camí de la Llum”, Pirinexus, GR 92, Camí
de Sant Jaume, però per motius atmosfèrics, vàrem tenir que escurçar els dies
de ruta i sols vàrem poder realitzar una part que la podeu trobar en el bloc :”
Tour de les Alberes i Camí de la Llum” (octubre del 2108). Però la cosa ens va
agradar tant que un cop tornàvem cap a casa ja pensàvem en reprendrà el que ens
vàrem deixar de fer.
Doncs res que aquest any, sant tornem-hi a acabar el que ens
mancava a fer, i això si, un cop feta ja podem dir que verdaderament, és una de
les rutes que ens han agradat mes i de la qual ens hem porten uns grans records
de tot plegat, paisatges, pobles, gastronomia, flaires de mar i aromes de
muntanya i sobre tot els amics i amigues que hem compartir totes les hores de
ruta i res us passo a comentar aquesta segona edició de el “Camí de la Llum “.
Aquest any després de l’èxit de l’any passat, tenim força
gent a la convocatòria, alguns repeteixen i alguns venent de nous, però aquest
any abans de començar ja vàrem començar a tenir baixes per accidents varis,
Salme i la Merçe ja no poden ni començar i jo mateix abans de sortir tinc un
refredat de mil dimonis, però be de moment el temps aquest any si que pinta
força be.
Doncs res prenem el tren direcció a Figueres a on ens trobem
a la resta de personal, el de BCN i el de Caldes, que no és de Caldes si no del
Montseny. Un cop esmorzats, sortim per les planes Empordaneses en direcció a Roses, a on tenim
que parar per anar a una botiga de bicis per inflar alguna que altra suspensió.
Sortim de Roses en direcció Cala Monjoí per la petita carretereta, però farem
una paradeta tècnica per fer una inspecció a un recorregut que tenim per anar a
veurà uns dòlmens i menhirs, la veritat val la pena i la podem fer en bici (una
part amb indicacions de ruta negre de circuit btt). Un cop la visita,seguim
direcció Cala Monjoí, en aquesta època
molt tranquil·la, seguim ja per pista Cap a Norfeu i curta baixada cap a la Cala
Jòncols a on començarem a flairar la pujada del dia, que amb la calor que fa i
que no hi ha cap ombra, la suem de valent. Ja veiem Cadaqués allà a baix, ara tot serà baixada
fins el bonic poble a on hi farem estada.
Lloc molt recomanat per sopar :” Mama Aicha”, cuina casolana
marroquí. Bon tracte i bon menjar.
Hotels per dormir ni han un munt, i fora de temporada amb
molt bones condicions de preus.
FIGUERES - CADAQUÉS . 43 KM. 700 de desnivell
 |
| Roses |
 |
| cap a Cala Monjoi |
 |
| barraca de pedra seca |
 |
| pels voltans del Cap Norfeu |
 |
| la pujada del dia |
 |
| dalt la pujada |
 |
| Cadaqués |
CADAQUÉS - FIGUERES. 53km i 1000 de desnivell
Sortim de Cadaqués agafant la riera que passa per el bell
mig del poble, això si ben pentinats i
esmorzats. Un cop la riera deixa d’estar pavimentada, prenem una pista a l’esquerra
que ens deixarà ben suats ja a primera
hora del mati, doncs la pujadeta fins el Coll de la Perafita, és d’aquelles que
no tenen descans, a la dreta sempre tenim el torrent que baixa cap a Cadaqués,
encara amb una mica d’aigua, petites cabanyes de pedra seca i la vista que va
sempre cap a munt per veurà quant la cosa s’eixonarà una mica. Un cop dalt ja comencem
a provar la tramuntana, els núvols baixos queden arrecerats a les muntanyes dels voltants, anirem direcció
el Mas del Bufadors, deixem enrere la pujada, estem en terreny erm i dessolat
al bell mig del Espai Natural del Cap de Creus, al fons anem veient els
entrants del mar, i el vent que no para, per sort de tant en tant ens be d’esquena
i ho aprofitem, la pista és rapida i de cop ja veiem al fons el Port de la
Selva, bona i rapida baixada cap a la Punta de la Creu amb la seva bonica Cala Tamariua,
donem la volta a la punta i entrem a el Port de la Selva per el seu bonic passeig
marítim, curt tram de relaxació doncs ara afrontarem els durets 8 km de pujada
cap el Monestir de Sant Pere de Rodes, que a mes de la pujada, vàrem provar les
fortes envestides del vent que a mes de un i dos, els va tirar per terra. Anem
arribant a dalt tots de mica en mica, l’Artur te problemes amb el tubeless i
perdem molt temps per solucionar el problema, ens falta una eina i sort de una parella de alemanys que van en una furgoneta i porten una bona caixa d’eines i ho podem mig
arreglar. Al Monestir, dia de visita gratuïta, doncs ara que l’Artur a tornat a
punxar, aprofitem per anar a fer una visita. Ara seguirem el Camí de Sant Jaume
fins Vilajuïga, tot baixada, ara si, però abans anirem a fer una visita al Centre
d’Informació de Mas Ventós, ni mai millor dit, doncs fa un vendaval de mil
dimonis, aprofitem per anar a veurà el balco que dona vistes a tota la badia de
Roses. I res baixada per la carretera, ja som a quasi tocar el poble i ens en
donem compta que falta l’Artur, de nou problemes, baixa a peu arrossegant la bici,
fem parada tècnica, trec una coberta de 29, per donar al primer cotxa que
passi, però renoi, no en passa cap, l’Antoniu ens deixa doncs perdrà l’últim
tren que para a Vilajuïga, doncs el proper quasi ja passa de nit, i demà el noi
va a fer una ruta en bici de varis dies.
En un moment donat baixa una furgo amb l’Artur a dins, amb
la bici, l’hi diem que el deixi a l’estació del poble que encara podrem pillar
el tren. A l’estació en trobem de nou
amb l’Antoniu, però al que no veiem és a l’Artur, el tren ja be, el noi del
Montseny te gana i diu que agafa el tren, que l’esperen per dinar. Ens quedem
tres, sense l’Artur, ens esperem el pitjor un segrest, un exili....però no nois
ens truca que el xofer el porta a Figueres, llàstima doncs nosaltres si que hem
perdut el tren. Però be anirem a fer un bocata, a un bar a prop de l’estació,
que fa una pinta bastant xunga, però que la veritat ens fan un bocata de fuet, d’allò
mes bo. Comencem a fer plans per anar agafar el tren fins a Figueres, unes
birres, casc al cap i de nou a pedalar, jo abans amb fotare un Frenadol, per
aguantar l’estrebada, que aquí no és va amb gaires miraments i com va dir l’amic
Killian: “ more Kilometers, more fun”. Decidim seguir el Camí de Sant Jaume, no
és el mes curt però, mira per on ens fa gracia i tot. El ritma ens altet, per
entre poblets de l’Empordà, Marzà, Peralada.... el sol de tarda va caient, sort
que ja fa caloreta i no fa vent, direcció oest, cap a Figueres, hem fet 20 km,
però a tota castanya, sort de la droga que m’havia subministrat.
I res, tothom ens envia wuassaps que ja son a caseta i
nosaltres amb el tren, que parcer això que teníem en principi molta mandra i
son, però gracies al circ de personatges que hi anem trobant , sobre tot entre
Blanes i Mataró, ens fan passar una bona estona, tant que una mica mes i anem
cap a BCN.
Els carrers, ja son foscos, com el dia que vàrem sortir, ha
sigut una bona ruta amb un final una mica estrany, potser com el començament,
però be ,hem acabat una ruta que vàrem començar l’any passat, ruta del tot recomanable,
per fer sobre tot en qualsevol època menys l’estiu.
Vàrem ser: l’Antoniu, el noi del Montseny, Regi, J.j Padnon,
l’Artur i jo mateix i d’aquí una forta abraçada i una prompta recuperació a la Mercè
(que parcer era el primer cop que venia amb la colla i va ser l’encarregada de
buscar el lloc per dormir, al qual i vàrem estar de meravella) i l’amic Salme .
 |
| per el terreny del Cap de Creus |
 |
| Port de la Selva al fons |
 |
| Cala Tamariua |
 |
| Sant Pere de Rodes |
 |
| els amics d'Hamburg que ens van ajudar |
 |
| vistes a la badia de Roses a Mas Ventos |
